dimarts, 17 de març de 2015

1

Sirga Restaurant Drink&Lounge i les havaneres

Ben trobats Havanerus,
El darrer cap de setmana ha estat ben profitós pels que estimem l’havanera i el cant de taverna.
Per una banda teníem divendres a la Neus Mar al Restaurant La Selvatana de Palamós, amb taules esgotades varies setmanes abans, dissabte Port-Bo a la inauguració del Restaurant La Sirga de Torredembarra i diumenge la Indira Ferrer i l’Antoni Mas amb el concert "Entre dos mars" al Casino de l’Aliança del Poblenou.

Divendres em va resultar impossible desplaçar-me a Palamós per la coincidència amb un altre sopar, però com hi tenia força amics a en aquella cantada, m’anaven informant de com rutllava la cantada i de la bona acceptació que estava tenint “l’havanera” de les havaneres.


"Calella de Palafrugell i les havaneres" va ser un llibre que junt a altres iniciatives va donar el tret de sortida a la coneguda cantada d'havaneres que es celebra cada primer dissabte de Juliol a Calella de Palafrugell.
 
Doncs bé, ara us presento "Sirga Restaurant Drink&Lounge i Les Havaneres".
Dissabte ja va ser un altre cosa, era el primer cop que escoltava els Port-Bo amb la incorporació d’en Pep Nadal. Probablement jo estava força més nerviós que ells per veure’ls, saluda’ls i passar una bona estona com ja és habitual en aquest tipus de trobades.



Vaig arribar varies hores abans per tal de conèixer el local i poder parlar amb la gent que el porta i conèixer de més a prop les ganes que tenen d’oferir cada tres setmanes una cantada d’havaneres i cançó de taverna a la gent de Torredembarra i tots aquells que s’hi vulguin acostar.
El Restaurant anomenat la Sirga el porten la Nelly i en Leo, dos persones d’aquelles que només veure-les ja veus que t’ho donen tot i fan, que tot i la distancia, et trobis com a casa.
El primer que varen fer és ensenyar-me les instal·lacions, la cuina, els menjadors, el bar, etc i vaig quedar bocabadat de la lluentor de tots i cadascun dels racons d’aquell local i la neteja extrema que en ell s’hi troba.


Del segon que vaig gaudir va ser de la gentilesa de la seva mestressa, la Nelly que no va deixar en cap moment que em faltes de res, tot i la gran quantitat de gent que hi havia a la celebració. I del tercer i molt important, del caliu d’uns amics com la Teresa, la Sílvia, la Marga, en Carles, en Pep i en Mineu.
 
Tot i la festivitat de l’acte i el caràcter informal del mateix per tractar-se d’una festa entre amics que assitien a la inauguració del Restaurant, els Port-Bo com ja és habitual, s’hi deixen la pell i van tornar a delectar al públic amb peces que ells mateixos escollien amb la dificultat que això porta quan un dels components tot just fa quatre mesos que s’hi ha posat.


El que vaig escoltar em va agradar molt, han treballat de valent, com poques persones serien capaces de fer, però en aquests cas s’han trobat amb persones amb una actitud molt positiva i amb moltes ganes de tirar un projecte endavant.
D’en Pep Nadal poc us he de descobrir als seguidors de les havaneres, ja el coneixeu de l’època de Peix Fregit, però el que potser no coneixeu d’en Pep és la seva faceta de cantautor, que es fa palès en un enregistrament que va fer l’any 2011 en el que hi vaig participar i en guardo un record molt especial.
Doncs bé, en aquest enregistrament es pot gaudir d’un Pep en estat pur, com molt probablement el veurem quan trepitgi els escenaris que els esperen aquesta temporada, i estic segur que “ja ho sentirem a dir”.


Jo em sento molt orgullós de la feina que han fet en aquests mesos i de com han arribat a un inici de temporada amb tant poc temps i amb tanta qualitat tant en veus com en repertori.
No us diré exactament les peces que en Pep ja té memoritzades per no errar-me però el que si que us puc dir es que superava la seixantena i encara no en tenia prou.
M’ho vaig passar molt bé, i com en les grans ocasions, he estat uns dies per pair les emocions.


El pròxim cop que trepitgi La Sirga serà el proper 28 de març en que Neus Mar serà la formació convidada per amenitzar la vetllada. Jo de vosaltres aniria trucant per agafar una bona taula per gaudir del menjar i de la bona música.
Sirga Restaurant drink&lounge
T. 977 64 07 27

Diumenge després de llevar-nos i passar un bon dia en família, em vaig dirigir a Poblenou, concretament al Casino de l’Aliança, un emblemàtic paratge de Barcelona que bé s’hi val un concert d’havaneres, el que ens presenta l’Indira Ferrer Morató i l’Antoni Mas.


Repetia cantada doncs ja hi vaig assistir a un concert que varen fer a Sabadell.No resulta habitual poder escoltar les havaneres tal i com varen ser creades, es a dir, per ser cantades en veu de dona i com a cant de saló.
Però l’Indira Ferrer i l’Antoni Mas han treballat de valent per portar aquest espectacle per tot arreu que els vulguin i tot i que es molt especial i molt concret pel gènere que ens ocupa, aporta una qualitat vocal i musical incomparable al que fins ara havia escoltat.
Tot el que havia escoltat de cançons líriques mai havia escoltat res que em captivés fins que vaig descobrir aquests espectacle a Sabadell i ara, havent-lo escoltat, pocs cops me’l deixaré escapar.


