dijous, 23 de desembre del 2010

8

Bon nadal i Feliç any 2011

Havanerus nadal 2010Bon dia companys.
Un any que deixem enrere i un de nou que comença. El que deixem li varen posar el nom de deu, bé, potser li tocava portar aquest nom, però el cert és que ni per la banda Havanera, ni per la personal, que cada cop tenen més vincle, ho ha estat.
Si faig un resum global sempre trobo fins al moment un any positiu. docns tan sols que hi hagi un bon moment ja val la pena, i la veritat amb companys com els que he tingut, si no agraís aquests deliciosos moments, m’enganyaria.

Tot i que per trobar paraules positives vers Les Havaneres d’aquest any, he d’esborrar per un moment el mes de Novembre, doncs copsa qualsevol pensament vers el gènere que més m’apassiona.

Si ho faig així us diré que aquest any ha estat molt especial, hem pogut escoltar autentiques meravelles dalt d’escenaris.
Malauradament no puc passar per alt la pèrdua d’en Càstor, doncs gràcies a ell, he escoltat grans cantades “concerts” d’havaneres com la de Sant Roc, la de Calella amb la Sílvia, les darreres a la “biutiful” amb la Neus i en Xiqui....
Fins i tot ara li donen premis.....això si, a títol pòstum, ja que en vida, pocs érem els que li agraíem, valoràvem i compartíem la seva tasca.
Company, com canvien les coses quan no ets davant!

A la resta dir-vos que és un autèntic plaer llegir-vos, escoltar-vos, sentir-vos i tenir-vos. Ja “friso” per que torni la temporada.....
Siguem feliços, que és el que ens enduem!.

Gràcies a tots els lectors i comentaristes del bloc pel suport, un any més ens hem superat, hem fet la família més gran. A veure si calem bé amb un esquer adient i aconseguim que participi més gent, inclús els membres dels grups.
Aquest any que comença tinc molts i bons pensaments pel bloc, només cal ser-hi.

Salut Força i Havaneres a dojo.

dimarts, 14 de desembre del 2010

9

IIª Cantada d’havaneres per a La Marató de TV3

Companys, us volia fer partícips de la meravellosa cantada que varem viure aquest Dissabte 11 de Desembre al Teatre Municipal de Palafrugell. Aquest cop no elogiaré massa l'esdeveniment, n'era part implicada i potser els elogis o les critiques, ens les podeu fer vosaltres que hi vareu ser, tot i que algun i alguna jo gosaré a fer-la.

Cartell IIª Cantada d'havaneres per a La Marató
Per segon any consecutiu “Les havaneres” han format part dels esdeveniments que es celebren al llarg d’aquests dies per La Marató de TV3 i que enguany té com a repte acostar la societat catalana a les “Lesions medul·lars i cerebrals adquirides de manera sobtada”.

Un esdeveniment popular, amb cançó popular com a lligam”.

Des de l’Associació de Suport a la Dona de Palafrugell, l’any passat ja varen engegar el projecte de fer una cantada solidària, en aquella ocasió es va celebrar a La Bisbal d’Empordà. Veient l’èxit es va decidir mantenir-ho i anar-ho millorant any rere any.

El món de Les Havaneres, cant de taverna en general, sempre ha estat lligat als homes, entre altres coses perquè les dones no eren ben vistes en aquests llocs. Amb les noves generacions, aquest paper està canviant i en la cantada que ens ocupa i com a fet diferencial s’aconsegueix que una dona interpreti una cançó amb tots i cadascun dels grups participants.

Càstor Pérez amb Neus Mar a la Cantada del barri de Sant Roc a Calella
La Neus Mar gràcies a la seva constant evolució i a l’ajuda inqüestionable del nostre estimat i recordat Càstor Pérez s’ha guanyat un lloc dins aquest. Ell va ser el seu mestre, ella en segueix les petjades....

El cartell comptava amb cinc dels que amb tota probabilitat son els grups amb més reconeixement popular i qualitat musical del nostre país: Arjau, Bergantí, Cubacant, L’Empordanet i Peix Fregit.
Com a presentador comptaven amb el reconegut periodista Palamosí, Francesc Sánchez Carcassés, que ens va acostar al que és La Marató i ens va presentar a tots els grups amb tots els coneixements que ell sempre ens aporta.

Xicu Sànchez Carcassés a la Cantada d'havaneres per a La Marató
Un altre toc distintiu de la cantada era el recull d’imatges que precedia l’entrada de cada grup acompanyades amb uns acords de guitarra en record d’en Càstor Pérez.
El primer grup en regalar-nos la seva interpretació va ser el grup Bergantí, amb en Pere Fort, Pere Margall, Joan Ripoll i Miquel Llorens.

Grup Bergantí a la Cantada d'Havaneres per a La MaratóLa qualitat en la seva interpretació va ser fabulosa, tot i que ara estan agafant forces per la propera temporada, els vaig notar a ple rendiment, amb moltes ganes i il·lusió.
La tria de peces va ser:
- Marta (Moisés Simons).
- La Habana se llama Elena (A. Serrano de HaroCàstor Pérez).
- La taverna del vell mercant (Enric Ferrer).
- Busca’m a l’Empordà (Carles CasanovasAntoni Mas).

Una tria molt encertada, varen incloure una havanera de les que en Càstor Pérez havia musicat, fet que va provocar les primeres ovacions de la tarda.

