dimecres, 1 de juliol de 2015

0

La prèvia a 49º Cantada d'Havaneres de Calella de Palafrugell

Benvolguts Havanerus.
Com ja us podeu imaginar, el "run run" a la panxa és ben potent a aquestes alçades. Estem a tot just quatre dies de La Cantada i com comprendreu l'emoció es va apoderant de mi cada dia que passa.
I clar, no es per menys, veient la colla que som, els que ens acompanyen, els que ens fan costat i els que hi col·laboren, fan que la família d'Havanerus cada cop sigui més i més gran.
Gràcies a tots, sou collonuts!

Com ja va sent habitual, abans de La Cantada, us faig un previ per posar-vos en coneixement del que ens trobarem aquest cap de setmana a Palafrugell i en concret a Calella.

Per començar, divendres 3 de Juliol tenim el Festival Í-taca amb l'únic concert a Catalunya d'Alpha Blondy un mite internacional del reggae.




Dissabte 4 de juliol, abans de La Cantada a les 20:00 al vestíbul del TMP s'inaugura l'exposició de fotografies "Un moment, una imatge", obra dedicada al món de l'havanera i cant de taverna. Un recull d'imatges de l'Irene López i l'Irene Sanz d'aquests dos últims anys en els que s'han endinsat dintre del món de l'havanera.

I a 2/4 d'11 de la nit La Cantada. Com cada any, la 49ª Cantada d'Havaneres de Calella de Palafrugell també es podrà veure en directe a través d'una pantalla gegant a les platges de:
• Platja del Canadell (Calella)
• Platja del Port Pelegrí (Calella)
• Plaça Nova (Palafrugell)
• Platja de Llafranc

I ara, quatre coses que us puc dir de la cantada. Els presentadors seran la Laia Ferrer i en David Galceran. L'ordre de grups és el següent:
Arjau, L'Espingari, Neus Mar i Port-Bo, i dins de les peces que interpretaran us en destaco:

Arjau:
- Avi Mèliu (Narcisa Oliver - Josep Bastons).
- Pastor de mar enllà (Clara Sánchez Castro - Josep Bastons).

L'Espingari:
- Sons de mar (Elisa Riera - Pere Ferrer).
- Bitxintxo (Jose Luis Ortega Monasterio).

Neus Mar
- La barca xica (Rafael Llop - Josep Maria Roglan).
- Temps perdut (Glòria Cruz - Càstor Pérez).

Port-Bo
- La sirena i la lluna (Carles Casanovas - Josep Bastons).
- La gavina (Frederic Sirés).



Un cop acabi La Cantada comença el que anomenem la Post-Cantada, on els grups es reparteixen per diversos locals de Calella per fer gaudir al públic assistent de concerts de prop.
Arjau a Ca la Raquel.
L'Espigari a la Taverna de Can Batlle.
Neus Mar a Can Palet.
Port-Bo al Calau.

I diumenge, per rematar el cap de setmana, a 2/4 de 9 de la nit a la mateixa Platja del Port-Bo, "l'Hermós" presenta Amars‬. Un espectacle de música, teatre i dansa basat en el llibre “Llegendes de mar de la Costa Brava” de Miquel Martín. Un espectacle que transita per diverses llegendes de la ‪Costa Brava‬, amb l’amor com a protagonista: l’amor impossible, el clandestí, l’etern, l’apassionat, l’idealitzat...

Els encarregats d'acostar-nos les llegendes són la Gemma Carreras (veu solista), Pol Oñate (pianista i compositor), Toni Sellas (actor), Ester Bou (ballarina), d' Oasi al Mar.

Preu de les entrades 8€ (inclou un donatiu de 2€ per al Centre de distribució d’Aliments de Palafrugell)

Espero que en gaudiu força i que la setmana vinent ens retrobem per explicar-nos com ha anat tot plegat.

Salut, Força i Havaneres a dojo! 

©Toni Foixench

dimarts, 23 de juny de 2015

0

Posa’ns una més.... d’Arjau clar.

El passat dissabte al vespre, el grup Arjau es va deixar caure per la Taverna La Bella Lola. No sé exactament el temps que fa que no hi anaven, però crec que el mateix que nosaltres.


