La primera de l'any, i això arrenca company!! 21 de febrer

El Carnaval, dona el tret de sortida a les cantades d’havaneres....

Què bonic seria un titular com aquest a una portada d’un diari!!

Doncs bé, a falta de diari, tenim el Blog, i com aquí podem dir el que ens vagi bé......comencem amb la primera, i quasi copiant l’any anterior....
Ja fà temps que volia crear un escrit que parlés dels llocs on podem anar a escoltar havaneres i cançó de taverna fora de temporada, aquelles tavernes marineres que un cop per setmana acostumen a fer havaneres.
Doncs bé, tenim un problema, als que ens agrada aquest tipus de cançó, i és, que cada cop, en queden menys.....o per al que jo sé, cada cop en fan a menys llocs, per tan, aprofitem el que avui tenim.

La darrera setmana va passar molt poc a poc, doncs jo sabia que el dissabte 21 anàvem a la Bella Lola a escoltar havaneres, bé, qui diu a escoltar, diu cantar, diu........el què varem fer....anar a la Bella Lola a passa’ns-ho bé.

Tot està ple de imatges antigues, retalls de diaris, records de cantades, fotografies de vells cantaires, premis atorgats a la taverna i als “taverners”, un fum que omple tots els racons, i unes històries, que si les parets poguessin parlar, no hi hauria prou paper per escriure-les.....
Suposo que molts dels que llegiu aquest blog, coneixereu la Taverna Bella Lola. Però jo em pensaré que no la coneixeu, i us la descriure com la he vist, com jo la sento, com a mi m’agrada.

La taverna està situada a Calella de Palafrugell, sí, allà, al rovell de l’ou de l’havanera.

La taverna la porten la Pepi i en Paco. Jo vaig tenir la sort de estar parlant força estona amb en Paco, un noi molt i molt trempat, amb un amor per les havaneres desmesurat.....gairebé com el meu. Per cert, acaben de estrenar una nova web, i és molt i molt bona, us recomano que la visiteu, d’aquesta manera, la part de presentacions, i ubicació concreta, la deixo a les seves mans. Us deixo el link, i en breu posaré altres llocs si hi ha, per anar a escoltar havaneres. http://www.tavernalabellalola.com/
Doncs bé, aprofito l’escrit per agrair-li el que va fer per nosaltres, i algun detall més que queda entre ell i jo. Hi va haver molt bon rotllo, aquell ambient és genial, és respira havanera per totes les parets de la taverna. Gràcies Paco i familia!!

En fi companys, un racó que cal visitar, això sí, amb mesura, a veure si els que volem anar sovint, ens quedarem sense taula per anar a sopar.....
Per cert, un detall molt important, les cantades es fan la nit del dissabte durant tot l’any, i s’ha de reservar taula, normalment està ple.
Un cop feta la presentació de la taverna, us he de dir, que vaig tornar a coincidir amb un dels grups que més m’agrada. I com no, aquest cop, van superar al que ja havia viscut fins ara amb ells.

El grup Arjau son dos, o millor dit, el formen dos nois i una guitarra, aquesta última, en les mans en les que es troba, fà un grup perfecte. La toca en Jordi, i canten amb un altre Jordi, curiós eh?, -no sé com el diferenciarem alhora de parlar d’ells, però bueno- un és en Jordi Grau (veu), i l’altre és en Jordi Rubau (veu i guitarra). (Teniu més informació a la secció Grups del Blog).I fent una mica més de broma, com diu en Jordi "fa el que pot amb la veu", i l’altre Jordi, "a sobre de fer el que pot amb la veu, toca la guitarra", impressionant, us els recomano, tenen coses que no trobareu en altres grups. Per tant, si això és fer el que poden, us podeu imaginar el que son capaços de fer.

Aquest parell, fent de les seves, van tornar-me a demostrar que son bons, que els agrada el que fan, que s’esforcen per fer que la gent s’ho passi bé, que viuen l’havanera, i sota la meva modesta opinió, es mereixen molt més del que tenen fins ara, i del que han aconseguit, però, estic segur, que el temps els posarà al lloc que els toca.
Van fer un ample repertori d’havanera i cançó de taverna.