Grup Bergantí amb Neus Mar a la Cantada d'Havaneres per a La Marató
En la darrera peça es va afegir la Neus i va aportar el seu distintiu. La Neus Mar va fer amb ells la darrera peça i la complicitat entre ells es deixa palès en la seva magnifica interpretació.

El segon grup a pujar a l’escenari va ser el Peix Fregit amb en Jordi Tormo, Pep Nadal i Norbert Torrecillas.


Peix Fregit a la Cantada d'Havaneres per a La MaratóTot just venen de ficar al forn un nou treball discogràfic, que si res no ho atura veurà la llum a principis de temporada. La seva actuació també va ser d’una elevada qualitat musical. Us en destaco la sardana escrita pel “príncep de la tenoraRicard ViladesauGirona m’enamora”, que va fer que el públic assistent, portes el compàs tot picant de mans. De nou, la Neus afegí un toc personal, diferent, com no, femení, a la magnifica peça d’en Pep Nadal, “Para ti”.
La tria de peces va ser:
- Aigua de mar (Joan NadalPep Nadal).
- Lamento borincano (Rafael Hernández).
- Girona m’enamora (Ricard Viladesau).
- Para ti (Pep Nadal).

El tercer grup en pujar, els Arjau amb en Jordi Rubau i Jordi Grau.
La seva manera de viure l’havanera em porta tot sovint al record del mestre fa poc desaparegut. Els meus ulls s’humitejaren amb els acords de la guitarra, fet que contrastava amb la meva cara d’alegria pel fet de poder estar present i recordant aquells deliciosos moments. En la seva tria també hi va haver una peça musicada per en Càstor Pérez i escrita per la Glòria CruzTemps perdut”, que al igual que els grups precedents li varen dedicar.

Arjau a la Cantada d'Havaneres per a La MaratóEl so amb aquest grup no va ser com esperàvem i la veu d’en Jordi Grau per motius tècnics, no es va escoltar en quasi cap peça com havia de ser, una llàstima no poder gaudir d’una veu com la d’aquest jove Palafrugellenc. També varem tenir problemes per escoltar la veu de la Neus en la preciosa havanera que va interpretar amb ells “Luz que brillas”.

La tria de peces va ser:
- El clavel (En desconeixem l’autor).
- Temps perdut (Glòria CruzCàstor Pérez).
- Tamariu (Narcisa OliverJosep Bastons).
- Luz que brillas (En desconeixem l’autor).

El quart grup va ser Cubacant, ens acostàvem als moments en els que teníem que tenir més cura quant a emocions. El grup no ens ho va posar fàcil. Inicialment varen pujar els que en varen ser els primers iniciadors, la Neus Mar i l’Enric Canada, que acompanyats per un gran pianista com és en Pere Fort, del grup Bergantí, varen dedicar “El adiós del soldado” a l’espectacle que varen crear junt amb en Càstor Pérez, i que donaven per acabat, “l’Essència de l’havanera”.

Cubacant a la Cantada d'Havaneres per a La Marató
En acabar la primera peça, van demanar la presència d’en Francesc “Xiqui” Ramón, incorporat aquest any al grup, i amb el qual han decidit tirar endavant el projecte que varen engegar.
També van comptar amb el mestre Josep Bastons que guitarra en mà –i més jove que mai- va pujar al escenari per acompanyar-los en les tres peces que quedaven. Una actuació molt bona tenint em compte la situació per la que estan passant.

Cubacant a la Cantada d'Havaneres per a La Marató
La tria de peces va ser:
- El adiós del soldado (En desconeixem l’autor).
- Qualsevol dia (Tòfol MusJosep Bastons).
- Tu aventura (Floreal Torres).
- Vola barca meva (Tòfol MusJosep Bastons).

El grup va aprofitar l’avinentesa per informar-nos del que serà el seu futur, i no és altre que comptar amb la col·laboració d’en Jordi Rubau i Jordi Grau per tirar endavant el llegat que en Càstor els ha deixat, tot i que aquests no deixaran el que ja tenen, el grup Arjau.

El cinquè i darrer grup va ser L’Empordanet que amb en Xavi Jonama, Lluis Bofill i la darrera incorporació David Menor, es presentaven com el que molt probablement serà la nova formació.

L'Empordanet a la Cantada d'Havaneres per a La Marató
Ells també van tenir molts moments dedicats al que també va ser el seu mestre, Càstor Pérez. I també us he de dir que van defensar molt bé la situació per la que estan passant.
Una de les sorpreses va ser que en Pere Molina, membre del grup fins fa un any, va pujar per acompanyar als seus antics companys en una de les peces dedicades a en Càstor. Llavors fou quan en David Menor va retirar-se i ens van regalar en Pere, en Xavi i en Lluis, un altre moment emocionant de la nit, cantar “ventanita florida”.

L'Empordanet amb en Pere Molina a la Cantada d'Havaneres per a La MaratóVa semblar com si en Pere no hagués plegat mai, per mi, un dels millors moments de la nit, si més no, dels que més qualitat va tenir.


La tria de peces va ser:

- Follia (en desconeixem l’autor – Josep Bastons).
- Lejos de ti ( En desconeixem l’autor).
- Tamariuenca ( En desconeixem l’autor).
- Ventanita florida (L.C. AmadoriEnrique Delfino).
- Vestida de nit (Glòria Cruz Càstor Pérez).

En acabar la seva interpretació, el grup Cubacant es van unir a L’Empordanet a dalt de l’escenari, per tal de cantar al que va ser el seu mestre una de les havaneres més boniques que s’ha escrit fins al moment en català, amb lletra de la Glòria Cruz i música del nostre sempre estimat Càstor Pérez, “Vestida de nit”.