Abans de tot he d’agrair a la Cris i a en Dídac el fet d'acompanyar-me en aquests moments. En Dídac mostra una sensibilitat especial i ho demostra amb el comportament que va tenir doncs no resulta gens fàcil anar a un lloc d’aquests i que un marrec de tres anys s’estigui amatent. Doncs bé, varem tenir la sort que en Dídac ho va estar durant força estona. Segurament aquelles veus li resulten familiars i les relaciona amb els dolços moments viscuts pels seus pares, o bé que li agraden tant com a nosaltres aquella manera de fer i d’interpretar les havaneres. El fet és que aquelles dolces veus el varen acompanyar fins que els seus ulls es van tancar i  acomiadant-se dels amics de la taula amb un bona nit i fins demà.



Per sort, la taula la varem compartir amb un gran amic, en Pere Margall, que a la que no està llogat, aprofita per deixar-se caure per La Bella Lola i compartir bons moments. També va aparèixer havent sopat el mestre Josep Bastons, i sens cap mena de dubte ens va acompanyar per poder anar xiuxiuejant diversos detalls de la cantada.
No us podeu arribar a imaginar el que s’arriba a aprendre al costat d’aquests dos homes. Fins i tot els seus silencis son una classe magistral... Gràcies amics.

El sopar de la Taverna La Bella Lola el varem acompanyar amb una ampolla d’Arjau que pels qui no l’heu tastat, es un vi rosat, que fa de bon beure i quan l’acabes sempre et queda aquell gustet al paladar que et convida a demanar un altre...
Com diu la seva nota de cata, vivaç, llaminer, dolç, fàcil de beure i amb una lleugera acidesa que el manté molt fresc... ara no sé si em parlen del grup o del vi, tant se val, a qualsevol dels dos li escauen aquests adjectius.



L’Arjau té aquell punt que entra sense donar-te conta, i quan és dins no hi ha qui tel tregui del pensament i sovint del cor... I parlo del grup perquè tinc clar que el vi en una estona ha deixat de fer els seus efectes i aquest “tercetu” quan més temps passa més intens es torna.

La cantada va perdre un camí màgic, dels d’abans, d’aquells que feia molts i molts dies que no vivia, i us ben asseguro que ho corrobora el fet d’arribar a casa passades les tres de la matinada i no poder tancar els ulls recordant aquells moments viscuts.



Gran part de les peces que ens varen interpretar son les que trobarem en el seu nou enregistrament “Paraules”. Un treball molt elaborat, amb uns arranjaments molt meticulosos a càrrec del director musical del grup Jordi Rubau. I on el joc de veus i la seva qualitat és el pal de paller i identitat d’aquest grup.
Peces com «L’avi Mèliu» (Narcisa OliverJosep Bastons), «Una noche que de amores yo soñé», «Paraules» (Tòfol MusJosep Bastons), «Girona m’enamora» (Ricard Viladesau), «la puntaire» (Ramon CampmanyJoan Viladomat), «La sireneta» (Tòfol MusJosep Bastons), «Pastor de mar enllà» (Clara Sànchez-CastroJosep Bastons), «La Paloma» (Sebastian Iradier), «Tamariu» (Narcisa OliverJosep Bastons) varen provocar la delícia dels assistents, i fins i tot l’esglai de part del públic en certes interpretacions.

Carátula cedida pel Grup Arjau


Un dels trets que caracteritza al grup Arjau son les tres veus de les que disposen. Avui no goso a catalogar-les com les millors del país, però suposo que de ben poc m’equivocaria si ho fes.
Us en destaco que en quasi totes les peces pren la iniciativa una de les tres veus, i li dona un protagonisme per que els escoltem puguem gaudir i fins valorar el bo que tenen.
Feia molt de goig veure la taverna plena a vessar, tant de bó cada dissabte estigués així, però malauradament i pel que acostumo a veure a les xarxes socials, costa molt veure la taverna amb el cartell de taules exhaurides.


I com no, el mestre Josep Bastons va agafar la guitarra per interpretar-nos quatre peces, però quatre joies que cal emmarcar per tal que no morin mai. Com he dit, tot un luxe compartir aquests moments amb gent com ell.

Enguany el grup Arjau és un del grups convidats junt a L’Espingari, Neus Mar i Port-Bo a la 49ª Cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell, segurament allà molts de vosaltres podreu fer un petit tastet i veure que els quatre grups que s’hi presenten formen part del bo i millor del nostre país.
Ara que ja han passat prop de 72 hores de la cantada la recordo amb anhel i no pararia de lloar i de desfer-me en elogis del que em van fer sentir aquests tres, però no em vull fer pesat i ho deixarem aquí fins a la propera en que ens tornem a veure

Salut, força i havaneres a dojo!.

Us deixo l'enllaç a l'album de la cantada del que va veure el meu ull mecànic...