L’espectacle es titola, “Entre dos mars” i es un passeig que ens porta per les havaneres des dels seus inicis fins als nostres dies.
Tot un luxe veure i gaudir de la fantàstica veu de l’Indira Ferrer i dels fantàstics arranjaments i meravelloses mans de l’Antoni Mas.

Us deixo unes imatges que va captar el meu ull mecànic....



Salut, Força i Havaneres a dojo!.

©Toni Foixench

dissabte, 7 de març de 2015

0

2ª Trabada d'havaneres d'hivern "Ciutat de Gavà"

Ben trobats Havanerus,
Tot i com molt bé ja sabeu ens trobem als inicis d’una nova temporada, i per tant els grups tot just acaben de començar els seus assajos, però enguany ens trobem la cantada bianual de Gavà.


Es tracta de la Trobada d’havaneres d’hivern “Ciutat de Gavà” que com fa dos anys, acosta l’havanera i cant de taverna a una temporada on no sovintegen les cantades tret d’aquells indrets on l’havanera és un full d’identitat.
Per aquesta edició els grups convidats varen ser:
- L’Espigari.
- Gats Vells.
- La Taverna.
- Son de l’Havana.
- Terra Endins.

La il·lusió per assistir a les cantades continua com el primer dia, aquelles pessigolles dins de la panxa que et fan estar un xic neguitós i només penses en que arribi l’hora.... com tot, un cop estàs a mitja temporada solament ho noto en certes cantades i amb certs grups, però aquest cop suposo que era més per la trobada que per altres motius.





De tota la cantada només hi havia un grup que encara no havia sentit mai, es tracta del grup de recent creació Son de l’Havana.

Dels altres quatre en tenia coneixença. En L’Espingari hi tinc posades bones esperances, en La taverna ganes de consolidació, en Gats Vells hi veig per damunt de tot l’actitud i bonhomia d’en Joan Canton i en Terra Endins tenia ganes d’escoltar i fruir.




Crec que els propòsits que tenia marcats els vaig assolir, de fet, vaig marxar força satisfet del que havia escoltat i més en veure com es des viu una persona per tirar endavant una cantada com aquesta.




Us puc assegurar que l’Espai Maragall de Gavà té una capacitat de unes 550 persones i no sé si m’erro si dic que faltaven tres o quatre files al darrera per omplir. Això vol dir que d’havien venut més de 400 entrades, crec que avui en dia és tot un èxit aconseguir aquestes xifres.

En aquesta ocasió el grup que no coneixia va ser el que més em va sorprendre. Es tracta de “Son de l’Havana”.
Un grup de recent formació que en formen part:
Josep Lluis Blazquez, Llorenç Fernandez, Oriol Roca, Jose Manuel Olaya i Santi Sanchez.





Només trepitjar l’escenari i veure el grapat d’instrument que porten ja em feia preveure que allà venia música i de la bona. Tot i que de veus, només en portaven una de principal.
És un format diferent al que normalment trepitja escenaris d’havaneres. Aquesta formació és mes a nivell professional, on una veu predomina per damunt de les altres i el nivell musical està molt per sobre del que habitualment ronda el mon de l’havanera.

Poc m’equivocava quan preveia que aquella posada en escena portaria bona música. Sobretot, i per damunt de tot us en destaco “el noi” de la guitarra, en Llorenç Fernandez.




Trobo que guitarra i guitarrista son un mateix esser. Pocs cops he vist guitarra i guitarrista tant units, i per acabar-ho d’arrodonir amb una veu molt i molt maca.

En acabar l’actuació vaig trobar-me amb uns quants havanerus de Sant Feliu de Guíxols que havien assistit a la cantada i els hi vaig comentar la meva admiració cap aquesta persona i em van fer cinc cèntims de qui era, i pel que em van dir, és un autèntic crack, un fora de sèrie en la música d’orquestra, actualment dirigeix i canta a “la Chatta Orquestra”.

Us el recomano, jo en vaig quedar ben enamorat, i com son les coses, va ser dels primers en marxar i em vaig quedar amb les ganes de xerrar una estoneta.





En acabar la cantada, el grup amfitrió, Gats Vells ens varen convidar a un piscolabis que vaig agrair després de les més de tres hores que va durar el concert.

Cal dir que la part del só va tenir forces mancances i en certs moments va costar molt anar seguint la cantada. Molts grups requereix molts canvis i cal tenir-ho per la mà, quan no es així, passa quelcom similar a lo de dissabte.




Aquest proper cap de setmana sembla que sigui com un de plè estiu. Apunteu a l'Agenda i per poc que pugueu, no hi falteu:
- Divendres 6 de març, Neus Mar al Restaurant La Selvatana de Palamós. Diria que fa temps que no hi ha places per sopar, però un lloc per poder escoltar suposo que us el trobaran.
- Dissabte....... bé dissabte ja us ho explicaré en un altre moment.
- Diumenge 8 de març a les 18:00h, Indira Ferrer Morató al Casino de l'Aliança de Poble Nou amb l'espectacle "Entre dos mars" acompanyada al piano per Antoni Mas.


Us deixo les imatges que va captar el meu ull mecànic de la Trobada de Gavà i l'enllaç l'àlbum.



Salut, Força i Havaneres a dojo!.