Cubacant i L'empordanet a la Cantada d'Havaneres per a La Marató
Aquest cop, el recull d’imatges va anar passant per la pantalla del teatre mentre els dos grups cantaven. En acabar, tot el teatre es va fondre en una espectacular ovació que va fer que més d’un hagués de treure el mocador, i no pas per fer “la bella Lola” tot i que ja era el torn, doncs la cantada estava arribant a la seva fi.

Així que de nou en Francesc Sànchez Carcassés va demanar la presència de tots els membres dels grups participants, així com la presència de la Mercè Amoros com a organitzadora de l’esdeveniment i la meva com a responsable de les per tal de fer les dues darreres peces, “la bella Lola” i “El meu avi”.

Cantada d'Havaneres per a La Marató
En acabar i degut a la insistència dels aplaudiments varen fer que tots els presents interpretéssim de nou “Vestida de nit”. La cantada no podia acabar de millor manera que amb la meravellosa peça de la Glòria Cruz i en Càstor Pérez, i recordant la espectacular recaptació que la cantada d’havaneres va aportar al marcador de La Marató de TV3 que es celebra el proper Diumenge 19 de Desembre.

No voldria acabar l’escrit sense aquests agraïments:

Agrïments a la Cantada d'Havaneres per a La MaratóGràcies a.....
- les més de 300 persones que omplien el Teatre.
- Associació de suport a la Dona de Palafrugell per l'organització i suport incondicional a tirar endavant la idea, trobar col·laboradors, i tantes i tantes tasques que han fet.
- Neus Mar per la idea, direcció, creació de l'esdeveniment i tota la feinada que va fer.
- Arjau (Jordi Grau i Jordi Rubau).
- Bergantí (Pere Fort, Pere Margall, Joan Ripoll i Miquel Llorens).
- Cubacant (Neus Mar, Xiqui Ramon i Enric Canada).
- L'Empordanet (Xavi Jonama, Lluis Bofill i David Menor).
- Peix Fregit (Jordi Tormo, Pep Nadal i Norbert Torrecillas).
- Pere Molina, per ser-hi i pujar a fer-ne unes quantes.
- Ajuntament de Palafrugell i als companys del Teatre (Agustí i Joan).
- Marc Carreras per sonoritzar la cantada.
- Xicu Sànchez Carcassés per la seva professionalitat i la excepcional tasca que ha fet, fa i desenvolupa.
- Josep Bastons, per la seva importantíssima col·laboració.
- Angel Romero pel bon cremat que va fer.
- Tots els col·laboradors amb els quals hem pogut fer front a les despeses que comportava la cantada.
- A tots els Havanerus per ser-hi.
- A TV3 per venir a enregistrar la cantada.
- A la Cris, per tantes coses que fa sense ser vista, i entre altre, els nostres ulls en gaudeixen.

Em permetueu que us adjunti un recull d'imatges diverses de la cantada?.

Peix Fregit als assajos a la Cantada d'Havaneres per a La Marató

Cantada d'Havaneres per a La Marató

Cantada d'Havaneres per a La Marató

Cantada d'Havaneres per a La Marató
El resum de la cantada ha estat molt positiu, ens ho varem passar molt bé i varem gaudir força de tots els grups. Hem tret moltes coses positives de la cantada, entre altre, la solidaritat a l’entorn de l’havanera. Veure ple el Teatre Municipal de Palafrugell des de la perspectiva d'on vaig tenir la sort de veure'l era espectacular.

També us diré que em satisfà la tria de grups feta, un cop més i sota la meva opinió estem davant del bo i millor de l’havanera catalana del moment.

És cert que ens va faltar un grup prou important per mi i per l’havanera catalana, però per degut a un compromís personal d'un dels membres, no van poder assistir a la cantada.
Tan de bó l’any vinent si que hi puguin ser i fer la festa més complerta i més maca si ens és possible.

Com aquest cop si que he estat part, us diré que igual que elogio, ser fer autocrítica, i us he de dir que varem tenir algun problema amb la qualitat del só, no tota la cantada, doncs hi va haver grups que varen sentir-se molt bé, però en concret els Arjau i en alguna ocasió la Neus, quedaven molt baixos i quasi no els podíem escoltar.
Espero i desitjo trobem els motius, els resolguem i no ens torni a passar, però no treu que em sàpiga greu. Aquest cop també era espectador alhora de col·laborador, i veia les dues bandes.

Al llarg de la cantada varen tenir sempre present el record del nostre estimat Càstor, i en acabar, diverses persones se’ns van acostar per felicitar-nos pel treball fet, i la meva resposta quasi sempre era la mateixa...

"Quan estimes tan un gènere com aquest i aprens de mestres com els que hem tingut.....

......resulta tan i tan fàcil fer la feina, que no cal que sigui agraïda.....
Només cal que ens la deixin fer...."

Companys, gràcies per compartir amb nosaltres aquesta festa de l’havanera, quan sàpiga quelcom de la retransmissió per TV3 us ho faré saber en l'apartat noticies.


Salut, força i havaneres a dojo.

dijous, 9 de desembre del 2010

2

Previ a la IIª Cantada d'havaneres per a La Marató

L’onze de desembre de 2010 a les 18:00h i per segon any, Les Havaneres formaran part dels esdeveniments que es celebren per recaptar fons per a La Marató de TV3, que enguany té com a repte acostar la societat catalana a les Lesions medul·lars i cerebrals adquirides de manera sobtada.

