dilluns, 16 de març de 2009

16

Havaneres de Sant Boi a Calella, 14 de Març.

Hi ha una Corranda Palamosina del Mestre Ortega Monasterio, que diu una cosa així com:
“De Palamós a Calella,
han fet una carretera,
per on hi va cada dia,
la Mercé, de L’Armentera,
ai, Merceditas de mi alma,
quan més te veig,
més m’agrades,
m’estim més mirar-te d’un
que cinquanta de casada”.

Doncs bé, jo vaig fer un “de Sant Boi a Calella”.
L’activitat de les cantades arrenca, i jo intento no quedar-me enrere, encara que he abusat un xic.
Companys, no puc començar d’una altra manera, ha de ser enviant agraïments, i tornem a l’ordre d’aparició.....
A dues noies assegudes al meu costat en el pati de butaques del Ateneu. (Luzquebrilla, i Silvia).
Als que estaven dalt de l’escenari d'aquell auditori. (Carles, Fonso, Mineu)
A la meva ombra, la millor companyia, i la que ha fet gran part de les fotografies d’aquesta cantada (Cris).
Als que estaven asseguts en aquelles tres cadires de La Bella Lola. (Miquel, Ferran, Adam).
A la noia de estava asseguda just darrera meu, a La Bella Lola. (Neus)
Als “patrons” de La Bella Lola (Paco i Pepi).
A tots i cadascun, Gràcies, per aportar allò que m’aporteu!!.

Anem a pams i per ordre d’aparició en aquest 14 de març.
Inicialment, no tenia intenció de anar a la Cantada dels Port-Bo, però, ens varen donar unes circumstancies, que em varen permetre fer-ho. I no ho vaig dubtar gaire.
Em vaig presentar a Sant Boi, a quarts de vuit, sabia que algú es portaria una gran sorpresa al veure’m, al igual que jo, i em venia molt de gust escoltar en Carles, Fonso i Mineu.

La cantada va ser al Ateneu Familiar de Sant Boi, amb unes instal·lacions una mica antigues, podria dir rústiques, però bé, la realitat, és que els pas dels anys, se li notaven a les butaques, i les cortines de l’Ateneu.
Bé, la sonorització, aquest cop la portava el grup, i està força bé.
La cantada la vaig gaudir força, i em venia molt gust fer-la petar amb la Sílvia, i la Luzquebrilla, però no era ni el lloc ni el moment, els Port-Bo estaven dalt de l’escenari, interpretant temes nous, i temes vells que jo mai els hi havia escoltat, i què us he de dir, que em van agradar molt.
Un dels temes que van estrenar, va ser “Pensaments”, del nou treball que han enregistrat amb la Cobla Orquestra Montgrins i que porta per nom Acoblats. Si no ho impideix ningú, sortirà a mitjans d’Abril al mercat.

Les seves veus, en fan una de molt gran, i única, sobre tot, quan els dona per fer una a “Palu secu”, o com va dir en Carles, “A pit i collons”, bé aquesta expressió, no la va dir en Carles, o millor dit, sí la va dir, però no la volia dir, o què se jo....deixem-t’ho així.
Bé, fos com fos, era la manera de com els Avis anomenaven la seva forma de cantar, sense instruments, amb les seves veus, un gotet de vi, i una mossa alegrant les mirades d’aquells vells mariners, un tant agosarats, i què fa ben poc, m'ha semblat veure'ls per aquí.

A la mitja part, no hi va haver cremat, -per tant no toca fotografia del cremat de Sant Boi, el lloc no hi era permés de fer foc-, per contra hi va haver galetes i moscatell, l’alcohol que no falti!!, amb el bon dia que va fer, no se que havíem d’escalfar.
Vull agrair en Carles i a la resta del grup, el fet que ens dediquessin una cançó, just abans de marxar jo.
Mal que em pesi, no vaig poder quedar-me fins al final de la Cantada, però no volia fer tard, havia de marxar a Calella a sopar a La Bella Lola, i encara em quedaven uns quants kilòmetres i la gran sorpresa de conèixer, a un nou amic, en Miquel.

