dimecres, 29 de juliol del 2009

1

32ª Cantada d’Havaneres a l’Estartit, 25 de Juliol

Companys, ben trobats tots, un cop més al Blog de Les Havaneres.
Els que ja porteu temps amb nosaltres, o sou lectors habituals, sabreu el mal moment per el que està passant una lectora del blog, des d’aquí, la pàgina principal, també vull tenir un record per ella, i espero que es refaci aviat, i saber-la bé.
Es per això, que també es fa una mica feixuc el escriure amb el mateix sentiment, no resulta fàcil, tot i haver viscut una de les millors cantades de l’any, espero que ho entengueu.
En coincidien un parell de bones, la de Roses, i aquesta de L’Estartit.
Aquest cop, el premi se l’emporten els grups assistents. Si li afegim un parell o tres, ja tenim la meva cantada imaginada, amb tots els grups que formen part d’aquest blog.
La decisió, no va ser fàcil, varem valorar diferents aspectes, un d’ells és que l’any passat, varem assistir a la de Roses, encara que també volíem anar a Tamariu per veure els Arjau, i a Platja d’Aro per veure a La Taverna.
Tot queda a la vora, i tot lluny per poder gaudir de tots, per tant, aquest cop, veien el cartell de la cantada, ens varem decidir per anar a L’Estartit.

No m’esperava tanta gent, tot i que aparcar ja ens va costar força.
Caminant cap a la platja, ja divisàvem l’entarimat, i el munt de gent que allà s’hi trobava.

Un cop més varem tenir la gran sort de tenir un parell de cadires reservades a la segona fila, gràcies a l’Anna i en Francesc, quin parell!!. Gràcies companys!!.
La sonorització de l’acte si no m’erro anava a càrrec del grup Port-Bo, es a dir, es va fer amb l’equip de só d’aquest grup, i en Marc, “quart component” i tècnic de só del grup.
No varem arribar a la hora desitjada, passaven quinze minuts, i tenia por de perdre’m el primer grup, però un cop més vaig tenir sort, en trepitjar la platja, encara estava sobre l’entarimat el primer dels grups en cantar, L’Empordanet.


Ens varen regalar moltes havaneres i cançons, entre altre peces, La balada d’en Lucas i La Xalana.
Per acabar la primera part de la seva actuació, varem fer una sardana. Si nois, La sardana de la mar. És el primer cop que veig en Càstor Pérez, deixar la guitarra a banda, retirar aquella cadira alta que sempre porta, ajustar-se el micròfon en alçada, i interpretar la cançó amb els altres tres components.
En Càstor fa la veu de baix del grup, però mai l’havia vist deixar la guitarra, i fer solament la veu de baix. Per un moment, em varen canviar els esquemes de L’Empordanet.
Quin goig companys, vaig aprofitar el moment, i en vaig gaudir tant i com em va ser possible....

Vaig gaudir d’aquella veu tant característica i que en varies ocasions n’he gaudit a La bella lola, però mai en un entarimat.

No gaudia d’aquest grup des de el previ a la Cantada de Calella, i continuo tenint ganes de escoltar els temes nous d’enguany, les noves incorporacions al repertori.
L’Empordanet, junt amb altre de la cantada, del blog, i sota la meva opinió, és dels millors grups d’havaneres que tenim al país.

Bé, i després dels de Palafrugell, els de “Es Castell”, els de Menorca, el Trio Arrels de Menorca.

En breu podreu gaudir de més informació d’aquest grup, doncs estic preparant la seva incorporació a la secció grups.

De moment, en podeu gaudir a les cançons que escolteu al blog principal.
Aquest també era el segon cop que els escoltava, al igual que a l’altre grup, va ser a Calella l’últim cop que els havia escoltat.
A l’altre escrit, ja ho vaig dir, vaig quedar captivat tan de veus com per aquestes dues guitarres i per el requint.
No recordo quina cançó era, però ens varem donar conta uns quants, els dos components que toquen les guitarres, en Beni i Amador (els dos de l'esquerra de la imatge), seguien tota l’estona com si fossin dos miralls, tots els moviments, increïble, ho vaig intentar enregistrar amb la càmera, però no ho vaig aconseguir.
Dalt de l’entarimat els veig concentrats, amb ganes de fer-ho bé, de donar-ho tot, de transmetre la seva musica fins l’últim racó dels nostres records.
I sincerament, no resulta fàcil d’esborrar. Varen fer temes d’un Mestre de Ses Illes, d’en Tòfol Mus, com Escolta es vent o Lluna plena. També varen fer una de collita pròpia, d’en David, (el de la dreta de tot a la imatge) “Es pescador”.
I aprofito per dir-vos que aquest tema, el teniu a les cançons que podeu escoltar quan engega el blog.
He tingut la sort de haver compartit amb ells dues cantades, i més de tres converses.
La riquesa d’aquestes converses em deixen entreveure la gran qualitat que pot aportar aquest grup.

Bé, i per acaba la primera part de la cantada, i abans del cremat, els Port-Bo a l’entarimat.


La qualitat de la cantada era força elevada, i rematar la primera part, res millor que els Port-Bo.
Ens varen regalar peces com Busca’m a l’Empordà, La botiguera, aquest magnífic xotis del Mestre Antoni Mas.
Els Port-Bo estic segur que en saben de la qualitat de la cantada, i els hi vaig notar uns certs nervis, crec que es bo veure això en un grup de la seva categoria, doncs, al menys a mi, em fa veure, que no es pujar, fer-ne quatre, i apa, cap a casa.
La cantada és molt més, i els Port-Bo m’ho va transmetre.