Cartell de la IIª cantada d'havaneres per a La Marató de TV3
Tots el que es recapti de la venda d’entrades anirà destinat a la Fundació de la Marató.
“Un esdeveniment popular, amb cançó popular com a lligam”.

El cartell compta amb els que amb tota probabilitat són els grups amb més reconeixement popular i qualitat musical del nostre país.


- Arjau.

- Bergantí.
- Cubacant.
- L’Empordanet.
- Peix Fregit.

Els grups interpretaran 4 temes, l’últim dels quals estarà acompanyat per la veu de la cantant Neus Mar.
La cantada tindrà un record del mestre Càstor Pérez i conclourà amb la interpretació per part de tots els grups participants de “La bella Lola” i “El meu avi”, sota la direcció del mestre Josep Bastons. L'esdeveniment serà presentat per en Xicu Sànchez Carcassés.

Ja podeu aconseguir les vostres entrades al mateix Teatre o mitjançant el servei de Telentrada.com o al telèfon 902 10 12 12.


Col·laboradors de la IIª cantada d'havaneres per a La Marató de TV3
Finalitat de la Marató.
Esdeveniment mediàtic i social impulsat per TVC i la Fundació La Marató de TV3, La Marató té com a objectiu obtenir recursos econòmics per impulsar la recerca biomèdica sobre malalties que actualment no tenen guariment conegut.
Així mateix, La Marató de TV3 fomenta la sensibilització social sobre les malalties de què tracta i promou la solidaritat i la participació ciutadana en aquest projecte.
Amb els fons econòmics recaptats per La Marató de TV3 de 2010 es finançaran projectes de recerca biomèdica d’excel·lència sobre lesions medul·lars i cerebrals adquirides, que contribuiran a l’avenç en la prevenció, diagnòstic i tractament dels afectats.
Us esperem a tots!.

Em permeteu que us parli de la cantada a la que varem assistir el passat dissabte......
No sé si ha estat casualitat, però tot ha estat sense pensar-ho massa però amb el grup Arjau varem decidir que teníem que tornar a la normalitat quant Havaneres.
Ha estat complicat, difícil d’entendre, moltes preguntes que queden sense resposta i molts dubtes que no se pas on anar a resoldre, i la veritat, veia difícil que tan aviat, les havaneres tornessin a sonar com havien estat i no amb aquell regust trist amb el que esdevenien totes les que escoltava darrerament.

Arjau, Jordi Grau i Jordi Rubau, a la bella Lola
No sabia quina resposta oferiria el meu cap, en tenia dubtes, doncs com darrerament el tema havanera el tenia una mica tou, em ficava al ben mig del l’ou de nou, per posar-me a proba.
La resposta va ser molt bona, vaig gaudir de nou de Les Havaneres, pensava que seria més dur, però el fet que fossin els Arjau asseguts a la mateixa taula i amb el mestre Josep Bastons presidint la taula, va fer que un cop més, esdevingués una festa estar en aquella preciosa taverna rodejat de bons amics.
Les peces que varen interpretar aquest parell a la primera part varen ser molt encertades, semblaven escollides per nosaltres. Encara així alguna d’elles ens creava un tel als ulls, una mirada al record del mestre que sempre estarà entre nosaltres.

En Jordi Grau i en Jordi Rubau tenen una forma especial i única de transmetre’ns l’havanera. Sentiment i melangia a flor de pell que brolla només amb una mirada, amb un gest, amb una havanera....
Feia molts dies que no els escoltava i penso que han fet un pas més, vaig trobar unes veus -si cap- més compenetrades encara, una complicitat -si cap- més intensa i una qualitat, espectacular, dues veus que sonen de meravella, i una guitarra desgranant uns acords i unes notes com cap altre.

Josep Bastons a la bella Lola
A la mitja part de la cantada, en Jordi Rubau va demanar al mestre Josep Bastons que prengués possessió de la seva preuada guitarra i aquest encantat, va començar a delitar-nos amb aquella gran veu i amb les seves havaneres i com no, amb els seus Boleros.
En quan va tenir la guitarra a les mans va demanar quina peça volíem escoltar –i tot i saber molt be el que demanava li vaig dir “Vola barca meva”, ja ho sé, l’havia d’escoltar un cop més, no em cansaré d’aquesta peça, i tot i que em posava a proba, la volia escoltar- i ell sense pensar-ho va engegar la precisa maquinaria dels seus dits tot regalant-nos-la.
Tot seguit un grapat de boleros varen anar apareixent a la sala així com alguna havanera que ronda pel cap d’en Josep Bastons.

Els Arjau amb el mestre Josep Bastons
En Jordi Rubau es va deixar anar amb Boleros junt amb el mestre Josep Bastons i ja me’n havia parlat, va ser magnífic. En Jordi Grau fa molt temps que m’havia avisat d’aquesta virtut d’en Jordi Rubau, de la seva qualitat i toc especial que li dona en aquest gènere, però jo, tot i la confiança, mai he gosat a demanar. “La gloria eres tu” i “mi mejor canción” varen ser dos regals inoblidables, de veritat, si en teniu ocasió, escolteu-la.
La cantada va continuar de nou amb els Arjau al més alt nivell i amb una entrega total a la gent que s’aplegava cada cop més a prop de la taula.
Just abans d’acabar la vetllada es va acostar en Víctor per anar fent les darreres peces de la nit, “La societat d’en Nyoca”, “l’Elefant”, i així unes quantes de taverneres una mica picants que s’acostumen a fer en acabar.