Doncs, bé, vaig arribar a Calella cap a les deu de la nit, pel camí, havia trucat en Paco, per dir-li que arribaria més tard, no arribava a tot arreu, i em començava a posar nerviós.
Estava súper content de haver conegut als amics del Blog, i encara em quedaven uns quants a la taverna La Bella Lola.
Quan vaig entrar per la porta, un home gran, tant en cos, com en persona, es va aixecar de la seva cadira, i va venir a rebre’m, quina il·lusió, era en Miquel. ¡Company, quina alegria!.
Vaig veure una taula buida, just al costat de la seva, no m’ho podia creure, era per nosaltres?, en Miquel, em va fer un gest amb la mà tot inclinant el seu cap, i dient, “passa, passa, que aquesta taula, es per vosaltres”.
I així va ser, estaven al costat d’ells, compartint, que bé, quina nit que ens esperava.
No vaig gosar a molestar m’entra sopaven, però tinc pendent tornar-nos a veure, per fer-la petar, ens hem de explicar moltes coses, i m’agrada aprendre.

Un cop van acabar de sopar, els va tocar agafar els instruments, i començar a entonar havaneres i cançons de taverna.
Estava convençut de que el que anava a escoltar m’agradaria, i no sé si us ho sabre transmetre, em deixeu que ho intenti?.
Bé, dins el grup, sota el meu paré, hi ha una persona clau, que es l’Adam, el noi de l’acordió. Al voltant d’ell gira, per una banda, la veu i experiència d’en Miquel, i per l’altra la guitarra i veu d’en Ferran.

Anem a pams, en Miquel, te una veu dolça, alegre, un goig per les oïdes, pot cantar sol, no es fà gens pesat, però, no sempre canta sol, doncs en Ferran, i de quan en quan, l’Adam, hi posen la seva, i llavors es converteixen, en allò que jo havia escoltat en el seu penúltim treball, una nova meravella per al meu petit mon de Les Havaneres. I també, tenen al forn, un nou treball, que espero vegi la llum en breu, sort comapnys!!.
Per tant, ja tinc una nova incorporació al Blog, el Grup La Taverna, ara em toca, actualitzar la secció de grups, i alguna coseta més.

Bé a la mitja part de la cantada, va aparèixer una nova amiga, en aquest cas, mig del Blog, mig del Facebook, la Neus, veu del grup CUBACANT. M'estalviarè algun comentari, però de riallera i de simpàtica, n’és un grapat. Ho diré clarament, ens va deleitar amb la seva veu.
Un altre noi, anònim per mi, es va posar a tocar el piano, mentre ella entonava dues belles cançons. El problema és que aquell piano sonava molt alt, i la veu de la Neus, no volia lluitar contra aquell tros de fusta, però ja vaig sentir el que volia, una veu femenina dins el mon de l’havanera.
Va fer una havanera i un bolero, i us he de dir, que ja tinc dia i hora per tornar a veure aquesta mossa i al seu grup CUBACANT, amb en Càstor a la guitarra i l’Enric Canada a la percussió, aquest diumenge 22 a Palamós, a les 19:00h. al Teatre Auditori La Gorga, us hi apunteu?.

A la mitja part també va fer de les seves en Víctor, ex-component de El Taper, amb aquella veu tant peculiar, va entonar una sardana amb un component dels Llops de Mar, crec que era en Pep, no recordo el seu nom, però he intentat esbrinar a través d’Internet, i penso que és ell.
Us podeu imaginar la meva situació?, què més puc demanar, amb companyia de la meva dona, uns grans amics, -en Miquel i el seu grup-, una nova amiga, -la Neus-, i uns cantaires espontanis -en Víctor i en Pep-., i jo engrunant les cançons lo millor que podia o sabia. Recordo un comentari de la dona d'en Miquel, girant-se cap a mi, dient, caram noi, te les saps totes, eh?, i jo vaig pensar....quasi, quasi, però no, encara em falta molt....

L’Adam, es va lluir, la feina que jo tenia per seguir-li les mans, tot tocant un acordió més gran que ell. Em sembla lògic que hagi de estar assentat. Mai havia vist un acordió tant gran, de veritat.
També en Ferran amb la guitarra, però un moment molt emocionant, per mi, va ser quan anaven a entonar, “Vestida de Nit”, i m’agafa l'Adam, i es posà a tocar la guitarra com els deus. Mare meva, solament em faltava això.
Caram quina competència ha sortit entre acordionistes, en Pere del Grup Bergantí, En Norbert de Peix Fregit, i ara l’Adam del Grup La Taverna, que bonic és això nois, com m’agrada estar rodejat d’aquest bons acordionistes, i quin millor!!.
Tots ells tenen virtuts, formes i maneres que els diferencien de l’altre. També tindran defectes, com tots en tenim, però com ja vaig dir que els defectes se m’obliden ràpid, -i en aquest cas, tampoc els he trobat- i solament em quedo amb la part positiva de les coses, la unió de tres acordionistes que m’han alegrat l’estada allà on ens hem trobat, per cert, de part de les meves orelles, Gràcies!!.