Potser alguna cosa no havia com havia de anar, però els que encara no en sabem gaire, no apreciem certs detalls que poden passar en una cantada.
Ara si, mitja part, un bon cremat, i tornem-hi.
Vaig aprofitar per anar a saludar els membres dels grups, mentre aprofitaven l’ocasió per vendre uns quants cd’s.
Jo en vaig comprar un parell, un per mi, i un altre per un amic que sé que no el té.
Hem de aprofitar aquestes ocasions per poder regalar havaneres, i si ells ens les regalen en les seves interpretacions, que menys que nosaltres no ho fem amb els que tenim a la vora. Ja ho sabeu, si podeu, "regaleu Havaneres".
Vaig xerrar el que em varen permetre, vaig aprendre unes quantes coses més, és magnífic gaudir d’aquesta manera de les havaneres i dels “havaneros”.
Vaig tornar a tenir l’ocasió de parlar amb en Càstor Pérez, en aquestes converses per conèixer més i més l’havanera, per impartir una classe intensiva en el descans de una cantada.
A part de ser un havanero excepcional, és un dels pocs estudiosos que hi ha de l’havanera.
La platja estava plena de gom a gom. La gent no es movia del seu lloc, quasi no varen sortir ni per anar a buscar un cremat, semblava que els donaven el temps just per fer un breu descans, vendre quatre cd’s, i tornar a començar.
Aquesta cantada com veieu, consta de dues parts, interpretant havaneres en dues ocasions cada grup.
A la primera actuació, et posen el caramel a la boca, i en la segona, te’n regalen una bossa plena.

Per tant, i un cop més, L’Empordanet, torna a pujar a l’entarimat per fer-ne quatre més, i deixar-nos la seva bossa de caramels.
Per un moment, em va venir al cap, que ja s’acabava la cantada, i tot just començava la segona part.
Era una sensació com les de la infantessa, quan feies alguna cosa i no volies que mai acabes, doncs bé, tot i la meva edat, encara em moltes ocasions em succeeix aquet tipus d’emocions.
L’Empordanet, dins la bossa que ens va regalar, va afegir-ne quatre peces més.
Ojos malignos, un bolero-son d’en Juan Pichardo, que interpretat per ells, resulta meravellós, “Los indianos” entre altres genials interpretacions d’aquest grup.

En baixar ells, hi tornaren a pujar el Trio Arrels de Menorca.

Ja hi tornem, aquella sensació que abans us he descrit, em tornava rondar.
Caram, quin dissabte més màgic.
Aquest cop, tampoc podia triar, els tres grups estaven fent una actuació fantàstica.
Si ho hagués fet, a part de ser molt difícil, hagués estat equivocada.

El Trio, en aquesta segona part, va posar la cirereta a la gran actuació que varen fer.
Una havanera preciosa “Na nena”, que en Lluís Sintés –fantàstic baríton Menorquí-, al Facebook, ens va aclarir el significat d’aquestes paraules, i quan la transcrigui a la secció cançons, amb el seu permís ho afegiré.
El Trio la va interpretar fantàsticament bé. La lletra es d’en Gumersind Riera, i la música la posà el Mestre Josep Lluís Ortega Monasterio.
I per acabar, una rumbeta, moguda, divertida, jove, i que posà fi a la actuació del Trio Arrels de Menorca, “M’encantaria”. Uns que baixen, i el darrer que puja.

De nou, els Port-Bo per finalitzar la cantada.

Els Port-Bo no volien ser menys, i varen participar en aquesta festa de Les Havaneres.
L’anomeno així doncs així ho va ser per mi.

Hi posaren un toc de ritme amb el meravellós tema, escrit per en Carles Casanovas i composat per en Josep Bastons, “Lola la tavernera”.
L’altra peça va ser “Habaneras de Càdiz” amb lletra de Antonio Burgos, i música de Carlos Cano.
La sensació que allò acabava, es marcava cada cop més en els rostres dels havaneros.
La nit va ser fresca, però estic segur que aquelles llums que tan em molesten alhora de fer fotos, i tan beneficien per poder veure els “havaneros”, fan la seva tasca i donen una calor considerable, molesta, i fins i tot i en alguns moments, insuportable, ara a l’estiu, clar.
Companys, gràcies!!.
Si, nois, si, gràcies per la Cantada.
Gràcies per les més de dues hores de regal.


Finalment, varen convidar al Mestre Josep Bastons, que es trobava entre el públic, per que dirigís les dues últimes cançons, La bella Lola i El meu avi.
Ara sí Companys, aquests mocadors acomiadant la cantada, i l’avi marxant cap a Cuba, eren la mostra clara que per avui, ja n’hi ha prou.
Era l’hora dels adéus, i els uns altres, varem dir-nos la frase que ja comença a ser habitual entre havaneros i seguidors, “fins la propera cantada”.
Dons això companys!!.


Salut, força i havaneres a dojo!!.

dimecres, 8 de juliol del 2009

11

43ª Cantada d'havaneres a Calella de Palafrugell, 4 de Juliol


No sé com acabaré aquest escrit, però el que tinc ben clar, és que ara per ara, l’emoció no em permet expressar-me, i no m'ho posa gens fàcil.
Encara estic enlluernat. Ara passant les imatges al ordinador, se’m tornen a quedar els ulls humits, la mirada perduda en aquelles imatges.
Noto que no veig les imatges, veig el moment, i veig com passen, i cada cop recordo un moment nou.
Caram nois, quina emoció en veure les imatges un altre cop.
Sou molts els que heu fet coses per què jo també visqués el meu dia.
Ho sé, tots heu col·laborat, uns volen i els altres sense adonar-se, fent el que volien fer, o fent coses que no els costa res, i jo valoro tant i tant. Gràcies de tot cor!.
Bé, si em deixo de preàmbuls, podré anar per feina, que si us atabalo amb els sentiments, encara la tindrem ben grossa.
Un cop més Calella es vesteix amb les millors gales per rebre prop de trenta mil o trenta cinc mil persones com altres anys.
Com ja ens hem trobat altres cops, vagis quan vagis, hauràs de deixar el cotxe a la quinta forca, o una mica més enllà, i així va ser.
El varem deixar just a l’entrada de Calella.

Anàvem bé de temps, ens quedava prop de mitja hora perquè la cantada de tarda comences, i varem anar baixant cap a la platja del Canadell.
Ai quins nervis companys, solament desitjava que tot sortís bé, que aquell temps que s’estava tapant, no acabés fent-nos un mala passada.
La trobada amb amics estava assegurada, el cas era que no havíem quedat, i sabia que en un lloc o un altre ens trobaríem.
I així va ser, tal com entrem al passeig del Canadell, un dels que puja a la Cantada principal, en Miquel, del grup La Taverna.
I més avall, en Pere, Anna, Francesc, Alfons, Ció, Artur, caram això no te preu, ni el viure-ho ni el recordar-ho.