Josep Bastons i Neus Mar a la Bella Lola
Va ser llavors quan va arribar la Neus que havia estat cantant boleros en un altre lloc, i va deixar-se veure per la taverna per regalar-nos un cop més, uns quants boleros, aquest cop amb en Josep Bastons i altre amb en Jordi Rubau.
De sobte, s’aixeca en Jordi Rubau i es dirigeix cap al piano que hi ha a la sala, però en Paco, per qüestions de soroll li demana que es dirigeixi a la sala interior, on hi ha un piano de cua per tal de poder fer el que ell volia, que era interpretar la peça “Drume negrita” amb la veu de la Neus i les precioses notes d’aquell piano....

Jordi Rubau i Neus Mar a la bella Lola
Va ser un altre nit màgica a la bella Lola....

Companys, gràcies per ser-hi.


Salut, Força i Havaneres a dojo.


dimecres, 24 de novembre del 2010

6

Càstor Pérez Diz

Càstor Pérez Diz, un Mestre de l’havanera.

Cadira Cubacant
Us adjunto el text que s'ha publicat en la Revista Guaita de la qual en sóc redactor. Aquí, l'he ampliat només una mica, i he afegit unes quantes imatges que parlen per si soles. Desitjo que en gaudiu....

Revista Guaita, Novembre de 2010 (amb alguns retocs).
Companys, avui us he de parlar d’en CÀSTOR PÉREZ DIZ, una persona molt vinculada a l’havanera i que l’ha viscut dels primers iniciadors fins a avui que ens trobem davant la quarta generació de cantaires.


En Càstor va néixer a Coll de Nargó un poble de la província de Lleida un onze de novembre de l’any 1955. De pares gallecs, d’un poble de la província d’Ourense anomenat Correchouso, era el petit de tres germans.


Degut a la feina del seu pare, la família va voltar força pel país fet que va provocar que no tingués una residencia fixa durant la seva infància. Els seus primers estudis foren cursats a Balaguer (Lleida), després la família es va traslladar a Riudarenes (Girona), posteriorment a Antequera (Malaga), Vidreres (Girona), Barberà del Vallés (Barcelona) i finalment es va instal·lar a Palafrugell (Girona).

Ernest Morató, Carles Mir i Josep Xicoira amb en Càstor Pérez i Xiqui Ramon
La seva vinculació amb l’havanera comença als disset anys. Va ser l’any 1972 quan s’incorpora junt amb en Francesc “Xiqui” Ramon al grup Port-Bo format per l’Ernest Morató, Carles Mir i Josep Xicoira “Pitu Rompos” per cobrir la corda de baix i acompanyar amb la guitarra.


Cinc anys més tard, al 1977, els tres fundadors decideixen plegar deixant pas al jovent que venia amb força, prous coneixements i implicació per continuar la tasca que ells havien començat. És llavors quan en Càstor es fa càrrec de la direcció musical del grup. Va estar vinculat durant vint-i-dos anys i varen enregistrar sis treballs discogràfics.

Càstor Pérez amb Xiqui Ramon
L’any 1994 pleguen del grup ell i en Fonsu Carreras, i junt amb en Pere Bahi formen el grup “Caobana”. Un any més tard (1995) marxa aquest últim i en Fonsu i en Càstor formen el grup “Es Caliu” però donada la coincidència amb nom amb altre, al cap d’uns cinc mesos el canvien per “Duet”.

Després de set anys, l’any 2001, en Lluís Bofill s’incorpora a ells per enriquir la cobertura musical. El grup Duet te enregistrats quatre treballs discogràfics que han estat referent per a molts grups d’havaneres.


Càstor Pérez amb l'Empordanet a BegurL’any 2003, en Càstor pren la decisió d’unir esforços amb el duet Àmfora format per en Pere Molina i Xavi Jonama i junts creen el grup L’Empordanet, del qual en Càstor també se’n fa càrrec de la direcció musical. Amb aquest grup enregistra dos treballs discogràfics més, i malauradament estaven preparant el tercer per enregistrar-lo al llarg d’aquest hivern.

Cubacant ha estat el darrer projecte que ha començat en Càstor. Va ser iniciat l’any 2008 junt amb la cantant Neus Mar i el percussionista Enric Canada per acostar-nos a les havaneres primerenques del segle XIX, i part de les del XX fetes a Cuba per ser cantades en veu de dona. L’espectacle s’anomena igual que el treball discogràfic que varen enregistrar “L’Essència de l’havanera”.


Càstor Pérez amb Cubacant a la cantada de Tamariu
A principis d’aquest any s’incorporà al grup en Francesc “Xiqui” Ramon consolidant així Cubacant com un nou grup d’havaneres.

Des de l’any 1977 ha esdevingut un hereu cultural dels vells cantaires i ha anat recopilant tota mena d’informació per tal que els nostres cants no caiguin en l’oblit.
Quan a divulgació i estudi de l’havanera en Càstor va ser designat com a Coordinador dels estudis de l’havanera per a la península.
Al llarg de la seva dilatada carrera ha realitzat conferencies, exposicions, col·loquis, publicacions i composicions.


44º Aniversari del grup Port-BoPermeteu-me que us en destaqui quant a les seves composicions:
Musicant versos de la Glòria Cruz:
- Vestida de nit.
- Temps perdut.

Musicant textos de Antonio Serrano de Haro:
- La Habana se llama Elena.

Musicant textos de Dolors Puig:
- Vine.

