divendres, 24 de juliol de 2015

0

I Cantada d'Havaneres i Boleros de Sant Antoni

Aquest Juliol és com si tinguéssim ganes de recórrer l’empordanet de cantada en cantada, doncs si el primer cap de setmana de Juliol tenim la Cantada de Calella, el segon la de Platja d’Aro, enguany i com a novetat, el tercer cap de setmana s’ha creat la Cantada de Sant Antoni.

He pogut ser partícip en certs aspectes que feien preveure que aquesta cantada seria sonada. La motivació per part dels organitzadors com dels impulsors, era tal, que l’ambient que es respirava era el de les grans ocasions.

Gran part d’aquesta culpa la té en Francesc Sánchez Carcasses que si tenia poca feina, se’n busca més, i es treu de la màniga la I Cantada d’havaneres i Boleros de Sant Antoni.



Com si fos un miratge del que havia de passar, varem tenir certes converses amb en Xicu de com podia anar la cantada, de la gent que es podia aplegar al passeig, però crec que ni els més escèptics s’esperaven la gran quantitat de gent que es va aplegar.
El mitjans de comunicació comarcals parlen de 5.000 persones i jo en dono fe, doncs les imatges de la platja i el passeig parlen per si soles.

Clar que les grans cantades, a part de comptar amb grans organitzadors i col·laboradors, necessiten grans grups i un públic ben entès i respectuós, i Sant Antoni en va donar lliçó.
El tècnic de so de la cantada era en Joan Artigas i va fer una feina magistral amb un gran equip tant de persones com de so que va permetre als assistents gaudir d’una cantada de les que fan afició.



Els grups de la cantada eren Arjau, Bergantí i Neus Mar. Ja sabeu la meva opinió dels tres grups, la cantada quant a grups, no podia fallar.

La cantada es va dividir en dues parts i els tres grups hi actuaven dues vegades interpretant quatre peces en cada aparició. Això permet a les persones que no arriben alhora, en puguin gaudir en una segona part de l’actuació dels tres grups.



El primer grup en pujar a l’escenari va ser l’Arjau, que malauradament va tenir que lluitar contra una mica de garbí que bufava a l’Espigó de l’amistat.
I el segon grup, Neus Mar amb la seva formació de luxe, que com no podia ser d’un altre manera, va arrencar les grans ovacions de la nit.
El tercer grup va ser Bergantí, on el “savoir faire” del grup de Malgrat de Mar va fer les delícies del respectuós públic que s’aplegava en aquell bell indret.


Les cares de la gent es veien entusiasmades. En aquesta ocasió, jo vaig estar mes pendent de les cares que d’altres coses, doncs el meu cos, així ho va voler.
Malauradament, ara per ara no em deixa escoltar allò que tant m’agrada però no m’ha privat de sentir-ho i veure-ho, i a Sant Antoni podia sentir molt més del que podia escoltar.



Un cop més, vull agrair a organitzadors i col·laboradors la tasca que han fet per preparar aquest esdeveniment, i encoratjant-los a no defallir i continuar treballant per millorar la cantada, doncs, entre altre, la propera edició hauríem de veure com podem fer-ho per millorar la il·luminació de l’escenari i intentar sonoritzar el passeig, doncs ningú s’esperava omplir de gom a gom platges i passeig d’aquesta vil·la empordanesa.

Us deixo l'enllaç a l'àlbum d'imatges que va captar el meu ull mecànic.



Salut, Força i Havaneres a dojo!.

© Toni Foixench

dijous, 23 de juliol de 2015

0

XXXIII Cantada d'havaneres i Cançó de taverna de Platja d'Aro

Qui havaneres vol, que s'esperi al Juliol......
Ja hi tornem, un altre al sac!
Els caps de setmana de Juliol i Agost tenen bons regals pels amants del gènere. Com ja us vaig dir, comencem amb la cantada de Calella, i l’acompanyen la de Platja d’Aro, Sant Antoni, Sant Feliu de Guíxols, Calafell i així fins arribar a la Mostra de l’havanera Catalana de Palamós, o la meva estimada Cantada de Sant Roc.