Bé, ja està El Taper damunt de l’escenari, això vol dir que comença la 43 Cantada d’havaneres. Val que és el previ a la cantada principal, però també son convidats, i també tenen el seu moment en un dia tant i tant important.
El grup El Taper, va ser fundat per en Toni Martí i la seva esposa Paqui Serna. Actualment el formen, ell mateix, en Toni (acordió), Carles Pastor (guitarra) i en Joan Cortés (guitarra).
Varen interpretar diferents havaneres i valsets. Algunes conegudes i altres que eren de collita pròpia. Fetes per en Carles Pastor, i aprofitant les seves composicions, aprofiten per fer-ne unes quantes en les cantades.
Durant l’actuació del Taper, varem estar amb els membres del grup l’Empordanet i Els Cremats. Amb els primers, varem compartir varies, doncs eren els últims en cantar i els que tenien més temps.
Vaig parlar força estona amb en Càstor Pérez, i varem comentar diferents temes de cantades, cançons, història i històries de les Havaneres.
Ara sé a qui recórrer davant de qualsevol dubte relacionat amb el gènere.

També va aparèixer la Neus de Cubacant, i es va afegir al grup per compartir-ne alguna. En definitiva, i per que us feu una idea d’aquell moment, estàvem un grapat d’amics parlant i escoltant havaneres.
Quin bon moment.

Sense adonar-me vaig escoltar que en Toni dels Tapers comentava “i ara farem l’última i donarem pas a Els Cremats”. Caram, ja començava a passar el temps més ràpid de lo normal.
Si us plau que en aquests casos, que algú l’aturi!.


I com que això no s’ha pogut fer fins al moment, Els Cremats varen pujar dalt de l’escenari per fer les seves.
El temps no estava gaire fi, aquella foscor envaïa el cel de Calella, i els entesos anunciaven cinc minutets de pluja.
Mare meva, aquest temps ens vol donar un ensurt, però espero que no ens foti la cantada en l’aire.

Clar, Els Cremats, en varen poder fer ben poques, quina llàstima, aquest jovent és jugaven “les castanyes”, començava a ploure i encara en volien fer alguna més.
Recordo en Xavi Juanals assecant la guitarra, caram noi, es perillós per els guitarristes tocar amb pluja.
Els va donar temps a fer-ne unes quantes, no tot el repertori, però bé algunes si.


Entre elles “La taverna del vell mercant”, que ja havia escoltat al grup Bergantí feia ben pocs dies, i ara la tornava a escoltar per la persona que l’havia creat, en Enric Ferrer, que per cert, li van dedicar a l’amic Pere Margall.

Finalment, no varen tenir sort, i la pluja va augmentar la intensitat, i va fer baixar Els Cremats de l’entarimat del Passeig del Canadell.
Va durar poc, però el temps suficient per què Els Cremats no poguessin tornar a pujar.


Era el torn de l’Empordanet.
Ja s’havien canviat, portaven la roba de gala, la roba de les cantades.

Era el primer cop que aquesta temporada escoltava l’Empordanet, i en tenia unes ganes boges. Volia escoltar el nou repertori de l’any, i veure les variacions que havien afegit.
En vaig escoltar d’aquelles que m’agraden tant a mi, com “Vamos al campo”, era un plaer, un moment inoblidable, doncs aquesta cançó em porta a reviure moment inoblidables amb els Jordi’s del grup Arjau.
L’Empordanet, és un grup fantàstic, van madurant any rere any, i deu n’hi dó, on poden arribar.
En Xavi, amb una alegria que no li havia notat en altres cantades, en Pere, esplèndid amb la veu i de quan en quan ens deixava anar una rialla.
En Càstor, ficat en feina, estava dins la seva guitarra. Quan agafa una guitarra, crec que no existeix res més. És un home amb una veu de baix molt característica, doncs el sentiment li surt tant en les mans per tocar la guitarra, com en la veu per explicar-nos la cançó. I en Lluís, bé, aquest que amb les mans li treu tot el sons possibles a la seva guitarra.
L’Empordanet va complaure varies peticions de cançons fetes per el grup que anàvem. Unes amb més carinyo que altres.
Volíem Vestida de nit, i Los Indianos, aquesta última, per escoltar en Lluís, doncs quasi mai canta a excepció d’aquesta cançó i de la Sardana de la mar. Oi Pere?.

Bé, l’Empordanet, ja acaba la seva actuació, i això volia dir que els previs a la Cantada principal havien acabat.


Ara ens tocava obrir bosses, treure els entrepans, i aprofitar per sopar una mica abans de anar a la Cala del Port-Bo.
Ep, però de cop i volta, va aparèixer el Mestre Josep Bastons.
Caram, quin sorpresa. Veig que en Pere Margall se li acosta, li fa dos petons a la dona, i saluda efusivament al Mestre.
És la meva, m’he de donar a conèixer, és una persona amb la qual encara no havia coincidit, i no sabia com fer-ho, però ara tant se val, en tenia l’ocasió, solament faltava que l’amic Pere em presentes.
I així va ser, recordo un: “Josep, aquest noi, te un Blog d’havaneres a Internet, i es diu Tony”. I va i el Mestre li diu, si ja n’he sentit a parlar molt d’aquest blog.
Caram, encara no em puc creure el que em va dir. El va assabentar del blog un altre persona que mai he vist i que també en tinc moltes ganes, en Xiqui (antic membre dels Port-Bo).
Bé, “bocata” en mà, el varem anar fent passar cap a la panxa. Ja no quedava ningú al passeig, tothom havia anat agafant lloc a les platges on es podia veure la cantada. I nosaltres, l’Anna, Francesc, Alfons, Ció, Pere, Cris i jo, allà, al banc del passeig acabant de fer les últimes mossegades per anar passant cap a la Cantada.
Per poder veure la cantada, vaig rebre un tracte especial, i mai trobaré les paraules per agrair el que han fet per mi tots aquests que de una manera o un altra, estan relacionats amb les Havaneres.
Doncs bé companys, ara sí, ja ens trobem dins el recinte tancat de la Cantada.
La escenografia estava ben muntada de cara a la imatge en directe, però alhora de fer fotos, em molesten una mica els reflex que fan aquestes barres de plàstic que van canviant de colors. La retransmissió de l’acte la fa TV3, la nostra, i això comporta moltes coses bones per el futur i la difusió de l’havanera, però per els assistents a la cantada provoca esperes, que no sempre ens agrada tenir.
El primer que varen fer, va ser passar una sèrie de imatges de la Costa Brava, que us recordo que aquest any, aquest nom fa cent anys.