A la taverna hi havia una taula que demanava i demanava, va ser fins i tot divertit, i en Jordi, els hi va tocar allò que ells volien, no sé si tothom gosaria a fer el que va fer en Jordi, i va ser tocar-li amb la guitarra, la cançó que aquell càntabre va voler entonar......

A part de la cançó marinera, o de les Havaneres, aquest duet, jo el caracteritzo, per fer molta cançó de taverna i depenen de l’ocasió, cançó picaresca. Com teníem aquest home càntabre, entonant de quan en quan cançons de les seves, els Arjau, fins i tot es posaren damunt de les cadires per entonar cançons divertides, picaresques, que feren que tots els que estavem, notessim l’energia que desprenien aquest parell.

El problema, es que quan més engrescats estàvem, arribava l’hora de tancar, i es varen acomiadar amb una cançó mítica i clàssica de cloenda de la Taverna, La Bella Lola.
Em va deixar parat, quan ja havent tancat la taverna, i recollien les taules, en Jordi, se’m posar a cantar ben fluixet una havanera que segons em va dir, va entonar el seu avi durant molt de temps. Em va dir que l’havanera era anterior al 1917, doncs el seu avi és d’aquella època, i ja la sentia de petit. És impressionant poder recordar cançons tant antigues que han passat de boca a orella, i més quan han passat de generació en generació.

S’hi va afegir l’altre Jordi i un cop més va ser espectacular, inoblidable, els hi estic força agraït en aquest parell, doncs van fer que ens sentíssim molt a gust, escoltant aquelles cançons que a mi tan m’agraden, i envoltats de tan bona gent, gràcies per tot Jordi’s, Raquel, Paco i familia.
Aquest cop, nosaltres, érem més de dos. Varem anar amb els meu sogres, al qual també els agraeixo “l’aguanta” que varen tenir. Però els hi va agradar, així que amb una mica de sort, els tornaré a “enganyar” per que hi tornin.
Bé Companys, ja veieu, que per mi, ja dono per oberta les cantades d’aquest any, i en tenia unes ganes que no us les podeu imaginar.
Ja he rebut el calendari de cantades de diferents grups, encara em falten algunes, espero poder actualitzar l’agenda de Les Havaneres en breu.

Per cert, en Paco entre altres coses, em va deixar un llibre, “Castilla canta habaneras”, escrit per Teresa Pérez Daniel.
Hi ha un parell de frases, -una a la introducció i l’altra cap al final del llibre- que m’agradaria fer meves, i per tant compartir-les amb vosaltres, us les transcric tal qual, en la llengua en la que estan escrites.
A la introducció:
“Los motivos que me llevan a recopilar habaneras autóctonas de la región Castellano-Leonesa son varios, pero el más importante es ayudar a que esta melodía perdure, a pesar del transcurrir de los años, y sirva de fuente o pequeño aporte para los que compartan esta misma inquietud”.

Cap al final de llibre:
“Este último apartado corresponde a las habaneras más populares, de las cuales no transcribo la música por respeto a las múltiples versiones ya existentes y por ser su melodía sobradamente conocida; en contraposición con la letra que ha podido ser desvirtuada u olvidada en su transmisión oral”.

Diguem que aquest últim text l’he palpat jo, es a dir, quasi totes les lletres d‘havaneres, en un moment o un altre, els grups les canvien, i m’he trobat, saber una havanera per un grup, i quan he escoltat un altre, han canviat alguna part de la lletra.