Enguany a la cantada de Platja d’Aro vaig anar amb en Dídac, el qual i com ja és habitual va tenir un comportament magnífic, doncs arribada l’hora i sentint els Boira, es va anar dormint als meus braços.
Els que sabeu de que parlo no us sorprendrà, però pels que no ho sabeu, us recomano la sensació de tenir allò que més estimes entre els teus braços, i amb aquell ritme gronxadís anar-lo acaronant fins que veus que tanca els ulls i et diu “Papa, tinc son, puc dormir?”.
Llavors és quan actua el cant de bressol d’unió entre pare i fill, un moment a vegades irrepetible.... Aquest cop no calia cantar-li una cançoneta per anar a dormir, ja ho feien els companys del grup Boira.



La cantada es presentava amb una variació davant el cartell d’edicions anteriors, el grup Bergantí de Malgrat de Mar era substituït pel grup Boira de Lleida, un canvi que mantenia els nivell establert en aquesta cantada tant emblemàtica.
El grups d’aquest any han estat Boira, Els Cremats i Port-Bo.

Com ja és habitual en aquesta cantada, hi ha dos parts ben diferents, com deien Els Cremats, “a la primera part ens portarem bé i farem tres havaneres i una balada i a la segona part, ja fotrem més canya” referint-se a la llibertat que dona la cantada per interpretar més aquelles cançons de taverna amb ritmes diferents com son valsets, xotis, rumbes, etc...





Vaig gaudir de la cantada com en les grans ocasions, el problema ha estat alhora de fer aquesta crònica, doncs un petit contratemps m’ho ha impedit, però segur que en breu hi tornem....

Us deixo una petita joia que ens va regalar el grup Boira de Lleida, malgrat la falta de l'Enric....




Us deixo el recull d’imatges del meu ull mecànic, que com sempre, poso a la vostra disposició...


Salut, Força i Havaneres a dojo!.

© Toni Foixench

divendres, 10 de juliol de 2015

0

49 Cantada d'Havaneres de Calella de Palafrugell

Benvolguts Havanerus.
Un any més, i cada cop en fa més, el primer cap de setmana de Juliol se’ns presenta una cita ineludible a tots els Havanerus, la Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell. Aquest any celebra la seva quaranta novena edició.
Enguany, la formen quatre grups dels quals m’enorgulleix dir en sóc seguidor.
Arjau, L’Espingari, Neus Mar i Port-Bo.



Com ja sabeu, a Calella molts dels grups del nostre país estarien encantats de pujar, però només uns quants, en son convidats per tal de preservar una qualitat i un nivell equiparable any rere any, tot i que hi ha vegades que superar el nivell de l’edició anterior no resulta massa complicat.

El meu cartell perfecte fàcilment el formarien algo més de mitja dotzena de grups, i per tant, la cantada hauria de durar prop de quatre o cinc hores per tal que tots poguessin aportar el seu granet de sorra. A veure qui és el valent, tret de quatre o cinc com jo, que aguanten 4 o 5 hores d’havaneres non-stop....

Només pensar en un cartell amb Arrels de Menorca, Arjau, Bergantí, Boira, L’Empordanet, Neus Mar, Peix Fregit i Port-Bo ja em fa la boca aigua....



Però bé, anem pel que tenim, i deixem volar l’imaginació pensant en si algun dia algú es planteja fer un cap de setmana d’havaneres com el que es fa a Calafell i convida a tots aquests grups, i per tant els que van a la Costa Daurada ho fan també a la Costa Brava.



La tarda a Calella no va ser massa calorosa i això em va permetre arribar a les proves de so tot just quan començava el grup de la Neus Mar.
Vaig poder gaudir d’aquells moments previs, on els nervis comencen a fruir i les voltes queden reflectides en els ulls brillants i vidriosos d’aquells que hi pugen per primera vegada.....



Després va pujar el grup L’Espingari i finalment els Arjau i cap d’ells va trigar més de cinc minuts a tenir-ho tot enllestit. Un cop més, es fa palés que els bons, amb un moment ho tenen tot llest, doncs el que conta son les veus i els instruments i son el que hi ha, i com ja sabeu,s’acostuma a culpar al so quan quelcom va malament, quan en realitat i en la majoria de vegades, on no hi ha no en raja...

Amb en Jofre Morte de Sonostudi al capdavant de totes proves i donant el seu vist a plau a cada moment i cada grup, com aquell qui no vol la cosa, ja tenia tota la feina d’ajustatge feta. I el resultat, si el vareu gaudir com jo, va ser espectacular...