I els primers en sortir, els Port-Bo.
Veig, a la part de darrera de l’entarimat el Trio Arrels de Menorca, caram nois, els tinc a tocar.
La resta de grups no estaven allà, això volia dir que segurament passarien per davant meu abans de pujar, caram quina il·lusió, donar-los l’última empenta, l’últim crit de ànim, impressionant.
En Carles connecta la guitarra, en Fonsu, saluda als assistents, i en Mineu, es col·loca, s’ho mira tot, i va vinga, som-hi!.
La primera, un valset mariner del Mestre Carles Casanovas, tant la lletra com la música, una de les primeres que va fer de ben jovenet, “L’oració del pescador”.
Se li nota que hi ha estat altres vegades damunt d’aquest estarimat. Caram nois, que ben posadets estan els tres, i que bé que canten coi!.

I després de la primera, ve la segona. En aquest cas, una de nova, tot sortida del forn, i servida a les nostres oïdes. “Pensaments”, amb lletra un altre cop d’en Mestre Carles Casanovas, però aquest cop la música la posà el Mestre Antoni Mas.
I la tercera, “Ay Lola, si tu me quieres”. Aquesta és dels avis, de les que a mi m’agraden tant.
Interpretada per els Port-Bo, és un luxe escoltar aquest tipus d’havaneres, doncs fan unes veus envejables, i els acords de la guitarra d’en Carles, marcant el ritme, lo just i necessari per que aquelles veus mereixin.
I la darrera, una de contemporània, amb lletra de Rafael Llop, i música d’en Josep Maria Roglan, “La barca xica”.
Companys, molt i molt bé, gràcies per enriquir aquests moments amb les vostres veus.



Amb aquesta havanera, els Port-Bo donaven pas als nois de Ses Illes, el Trio Arrels de Menorca.
Aquest grup és l’únic que desconeixia quan a cançons.
No havia tingut la sort de haver-los escoltat. He visitat el seu blog en divers ocasions, i em considero admirador de la feina que fan, però de cançons, no n’havia gaudit mai.

Clar, he de dir-vos que abans de coneixe’ls, ja em feia gràcia el grup. La raó, entre d’altres, l’edat, el “bon rotllo” que he notat que corrre per la seves lletres els cops que ens hem escrit.
Bé el Trio Arrels de Menorca, ja s’han situat davant els micròfons, connecten els tres instruments, i amb una mica de nervis, queden a la espera del regidor de TV3 per arrencar amb la cantada.
Cal dir que uns quants incondicionals asseguts en una de les barques pròximes a l’escenari, els van donar la empenta que necessitaven per menjar-se l’escenari. Amb crits de vinga, som-hi, Beni, Amador, i David, ànims!!.
Caram l’emoció de aquell moment, me la van transmetre les vostres cares.
I m’hi vaig afegir a la emoció, tot i estar a la part de baix, just davant seu. Però si jo estava nerviós, no em puc imaginar com estaven ells davant de unes trenta mil persones esperant a veure que feien.

Silenci, que ja comencen.....
La primera és “Pregaria Marinera” amb lletra d’en Tòfol Mus i música d’en Francesc d’Assís Tàrrega.
Ep, això s’escolta molt i molt bé.
Caram quin goig, quina joia tenim davant, aquest tercet, també promet!.
Quina il·lusió em fa saber que hi ha un altre grup jove fent havaneres, i les fan molt i molt bé. Un més a la llista.
I com he dit abans, després de la primera ve la segona. “Lluna plena” amb lletra un altre cop d’en Tòfol Mus, però aquest cop la música la posà el Mestre Josep Bastons. Mai havia escoltat el requint, un instrument de corda, molt habitual per acompanyar cançons d’amor, doncs és molt melòdic. És pràcticament igual que la guitarra en forma, i s’acostuma a afinar al 5 trast, i d’aquí li ve el nom, tot i que prové del mot en castellà “afinada en el quinto traste”.
Mireu, ja que us he presentat aquest instrument, aprofito i us presento el grup.
Us desvetllaré un secret, el Trio, son tres!.
Amador Simonet, com a primera veu i guitarra. (Està situat al mig a la Cantada).
J. David Serra, segona veu i requint. (El que està situat a la dreta).
Benito Cacho, tercera veu i guitarra. (El que està a l’esquerra).
No us puc dir que els conegui gaire, però transmeten molt bon rotllo, son oberts, i no em pregunteu el perquè, però crec que hem connectat força bé.
A part de això, son molt i molt bons musics, que al cap i a la fi, és el que toca, i és del que parlo en aquest blog.

Va vinga companys, que ja aneu per la tercera, i cada una que en feu, pugeu el nivell una mica més.
Ara toca una en castellà, “La golondrina” amb lletra i música d’en Caetano Veloso.
I ja l’ultima i per tant acaben el seu pas per la Cantada de Calella, una de casa seva, una de Menorca i escrita per un Menorquí. “Ets com un altre Menorca”, lletra d’en Tòfol Mus, i música d’en Deseado Mercadal.
El Trio Arrels de Menorca, ha donat força i nom al gran compositor d’havaneres Tòfol Mus.
En la secció cançons, ja us en vaig parlar una mica de les seves composicions, i repeteixo, deu n’hi dó quines lletres més bones.
Per lo que van dir des de l’entarimet, en Tòful Mus, és un gran company i amic del Trio, i crec que ells li han fet un bon tribut, i un record per sempre.
Bé companys, han acabat l’actuació, i ara passen per davant meu, aprofito per parlar amb ells una estona, just el temps de la publicitat, i abans que entri el següent grup a cantar.
Estaven radiants, contents, exultants, no hi cabien dins seu, estàvem en la mateixa situació, o similar, doncs ells havent cantat, i jo fent fotos, en un paratge inoblidable, un lloc privilegiat, i gaudint de unes cançons que no esborraré de la meva memòria, i amb la companyia, un cop més immillorable, de la Cris.
I ara tocava l’actuació diguem “especial” de la Cantada.