Com bé diu, el meu amic Pere, “La Bella Lola traspua allò que sols pot traspuar La Bella Lola”.
I com diu la Sílvia, “la música, és un dels arts més directes, entra per l’oïda, i va directe al cor.” Per tant, aquest cap de setmana he pogut comprovar les dos dites. Gràcies companys.

Per acabar bé el cap de setmana, el diumenge varem anar a dinar a un altra taverna, La Pepa Caneja de Palamós, -un altre santuari de l’havanera- i que a mí també em traspua un “no sé què” al cos, que m’agrada, a part d’aquella gambeta de Palamós, que tant enyoro quan no la tinc.
Tot sortint, just on estan les barraques dels pescadors, sento una tonada coneguda, alguna cosa com,
“[..]
perquè si em vols trobar,
Busca’m a l’Empordà.....
[...]”
No m’ho podia creure, seguint aquella tonada, arribo a una de les barraques on hi vaig trobar un “vell” pescador, em vaig fer la pel·lícula.....”un llop de mar”, aquell home estava cosint les xarxes trencades per el rocam del fons del mar, estava escoltant havaneres, era idíl·lic, i li vaig demanar si el podia retratar, i va accedir molt amablement.

Companys, gràcies a tots i totes, si em deixeu, i el temps permet, ho repetirem.

Salut, Petons i Abraçades, que cadascú triï el que li vagi millor!!.

16 comentaris :

Alfons ha dit...

!Apa Nano!!!! Perdona Tony pero es que de la forma que tens de explicar las tevas correduries per aquets mons de Deu,la veritat es que sento "enveja",sana o no sana pero emveja i aixo que a l'hora, que tu feias tot el que acabes d'explicar, jo i la meva dona herem a Figueras a la Fira del Brunyol i que dintre dels actes programats, el grup Peix Fregit tenien una cantada i ens ho ven passar fantasticament ja saps tu prou que en Jordi en Pep i en Norbert son del millor en el mon de l'havanera.
Be Tony jo no participo gaire pero de tan en tan ho faig, tu tira endavant que ho fas molt be.
Una abraçada.

Anònim ha dit...

Noi, no només la bella Lola "traspua" el que sols pot traspuar La Bella Lola”...(si traspuar vol dir el que m'imagino, és clar) Tu amb les teves paraules transmets aquest entusiasme i aquest sentiment "havanero" que fa que s'enganxi el més despistat!

Enhorabona pel blog i per fer alguna cosa que no tothom pot fer,que és emocionar a la gent amb les teves paraules i experiències!

Continua creant aquests bons moments per a que nosaltres seguim gaudint-los!

Miquel ha dit...

Apa , Tony que ja m'has fet posar vermell , Gràcies per els teus comentaris , la veritat és que ting la sort de cantar amb un parell de músics com el pal de bandera i son molt bona gent , m'hen alegro de que t'agradés la nostra actuació .
Per descomptat que repetirem la trobada .
Una de les coses boniques de la nit va ser coneixer a la Neus , a mi ja m'habia dit que si podia vindria a escoltar-nos i ho va fer . Bufffff quina nit.
Be companys , petons i abraçades.
Miquel

Anònim ha dit...

Sens dubte una nit inolvidable! Estic al·lucinant perquè mai hagues pensat que coneixeria gent d'aquest mundillo tant maca com vosaltres i torno a repetir que em doneu tantes forces per lluitar pel que crec, que us estic immensament agraïda. No sabeu el que per mi significa tot això! GRÀCIES , GRÀCIES I GRÀCIES Neus

Ferran ha dit...

Ei.. Toni.
Moltes gràcies per venir a Ca la raquel i per la "crònica"..
Espero tornar-vos a veure!..
A la que trobi l'article i el moment adjuntaré per aquí la proposta dels rankings.
Fins la propera.

Ferran.

Silvia ha dit...

No se si fas enveja Tony, com diu l´Alfons però una mica de ràbia ja et dic que si, vaja dia vas tenir.
Per cert entre St Boi i Calella haguessis pogut passar per Figueres a saludar Peix Fregit.....
Comences fort la temporada noi !
Be bromes a part molt bona la crònica de La Bella Lola, ens has ficat el cuquet de anar a escoltar
els de La Taverna quan sigui possible, espero que estiguin per Bcn o a prop durant L'Any.
Endavant que ja saps que tens molt de recolzament

luzquebrilla ha dit...