©Toni Foixench

dimecres, 25 de febrer de 2015

0

Roda el món i torna al bloc

Ben trobats Havanerus,
Any rere any arrenco carregat d’il·lusió i amb moltes ganes que les havaneres, el cant de taverna i els Havanerus em regalin aquells deliciosos moments als que tant bé m'han anat acostumant al llarg d'aquests darrers anys.

L’any va començar amb molt bones noticies quant als grups convidats a participar a la XLIV Cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell.



També m’ha fet molt content veure com un Restaurant com La Selvatana de Palamós fa la seva particular aposta per programar un cop al mes una cantada de taverna. Fins ara, ho feia esporàdicament, però pel que m’han dit, s’han proposat fer-ne una mensual. Tant de bo els sigui molt profitós.

En breu també hi ha la previsió d’obertura d’un altre restaurant a la Costa Daurada amb aquesta intenció, em reservaré els detalls fins que em permetin donar-vos més detalls.





I ara, ja tenim a tocar la II Trobada d’havaneres d’hivern “Ciutat de Gavà”. Si ho recordeu, l’any passat ja hi varem assistir i des del Bloc hi vaig donar força suport. El treball s’ho val i el fet d’oferir una Trobada a l’hivern ho hem d’agrair des de totes les vessants.

La trobada es celebra el proper 28 de febrer a les 20h i el preu de l’entrada és de 10 Euros. El lloc que l’acull és l’Espai Maragall al Passeig de Joan Maragall 11, 08850 – Gavà. Telèfon 932 639 690.

Enguany, els grups que hi participen son:
- Terra Endins de Girona.
- La taverna de Sant Feliu de Guíxols.
- L’Espingari de Montcada i Reixac.
- Són de l’Havana de Sant Vicenç dels Horts.
- Gats Vells de Gavà.

La compra d’entrades es podrà fer a través de les taquilles del propi Espai Maragall, per teléfon (932 639 690) o bé posant-vos en contacte amb algun component del grup Gats Vells.

Us hi esperem.

Salut, Força i Havaneres a dojo!.

©Toni Foixench

diumenge, 14 de desembre de 2014

1

VI Cantada d'havaneres per a La Marató de TV3

Benvolguts Havanerus,
¡Com varem gaudir i fruir el passat diumenge 30 de novembre quan a Palafrugell varem celebrar la VI Cantada d’havaneres per a La Marató de TV3!

Feia molt de temps que no veia tanta qualitat dalt d’un mateix escenari, miressis cap a on miressis tenies qualitat a dojo.
Per posar algun exemple imagineu, dalt de l’escenari el que per mi és el millor presentador amb el que es pot contar avui en dia, el “mestre” Francesc Sànchez Carcassés, acompanyat per part dels que per mi també son els millors grups del actual panorama havaneru del país, Arjau, Boira, Neus Mar i Peix Fregit.



En aquesta ocasió no valoraré aspectes organitzatius de la cantada per bé que com ja sabeu en sóc part i no em correspon a mi jutjar o donar opinió al respecte, tot i que la tinc per tal de millorar o mantenir certes coses per la propera edició.

Enguany no ens va poder acompanyar el tècnic de so de les passades edicions -Agustí Casademon- i la Neus em va proposar demanar-li a un altre persona que ella coneixia, en Joan Artigas. Aquest és un dels punts que més m’amoïnava de la cantada abans de començar. De fet va ser del que més pendent vaig estar mentre es muntaven els equips i es realitzaven les proves de so. Trobo un punt bàsic per que la valoració sigui bona que el so sigui excel·lent, i en aquesta ocasió, després de parlar amb grups i amb el respectable públic, la resposta va ser unànime i molt satisfactòria.


A la 6ena edició varem tornar a convidar als mateixos grups de l’any passat, de fet, no gosàvem demanar-ho a Boira per fet de tenir que fer tant kilòmetres, però en una de les últimes cantades en la que ens varem trobar, no em vaig poder estar de treure el tema pel fet que no s’ho prenguessin malament i si enguany ho demanàvem a un altre grup no era per altre motiu que per estalviar-los aquestes despeses tant elevades que suposa el desplaçament, però degut a les seves ganes de participar i a les nostres de convidar-los (o viceversa) no ens va caler continuar parlant del tema, ho varem deixar resolt en un instant.
Per tant, repetíem cartell, Arjau, Boira, Neus Mar i Peix Fregit


Abans de començar la cantada podíem dir que teníem tota la platea venuda, però el temps ens va jugar una mica de mala passada, doncs va caure un aiguat tal, que molta gent que venia de fora de la comarca es va replantejar el venir i es varen quedar a casa per tal de córrer cap tipus de perill.

La recaptació d’enguany va sobrepassar els dos mil cent euros, que treien les despeses de la comissio de Ticketea, el lloguer dels equips de so per les mancances del Teatre Municipal i el servei de penjar els cartells pel poble, fan una aportació neta de 1.840 Euros i us informem que el proper diumenge 14 de desembre procedirem a fer l’ingrés a la Fundació La Mataró de TV3 a través de l’Associació de Suport a la Dona de Palafrugell que és un dels organitzadors de l’esdeveniment.