La transmissió oral de les havaneres ha fet que aquestes canviïn de lletra depenent del grup o del lloc on es cantin. Per tant em sembla genial, una iniciativa com la de anar escrivint totes les havaneres, i tenir un registre, per lo menys de les havaneres que hem cantat nosaltres, (vaig estar a punt de escriure l’havanera que em van cantar els Arjau un cop acabada la cantada, però encara tinc alguna vergonya, i em faltà, el pensar més en mí, o millor dit, en el futur de l’havanera, però en aquell moment em va saber greu, ells tenien que marxar i era tard, però la pròxima ho faré, espero que no els sàpiga greu, a mi em fa molta il·lusió el que estic fent, i molta més el que estic aconseguint. Ara solament faltaria que hi hagués bon rotllo entre tots els grups, però això ja sé que és molt difícil, tots som persones, i tots tenim caràcters diferents, però bé, de quant en quant m’agrada somniar, i qui sap si algun dia es complirà aquest desig).

Actualment tinc transcrites unes 220 havaneres. Les quals les he tret del interior dels Cd’s, de escoltar la havanera i copiar-la en un document, dels llibres, o fins i tot de cercar-les a la xarxa. En les transcripcions que he fet, poso el grup que la interpreta, doncs en molts casos, i al canviar la lletra de un grup a un altre, no sé qui la canta com originalment es feia, i per tant poso la que més m’agrada o tinc en aquell moment.

És el cas de la cançó que jo em pensava que es deia “Mocachines”, i que no la trobava. El títol original és “Maragata”, i no “Mocachines” com jo em pensava.
A part, la paraula correcta és “Macachines”, teniu la cançó a la secció “cançons” del Blog, allà la teniu amb música, i una mica de la història d’aquest tango - havanera.
Aquí tenim un clar exemple d’un error en la transmissió oral, doncs estic segur, que aquesta havanera a Catalunya, s’ha aprés de boca a orella, i es va desvirtuà una “a” per una “o”, i si la canteu o escolteu, veureu que és fàcil equivocar-se.

En fi, Jordi's, Raquel, Paco i familia, gràcies per tot!!.
Ep Companys!!, que ja en tenim la primera, espero els vostres comentaris.

Salut Companys, i a veure si coincidim en la pròxima!!.

SALVADOR DABAU i CAUSSÀ (1909-2002)

El pròxim 2 de març, es celebren els 100 anys del naixement de un altre dels mestre de les Havaneres. En Salvador Dabau. Aquest cas diferent al del Mestre Ortega Monasterio, doncs, va composar menys quantitat d’havaneres, i és va dedicar a elles quan es va jubilar com a mestre d’escola.

Us bé de gust, conèixer una mica més al compositor de havaneres tan i tan boniques com “un cant d’amor, entre les barques i La barca abandonada”?.

Bé, per començar, i extraient informació dels llibres que tinc, us diré, que un altre Mestre, en Carles Casanovas, el descriu així..
”[...]...a més d’una persona entranyable, de les més bondadoses que he conegut mai..[...].”

Aquesta expressió, igual o similar, la he trobat arreu que he llegit coses d’en Dabau. Per tant, és una expressió generalitzada, el dir que en Dabau, era una gran persona, i transmetia una serenor i una bondat, difícil de trobar avui en dia.

En Salvador Dabau i Caussà, va néixer a Vilajuïga el 2 de març de 1909.

De ben jovenet ja el van catalogar com a nen prodigi, doncs, feia el cantant solista del poble, fins que als nou anys, va ingressar a l’Escolania de Montserrat, a través del Mossèn Joan Monné, que quan el va escoltar, va pensar què, per aquella veu, s’havia de fer alguna cosa més que escoltar-la, i així va ésser.
A l’Escolania, va compartir estada amb en Conrad Saló, i en Josep Mª Vilà, posteriorment ànima de la Principal de la Bisbal.
Estudiaven cinc hores diàries de música, allà va aprendre a tocar el piano, l’orgue, el violí.....en els sis anys que va estar.

Als dotze anys va escriure la seva primera composició ”Pregaria”, dedicada a la germana morta d’un company de l’Escolania, fill del cap de l’estació del Cremallera de Montserrat.