Lucrecia, junt amb tres components més, ja estan situats davant els micròfons per fer la primera. Que en aquest cas, va ser “Clara”.
Crec que és un bolero, amb lletra i música d’en Juan Carlos Silvestre.

I ara la segona –i primera havanera- “El peix enamorat” (aquí crec que és va saltar el programa, doncs jo tenia que aquesta era la tercera).
Bé aquesta havanera amb lletra d’en Vicent Torrent i música d’Eliseu Parra, va sonar bé, és en català,i tot i no ser la llengua de la Lucrecia, és va esforçar, i s’ha de reconèixer.

La tercera va ser “Cachita”, amb lletra i música d’en Ricardo de Montaner. Aquest tema va fer moure més d’un de la seva cadira. Potser no venien per ballar, però van acabar fent-ho.
La quarta i última fou, “Ay mama Inés” amb lletra i música d’en Eliseo Grenet. Un altre cançó amb marcat ritme cubà que tot i costà una mica va fer que a l’últim tall s’aixequés mitja platja a ballar-ho. Jo crec que la gent estava com jo. No s’acabaven de creure el que veien, estàvem incrèduls veient l’actuació, i finalment, com el ritme es bó, qui més qui menys va deixar que el cos acompanyés el vaivé que provocaven els malucs.


I ara el torn dels Arjau, abans de pujar, passen per davant meu, els Jordi’s, en Jordi Grau, i en Jordi Rubau, una mirada, un gest, una abraçada amb ells, dues paraules, ja en tenia prou per desitjar-los el millor.
Ja s’escolten els primers acords de la guitarra nova d’en Jordi Rubau, caram, quins nervis, quina emoció.....
La primera “Records” (si nois els que em vareu fer viure fa ben poc), un valset mariner amb lletra de la Narcisa Oliver i música del Mestre Josep Bastons.
La segona, una de les que a mi m’agraden, una d’antiga, “Aquí está el negro”, de la qual en desconeixem l’autor.
La tercera, una de molt coneguda i que fa referència a una platja que tenim a la vora de Calella, “Tamariu”. Torna a ser lletra de la Narcisa Oliver i la música la tornà a posar el Mestre Josep Bastons.
I la quarta i última, el toc arriscat, el toc dels dos Jordi’s. En Jordi Grau la presenta com “Calavera”, i per els amics “quiri quiri", i la raó és que en un moment de la cançó apareix “el gallo con el quiri quiri, la gallina con el cara cara, y los polluelos con el pío pío”, i clar, com bé diu la cançó, “Se arma el lío con el quiri, quiri, cara, cara, pío,pío...”.


I ara l’últim grup, La Taverna, amb l’únic acordió i acordionista de la cantada, l’Adam Torres.
També passen per davant nostre, i faig el mateix, em ve molt de gust, esperonar en Miquel , Ferran i l’Adam, son molt bons, i ho han de demostrar un cop més dalt de l’escenari.
Ja es col·loquen, en Ferran li dona els últims tocs a la seva guitarra, i l’Adam, que assegut, sosté com pot aquell acordió que a part de sonar molt i molt bé per la mestria del noi, pesa un grapat de quilos.....
La primera de totes, “He perdido una perla”, aquesta es un altre de les meves, de les antigues, quin goig, gràcies. També en desconeixem l’autor, doncs es d’aquelles que ensenyaven els avis de boca a orella, com tantes i tantes cançons d’aquells temps.
La segona, que normalment, és la que ve darrera de la primera, és “El cant del mar”, amb lletra d’Antònia Vilàs i música d’en Salvador Dabau, que el grup li va voler dedicar en el centenari del seu naixement.
La tercera, una de ben popular, el grup l’anomenà “El barco de ron”, però jo la conec per “Salió de Jamaica”. És pot anomenar de les dues maneres, doncs crec que no hi ha documents que acreditin la seva autenticitat quan a títol.
I la darrera, i ben bonica, “Escolta es vent”, amb lletra un altre cop d’en Tòfol Mus i en aquest cas música del Mestre Josep Lluís Ortega Monasterio.


Companys, la cantada ja acabava, ara es preparen els grups per pujar tots a l’escenari per fer “La bella Lola” i “El meu avi”, dos de típiques, i que utilitzen per fer la cloenda de cantades com la de Calella, Pals, Llafranc, Platja d’Aro, etc...
Quin goig fa veure tant companys junts a dalt de l’escenari de la Cala del Port-Bo.
No sé si això passarà altra vegada, i és per això que no puc parar de gaudir amb aquell moment, recordant i recordant les abraçades,les mirades, la complicitat entre els uns i els altres.
Bé les dues cançons de cloenda les va dirigir el Mestre Josep Bastons.
Allà teníem, en Carles, Fonsu, Mineu, Benito, David, Amador, Lucrecia, Jordi Grau, Jordi Rubau, Miquel, Ferran, Adam, en Josep Bastons i en Martí.

Si no m’erro, en Josep Bastons, ha estat l’única persona que sempre ha pujat a l’entarimat de la Cantada de Calella en les quaranta tres edicions que porta.


Quant a grups, doncs bé, és el Port-Bo, doncs aquest ha estat el primer que no puja el Peix Fregit. I em va saber molt greu, però diguem que el relleu quan a grups havia de ser, o s’havia de permetre.
Tot i que potser aquest any jo hagués afegit a l’Empordanet i al Peix Fregit, i si volen ritme, Els Cremats, i si volen una noia, la tenen ven a prop, doncs Cubacant poc a poc s’ha guanyat el poder pujar a l’entarimat de Calella, havent vist el que he vist, o millor dit, escoltat el que he escoltat.