En molts moments de la cantada vaig sentir-me molt orgullós de poder estar allà davant d’aquells grups gaudint com feia temps que no ho feia i tot gràcies a la voluntat del tot altruista de gent com:
Jordi Grau, Jordi Rubau, Xiqui Ramon, Jordi Carulla, Ramon Bordes, Toni Castell, Enric Bardina, Neus Mar, Emilio Sanchez, Florenci Trullas, Toni Gadea, Jordi Tormo, Pere Molina, Norbert Torrecillas, Joan Artigas, Agustí i Joan del TMP, Francesc Sánchez Carcassés, Josep Bastons, de la gent de Flors Això, Picking Pack Palafrugell, Ajuntament de Palfrugell, Teatre Municipal de Palafrugell i Impremta Palafrugell.


A tots vosaltres gràcies de tot cor, un cor que avui batega per a La Marató i que està en plena forma per continuar un any més ajudant a tirar del carro per que aquest projecte esdevingui una festa dels i pels Havanerus.

Salut, força i havaneres a dojo!.

Us deixo l'enllaç a l'àlbum de la cantada i els quatre videos que vaig enregistrar.





©Toni Foixench




divendres, 17 d’octubre de 2014

0

Pronòstic pels próxims anys, Boira a Barcelona

Benvolguts havanerus,
Arribats a aquestes alçades, ja em permeto posar-vos en situació, més ben dit, en la meva situació per tal que us pugueu fer una mica a la idea del que em voltava pel cap els dies previs a la cantada. No sóc massa amant de trepitjar la capital catalana, sempre acabo atabalat entre una cosa i l’altre, però no puc negar que hi sóc nascut i que part de la meva infantessa la hi vaig passar, i vulguis o no, quan hi ets, poc a poc t’hi vas acostumant i com a ser humà ens adaptem al medi sigui el que sigui.

Doncs bé, ja fa un temps, un dia d’aquells en els que tenia temps per dedicar a l’havanera i el cant de taverna posava a dia l’Agenda de Les Havaneres i enguany he fruit de valent cada cop que veia que el grup Boira feia una escapada, ja fos cap a Barcelona, Girona o Tarragona. Per sort, aquest any han estat molts els cops que han voltat pel país, el que no em podia imaginar és que la temporada, com aquell qui diu, la finalitzaven a la capital catalana.



Si companys, el grup Boira era un dels grups convidats a participar en les Festes del Barri de Les Corts, i concretament al carrer Benavent. Això ja era massa, en passar-ho, vaig pensar que un dels components s’havia confós i havia posat el seu poble de residencia enlloc del carrer que hi havia de posar, però res més lluny de la realitat, era jo qui estava errat.

Benavent de Segrià, abans anomenat Benavent de Lleida és el poble del meu pare, dels meus avantpassats per part de pare i on també hi he passat molts estius. A la wikipedia hi diu “Benavent de Segrià és un municipi de la comarca del Segrià, situat a la plana segrianenca del nord de Lleida i al sector pròxim a la dreta dels rius Noguera Ribagorçana i del Segre, i actualment regat per les aigües del Canal de Pinyana. Limita amb els termes de Vilanova de Segrià (NW), Corbins (NE i E), Torre-serona (SW i W), Torrefarrera i Rosselló (NW).”





Doncs bé ara bé la part del barri de Les Corts. Aquest barri és on hi vaig viure part de la meva infantessa, just a tocar el Camp Nou, on aquelles glorioses tardes de futbol es podien escoltar els gols d’en Pichi Alonso, Schuster, Quini, Maradona, Archibald, Lineker, o les parades del nostre estimat Urruti des de el balcó de casa, tot i que per aquells temps, no em perdia un sol partit... Fins i tot recordo haver vist tot l’enrenou pel famós segrest d’en Quini, veí de casa....

Si ajuntem les tres casuístiques, Grup Boira, Barri de Les Corts i Benavent, entendreu que era massa bonic per ser realitat.

Ara ja sabeu el motiu pel qual em pensava que tot aquest idil·li no podia ser altre cosa que una confabulació, doncs que un grup de Lleida tingui un concert al Barri de Les Corts i a Benavent (en aquest cas el carrer de Barcelona) era quasi inimaginable.



Però la realitat era aquesta, així, que com si fos una d’aquelles cantades esperades amb tant d’anhel, vaig marxar aviat de la feina, vaig passar per la dutxa i ben polit vaig agafar la càmera i vaig anar cap a Barcelona per fer realitat aquest desitjat moment.

En arribar el grup estava remullant la gola en un petit bar situat a uns cinquanta metres del escenari i vaig aprofitar per saludar-los i felicitar-los pel nou treball que acaben de presentar aquesta temporada “Som de l’oest”.

També vaig poder veure i saludar a tota la colla d’havanerus que s’havien aplegat per escoltar i gaudir dels Boira com eren la Sílvia, la Marga, la Gina, l’Artur, la Teresa, en Lluis, la Rosa, en Toni, l’Isabel, en Joan i la Maria José, formen un grup sensacional!



La cantada funcionava amb la modalitat, “pagui per seure”. Fins al moment no m’havia trobat mai, serà perquè per Barcelona no em moc massa, doncs els habituals de la zona ja hi estan acostumats. Amb 1 Euro tenies dret a una cadira i a posar-la allà on volguessis, per tant, ja em veieu a mi, anar a fer cua per recollir la meva cadira i muntar una fila de cadires amb un grapat d’havanerus, estic segur que fèiem patxoca.