Amb les proves de so a la butxaca vaig marxar cap a Palamós un altre vegada per anar a recollir a la família, enguany i ja és el segon, pel regal d’aniversari dels pares sempre els convidem a passar un cap de setmana envoltats de família i havaneres allà on millor les pot viure i veure.
Però un contratemps amb l’oïda del petit de la casa va fer que la Cris no em pogués acompanyar a la cantada, fet que mermava que la satisfacció fos plena.



De nou a Calella, ens varem trobar tots els Havanerus i varem fer el repartiment de les samarretes fetes per l’ocasió. Em va fer molta il·lusió que les samarretes no solament les encarreguessin els seguidors, sinó que fins i tot els grups les varen encarregar per poder-se-les posar durant la prèvia o la post-cantada.

Varem anar a sopar els entrepans que portàvem a un raconet de Calella on ens hi va portar l’amic Lluís, just damunt el Club de Vela de Calella hi ha un mirador que fa les delícies de tots els que estem enamorats d’aquesta vila empordanesa i dels seus secrets.

Un cop varem donar el que li tocava a la panxa, varem tornar a la Plaça Sant Pere per acabar de fer-la petar amb els amics. Allà també s’hi trobaven les paradetes del grup Arjau i de la Neus Mar per anar venent cd’s a tots els que s’acostaven a la cantada.



El degoteig de gent era constant, i cada cop que algú s’emportava un enregistrament, el meu cap feia la reflexió de dir “un altre que s’enganxa a les Havaneres”, doncs com ja sabeu, la meva opinió per enganxar-se en aquest gènere es escoltant els millors, i per sort, els que compraven aquests enregistraments ho estaven fent.
La llàstima era que ni Port-Bo ni L’Espingari tinguessin la paradeta muntada, era un bon lloc per donar a conèixer als nous que venen a Calella la raó de tot plegat.

Poc a poc es va anar fent fosc, i la munió de gent arreplegada als voltants de la Plaça de Sant Pere era més fluida. Llavors va ser, quan es van obrir les portes d’accés l’escenari i la gent va poder anar passant per acomodar-se.
Els Havanerus també varem entrar en grup, estàvem molt ben col·locats, tot i que per l’any vinent intentarem millorar l’ubicació.
Com ja sabeu, durant la cantada, em reservo un lloc especial, allà on s’escolten i es viuen les havaneres com cal, potser algun cop ens hi trobem...


Els primers en aparèixer a l’escenari varen ser els presentadors de la cantada, Laia Ferrer i David Galceran.

El primer grup de la cantada era Arjau, el “tercetu” de Palafrugell, trepitjava de nou l’escenari de la Platja del Port-Bo, i conforme va passant el temps, més palès es fa que per mi no haurien de baixar mentre la seva qualitat anés “in-crescendo” com ho està fent en els últims anys. Així i només així donem mostres del que som capaços de fer a casa nostra.
El repertori escollit per l’ocasió crec que va la pena destacar-lo i analitzar-lo sota el meu punt de vista i amb certs matisos que us vull destacar.



Enguany el grup Arjau es va fer acompanyar per l’Enric Canada amb la part de percussions doncs aporta ritme i calidesa a les veus del grup palafrugellenc. L’Enric també ha col·laborat en el darrer treball del grup Arjau “Paraules” en el qual hi trobareu les peces que van interpretar a la cantada i moltes altres més amb una qualitat magnífica.
Raons per les que el grup Arjau em té el cor robat me’n sobren per omplir aquest bloc i algun més, però el que em meravella d’ells és que tenen el valor de pujar a Calella i preparar un repertori en que cada un dels components té el seu “minut de gloria” altrament dit “solo de veu” en diferents peces.



Aquest moment és dels més arriscats dels grups d’havaneres doncs és allà on si alguna cosa no funciona es deixa ben palés i queda reflectit pels segles dels segles.
La tria de peces escollides varen ser:
- «L’Avi “Mèliu”» (Narcisa OliverJosep Bastons).
- «Pastor de mar enllà» (Clara Sánchez-CastroJosep Bastons).
- «Una noche que de amores yo soñé» (En desconeixem l’autor).
- «Sireneta» (Tòfol Mus Josep Bastons).
- «La Paloma» (Sebastian Yradier).