Quan va sortir de l’Escolania es va establir a Girona amb la seva família. Allà continuar els estudis de música amb el Mestre Civil, doncs el professor de violí que tenia a l’Escolania, era el germà del Mestre Civil, i va anar recomanat.
Paral·lelament als estudis de música, va estar estudiant la carrera de Magisteri, de la qual ha exercit durant més de 47 anys.
Va obtenir el títol de Professor de Música pel Conservatori del Liceu de Barcelona.
Inicialment, en Dabau no és va dedicar a les havaneres. No fou fins els anys vuitanta, que va començar a composar havaneres.

En Dabau, ha estat un gran compositor de sardanes, encara que jo solament el conegui de les havaneres, un cop he començat a buscar, he vist que per les Sardanes, també ha fet molt.
Bé, als 19 anys composà la seva primera sardana, “Nines”, dedicada a una noia de nom “Angelines”. La va estrenar un 7 de març de 1927, festivitat de Sant Tomàs, en la qual es celebrava una gran ballada de sardanes. I s’estrenà la Rambla de Barcelona.

Just abans de la guerra, en Dabau, formava part de l’Orquestra Simfònica de Girona, en la qual ell tocava la viola. Alternava, la orquestra amb un quartet que fa formar junt amb Joan Bataller, Lluís Moreno Palli, Josep Moreno Palli, anomenat el Quartet Albéniz.

Quan la guerra el varen enviar amb la divisió Durruti, i quan Saragossa ja estava assetjada, el van fer presoner i el varen enviar a un camp de concentració a Santander. Algú de l’altre bàndol, del qual, es desconeix el nom, el va avalar, i va poder sortir del camp de concentració, però el varen tornar a mobilitzar, aquest cop en l’altre bàndol.
Quan el cap del batalló, es va assabentar que ell era pianista, el va fer anar a comprar un piano a Saragossa, perquè a partir de llavors, la seva missió era la de oferir una hora de concert cada dia quan els militars acabaven la feina.

En acabar la guerra, va anar a fer de mestre a Torroella de Montgrí.
Dins de l’obra d’en Dabau, i en l’apartat de clàssiques, destaca, “Els tres petons”, tres actes de ballet, la qual la va interpretar una companyia italiana de la població de Bercelli, el dia de Sant Jordi de l’any 83, al Teatre Municipal.

Bé, ja arribem a les havaneres......

A la dècada dels anys 70, entrà formar part del grup Oreig de Mar, com acordionista i arranjador.
L’any 1984 entrà a formà part Llops de Mar.
Ha composat unes 30 havaneres, i li ha posat música als versos d’en Josep Maria de Segarra, i lletres d’en Carles Casanovas, Antònia Vilàs, Josep Mª. Misnitral, entre molts d’altres.
Una de les havaneres més populars és “Entre les Barques”, li posar música a unes lletres d’en Josep Mª, de Segarra. Com diu el Mestre Dabau, “...la vaig composar en una tarda, doncs la pròpia lletra, ja era música......”. Amb aquesta havanera, va obtenir el primer premi al Concurs de Cançó Marinera de Palamós, que ha esdevingut en la Mostra de l’Havanera Catalana.

En Salvador Dabau ha estat el compositor de havaneres tan conegudes com:
La barca abandonada amb lletra de Josep Mª. Misnitral.
El cant del mar amb lletra d’Antònia Vilàs.
Un cant d’amor amb lletra d’en Carles Casanovas.

I d'altres moltes no tant conegudes, però no per això menys boniques que les anteriors, com:
Et tinc a tu (havanera dedicada a la seva esposa, Pilar) amb lletra de Maria Serrat.
Eren amics amb lletra de Carles Casanovas.
L'avia i el mar amb lletra de Maria Serrat.
Vent de Garbí amb lletra d'Armand Beneyto.
I si vols saber amb lletra d'Andreu Navarro.
El capità amb lletra de Ferran Agulló.

La XXXIII Cantada de Havaneres a Calella de Palafrugell l’any 1999, va estar dedicada a ell.

En Salvador Dabau morí a Girona, el 3 de desembre de 2002 a l’edat de 93 anys.