La cantada va començar amb molta puntualitat i el grup poc a poc es va anar fent amb el públic, oferint aquelles peces que aquests volen escoltar com qui no vol la cosa. La tria de peces va estar molt ben escollida, peces com «La balada d’en Lucas», «Escolta es vent» totes elles del mestre Jose Luis Ortega Monasterio i d’altres com «El capità» (Carles Casanovas i Antoni Mas) o «El barraler» (Carles Casanovas i Josep Bastons), «Vell pescador» (Llibori), «Ulls verds» (Josep Miquel Servià i Ricard Viladesau) o «Marta» (Moises Simons) entre altres van delectar a un públic molt amatent i molt respectuós amb el grup i amb tot l’entorn... Per cert la interpretació de «Marta» per part d’en Jordi Carulla em va fer posar els pels de punta de la magistralia i el sentiment que hi va posar durant la interpretació.
La posada en escena era molt distesa però va haver un detall que em va fer veure que la cantada la dirigien cap a una vessant diferent i l’anaven pujant d’intensitat.





El públic a la mitja part ja havia quedat ben amerat dels Boira, ells estaven radiants, amb una emoció a les mirades que feia molt de temps que no veia, i una manera de gaudir dalt de l’escenari que feia enveja.


Les tres veus del grup -Jordi Carulla, Ramon Bordes i Enric Bardina- anaven empastades al màxim, amb uns “solos” d’en Jordi que tallaven l’aire i creaven un silenci que no semblava que ens trobéssim al mig de la gran ciutat. I us en destaco també la veu de l'Enric que sembla que no hi sigui però que no pot faltar.





De la part musical, cal posar un parell de noms propis, en Toni Castell i de nou, en Ramon Bordes, però el primer, té gran part de culpa, doncs l’acordió del grup Boira es notable i característic del mon havaneru. La sensibilitat que aporta en Toni a totes i cadascuna de les peces, dona un sentit a les interpretacions, que quan els vas coneixent veus el perquè de tot plegat.
És un pou de coneixement i té unes aptituds que el fan ser, sota la meva opinió, un dels millors acordionistes del país, doncs és dels pocs que mai li veig un faristol a prop seu.

Quant a en Ramon Bordes, que voleu que us digui, només cal que feu una ullada en algun dels vídeos que us he anat penjant per que pugueu veure el tipus de personatge que és. Els que l’estimem l’anomenem el “Lo roquer de l’havanera” doncs no pot estar ni un sol moment quiet en un mateix lloc, menys mal que l’escenari era prou gran, doncs no mel puc imaginar en aquells escenaris tant petit que a vegades ens trobem en certes cantades.





La segona part de la cantada va començar la cadira d’en Toni fora de l’escenari, es a dir, aquell acordionista que havia estat assegut a la primera part, estava dempeus, seguint les peces sense poder-se estar de gronxar-se amb el ritme dels valsets, boleros i havaneres que ens anaven interpretant.
Això feia preveure alguna cosa, però potser aquest detall va passar per alt d’algun dels assistents que poc a poc va anar entenen el per que de la falta de la cadira, tot i que al principi, ens van regalar dues joies que podrien ser dos rellotges, nets, polits, elegants, que quan cal el pots ensenyar, però si no vols els deixes dintre de la màniga de la camisa i passa desapercebut.... Però no era el cas, Boira volia deixar palès que els contractants havien encertat amb la tria i aquestes dues joies varen ser “Quan ella em mira” amb lletra d’en Jordi Carulla i música de “Lo Bordes” i “Niu d’amor” del mestre Antoni Mas la qual va estar dedicada i els hi estic molt agraït per la part que em toca...





I el ritme es va anar desfrenant amb peces com “Encisadora” del mestre Jose Luis Ortega Monasterio, “Havanera rumba de Tamariu” d’en Pep Lladó, “La taverna del vell mercant” de l’Enric Ferrer i varen acabar amb “Som de l’oest” una peça d’en David Esterri altrament anomenat “Lo pardal roquer” que va tornar a posar dempeus als assistents ballant i picant de mans per acomiadar la cantada amb un gust de voler més, però el rellotge ja marcava l’hora d’anar finalitzant la cantada i així va ser. 



L’enregistrament hi és però la qualitat no es la desitjada doncs jo no em vaig poder estar de moure’m i ballar al ritme de la música i veient la majestuositat de la triomfada que havien aconseguit aquests quatre “paios” de l’oest de Catalunya, els Boira, lo Ramon, lo Jordi, lo Enric i lo Toni, quatre a tenir en compte si el que voleu es escoltar havaneres d’una qualitat excepcional i amb un sentiment i una entrega que poc cops podreu veure damunt d’un escenari, i on hi posen la veu, darrera hi va el cor, perquè el que fan, ho fan molt bé i el que no, no ho toquen.

Salut, força i havaneres a dojo!.

Us deixo l'enllaç al recull d'imatges del que va captar el meu ull mecànic i una passi de d'imatges...





©Toni Foixench




dissabte, 13 de setembre de 2014

2

Tela Marinera i Ultramar a la Festa Major de Sabadell '14

Benvolguts havanerus,
Aquest cop vinc amb sorpresa, com aquell que va a pescar amb l’esquer habitual, i tot i que el primer que va pujar varem ser unes castanyoles que ni pel suquet, vaig aguantar amb bona voluntat i vaig acabar agafant un llobarret de mida.


No hi ha mal, que per bé no vingui, el passat diumenge al vespre, per culpa de l’agenda del grup Port-Bo vaig acabar anant a la Festa Major de Sabadell per escoltar havaneres i descobrir un grup amb qui darrerament ens hem creuat una sèrie de missatges en els quals no he tret massa aigua clara.