Ara amb tant gent no se si haurà lloc, i hauran de fer l’escenari de la platja d’en Calau fins a la del Port-Bo. Bé, la 43 edició de la Cantada de Calella, la cantada de la platja, acabava, ara quedava, el ressopó, la cantada als diferents llocs de Calella i voltants.
Els Port-Bo els teníem a l’hotel Sant Roc, el Trio Arrels de Menorca a Can Palet, els Arjau a Can Batlle, La Taverna al Tango, l’Empordanet a La Bella Lola, El Taper a l’hotel La Torre i Els Cremats a Llafranc.
Nosaltres teníem que voltà per veure si érem capaços de veure’ls a tots, però amb tant poc temps, poc que arribaríem.
Varem començar per el que més pròxim teníem.


La Bella Lola amb l’Empordanet.
Mai havia gaudit de Les Havaneres de l’Empordanet a la taverna, en directe, autentiques, sense altaveus. I de veritat, i un cop més em varen tornar a meravellar.
Com sabia que tot just acabaven de començar les cantades de nit, no em podia quedar doncs encara que faltes una bona estona per acabar, encara em quedaven un grapat de grups per veure, així que.....sortim de la Bella Lola, i ens dirigim al més pròxim.


Can Batlle, un altra taverna autentica, de les que també fa un temps es feien havaneres.
Allà hi tenim als Arjau. En aquest cas, a part de gaudir del grup, vaig gaudir del lloc, doncs personalment a Can Batlle, mai havia estat, i crec que és un altre bressol de l’havanera.
Allà en varem escoltar i cantar quatre. Aquest cop, portava un acompanyament d’excepció, una parella de cant privilegiada, l’amic Pere Margall. És un plaer escoltar-lo, i si m’hi puc afegir, doncs no ho dubto ni un sol segon.
Els Arjau, em varen fer un regal que esperava amb anhel. Era, és i serà especial. No us ho podeu imaginar, però encara m’emociono quan llegeixo la dedicatòria del nou treball.
Nois, això no es fa, però gràcies, que en sou de bona gent, coi!!.



Sortint de Can Batlle, varem anar al davant, al Tango.
Allà hi tenim a La Taverna.
Ja estaven més relaxats, tots plegats de nou.
Quina alegria veure en Miquel amb aquella cara de felicitat. La Trini, en Dani, Ferran, Pepa, Adam, Albert, Lluïsa, Dolors, Joan.....estàvem tots.
Fins i tot allà es trobava en Vicenç, un altre lector i col·lega de blog, doncs ell també en té un dedicat a l’havanera i que trobareu l’enllaç a la part dreta d’aquest blog.

No l’esperava, ell em va reconèixer, suposo per la foto, i noi, em va fer molta il·lusió.
De cop i volta va aparèixer també la Neus, cantant de Cubacant i també es va afegir a la festa de La Taverna.
Ara si que puc dir que hi érem tots.

Ja ens havíem vist al llarg de la tarda, a les cantades que es varen fer, però no m’esperava que ens tornéssim a veure.
Allà al Tango, la Neus es va afegir amb La Taverna a fer-ne un parell, i varem esperar que acabés la actuació, per poder anar a veure als següents.
Caram, el temps ofega, i son ja quasi les tres de la matinada, portem bon ritme, però jo dubtava tenir temps per veure tothom.


Ens dirigim a Can Palet, allà hi trobem el Trio Arrels de Menorca, i més sorpreses.
També està amb ells el Mestre Josep Bastons, i n’estan fent quatre tots plegats.

Que fort!. Quina llàstima, a tot no podia arribar.
Bé el Trio Arrels de Menorca, eren ja catorze o quinze, de Menorca hi havia un grapat de gent, suposo que tots aquells que els esperonaven quan la cantada, s’havien trobat allà, a Can Palet.
Quina mitja hora més intensa, amb tota aquesta gent, quins grans moments.
Mireu us en deixo un tall, de un gran moment, i us ho faig com ho diuen ells. La cançó la va cantar en Pau, un amic del grup.
"En Pau el de camisa de retlles, fa una cançó que es canta a Es Castell i diu una cosa així...
A ritme de "Fox-trot"
" [...]
Every night es fiesta en Menorca,
Every night es fiesta en Cala Corb,
Las estrellas brillan en Menorca,
Paraiso del amor!!!....
[...]".

Ja no ens donava temps de veure més grups.
Els cambrers del restaurants ja ens fotien fora, i llavors va aparèixer en Carles Casanovas amb l’Antoni Mas, baixant de l’Hotel Sant Roc.

Us asseguro que em vaig quedar amb les ganes de fer-ne una amb el Trio, i estic quasi segur que entre tots els mestres que allà s’hi trobaven, l’haguessin fet bona. Em vaig acomiadar del Trio, la trobada va ser curta, però molt intensa, ens varem explicar dos o tres coses, i ens varem deixar deu o dotze per el pròxim cop que ens tornem a veure.
Em van fer un regal, i companys, i està garantit, el Trio Arrels de Menorca, sona molt i molt bé.
La idea inicial era marxar, però dins aquest mon, no marxes fins que no arribes a casa.
Ens varem acomiadar dels amics amb els que ho havíem compartit quasi tot, l’Anna i en Francesc.
Tant de bó gaudissin com nosaltres.

Ara ja solament quedàvem tres, la Cris, en Pere i jo.


Tornant de Can Palet en direcció al cotxe, vaig trobar-me en Fonso, i em va dir que l’última la feien a Les Voltes, que allà s’hi trobaven cada any un grup d’amics i cantaven fins que es cansaven.
Renoi, es cert, allà també hi era en Càstor amb la seva dona, i una colla de nois joves amb una gresca impressionant.
Aquest cop sí, varem fer l’última.
El rellotge ja marcava les quatre i escaig de la matinada, i la cantada d’aquells companys, també anava enfilant la recta d’arribada.

Així que, varem acompanyar a l’amic Pere a l’hotel, nosaltres teníem el cotxe a l’entrada de Calella.
Encara ens quedava un tall.
I temps per anar recordant el que havíem viscut aquella nit.

Ja jo veia a venir, em notava, que la nit es faria llarga, que no seria fàcil de pair el grapat de coses viscudes. I així va ser. Masses emocions per veure-les en una estona o en nou hores.
Trobades d’amics, grans cantades, en definitiva, inoblidable.