Un legat de més de trenta vuit anys, una tasca envejable, necessària i que ha permès que avui, els que estimem l’havanera, en gaudim, ho mantinguem i a ser possible ho desenvolupem intentant continuar la meravellosa feina que ha fet aquest gran home i aquesta gran persona, en Càstor Pérez, per sempre, "el Mestre de l’havanera".

Càstor Pérez a la Cantada de Sant RocPermeteu que el meu pensament, aquest cop el deixi escrit i el dediqui a totes les persones que hem estat vinculades a la vida d'aquesta gran persona, aquest gran home, aquest bon amic...........
Ara tot just fa 15 dies que vas marxar i tot i que ho veig més clar, el camí serà llarg, feixuc, difícil i complicat, però continuaré treballant com tu ho faries, si més no, intentaré posar les mateixes ganes, el mateix coratge i la pròpia força que em porta el teu record.

...Ja ho veus Càstor, tot i que fa una mica més de quatre dies que ens coneixem i amb els ànims com els tenim, m’han demanat de la Revista que faci aquesta tasca, escriure quatre ratlles quant a tu i la veritat, t’he de dir, que per a mi és un honor.

Tot just fa un moment que ens hem trobat un grapat d’amics per acomiadar-te i en arribar a casa no em venia altre pensament al cap que sentir-me orgullós d’haver coincidit amb tu, d’haver estat al teu costat, de compartir amb tu tants i tants bons moments, de col·laborar amb projectes solidaris, de viure i conèixer l’havanera com tu me l’has ensenyada..... què feliç em sento d’haver-te conegut!

Mira, ara em ve al cap també quan et vaig conèixer, la cara que vares posar quan et presentava la meva idea de crear un Bloc d’havaneres que pugues ser llegit tan a casa com a qualsevol part del món, que arribés allà on els papers triguen en arribar, on la nostra llengua no és entesa, reies sota el nas, miraves, callaves, pensaves, no em coneixies de res, però em vas dir, “Endavant nano”.

Càstor Pérez a la bella LolaUn dia referint-me a la magistral tasca que feies per Les Havaneres vaig escriure al bloc: “Company, no defalleixis mai, si et trobes cansat i et fan mal els braços demana’m que amb els meus t’ajudaré a continuar, quan les cames no et donin per mes, t’agafaré a coll i continuarem junts el camí, però company, no defalleixis”.....
Aquest “Company” al que hem refereixo ets tu, no hi altre.

Mestre, no trobaria exemple millor a seguir dins el món de l’havanera. El teu esperit perfeccionista, la pulcritud en tots els teus treballs, la serietat quan calia, les ganes de conèixer l’origen de les coses, el fet d’estar sense ser-hi, passar sense voler passar, i tantes, tantes virtuts com tenies......... i vas i “fots” el camp.

Càstor Pérez a la bella Lola
Has marxat sense saber el valor incalculable de la teva creació. Estic segur que el temps ens donarà la raó als que pensem que ets un Mestre, un home que ha revolucionat l’havanera, un innovador que sempre hi serà, un record inesborrable que ens vindrà al cap quan llegim, veiem, escoltem i fins i tot sentim la paraula Havanera.
Has donat un tomb a l’havanera cavalcant amb els avis i has ensenyat al jovent el que has aprés al llarg de tants anys amb el teu toc magistral. Vas agafar un relleu a un gènere que queia en l’oblit, que si no fos per tu i quatre més, no parlaríem avui d’havaneres i cançons de taverna.

Has innovat molt dins el gènere, has creat el millor "duet" que hi ha hagut, i per sort, mentre tu creaves, el jovent anava seguint les teves petjades i així vas fer escola creant una nova variant d’estructura musical, els duets. Es van crear molts i alhora diferents que van seguir el teu tarannà, la teva manera de fer i avui en dia -per a mi- encara hi ha un que et segueix de ben a prop.

Càstor sense adonar-te m’has ensenyat moltes coses, m’has ensenyat a viure l’havanera com tu la vas aprendre, i la veritat, no hagués pogut escollir millors mans.

Tan de bo siguem capaços de continuar el teu legat i que nosaltres la puguem deixar als que ens segueixen amb la mateixa qualitat i quantitat en que tu ho has fet.

Caram company, quantes coses hem aprés al teu costat!

Que feliç i afortunat he estat, el fet que les nostres vides es trobessin ha estat un regal. Et trobaré molt a faltar, però el teu record m’encoratja a seguir lluitant pel que tu has creat.

Gràcies Càstor per formar part en la meva vida!.

"Gràcies, Càstor per fer que l'alegria d'haver-te conegut sigui més gran que la tristesa de perdre't" Isabel Garcia.

Us deixo un breu recull d'imatges d'aquest 2010.......

Càstor Pérez a la inauguració del nou local de la bella LolaCantada inauguració de la Bella Lola 27 de març del 10.

Càstor Pérez a la inauguració del nou local de la bella LolaCantada inauguració de la Bella Lola 27 de març del 10.


Càstor Pérez amb Cubacant a Platja d'AroCantada Cubacant a Platja d'Aro 10 de Juliol del 10.


Càstor Pérez a la 44º Cantada d'havaneres de Calella amb la Sílvia44ª Cantada d'havaneres a Calella de Palafrugell amb la Sílvia el 3 de Juliol del 10.


Càstor Pérez a la 44º Cantada d'havaneres de Calella amb la Sílvia44ª Cantada d'havaneres a Calella de Palafrugell amb la Sílvia el 3 de Juliol del 10.

Càstor Pérez a la cantada de Sant Roc amb L'EmpordanetCantada a Cala Sant Roc de Calella el 22 d'Agost del 10.