M’havia muntat el vespre de manera que tornant de Palamós passava per Santa Perpètua de Mogoda a escoltar els Port-Bo a les deu del vespre tal i com marcava l’agenda. Però se’m va ocórrer enviar un whattsapp a una amiga per veure si hi anava i em va contestar que ja hi era i el grup ja feia estona que cantava.
Llavors, com recordava haver vist anunciat la Festa Major de Sabadell i en ella, l’actuació dels grups Tela Marinera i Ultramar i no coneixia cap dels dos, vaig creure que era un bon moment per anar i escoltar grups que no havia sentit fins al moment, tot una aventura.



Vaig arribar a la plaça del mercat faltant mitja hora per l’inici de la cantada, pensant en agafar bon lloc i poder escoltar en bones condicions els dos grups. La sorpresa meva va ser quan acostant-me a la plaça, no era capaç de trobar una cadira buida entre el grapat de gent que s’aplegava. Però tot d’una, vaig veure una cadira lliure prop de la taula se so, on vaig descobrir que els que sonoritzaven la cantada era Sonostudi, així que almenys, algun conegut a la taula de so em trobaria i així va ser.
Fent un recompte ràpid de cadires i fileres ocupades, em sortien unes xifres molt maques per una cantada d’havaneres de Festa Major, als voltants d’un miler de persones tirant per baix...


Inicialment vaig guardar la càmera de fotos per tal de gaudir al cent per cent de la cantada i oblidar-me de la màquina durant una estona, però el primer grup de la cantada, m’ho va posar fàcil. Era millor fer fotografies i de pas algun enregistrament per tal de fer-vos partícips i que pugueu treure la vostra opinió, la meva ja us la podeu imaginar...
El grup Tela Marinera es va fundar l’any 1979 i d’això en fa 35 anys...
Us deixo una mostra de l’actuació del grup Tela Marinera.


En acabar l’actuació d’aquest grup de Sabadell, es va fer la mitja part i es va repartir cremat entre els assistents. La durada de la mitja part va ser d’aproximadament 40 minuts, temps suficient per re col·locar-nos degut a que molta gent va marxar, entre altre motiu i sense pensar malament per que la cantada va començar a les onze de la nit i la primera part acabava a una mica abans de la mitja nit.



El grup Ultramar, el segon de la vetllada, va començar la seva actuació passat un quart d’una de la matinada, i sense presentacions, anant pel dret, varen arrencar amb la primera peça a raig "La rosa del port" del mestre Ortega Monasterio. Em va estranyar molt que triessin aquesta peça, no recordo haver trobat en una cantada conjunta que els grups repetissin peces ja interpretades, doncs el grup Tela Marinera ja l'havia interpretat i entre el públic es va sentir una remor amb comentaris similars. Però bé amb aquesta peça van poder ajustar veus, volums, instruments, per tal d’oferir-nos una cantada com cal i engegar amb bon peu tot i la repetició de peça.

I vet aquí la sorpresa. Tenia aquella agradable sensació d’haver descobert un nou grup d’havaneres que dintre de les diferencies amb que habitualment estic acostumat quant a repertori, arranjaments i veus, tenien molts motius que em varen atraure des de la primera peça.


De moment, em guardo alguns, però sí que us diré que entre altres fets que em varen captivar va ser la part instrumental del grup. Poques vegades he pogut gaudir de tants instruments tocats amb tant de sentiment i tots posats en la justa mesura.

Els arranjaments del grup -segons varen dir- estan fets en gran mesura per en Joan Ramon i des d’aquí m’agradaria felicitar-lo per lo treballats que estan, tot i que us he de dir que tenen un estil molt propi, i els ritmes de les peces sovint els escoltava a ritme de bolero més que d’havanera. Us deixo una mostra....



També us he de destacar en Francesc Memvrives, acordionista i tercera veu (crec) del grup. Al llarg de la seva actuació em vaig anar fixant en els detalls musicals que té i em va recordar a un altre bon amic acordionista que sense partitura davant, també juga amb l’acordió d’una manera molt similar a la d’en Francesc, aportant a cada moment la melodia que no destaca per damunt de res, però que no pot faltar en cap instant.



I per últim l’Àngel Riba i la Núria Berengueras, podem dir les dues veus del grup que alternen la primera veu depenent de la peça així com la part instrumental. He de dir que vaig gaudir força de la veu de l’Angel en la interpretació de l’Havanera d’en Tomeu Penya, una peça que la tenia molt col·locada a un altre amic, i que amb aquesta versió, també em van fer voltar el cap.



També us en destaco la part instrumental ja sigui de corda o de percussió que aporta en certes peces l’Angel, sense excessos, ja sigui agafant els ous o l’axatse, i fins i tot acompanya el grup amb el baix elèctric quan la peça ho requereix.

Quant a la Núria Berengeras seré breu per tal que no trobar mar de fons i no donar peu a interpretacions fabuloses. Em va agradar força la seva veu i també la part musical que ens aporta ja sigui tocant la guitarra, com en certes peces el baix elèctric, trobo que han sabut col·locar la veu d’una dona allà on s’ha de posar sense destacar per damunt de cap altre.