Sé el que són aquestes nits a La Bella Lola,amics, cantà, el sopar...amb un entor acollidor,ple de fotografies de les quals pots fer-ne un bon comentari, rostres coneguts...sí amics a mí també m'hagués agradat ser-hi, per moltes circumstàncies (sentir el grup LaTaverna, Neus, Tony...)però a vegades davant dues situacions, si només pots optar-ne per una, jo vaig triar l´alra.Vaig estar amb uns altres amics,a una altra cantada i també va ser genial, no me'n penedeixo. "Tot, a vegades no es pot tenir".Amb vosaltres NOUS AMICS la propera no me la perdré.

Tony ha dit...

Bon dia Companys!!.
No sabeu el feliç que em sento en saber que tots us poseu contents al llegir el Blog.
De veritat, em feu molt feliç, gràcies!!.
Començo amb el primer per acabar amb la Luzquebrilla, en el bon sentit eh?.
Alfons, el teu comentari m’ha entrat fins al fons de l’ànima, algo similar al que fà la música, ho han fet les teves paraules, tinc ganes de compartir cantades amb molts de vosaltres.
El segon comentari no sé de qui és, el que comença amb un..... Noi, no només.... bé, gràcies anònim, però m’agradaria posar-te nom, i així poder cometar, espero el teu nom.
Miquel, de tu ja hi parlo a l’últim escrit, i m’he de guardar algo, doncs sou molt bons, i ho he d’anar paint. Gràcia, la que tu tens!!.
Neus, que el que vulguis dir, m’ho diràs a la cara el diumenge, doncs finalment, ens veurem a Palamós, a la Gorga!!. Tinc unes ganes “loques”, que passi ràpid la setmana!!.
Un altre cop sentiré aquella veu inoblidable, i aquest cop, estarà acompanyada, per una de les guitarres que més m’agrada, la d’en Càstor, i per el que fà a la percussió, doncs, bé, ja us ho explicaré quan ho vegi.
Neus, la força que tu reps, és la que transmets, i el bon rotllo que vares sentir, es el que t’has guanyat.
Pensa que jo tampoc et conec de res, al igual que a Luzquebrilla, Miquel, Sílvia, i just quan ens hem trobat, semblava com si fes tant de temps que som amics, no te preu!!.
Algo similar em va passar amb el meu bon amic Pere Margall, el primer del mundillo de Les Havaneres, i de veritat, el considero un molt bon amic, i com sempre es diu, i és ben cert, el primer i l’únic!!.
Amb això vull dir, que en el mon en que ens trobem, és molt difícil trobar el que jo estic trobant amb molts de vosaltres, dins el petit mon de L’Havanera.
Sincerament, crec que ja tenia amics suficients i de veritat, però conforme us vaig coneixent, penso, que no tancaré la porta mai a conèixer gent com vosaltres.
Gràcies per estar a l’altra banda d’aquestes paraules, i tant de bó, estem per molts anys, Companys!!.
En Ferran, doncs bé, un crack amb la guitarra, i també el escrit està gracies a tu i dedicat, i ja saps, Sant Cugat, quan vulguis.
Silvia, gràcies per el teu recolzament incondicional, ho he notat allà on escrius, Facebook, Blog, mail, etc....gràcies noia!!.
Luzquebrilla, t’espero la pròxima, vull que així sigui, que ens trobem tots els que puguem i fem-la petar.
Enveja, bé, aquesta paraula, la he utilitzat un cop, i potser no tornaré a fer-ho. No pretenc crear enveges, potser al contrari, i tal com dieu, entre altres coses, pretenc que no us faci falta anar a la Bella Lola, per sentir el que jo vaig sentir, però és impossible. Per molt que m’hi escarrassi, mai podré transmetre el que es viu en aquella taverna, o en una cantada.
En fi companys, un cop més, Petons i Abraçades!!.

horabaixa ha dit...

Hola Tony,

Quina feinada !!!!!, com deus xalar. Té molt de mèrit aixó que fas.

Ningú no t'ha dedicat cap habanera?

Una abraçada

Tony ha dit...

Siiiiiiiii Horabaixa, me las han dedicat a les cantades, i en les que vaig estar aquest cap de setmana, per ració doble.
Per part d’en Carles, (Port-Bo), ens va dedicar a l’Anna, Sílvia -amigues del Facebook- i a mi, La Xalana.
I a la Taverna La Bella Lola, en Miquel (Grup La Taverna), em va dedicar, Brodadora, que aquesta la tens a les cançons que escoltes quan entres al blog.
Em fà content el teu passeig per el blog, gràcies noia.