A l’endemà, o millor dit, al mateix dia, cap al migdia, hi havia l’entrega de premis 2x4 de la Fundació Ernest Morató.


I vaig pensar que per rematar el cap de setmana d’havaneres, només em faltava això.

Vaig tornar a agafar el cotxe, el motor encara era calent, i crec que es recorda del camí cap a Calella, l’acabava de fer.
No sabia que em trobaria, però tenia clar que un grapat de bona gent i amics, allà hi serien.
Així va ser, en Xicu Sanchez, Antoni Mas, Pilar, Carles, Neus, Lucrecia, caram, ja hi tornem.
Els guardonats varen ser, la Lucrecia, TV3, i en Pitu Xivarri, aquest últim, a part de ser un gran col·laborador del mon de Les Havaneres, és propietari d’un restaurant de Palamós, on el Mestre Josep Lluís Ortega Monasterio va composar “El meu avi”.
Era el moment per agrair a molts d’ells en persona el que havien fet el dia abans per mi.
Clar, no se si van ser conscients, però jo els vaig agrair i els agraeixo.
Companys, heu fet molt per mi, per la meva felicitat, i tot, per res.
Qué difícil es trobar això avui en dia.

Per tant, i com ja us vaig dir en un dels últims escrits, jo solament tinc aquest blog per parlar-ne, per estar agraït del que heu fet.
Companys, amics, Cris;
Tots heu col·laborat en fer de un dia d’havaneres el meu dia.
Hi heu aconseguit, heu fet que molts d’aquests moments quedin com inborrables en el meu disc dur, en la meva memòria.

I ara que el blog ha complert just un anyet, permeteu-me celebrar-ho amb tots vosaltres, i de la millor manera que sé, i és amb aquest escrit.
És un més, però és el del Aniversari, i no hagués arribat aquí sense vosaltres, així que....
Gràcies amics i companys per estar al meu costat, i per fer d’aquest espai, el vostre espai.
No poso noms, però penseu que si heu arribat fins aquí, hi podeu afegir el vostre.
I recordeu un cop més, "Every night is festa in Les Havaneres".


Petons, Abraçades, i Havaneres a dojo!!.




Per els que teniu una mica de temps us deixo l'actuació emesa per TV3.
Gaudiu-la si teniu temps.





divendres, 3 de juliol del 2009

4

La prèvia de Calella, amb els Bergantí a Parets.

Bé companys, quina joia donar la benvinguda a la temporada dels Bergantí.
Enguany encara no havia tingut la ocasió de presenciar cap cantada del grup.
Tot i estar al corrent de les seves actuacions i dels seus moviments gràcies a una amistat que cada dia la veig més i més intensa.
Companys, amics, i havaneros, gràcies per els bons moments que em vareu fer passar ahir.
Que fàcil ha estat!!.


El paratge de la cantada era força bonic, tot i ser una nit ben fosca, feia una calor difícil d’aguantar, i això que jo no rebia la calor d’aquells llums, que ens deixen ben il·luminats els havaneros, i que tan perjudiquen a les fotos....
Però bé, a les fosques, no estan tant macos.
Era el Parc de La Linera a Parets del vallés, era cloenda a una festa d’avis.
L’entarimat era un bloc de ciment, això volia dir, que en aquest lloc, ja s’hi fan actuacions regularment.
La sonorització va ser genial, tant per els medis que porta el grup, com per els del propi paratge.

I el públic, doncs bé, era un públic bastant grandet, amb moltes ganes de cantar, i així ho varen fer amb temes tant populars com "La Paloma", "La gavina", "La bella Lola", i "El meu Avi".
Però no podien marxar massa d’aquest tipus de cançons, doncs el públic quedava parat al veure que aquelles havaneres ells no les havien escoltat mai.
Bé, ja sabem i he dit molts cops, que tenim molts i molts públics, uns que n’escolten més que d’altres, i a partir d’aquí el repertori s’ha de fer a gust del consumidor, que al cap i a la fi és qui és mereix l’actuació.
Tot i això, en el repertori que els hi vaig escoltar, en varen interpretar varies molt i molt bones.
Varen començar amb “Records”, passant per temes tan simpàtics i genials com “La Taverna”, “Pescador soc d’una cala”, etc...

En Pere Fort, el acordionista i tenor del grup, va presentar una havanera, fent menció al jovent, a les noves creacions, a l’esforç de la gent jove per treballar per Les Havaneres, i sabeu una cosa, jo m’hi vaig trobar dins aquestes paraules....
Ho va fer per presentar l’havanera “La Taverna del vell mercant”, escrita per Enric Ferrer, membre del grup Els Cremats.
Quina competència més maca, aquestes fan afició, i que es reconegui la feina d’aquesta manera encara més.
Ara sols falta que coincideixin en una cantada i la facin plegats. Ja sé que això és molt demanar, i a part difícil. Tant debò, totes les competències fossin així, i les ajudes que ells ofereixen, les trobéssim arreu.
Grup Bergantí, si la meves lletres us serveixen, Gràcies per el recolzament que feu al Jovent. Amb una mica de sort, aquella paraula que un dia em varen dir, agafarà força, “El Jovent Havanero”.


També poden presumir de tenir l’havanera “Vola, vola, barca meva” dins el repertori. Va ser escrita per en Tòful Mus i musicada per el mestre Josep Bastons.
Segons m’han dit, l’havanera ha estat creada per que ells la cantin, i la veritat, no se que n’opinaran el Mestre Bastons i en Tòful Mus, però si la meva opinió es te en conta, la fan molt i molt bé.
És un valset mariner que enganxa.
Us he de dir, que quan vaig començar amb el blog, em van dir que dia a dia anaves aprenen coses, i amb el Grup Bergantí ho vaig posar en pràctica.
Feia molt de temps que no els escoltava, i ara que hi he tornat, he trobat coses noves, detalls, moments, instants, que fan que aquest grup sigui de lo millor que hi ha.
El primer dia, i quan els vaig afegir al blog, els vaig definir com un grup que sona molt i molt bé. I continuo reafirmant el mateix, com a grup es del bo i millor de l’havanera actual catalana.
Per molt que el meu amic Pere em digui “no hay más sera que la que arde”.