©Toni Foixench

dimarts, 17 de març de 2015

1

Sirga Restaurant Drink&Lounge i les havaneres

Ben trobats Havanerus,
El darrer cap de setmana ha estat ben profitós pels que estimem l’havanera i el cant de taverna.
Per una banda teníem divendres a la Neus Mar al Restaurant La Selvatana de Palamós, amb taules esgotades varies setmanes abans, dissabte Port-Bo a la inauguració del Restaurant La Sirga de Torredembarra i diumenge la Indira Ferrer i l’Antoni Mas amb el concert "Entre dos mars" al Casino de l’Aliança del Poblenou.

Divendres em va resultar impossible desplaçar-me a Palamós per la coincidència amb un altre sopar, però com hi tenia força amics a en aquella cantada, m’anaven informant de com rutllava la cantada i de la bona acceptació que estava tenint “l’havanera” de les havaneres.


"Calella de Palafrugell i les havaneres" va ser un llibre que junt a altres iniciatives va donar el tret de sortida a la coneguda cantada d'havaneres que es celebra cada primer dissabte de Juliol a Calella de Palafrugell.
 
Doncs bé, ara us presento "Sirga Restaurant Drink&Lounge i Les Havaneres".
Dissabte ja va ser un altre cosa, era el primer cop que escoltava els Port-Bo amb la incorporació d’en Pep Nadal. Probablement jo estava força més nerviós que ells per veure’ls, saluda’ls i passar una bona estona com ja és habitual en aquest tipus de trobades.



Vaig arribar varies hores abans per tal de conèixer el local i poder parlar amb la gent que el porta i conèixer de més a prop les ganes que tenen d’oferir cada tres setmanes una cantada d’havaneres i cançó de taverna a la gent de Torredembarra i tots aquells que s’hi vulguin acostar.
El Restaurant anomenat la Sirga el porten la Nelly i en Leo, dos persones d’aquelles que només veure-les ja veus que t’ho donen tot i fan, que tot i la distancia, et trobis com a casa.
El primer que varen fer és ensenyar-me les instal·lacions, la cuina, els menjadors, el bar, etc i vaig quedar bocabadat de la lluentor de tots i cadascun dels racons d’aquell local i la neteja extrema que en ell s’hi troba.


Del segon que vaig gaudir va ser de la gentilesa de la seva mestressa, la Nelly que no va deixar en cap moment que em faltes de res, tot i la gran quantitat de gent que hi havia a la celebració. I del tercer i molt important, del caliu d’uns amics com la Teresa, la Sílvia, la Marga, en Carles, en Pep i en Mineu.
 
Tot i la festivitat de l’acte i el caràcter informal del mateix per tractar-se d’una festa entre amics que assitien a la inauguració del Restaurant, els Port-Bo com ja és habitual, s’hi deixen la pell i van tornar a delectar al públic amb peces que ells mateixos escollien amb la dificultat que això porta quan un dels components tot just fa quatre mesos que s’hi ha posat.


El que vaig escoltar em va agradar molt, han treballat de valent, com poques persones serien capaces de fer, però en aquests cas s’han trobat amb persones amb una actitud molt positiva i amb moltes ganes de tirar un projecte endavant.
D’en Pep Nadal poc us he de descobrir als seguidors de les havaneres, ja el coneixeu de l’època de Peix Fregit, però el que potser no coneixeu d’en Pep és la seva faceta de cantautor, que es fa palès en un enregistrament que va fer l’any 2011 en el que hi vaig participar i en guardo un record molt especial.
Doncs bé, en aquest enregistrament es pot gaudir d’un Pep en estat pur, com molt probablement el veurem quan trepitgi els escenaris que els esperen aquesta temporada, i estic segur que “ja ho sentirem a dir”.


Jo em sento molt orgullós de la feina que han fet en aquests mesos i de com han arribat a un inici de temporada amb tant poc temps i amb tanta qualitat tant en veus com en repertori.
No us diré exactament les peces que en Pep ja té memoritzades per no errar-me però el que si que us puc dir es que superava la seixantena i encara no en tenia prou.
M’ho vaig passar molt bé, i com en les grans ocasions, he estat uns dies per pair les emocions.


El pròxim cop que trepitgi La Sirga serà el proper 28 de març en que Neus Mar serà la formació convidada per amenitzar la vetllada. Jo de vosaltres aniria trucant per agafar una bona taula per gaudir del menjar i de la bona música.
Sirga Restaurant drink&lounge
T. 977 64 07 27

Diumenge després de llevar-nos i passar un bon dia en família, em vaig dirigir a Poblenou, concretament al Casino de l’Aliança, un emblemàtic paratge de Barcelona que bé s’hi val un concert d’havaneres, el que ens presenta l’Indira Ferrer Morató i l’Antoni Mas.