Càstor Pérez a la cantada de Sant Roc amb Neus MarCantada a Cala Sant Roc de Calella el 22 d'Agost del 10.

Càstor Pérez a la Fira d'IndiansFira d'Indians el 5 de Setembre del 10.

Càstor Pérez a la bella LolaCantada a la bella Lola el 7 de Novembre del 10.

Càstor Pérez a la bella LolaCantada a la bella Lola el 7 de Novembre del 10.

Càstor Pérez a la bella Lola
Cantada a la bella Lola el 7 de Novembre del 10.

Càstor Pérez a la bella Lola
Cantada a la bella Lola el 7 de Novembre del 10.

Càstor Pérez a la bella LolaCantada a la bella Lola el 7 de Novembre del 10.

Salut, Força i Havaneres a dojo!.




dimecres, 10 de novembre del 2010

34

Càstor Pérez Diz, "Mestre de l'havanera".

Els “havanerus” em quedat orfes. Avui en Càstor Pérez ens ha deixat.
No tinc paraules per expressar la pena i tristor que sento. Totes les emocions esdevenen llàgrimes i aquestes amb prou feines em deixen veure el que us vull escriure.....

Mestre, gràcies per la magistral tasca que has fet. Tan de bó siguem capaços de continuar el teu legat.

Company et trobaré molt a faltar....


El comiat farà demà dijous 11 de novembre a les 5 de la tarda al Tanatori de Palafrugell.

dimarts, 5 d’octubre del 2010

3

Port-Bo a Sant Cugat del vallés el 2 d'Octubre del 10

Ha estat un cap de setmana molt especial, molt emotiu i molt havaneru.
Tot va començar divendres quant varem anar a Mataró a l’entrega dels Premis Blocs de Catalunya. Assistiem com a bloc finalista.

Premis blocs de Catalunya
És curiós però el premi me’l varen donar abans d’entrar per la porta de l’edifici on es feia l’entrega de premis. No ho oblidaré mai, ha estat una experiència segurament única i irrepetible. Gràcies!!.

Es va estrenar el Tecno-campus de Mataró amb aquest esdeveniment i allà el primer premi se’l va emportar un bloc de poesia al qual vaig aprofitar com no, per felicitar. Em vaig donar conta que hem competit amb blocs molt i molt importants, amb gent dedicada única i exclusivament al seu bloc, amb blocs subvencionats i recolzats per grans medis de comunicació i grans professionals, i tot així, Havanerus estàvem finalistes.

Premis blocs de Catalunya
Si no m’erro varem acabar en setena posició, tot un premi per un bloc d’havaneres. FIns i tot la Teresa va poder retratar-se amb el President del Parlament Ernest Benach amb una gorra del bloc feta per l'esdeveniment.
L’emoció viscuda no permet expressar-me millor i divendres ja avançava aquesta dita:
"Companys si la felicitat es pogués mesurar, avui n'ampliaven el rang". Gràcies!.

Sabeu una cosa?. Sant Cugat escolta havaneres de qualitat!.
Primer de tot vull felicitar a la revista Tot Sant Cugat com a responsables de la cantada pel fet de comptar pel seu 25 aniversari amb un dels millors grups d’havaneres del país, els Port-Bo.

Port-Bo a Sant Cugat
Tan de bo es prengui nota de la gran quantitat de públic que es va aplegar davant el Monestir per veure, gaudir i escoltar aquest bon grup d’havaneres. Jo vaig arribar una mica tard i escoltant el que vaig escoltar, gaudint el que vaig gaudir, em sap molt greu perdre’m un sol segon de la cantada doncs tot i cadascuns d’aquests adopten un valor molt mes elevat del que tenen.
Un cop més i ja m’he descomptat, la cantada ha tornat a ser un èxit.

Port-Bo a Sant Cugat
Ara farà dos anys, Port-Bo va trepitjar aquest poble i recordo que la gent en va parlar força d’aquella cantada. Es va fer a la Plaça de l’Om i crec que l’organització va anar a càrrec d’una altre entitat i el problema va ser meu que no hi vaig poder anar per motius de feina.
Aquesta no me la volia perdre per res, tenia que arribar com fos i així ho varem fer en arribar de Barcelona, una dutxa i ràpidament cap al Monestir. En arribar no hi havia lloc, tot era ple a besar, per sort, entre el públic assistent, apart de molts companys també hi eren l’Antonio i la Maria Rosa –els meus pares- i ens havien guardat lloc allà on a mi m’agrada, a la tercera o quarta fila.
Caram, aquest cop la companyia era insuperable, tenia la Cris, els pares i un grapat de seguidors del grup i del bloc.

Port-Bo a Sant Cugat
La sonorització de la cantada anava a càrrec d'una empresa especialitzada contractada per la pròpia organització. Esplèndids, una qualitat de so com poques vegades he pogut escoltar. No sé quina empresa és, però la veritat és que val la pena assabentar-se per el nivell que hi varen aportar.
Les peces escollides a la primera part eren gran part d’elles del treball que han enregistrat aquest any, “Entre dones” tot i que hi varen afegir alguna de ben popular com “Allá en la Habana” i altres no tan noves però ja prou conegudes com "El concert".

Port-Bo a Sant Cugat
A la mitja part hi va haver cremat per tothom que en va voler. S’havia de fer molta cua per obtenir-lo i aquí també em vaig adonar de la gran quantitat de gent que hi havia i dit de pas, que en volia.
Abans de començar la segona part vaig poder saludar als components del Port-Bo, en Carles Casanovas, Fonsu Carreras i Mineu Ferrer.