Com he dit anteriorment, Ultramar té un estil propi, i com ja sabeu els que em llegiu, aquest factor també m’agrada molt, encara que a vegades si aquest estil divergeix molt de la peça inicial (tal i com va ser creada pel seu autor), la sensació passa de agradable a tot lo contrari, però no va ser ni molt menys la sensació que em va aportar.

Cal ser valent, arriscar i innovar quan toca, però sempre respectant l’essència amb que l’autor va crear la peça, les imitacions acostumen a ser dolentes i porten al fracàs.
Un bon amic un dia em va dir “si una peça està tant ben feta, no podem fer-la igual, doncs quasi segur que l’espatllaràs, cal esforçar-se i buscar la teva versió d’aquella peça” (ens referíem a la peça Luz que brillas i com a referent la interpretació que va fer en Fonso Carreras i Càstor Pérez al seu disc Flor de lluna, encara avui, per mi, la millor interpretació que s’ha fet.



Com fan altres grups, Ultramar permet durant l’actuació el lluïment dels seus components, cadascun amb allò que s’hi troba més còmode, ja sigui amb forma d’instrument o en forma de veu.

I com no podia ser d'altre manera, varen concloure la cantada els dos grups units dalt de l'escenari intepretant els dos cants comuns, La bella Lola i El meu avi.

En acabar la cantada, em vaig dirigir a peu d’escenari per comprar el darrer enregistrament que tinguessin el grup Ultramar i quan el tenia a les mans vaig veure que era de l’any 2009, el que em diu que no han enregistrat res en els últims cinc anys. Sóc de l’opinió que els grups s’han d’esforçar a enregistrar, doncs vull creure, que cada any hi ha peces noves, nous arranjaments, nous repertoris que cal treballar i a ser possible deixar-los reflectits en un treball. Penso que cada cop es més necessari buscar factors que ajudin a la evolució de l’havanera i això vol dir que els grups han de treballar de valent, i la creació d’un cd, habitualment ho porta. També hi ha grups que porten sempre el mateix repertori, jo encara no m’hi he trobat, però segons em comenten es habitual en certs tipus de grups.



Dit això, i amb el cd a les mans, vaig aprofitar que la Núria Berengueras es va acostar a la vora de l’escenari per presentar-me, i per tal que pogués posar cara a partir d’aquell moment a la persona amb la que s'intercanvia diversos correus i als comentaris que ens hem anat fent a les xarxes socials. Posant cara a la gent i mirant els ulls, s'acostuma a veure molt i sempre resulta més fàcil tot plegat.

Em vaig presentar i acomiadar del grup, va ser un plaer que els nostres camins es creuessin, no sempre es possible. A vegades, té que sortir un pla malament, per que l’altre sigui igual o fins i tot millor.



Tant de bo el que ens va regalar el grup Ultramar a l’actuació de Sabadell es vagi repetint concert rere concert, o si pot ser millorant, i si un dia ens tornem a creuar, que crec que serà aviat, pugui gaudir i tornar a veure les cares de felicitat que deixàveu a la gent que us escoltava. No em faria cap por recomanar a organitzadors un grup com Ultramar per cantades arreu del país...

Us deixo l'enllaç a l'àlbum de fotografies del que va captar el meu ull mecànic.


Salut, força i havaneres a dojo!.

 
©Toni Foixench, tots els drets reservats.

dimarts, 2 de setembre de 2014

0

L'Empordanet i Arjau al Barri de Sant Roc

Bentrobats companys
Acabem l’agost i com ja es habitual, hi ha una cantada que els havanerus no perdonem, es tracta de la cantada del barri de Sant Roc de Calella de Palafrugell.
Aquesta, també queda inclosa dintre de les cantades top-ten de l’any tot i que aquest va ser més fluixeta i va quedar un xic lluny de les fantàstiques cantades viscudes en aquest indret tant especial.
Els grups participants eren l’Empordanet i Arjau.


Primer de tot i com cada any es va celebrar el sorteig de quadres elaborats per coneguts pintors habituals de Calella per tal de cobrir les despeses que tenen per preparar la cantada, tot i que cal dir que tots els hi participen, ho fan de manera altruista, a excepció de la empresa sonoritzadora, Sonostudi, que ho fa per un preu simbòlic. En Jordi Penas, molt ben acompanyat pel seus ajudants varen fer molta via alhora del sorteig per donar pas lo més ràpid possible a la cantada.

Com haureu pogut veure, fa molt de temps que no escolto l’Empordanet i en tenia unes ganes boges. Des de que en Pere Molina va decidir marxar a Peix Fregit, tot just els he pogut escoltar un parell o tres de vegades, entre altres llocs, l’any passat a la mateixa cantada i fa dos, en una trobada que es va fer a la taverna de Can Batlle de Calella de Palafrugell.





Em resulta impossible no mirar enrere en certes ocasions, i aquesta va ser una d’elles. Ja sé que no esta bé, que tot son èpoques i moments, però com vaig viure els darrers canvis de L’Empordanet amb la creació del darrer disc “Lejos de ti” i la il·lusió que hi varen posar, com he dit se’m fa impossible mirar enrere. I quan ho faig, i miro el present, penso que aquells, ja no tornaran. Avui tenim L’Empordanet refet com a duet, amb el que això comporta i lo difícil que és tirar endavant amb una formació de dos components i amb uns registres de veu tant extrems.