Repetia cantada doncs ja hi vaig assistir a un concert que varen fer a Sabadell.No resulta habitual poder escoltar les havaneres tal i com varen ser creades, es a dir, per ser cantades en veu de dona i com a cant de saló.
Però l’Indira Ferrer i l’Antoni Mas han treballat de valent per portar aquest espectacle per tot arreu que els vulguin i tot i que es molt especial i molt concret pel gènere que ens ocupa, aporta una qualitat vocal i musical incomparable al que fins ara havia escoltat.
Tot el que havia escoltat de cançons líriques mai havia escoltat res que em captivés fins que vaig descobrir aquests espectacle a Sabadell i ara, havent-lo escoltat, pocs cops me’l deixaré escapar.


L’espectacle es titola, “Entre dos mars” i es un passeig que ens porta per les havaneres des dels seus inicis fins als nostres dies.
Tot un luxe veure i gaudir de la fantàstica veu de l’Indira Ferrer i dels fantàstics arranjaments i meravelloses mans de l’Antoni Mas.

Us deixo unes imatges que va captar el meu ull mecànic....



Salut, Força i Havaneres a dojo!.

©Toni Foixench

dissabte, 7 de març de 2015

0

2ª Trabada d'havaneres d'hivern "Ciutat de Gavà"

Ben trobats Havanerus,
Tot i com molt bé ja sabeu ens trobem als inicis d’una nova temporada, i per tant els grups tot just acaben de començar els seus assajos, però enguany ens trobem la cantada bianual de Gavà.


Es tracta de la Trobada d’havaneres d’hivern “Ciutat de Gavà” que com fa dos anys, acosta l’havanera i cant de taverna a una temporada on no sovintegen les cantades tret d’aquells indrets on l’havanera és un full d’identitat.
Per aquesta edició els grups convidats varen ser:
- L’Espigari.
- Gats Vells.
- La Taverna.
- Son de l’Havana.
- Terra Endins.

La il·lusió per assistir a les cantades continua com el primer dia, aquelles pessigolles dins de la panxa que et fan estar un xic neguitós i només penses en que arribi l’hora.... com tot, un cop estàs a mitja temporada solament ho noto en certes cantades i amb certs grups, però aquest cop suposo que era més per la trobada que per altres motius.





De tota la cantada només hi havia un grup que encara no havia sentit mai, es tracta del grup de recent creació Son de l’Havana.

Dels altres quatre en tenia coneixença. En L’Espingari hi tinc posades bones esperances, en La taverna ganes de consolidació, en Gats Vells hi veig per damunt de tot l’actitud i bonhomia d’en Joan Canton i en Terra Endins tenia ganes d’escoltar i fruir.




Crec que els propòsits que tenia marcats els vaig assolir, de fet, vaig marxar força satisfet del que havia escoltat i més en veure com es des viu una persona per tirar endavant una cantada com aquesta.




Us puc assegurar que l’Espai Maragall de Gavà té una capacitat de unes 550 persones i no sé si m’erro si dic que faltaven tres o quatre files al darrera per omplir. Això vol dir que d’havien venut més de 400 entrades, crec que avui en dia és tot un èxit aconseguir aquestes xifres.

En aquesta ocasió el grup que no coneixia va ser el que més em va sorprendre. Es tracta de “Son de l’Havana”.
Un grup de recent formació que en formen part:
Josep Lluis Blazquez, Llorenç Fernandez, Oriol Roca, Jose Manuel Olaya i Santi Sanchez.





Només trepitjar l’escenari i veure el grapat d’instrument que porten ja em feia preveure que allà venia música i de la bona. Tot i que de veus, només en portaven una de principal.
És un format diferent al que normalment trepitja escenaris d’havaneres. Aquesta formació és mes a nivell professional, on una veu predomina per damunt de les altres i el nivell musical està molt per sobre del que habitualment ronda el mon de l’havanera.

Poc m’equivocava quan preveia que aquella posada en escena portaria bona música. Sobretot, i per damunt de tot us en destaco “el noi” de la guitarra, en Llorenç Fernandez.




Trobo que guitarra i guitarrista son un mateix esser. Pocs cops he vist guitarra i guitarrista tant units, i per acabar-ho d’arrodonir amb una veu molt i molt maca.