Com diu el Mestre Dabau en una entrevista a la Revista de Girona, “...la música és per a mi una veritable droga, constructiva i preciosa. Jo no puc desfer-me’n de la música. Hi estic lligat. La porto molt endins. M’he jubilat de mestre, però en la musica no hi ha jubilacions que valguin....”.

Bé companys, espero que us serveixi, per conèixer una mica més a la gent, que ens fa feliços. Si, si, no ho dic malament. Quan jo escoltava, o cantava la havanera, Entre les barques, o un cant d’amor, pensava, “oh, que bónica que és aquesta havanera, fa goig escoltar-la i cantant-la!, per tant, hem de pensar, que gràcies a personatges com en Salvador Dabau, avui estem on estem, i escoltem el que escoltem.

Hi ha molts d’altres autors i compositors que no han tingut la sort que ha tingut en Dabau en el món de les Havaneres, però els hi estic igual de agraït que als grans Mestres.

Bé companys, un article més que hem ficat dins del nostre coneixement, i això que de vegades el perdem.....

Els fons de documentació ha estat gràcies a les poques publicacions que hi han del gènere, tant en llibres com a la xarxa, i a un gran tresor que tinc, un amic, que em va passar un enregistrament de una entrevista a la radio amb el Mestre Dabau, Gràcies Company!!

Salut!!.

Gemma, on vas abans d'hora!!

Aquest per tu........Luzquebrilla!!.
Vaig poder llegir el text al que et refereixes, i de veritat que és per admirar.
Quin dolor quan perdem amics...., l’últim post que vaig fer, va ser el dels nens de Sant Boi, no m'hi vaig poder estar, conec al pare, avi, avia, tiet, d'un dels nens que va morir, i de veritat, és molt dur.
Per tant, entenc aquest sentiment que transmets, i com crec que s'ho mereix, em permets que postegi el teu comentari...?, diguem, que ho dic amb veu alta.
Aquest text, està extret de un comentari de Luzquebrilla, el qual no he modificat, a excepció de alguns espais......
"Estimada Gemma, l’altre dia vaig llegir un escrit com a recordança del que vas representar en el món de L'havanera i com a Patrona i Tresorera que eres de la Fundació Ernest Morató...
Sí és veritat, el juliol passat ens vas deixar de manera sobtada.
Jo, pensant amb la nostra amistat et recordo potser més, per altres situacions, com els kilòmetres que fèiem per anar sentir havaneres, les cantades fins a les tantes a la Pepa, a la Bella Lola, les converses durant el sopars, el fred que havíem passat en algunes cantades.
Recordo la teva boira...... segur que et segueix trobant a faltar. Moltes vivències, però totes girant al compàs de la havanera...
El dia de la cantada de Calella, recordaré sempre que ja no vas venir, aquesta falta en una cantada tant emblemàtica, de tu, era impensable.
Recordo que ja estava a punt de començar, vaig preguntar als amics, i la Gemma?, i tu no venies. En les cantades d'aquest estiu, t'he seguit veient assentada a primera fila com sempre feies.
Una de les teves cançons preferides era "El Pensament", el dia del teu enterrament, per a mi, va ser dolorós sentir-la amb tu, i a la vegada sense tu. Cantada per tants amics del món de L'Havanera.
-Oh gavina!!, has volat massa alt i molt aviat.
Per acabar diré que coincideixo plenament amb el poema d’acomiadament d L'Antònia Vilàs que diu:

"Vàres marxar ABANS D'HORA":

Te n'has anat abans d'hora
quan el teu món era goig,
amb un futur que avui plora
en veure el teu cel de roig.

Quan el teu present tenia
que brillar molt més que el sol,
i que ningú pressentia
que era el teu darrer vol.

...."

Gràcies Luzquebrilla!!.

Bé companys, jo no he conegut a la Gemma Guiu, però si que us vaig coneixent a tots els que seguiu el blog, i us animo a participar de la manera com ho ha fet Luzquebrilla, així, serà més divertit, entretingut, i tindrà més "xixa" fins que comencin les cantades. Rebeu una forta abraçada!!.