No tots poden presumir de sonar bé com a grup, això no és fàcil.
Una cançó, que em va agradar molt com es va fer, és “Encisadora”.
Si nois, els “solos” d’en Pere els vaig escoltar com mai els havia escoltat.
Vaig quedar amb la boca oberta. També va ser el moment que més vaig riure en l’actuació, doncs no sabem el perquè, algú es va menjar un tall. I em va fer content adonar-me’n de com van resoldre l’ensurt.
Nois, aquí es veuen els entarimats que amb el llarg dels anys heu anat trepitjant.
Que per molts anys ho gaudim!!.


Ha estat la primera vegada de la temporada que veia els Bergantí, i ja en tenia ganes, quina il·lusió em va fer el retrobar-me amb aquests amics.
Quan va acabar la cantada la varem fer petar una mica, però, no es podien dormir, que encara tenien un bon tall fins a casa.
Ahir era un altre marc, però jo ja m’hi veia a la Cantada de Calella.
Ara em dona per pensar en veu alta, i dir-vos que la il·lusió, el meu sentiment, el fet de veure que organitzadors, associacions, fundacions, han volgut fer per un blog d’havaneres, i jo no puc agrair-ho més que aquí, en quatre paraules, que a vegades, ni lliguen.
No sé companys, si escrigués cançons, potser us faria una, si en composes, potser la tocaríem, però solament tinc un blog i els meus sentiments, les meves il·lusions, queden gravades en aquesta pantalla d’ordinador que ara esteu veient, espero que això complagui el vostre esforç.


Salut, Força i Havaneres, demà a Calella!!.

dijous, 2 de juliol del 2009

0

El previ a la 43ª Cantada d'havaneres a Calella de Palafrugell

43ª Cantada de Calella de Palafrugell.


Companys, amics, i seguidors del Blog.....Ja la tenim aquí!!....
Aquest dissabte 4 de Juliol serà la 43ª Edició de la Cantada de Calella, i presenta la següent agenda....

A les 19:00h al Passeig del Canadell una cantada amb els grups:
L’Empordanet.
El Taper.
Els Cremats.

A les 22:30h a la Plaça del Port-Bo, tindrà lloc el que serà la 43ª Cantada d’havaneres amb els grups:
Port-Bo.
La Taverna.
Arjau.
Trio Arrels de Menorca.
Lucrecia.


Hi ha retransmisió en directe de la Cantada en pantalla gegant a:
Platja del Canadell.
Platja del Port Pelegrí.
Plaça Nova de Palafrugell.
Platja de Llafranc.

I un cop acabi la cantada, els grups que han participat, en faran quatre més als següents llocs de Calella:
Port-Bo: Hotel Sant Roc.
La Taverna: Restaurant Tango.
Arjau: Can Batlle.
Trio Arrels de Menorca: Can Palet.
L’Empordanet: Restaurant La Bella Lola.
El Taper: Hotel La Torre.
Els Cremats: Platja de Llafranc.


Aquest any i per primer cop, Llafranc disposa de pantalla gengant i de actuació un cop acabada la cantada de Calella.

Bé companys, tant de bó ens trobem uns quants, que la farem ben grossa.
Els que no pugueu venir, doncs ja ho sabeu a TV3, en faran la retransmissió en directe.

Per cert, la part més punyetera de la Cantada, és quan estàs veient anuncis desde casa.... si els de TV3, això vol dir que els grups i la gent, està allà com estaquirots, esperant rebre alguna ordre.....no saben on ficar-se....Tan se val, allà hi serem un any més....

Doncs bé, no sé si us servirà d’algo, però parlant amb diferents seguidors del blog hem quedat al Passeig del Canadell sobre les 19:00 hores.

Alguns ja em coneixeu, altres heu vist la meva foto, jo no us puc reconèixer, doncs no hi ha foto que valgui.......per tant, companys i seguidors, no tingueu vergonya, veniu a saludar-me.
Estaré encantat de saludar-vos a tots.
Amb una mica de sort serem uns quants....

També podeu aprofitar per fer-vos amb els darrers treballs dels grups, visiteu la secció noticies, allà hi trobareu totes les novetats...
Amb els que veniu a Calella, tant debò us pugui saludar, als que no veniu, rebeu una forta abraçada, i als altres, fins aviat!!

Salut, força, i havaneres a dojo!!.

dimecres, 1 de juliol del 2009

1

La Bella Lola, no es tan Vella, n'ha fet 16...

Companys, amics i seguidors del Blog....
Aquest cop seré breu, ja que les imatges ja ho diuen tot, o quasi tot.
Varem estar a l'aniversari de la Bella Lola, i aquest cop en feia 16. Per tant, no es tan vella. Serà Bella, això si!!, i per molts anys!!.

El pastís, amb tot l'equip de la Bella Lola....

El grup La Taverna, Miquel, Ferran, Adam.....GENIAL companys!!

Un dels regals, el que li va fer el grup La Taverna a la Pepi i en Paco....

Miquel i Ferran, s'hi van possar de valent....

El pal de la bandera, també estava plé.......

No recordo el seu nom, però sí, la actuació...

Ara ja no en son tres...que ha passat?.....que hi fà la Neus de Cubacant....

I ja enfilant la recta final....

Què?, quina fem Victor?, la Pauleta?, o l'Elefant?....Quina veu, nen!!

Dos companys del Grup Taper.......

En Paco amb tres Cremats, en Coco, Narcís, i Ramon....

El millor de tot, la companyia, aquest cop a la Bella Lola, anava en Familia. No hi ha res millor!!. Era el primer cop que entraven en contacte Familia-Bella Lola, Bella Lola-Familia. Espero que no sigui l'última....

Salut, força, i havaneres a dojo!!.

Les Havaneres

Recordo una estrofa del Mestre J.L. Ortega Monasterio, per veure si algú li fa cas......
“..... Escolteu la seva veu, oh canons de tot el món, i la gent de tot arreu, no més guerres ni més morts, no més bombes ni més focs, sóc el canó de Palamós. Si els canons de tot el món, fossin com el vell canó, que tranquil està adormit, blancs i negres dintre el pit, portarien una flor, la Rosa de Jericó.” Gràcies per avançat.............


Inici Bloc