La il·lusió que portava dins per escoltar-los poc a poc es va anar esvaint a mida que passaven les cançons, tot i que ells, amb molt bona predisposició, amor pel gènere i altres factors personals, feien que els escoltes més amb el cor que amb les orelles i això feia que no em vingués avall tant ràpidament com algun altre que tenia a prop.





El repertori de peces que fan, a mi em va agradar molt, doncs actualment, no hi ha cap grup que interpreti una havanera tant antiga, tot i que en aquesta ocasió ja ens varen avisar que d’havaneres en farien poques, però les peces que varen interpretar eren aquelles que habitualment cantaven els nostres grans, avui, quasi tots traspassats.


Us deixo una de les peces que em va descobrir el mestre Càstor Pérez llavors acompanyat per la Neus Mar i l’Enric Canada formant el grup Cubacant. Ara, havent passat els anys, ells l’han volgut incloure en el repertori, i només pels bons records que em va portar la peça, ja val la pena tenir-la entre les nostres joies. En aquells dies jo no tenia els mitjans per gravar-la, si els hagués tingut us ben asseguro que l’hagués afegit de les primeres. La peça es diu «Nena» escrita per Patricio Ballagas. En Càstor me la va definir com una de les peces més difícils de la trova tradicional cubana.



En Xavi Jonama té una de les millors veus de l’havanera, i en Lluís Bofill una de les millors guitarres del gènere, però trobo que hi falta alguna cosa per que soni com cal.
Ells continuen entusiasmats amb el projecte, s’ho passen bé fent el que fan, ara només cal que tornin allà on els pertoca.
Com ens va comentar en Xavi Jonama, en algunes ocasions els acompanya la Meritxell, i en aquesta ocasió, ho va fer després que el grup ens interpretes una mitja dotzena de peces en solitari.
Però com ja es habitual en aquesta cantada, L'Empordanet no es podia acomiadar sense interpretar junt qmb en Jordi Penas, «El barquito de nácar».



Amb la primera part acabada, les valoracions de la gent no eren massa favorables de com havien acabat la cantada però calia veure-ho amb bons ulls i ganes de millora, per tant, era el torn del cremat i després dels Arjau.
Els Arjau era el segon grup de la vetllada i podien acabar empatant el partit, doncs era la mitja part i perdíem per un gol, potser fet en pròpia porta...


Però lluny de delitar des del minut zero al públic, els Arjau varen tenir algun problema de sonorització, concretament en Jordi Grau no s’escoltava i això feia que no cantes a gust. Per sort, i com si estiguéssim entre amics, un cop finalitzada una de les peces, va aturar-se un instant i va demanar a la gent de Sonostudi que arregles aquell problema per tal de continuar la cantada amb condicions.
Allò va marcar un abans i un després de l’actuació dels Arjau, aprofitant que ho he comparat amb un partit de futbol, això és com si quan tornem de la mitja part, lluny de la remuntada ens fan un altre gol. Ja en tenim dos en contra.


L’actuació dels Arjau ja estava a la meitat, i tot i que van prémer l’accelerador a fons i a partir d’aquell moment varen ser els Arjau que a tots ens han delitat aquesta temporada, tot just varen tenir temps d’empatar el partit.
El fet que un component no s’escolti bé, provoca que canti insegur, aquest fet no sempre es transmet al públic, però si no es corregeix, la inseguretat s’acaba apoderant del cantant i acaba arribant al respectable. Els músics sovint no saben com s’escolta fora, i sempre és interessant que una persona de confiança i que conegui al grup els hi doni un vist i plau, un gest, una mirada, doncs sovint, com ja ens hem trobat en certes ocasions, no es poden refiar dels tècnics, doncs per algun tot li està bé, encara que hi hagi instruments que no sonin.


Per sort, en Jordi Grau, als altaveus del públic es sentia perfectament, el problema el tenia ell amb el seu monitor (altaveus que miren cap als cantants en els quals escolten les veus del grup i la seva pròpia, ho regulen ells junt amb el tècnic a gust de cada component). Diuen els entesos que qui no se sent per cantar és com qui no veu per caminar, feu la prova i veureu quin desgavell.
Els Arjau ja tenen molts anys d’experiència i ja sabem que és cantar amb condicions adverses, el que em va acontentar va ser que d’aquesta experiència han aprés a aturar la cantada un instant, corregir el problema i tirar endavant. Tant de bo ho hagués fet a la primera cançó, tot i així, “chapeau Jordi”.
Us deixo una interpretació, un cop més formidable d’aquest tercetu calellenc, amb una peça de les que cantava en Ricard Balil, «Una noche que de amores yo soñé».


Per acabar la cantada, tots els participants es van afegir per fer la festa més grossa i es varen acomiadar amb la interpretació de La bella Lola i El meu avi.



I com no podia faltar, el reguitzell d'imatges que va captar el meu ull mecànic a la Cantada d’havaneres del Barri de Sant Roc de Calella de Palafrugell.

Salut, força i havaneres a dojo!.
©Toni Foixench

Videos

Loading...

Les Havaneres

Recordo una estrofa del Mestre J.L. Ortega Monasterio, per veure si algú li fa cas......
“..... Escolteu la seva veu, oh canons de tot el món, i la gent de tot arreu, no més guerres ni més morts, no més bombes ni més focs, sóc el canó de Palamós. Si els canons de tot el món, fossin com el vell canó, que tranquil està adormit, blancs i negres dintre el pit, portarien una flor, la Rosa de Jericó.” Gràcies per avançat.............


Inici Bloc