Carles Casanovas del grup Port-Bo a Sant Cugat
Fonsu Carreras del grup Port-Bo a Sant Cugat
Mineu Ferrer del grup Port-Bo a Sant Cugat
En Carles portava un petit full on anava recollint les diverses peticions que li anava fent el públic, doncs com ja havia anunciat, la tria de la segona part de la cantada l’escolliria el públic.
Vaig quedar parat, acceptava força peticions i mentre li demanaven ell anava pensant si la sabien o no, si l’havien assajat o no i com deia, si tindrien que fer molts “nanianos” o no.
Pels que no heu escoltat una cantada en directe dels Port-Bo, us diré que els “nanianos” és un altre idioma que parlen. Quan per un moment un tall de la peça els hi marxa del cap ho arreglen amb un “naniano” i avall.

Port-Bo a Sant Cugat
Val a dir, cal destacar i felicitar que jo que hi estic força pendent, en molt poques ocasions els hi he escoltat aquest nou idioma. Aquests companys del Port-Bo dia rere dia em demostren perquè estan on estan. Ho celebro companys!.
Ja que parlem de bons moments i bones representacions de Les Havaneres, aprofito per dir-vos que aquest grup Empordanès el pròxim mes de Novembre marxa cap a Istambul, ciutat que està situada mig a Europa i mig a Àsia, per participar en el Festival de Pera.

Bé a la segona part, en Carles Casanovas es posa el full de ruta de peticions ben a prop per tal de no deixar-se’n cap i la veritat és que crec que ho va aconseguir. Va començar amb una peça escrita en castellà pel mestre Ortega Monasterio i traduïda al català per en Carles CasanovasMargarita”. La va seguir una preciosa peça amb lletra i música de l’Antònia Vilàs que “se’n titola” "Mare vull ser pescador".

Port-Bo a Sant Cugat
Una tria molt ben escollida per part dels espectadors que no sols varen quedar bocabadats sinó que a més volien mes peces de les que havien demanat i ja n’havien cobert les peticions. "La barca xica" amb lletra d’en Rafael Llop i música d’en Josep Maria Roglan va arrencar una forta ovació per part del públic com també ho va fer la simpàtica peça d'en Josep Bergadà "La becaina".
Estaven esplèndids, radiaven felicitat i amor vers allò que estaven fent, que tant els agrada i tant ens emociona quan ho fan com dissabte. Varen posar-se a la gent a la butxaca, qui més qui menys volia col·laborar en la festa, un símptoma inequívoc és la col·laboració amb moltes peces d’un ampli cor.

Port-Bo a Sant Cugat
La feina la varen rematar amb una de les havaneres més boniques que he llegit, escoltat i gaudit mai. Amb lletra d’en Carles Casanovas i música d’en Josep Bastons, "A cau d'orella" i no em puc estar de escriure-la.
A cau d’orella.
M’agrada el blau de la mar,
m’agrada la tramuntana,
m’agraden les nits d’estiu,
i el cel rogent de l’albada.

M’agrada dels pins la olor,
i dels matins la rosada,
però més m’agrada el teu cos,
més m’agrada ta besada.

Res en el món em plau tant....
tu ets la raó del meu cant....
la melodia vibrant....
del meu cor.....
que més m’agrada.....

M’agraden els teus ulls verds,
i ta mirada encisera,
m’agraden els teus cabells,
quan la ventada els esvera,
m’agraden els teus petons,
amb regust de primavera,
i m’agrada el teu posat,
quan et canto una havanera.

M’agrada el teu despertar,
la teva veu riallera,
m’agrada la teva pell,
i el teu somrís, vida meva,
m’agrada quan dius que si,
ben fluixet i a cau d’orella,
m’agrada dur el teu record,
si sóc molt lluny de Calella.

Res en el món em plau tant....
tu ets la raó del meu cant....
la melodia vibrant....
del meu cor.....
que més m’agrada.....

Només un petit consell, xiuxiuegeu-li aquesta bonica peça al vostre estimat o estimada......
No em faig responsable del acte reflex que resulti.
En directe és una meravella, quan fa molt que no l’escoltes i te la tornen a cantar revius moments.....en que jo li he cantat a la meva estimada......i quantes vegades!.

Bé, havien d’anar acabant, darrera d’ells teníem l’actuació d’un grup local que ha esdevingut un referent al país, “La puerta de los sueños”. Varen demanar la vènia del públic per canviar “la bella Lola” per “Lola la tavernera” i aquest acceptar de bon grat i acabaren amb “el meu avi” com no podia ser d’una altre manera.

Port-Bo a Sant Cugat
Aquest cop, a part de felicitar al meravellós públic de Sant Cugat també vull ampliar un cop més la felicitació al grup per fer d’una festa un dia inoblidable i als organitzadors per comptar amb havaneres de qualitat.

Companys, amics, saludats, Havanerus tots, Salut, Força i Havaneres a dojo.

Les Havaneres

Recordo una estrofa del Mestre J.L. Ortega Monasterio, per veure si algú li fa cas......
“..... Escolteu la seva veu, oh canons de tot el món, i la gent de tot arreu, no més guerres ni més morts, no més bombes ni més focs, sóc el canó de Palamós. Si els canons de tot el món, fossin com el vell canó, que tranquil està adormit, blancs i negres dintre el pit, portarien una flor, la Rosa de Jericó.” Gràcies per avançat.............


Inici Bloc