En acabar l’actuació vaig trobar-me amb uns quants havanerus de Sant Feliu de Guíxols que havien assistit a la cantada i els hi vaig comentar la meva admiració cap aquesta persona i em van fer cinc cèntims de qui era, i pel que em van dir, és un autèntic crack, un fora de sèrie en la música d’orquestra, actualment dirigeix i canta a “la Chatta Orquestra”.

Us el recomano, jo en vaig quedar ben enamorat, i com son les coses, va ser dels primers en marxar i em vaig quedar amb les ganes de xerrar una estoneta.





En acabar la cantada, el grup amfitrió, Gats Vells ens varen convidar a un piscolabis que vaig agrair després de les més de tres hores que va durar el concert.

Cal dir que la part del só va tenir forces mancances i en certs moments va costar molt anar seguint la cantada. Molts grups requereix molts canvis i cal tenir-ho per la mà, quan no es així, passa quelcom similar a lo de dissabte.




Aquest proper cap de setmana sembla que sigui com un de plè estiu. Apunteu a l'Agenda i per poc que pugueu, no hi falteu:
- Divendres 6 de març, Neus Mar al Restaurant La Selvatana de Palamós. Diria que fa temps que no hi ha places per sopar, però un lloc per poder escoltar suposo que us el trobaran.
- Dissabte....... bé dissabte ja us ho explicaré en un altre moment.
- Diumenge 8 de març a les 18:00h, Indira Ferrer Morató al Casino de l'Aliança de Poble Nou amb l'espectacle "Entre dos mars" acompanyada al piano per Antoni Mas.


Us deixo les imatges que va captar el meu ull mecànic de la Trobada de Gavà i l'enllaç l'àlbum.



Salut, Força i Havaneres a dojo!.

©Toni Foixench

dimecres, 25 de febrer de 2015

0

Roda el món i torna al bloc

Ben trobats Havanerus,
Any rere any arrenco carregat d’il·lusió i amb moltes ganes que les havaneres, el cant de taverna i els Havanerus em regalin aquells deliciosos moments als que tant bé m'han anat acostumant al llarg d'aquests darrers anys.

L’any va començar amb molt bones noticies quant als grups convidats a participar a la XLIV Cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell.



També m’ha fet molt content veure com un Restaurant com La Selvatana de Palamós fa la seva particular aposta per programar un cop al mes una cantada de taverna. Fins ara, ho feia esporàdicament, però pel que m’han dit, s’han proposat fer-ne una mensual. Tant de bo els sigui molt profitós.

En breu també hi ha la previsió d’obertura d’un altre restaurant a la Costa Daurada amb aquesta intenció, em reservaré els detalls fins que em permetin donar-vos més detalls.





I ara, ja tenim a tocar la II Trobada d’havaneres d’hivern “Ciutat de Gavà”. Si ho recordeu, l’any passat ja hi varem assistir i des del Bloc hi vaig donar força suport. El treball s’ho val i el fet d’oferir una Trobada a l’hivern ho hem d’agrair des de totes les vessants.

La trobada es celebra el proper 28 de febrer a les 20h i el preu de l’entrada és de 10 Euros. El lloc que l’acull és l’Espai Maragall al Passeig de Joan Maragall 11, 08850 – Gavà. Telèfon 932 639 690.

Enguany, els grups que hi participen son:
- Terra Endins de Girona.
- La taverna de Sant Feliu de Guíxols.
- L’Espingari de Montcada i Reixac.
- Són de l’Havana de Sant Vicenç dels Horts.
- Gats Vells de Gavà.

La compra d’entrades es podrà fer a través de les taquilles del propi Espai Maragall, per teléfon (932 639 690) o bé posant-vos en contacte amb algun component del grup Gats Vells.

Us hi esperem.

Salut, Força i Havaneres a dojo!.

©Toni Foixench

diumenge, 14 de desembre de 2014

1

VI Cantada d'havaneres per a La Marató de TV3

Benvolguts Havanerus,
¡Com varem gaudir i fruir el passat diumenge 30 de novembre quan a Palafrugell varem celebrar la VI Cantada d’havaneres per a La Marató de TV3!

Feia molt de temps que no veia tanta qualitat dalt d’un mateix escenari, miressis cap a on miressis tenies qualitat a dojo.
Per posar algun exemple imagineu, dalt de l’escenari el que per mi és el millor presentador amb el que es pot contar avui en dia, el “mestre” Francesc Sànchez Carcassés, acompanyat per part dels que per mi també son els millors grups del actual panorama havaneru del país, Arjau, Boira, Neus Mar i Peix Fregit.