Salut!!

Miquel ha dit...

A qui pugui interessar !! enguany a la 43 Cantada d'havaneres de Calella de Palafrugell i cantem el Grup la Taverna , noticia fresca de fa poques hores .
Ara mateix no puc escriure gaire , encara estic que no m'ho crec. Només m'ha costat 10 anys aconseguir-ho, però " nunca es tarde si la dicha es buena ".
Una abraçada
Miquel

Tony ha dit...

Miquel, Felicitats, ja no sé on més posar-ho....en MAJUSCULES...FELICITATS....
Caram quines sensacions, que et deu haver passat pel cap, que estaràs pensant, quins temes portareu a la cantada....dos en català, i dos en castellà....caram...quantes coses company!!.
Sóc Feliç, em sé Feliç!!.
Si en total aneu 4 i un convidat....podria ser que tots els asistents aquest any a la cantada estigueu al blog?.
Caram, no crec en les casualitats i si amb la qualitat!!.
Podria ser, però seria massa demanar....
Bé, per la part que et toca, ja sóc feliç!!, i ara a esperar a la resta de convidats de la cantada, que si repeteixen, serán, Port-Bo, Peix Fregit, l'Empordanet i .....
Gaudeix del moment, del dia, dels amics, de tot!!.

Miquel ha dit...

Hola Tony , hi hages més llocs on posar-ho , ho posaria.
Ja en una ovasió vaig cantar al Palau Sant Jordi i la sensació de cantar per tanta gent va ser, buffffff !!!!! .
Quan ho he comunicat a l'Adam , ell estava conduin i quasi que es posa a cridar per el tel. no l'hi habia sentit mai el to de veu per tel. com aquesta vegada. I en Ferran , crec que encara ara està flotan.
Jo personalment , em sento molt feliç , per haber aconseguit una fita com aquesta.
Be gràcies per el vostre supor i fins un altra . I ara cap a dormir que ting son i he de matinar.
Salut.
Miquel

luzquebrilla ha dit...

Hola Miquel, ja te dit pel FB,(no sé si ho hauràs llegit) que me llevat amb aquell regust de bona sensació per la teva bona notícia d'ahir.
Segur que`l Director que parlàvem ahir al mur de la cantada de Calella, ha valorat molt bé la vostra trajectòria i ha considerat que hi havia-ho de ser com un del grups imprescindibles de cada any,això és molt bo per vosaltres i per la gent que no us ha sentit mai, tindran l'oportunitat de saber qui és i com canta la Taverna
Per tant reitero una vegada més ENHORABONA, i a pensar quines en cantareu.

Miquel ha dit...

Hola a tothom , si que ho he llegit , Luzquebrilla i es que aquets dies vaig flotant d'un costat al'altre , llegin felicitacions ,anims,etc.. avui mateix en Tony m'ha donat un altra alegria , ha penjat a l'apartat de grups , una miqueta de l'història de la Taverna, buffff!!! quins amics !! Demà triarem les que cantarem ! i per la nit cantem a Can Bernat de l'Estartit i faren una mini celebració , per esperar celebrar-ho tots junts els dia que puguem veurens.
Petons i abrçades.
Miquel

Anònim ha dit...

hola a tots els amics havaneros!!teniu molta sort de viure en el lloc ideal per poder gaudir d`aquesta música i cançons jo plena d`anyorança, soc filla, neta, neboda de pescadors del port de Santa Pola ( alacant )
El sentiment recors en moltes de les cançons que a casa dels avis cantavem.
M`agradaria compartir alguna cantada amb vosaltres.
canto en un grup de pares un grup d`amics sense anim de lucre cantem havaneres i canço popular catalana
als casals d`avis, per aixo seria per a mi un gran plaer poder compartir una cantada a la taverna
com a de ser!! una abraçada per a tothom.soc Dolors la lola

Les Havaneres

Recordo una estrofa del Mestre J.L. Ortega Monasterio, per veure si algú li fa cas......
“..... Escolteu la seva veu, oh canons de tot el món, i la gent de tot arreu, no més guerres ni més morts, no més bombes ni més focs, sóc el canó de Palamós. Si els canons de tot el món, fossin com el vell canó, que tranquil està adormit, blancs i negres dintre el pit, portarien una flor, la Rosa de Jericó.” Gràcies per avançat.............


Inici Bloc