En aquesta ocasió no valoraré aspectes organitzatius de la cantada per bé que com ja sabeu en sóc part i no em correspon a mi jutjar o donar opinió al respecte, tot i que la tinc per tal de millorar o mantenir certes coses per la propera edició.

Enguany no ens va poder acompanyar el tècnic de so de les passades edicions -Agustí Casademon- i la Neus em va proposar demanar-li a un altre persona que ella coneixia, en Joan Artigas. Aquest és un dels punts que més m’amoïnava de la cantada abans de començar. De fet va ser del que més pendent vaig estar mentre es muntaven els equips i es realitzaven les proves de so. Trobo un punt bàsic per que la valoració sigui bona que el so sigui excel·lent, i en aquesta ocasió, després de parlar amb grups i amb el respectable públic, la resposta va ser unànime i molt satisfactòria.


A la 6ena edició varem tornar a convidar als mateixos grups de l’any passat, de fet, no gosàvem demanar-ho a Boira per fet de tenir que fer tant kilòmetres, però en una de les últimes cantades en la que ens varem trobar, no em vaig poder estar de treure el tema pel fet que no s’ho prenguessin malament i si enguany ho demanàvem a un altre grup no era per altre motiu que per estalviar-los aquestes despeses tant elevades que suposa el desplaçament, però degut a les seves ganes de participar i a les nostres de convidar-los (o viceversa) no ens va caler continuar parlant del tema, ho varem deixar resolt en un instant.
Per tant, repetíem cartell, Arjau, Boira, Neus Mar i Peix Fregit


Abans de començar la cantada podíem dir que teníem tota la platea venuda, però el temps ens va jugar una mica de mala passada, doncs va caure un aiguat tal, que molta gent que venia de fora de la comarca es va replantejar el venir i es varen quedar a casa per tal de córrer cap tipus de perill.

La recaptació d’enguany va sobrepassar els dos mil cent euros, que treien les despeses de la comissio de Ticketea, el lloguer dels equips de so per les mancances del Teatre Municipal i el servei de penjar els cartells pel poble, fan una aportació neta de 1.840 Euros i us informem que el proper diumenge 14 de desembre procedirem a fer l’ingrés a la Fundació La Mataró de TV3 a través de l’Associació de Suport a la Dona de Palafrugell que és un dels organitzadors de l’esdeveniment.


En molts moments de la cantada vaig sentir-me molt orgullós de poder estar allà davant d’aquells grups gaudint com feia temps que no ho feia i tot gràcies a la voluntat del tot altruista de gent com:
Jordi Grau, Jordi Rubau, Xiqui Ramon, Jordi Carulla, Ramon Bordes, Toni Castell, Enric Bardina, Neus Mar, Emilio Sanchez, Florenci Trullas, Toni Gadea, Jordi Tormo, Pere Molina, Norbert Torrecillas, Joan Artigas, Agustí i Joan del TMP, Francesc Sánchez Carcassés, Josep Bastons, de la gent de Flors Això, Picking Pack Palafrugell, Ajuntament de Palfrugell, Teatre Municipal de Palafrugell i Impremta Palafrugell.


A tots vosaltres gràcies de tot cor, un cor que avui batega per a La Marató i que està en plena forma per continuar un any més ajudant a tirar del carro per que aquest projecte esdevingui una festa dels i pels Havanerus.

Salut, força i havaneres a dojo!.

Us deixo l'enllaç a l'àlbum de la cantada i els quatre videos que vaig enregistrar.





©Toni Foixench




divendres, 17 d’octubre de 2014

0

Pronòstic pels próxims anys, Boira a Barcelona

Benvolguts havanerus,
Arribats a aquestes alçades, ja em permeto posar-vos en situació, més ben dit, en la meva situació per tal que us pugueu fer una mica a la idea del que em voltava pel cap els dies previs a la cantada. No sóc massa amant de trepitjar la capital catalana, sempre acabo atabalat entre una cosa i l’altre, però no puc negar que hi sóc nascut i que part de la meva infantessa la hi vaig passar, i vulguis o no, quan hi ets, poc a poc t’hi vas acostumant i com a ser humà ens adaptem al medi sigui el que sigui.

Doncs bé, ja fa un temps, un dia d’aquells en els que tenia temps per dedicar a l’havanera i el cant de taverna posava a dia l’Agenda de Les Havaneres i enguany he fruit de valent cada cop que veia que el grup Boira feia una escapada, ja fos cap a Barcelona, Girona o Tarragona. Per sort, aquest any han estat molts els cops que han voltat pel país, el que no em podia imaginar és que la temporada, com aquell qui diu, la finalitzaven a la capital catalana.



Si companys, el grup Boira era un dels grups convidats a participar en les Festes del Barri de Les Corts, i concretament al carrer Benavent. Això ja era massa, en passar-ho, vaig pensar que un dels components s’havia confós i havia posat el seu poble de residencia enlloc del carrer que hi havia de posar, però res més lluny de la realitat, era jo qui estava errat.

Benavent de Segrià, abans anomenat Benavent de Lleida és el poble del meu pare, dels meus avantpassats per part de pare i on també hi he passat molts estius. A la wikipedia hi diu “Benavent de Segrià és un municipi de la comarca del Segrià, situat a la plana segrianenca del nord de Lleida i al sector pròxim a la dreta dels rius Noguera Ribagorçana i del Segre, i actualment regat per les aigües del Canal de Pinyana. Limita amb els termes de Vilanova de Segrià (NW), Corbins (NE i E), Torre-serona (SW i W), Torrefarrera i Rosselló (NW).”





Doncs bé ara bé la part del barri de Les Corts. Aquest barri és on hi vaig viure part de la meva infantessa, just a tocar el Camp Nou, on aquelles glorioses tardes de futbol es podien escoltar els gols d’en Pichi Alonso, Schuster, Quini, Maradona, Archibald, Lineker, o les parades del nostre estimat Urruti des de el balcó de casa, tot i que per aquells temps, no em perdia un sol partit... Fins i tot recordo haver vist tot l’enrenou pel famós segrest d’en Quini, veí de casa....

Si ajuntem les tres casuístiques, Grup Boira, Barri de Les Corts i Benavent, entendreu que era massa bonic per ser realitat.

Ara ja sabeu el motiu pel qual em pensava que tot aquest idil·li no podia ser altre cosa que una confabulació, doncs que un grup de Lleida tingui un concert al Barri de Les Corts i a Benavent (en aquest cas el carrer de Barcelona) era quasi inimaginable.



Però la realitat era aquesta, així, que com si fos una d’aquelles cantades esperades amb tant d’anhel, vaig marxar aviat de la feina, vaig passar per la dutxa i ben polit vaig agafar la càmera i vaig anar cap a Barcelona per fer realitat aquest desitjat moment.

En arribar el grup estava remullant la gola en un petit bar situat a uns cinquanta metres del escenari i vaig aprofitar per saludar-los i felicitar-los pel nou treball que acaben de presentar aquesta temporada “Som de l’oest”.

També vaig poder veure i saludar a tota la colla d’havanerus que s’havien aplegat per escoltar i gaudir dels Boira com eren la Sílvia, la Marga, la Gina, l’Artur, la Teresa, en Lluis, la Rosa, en Toni, l’Isabel, en Joan i la Maria José, formen un grup sensacional!



La cantada funcionava amb la modalitat, “pagui per seure”. Fins al moment no m’havia trobat mai, serà perquè per Barcelona no em moc massa, doncs els habituals de la zona ja hi estan acostumats. Amb 1 Euro tenies dret a una cadira i a posar-la allà on volguessis, per tant, ja em veieu a mi, anar a fer cua per recollir la meva cadira i muntar una fila de cadires amb un grapat d’havanerus, estic segur que fèiem patxoca.


La cantada va començar amb molta puntualitat i el grup poc a poc es va anar fent amb el públic, oferint aquelles peces que aquests volen escoltar com qui no vol la cosa. La tria de peces va estar molt ben escollida, peces com «La balada d’en Lucas», «Escolta es vent» totes elles del mestre Jose Luis Ortega Monasterio i d’altres com «El capità» (Carles Casanovas i Antoni Mas) o «El barraler» (Carles Casanovas i Josep Bastons), «Vell pescador» (Llibori), «Ulls verds» (Josep Miquel Servià i Ricard Viladesau) o «Marta» (Moises Simons) entre altres van delectar a un públic molt amatent i molt respectuós amb el grup i amb tot l’entorn... Per cert la interpretació de «Marta» per part d’en Jordi Carulla em va fer posar els pels de punta de la magistralia i el sentiment que hi va posar durant la interpretació.
La posada en escena era molt distesa però va haver un detall que em va fer veure que la cantada la dirigien cap a una vessant diferent i l’anaven pujant d’intensitat.





El públic a la mitja part ja havia quedat ben amerat dels Boira, ells estaven radiants, amb una emoció a les mirades que feia molt de temps que no veia, i una manera de gaudir dalt de l’escenari que feia enveja.


Les tres veus del grup -Jordi Carulla, Ramon Bordes i Enric Bardina- anaven empastades al màxim, amb uns “solos” d’en Jordi que tallaven l’aire i creaven un silenci que no semblava que ens trobéssim al mig de la gran ciutat. I us en destaco també la veu de l'Enric que sembla que no hi sigui però que no pot faltar.





De la part musical, cal posar un parell de noms propis, en Toni Castell i de nou, en Ramon Bordes, però el primer, té gran part de culpa, doncs l’acordió del grup Boira es notable i característic del mon havaneru. La sensibilitat que aporta en Toni a totes i cadascuna de les peces, dona un sentit a les interpretacions, que quan els vas coneixent veus el perquè de tot plegat.
És un pou de coneixement i té unes aptituds que el fan ser, sota la meva opinió, un dels millors acordionistes del país, doncs és dels pocs que mai li veig un faristol a prop seu.

Quant a en Ramon Bordes, que voleu que us digui, només cal que feu una ullada en algun dels vídeos que us he anat penjant per que pugueu veure el tipus de personatge que és. Els que l’estimem l’anomenem el “Lo roquer de l’havanera” doncs no pot estar ni un sol moment quiet en un mateix lloc, menys mal que l’escenari era prou gran, doncs no mel puc imaginar en aquells escenaris tant petit que a vegades ens trobem en certes cantades.





La segona part de la cantada va començar la cadira d’en Toni fora de l’escenari, es a dir, aquell acordionista que havia estat assegut a la primera part, estava dempeus, seguint les peces sense poder-se estar de gronxar-se amb el ritme dels valsets, boleros i havaneres que ens anaven interpretant.
Això feia preveure alguna cosa, però potser aquest detall va passar per alt d’algun dels assistents que poc a poc va anar entenen el per que de la falta de la cadira, tot i que al principi, ens van regalar dues joies que podrien ser dos rellotges, nets, polits, elegants, que quan cal el pots ensenyar, però si no vols els deixes dintre de la màniga de la camisa i passa desapercebut.... Però no era el cas, Boira volia deixar palès que els contractants havien encertat amb la tria i aquestes dues joies varen ser “Quan ella em mira” amb lletra d’en Jordi Carulla i música de “Lo Bordes” i “Niu d’amor” del mestre Antoni Mas la qual va estar dedicada i els hi estic molt agraït per la part que em toca...





I el ritme es va anar desfrenant amb peces com “Encisadora” del mestre Jose Luis Ortega Monasterio, “Havanera rumba de Tamariu” d’en Pep Lladó, “La taverna del vell mercant” de l’Enric Ferrer i varen acabar amb “Som de l’oest” una peça d’en David Esterri altrament anomenat “Lo pardal roquer” que va tornar a posar dempeus als assistents ballant i picant de mans per acomiadar la cantada amb un gust de voler més, però el rellotge ja marcava l’hora d’anar finalitzant la cantada i així va ser. 



L’enregistrament hi és però la qualitat no es la desitjada doncs jo no em vaig poder estar de moure’m i ballar al ritme de la música i veient la majestuositat de la triomfada que havien aconseguit aquests quatre “paios” de l’oest de Catalunya, els Boira, lo Ramon, lo Jordi, lo Enric i lo Toni, quatre a tenir en compte si el que voleu es escoltar havaneres d’una qualitat excepcional i amb un sentiment i una entrega que poc cops podreu veure damunt d’un escenari, i on hi posen la veu, darrera hi va el cor, perquè el que fan, ho fan molt bé i el que no, no ho toquen.

Salut, força i havaneres a dojo!.

Us deixo l'enllaç al recull d'imatges del que va captar el meu ull mecànic i una passi de d'imatges...





©Toni Foixench




Videos

Loading...

Les Havaneres

Recordo una estrofa del Mestre J.L. Ortega Monasterio, per veure si algú li fa cas......
“..... Escolteu la seva veu, oh canons de tot el món, i la gent de tot arreu, no més guerres ni més morts, no més bombes ni més focs, sóc el canó de Palamós. Si els canons de tot el món, fossin com el vell canó, que tranquil està adormit, blancs i negres dintre el pit, portarien una flor, la Rosa de Jericó.” Gràcies per avançat.............


Inici Bloc