El segon grup de la vetllada va ser el grup de Montcada i Reixac l’Espingari. Un grup en evolució i en fase de consolidament doncs des dels seus inicis, la primera veu sempre la portava una dona i des de fa quatre anys que es varen re-estructurar i varen decidir iniciar un nou camí sense una veu femenina al capdavant.



Els marcat estil mediterrani, l’aporten entre altres factors la varietat d’instruments de percussió i com no, l’aparició del llaüt en certes peces.
Feia dotze anys que el grup L’Espingari no trepitjava l’escenari de Calella de Palafrugell i enguany, ha deixat el seu segell d’identitat.



El marcat caràcter festiu del grup també es va poder veure durant l’actuació, i el seu tarannà fa que interpretin les havaneres amb un estil diferent al que estem acostumats si solament es mira l’estil empordanès i per aquest motiu, probablement és on crida més l’atenció.
Doncs de la tria de peces, varen escollir:
- «Sons de Mar» (Elisa Riera – Pere Ferrer).
- «Un viejo amor» (Alfonso Esparza).
- «Encisadora» (Jose Luis Ortega Monasterio).
- «Al pirata Joan Torrelles» (Carles Casanovas).
- «Bitxintxo» (Jose Luis Ortega Monasterio).

El tercer intèrpret a pujar a l’escenari va ser “Neus Mar” que acompanyada d’Emilio Sanchez, Pep Rius, Toni Gadea i Florencia Trullàs, va fer les delícies dels més trenta cinc mil espectadors que omplien Calella (segons publica el Punt Diari).



Aquest grup, de recent formació, és part de la nova fornada que està pujant i aporta a les Havaneres i el cant de taverna el toc de qualitat vocal i musical que a vegades he trobat a faltar, però sempre amb respecte per l’essència per la que va ser creada la peça.
La carrera musical de la Neus no és nova d’ara, el que sí és relativament nou és la seva incorporació al mon de l’havanera ja que va ser l’any 2009 que de la mà d’un dels millors mestres que es poden tenir –Càstor Pérez- (també la va acompanyar l’Enric Canada) van muntar l’espectacle “L’Esséncia de l’havanera” amb el grup Cubacant. L’aprenentatge va ser intens, ràpid i al llarg d’aquests anys s’ha acompanyat de part de les millors veus que té l’havanera en aquest moment –Jordi Grau, Jordi Rubau, Xiqui Ramon- i per acabar-ho d’arrissar, puntualment col·labora amb Port-Bo.



La veu dolça i plena de color de la Neus, junt al talent innat que té, la porta a convertir-se en una cantant de referència del gènere, però que a diferencia dels altres grups, ella va més enllà i s’endinsa sovint en altres escenaris fora de l’havanera i el cant de taverna.

De la Neus us en destacaria moltes coses, potser necessitaria el mateix espai que per l’Arjau per dir les raons per les quals em considero un seguidor, però no cal, un dels millors consells que us puc donar és que feu per escoltar-la, com a mínim, jo us deixaré l’enllaç a la cantada, i allà en podreu gaudir d’una petita part.



La tria de peces que va fer la Neus varen ser aquelles peces amb les que ella s’hi troba més còmode i li donen per expressar-nos i explicar-nos amb la seva veu cada detall i cada historia de la cançó.
La tria de peces que va escollir va ser:
- «Mare vull ser pescador» (Antònia Vilàs).
- «La barca xica» (Rafael Llop – Josep Maria Roglan).
- «Alfonsina y el mar» (Ariel Ramírez – Félix Luna).
- «Temps perdut» (Gloria Cruz - Càstor Pérez).
- «Habaneras de Cádiz» (Antonio Burgos – Carlos Cano).

I el darrer grup de la cantada va ser, l’emblemàtic Port-Bo. El que per mi és el buc insígnia de les havaneres que tot i les inclemències per les que ha passat aquest inici de temporada, ha aconseguit superar una cantada com la de Calella amb un èxit aclaparador i indiscutible.
Si ja l’actuació al Palau de la Música Catalana ja va ser tot un èxit tant a nivell de grup com d’assistència, enguany, Calella era una prova més per veure l’estat en que es trobava el Port-Bo.



El treball, la constància i la tenacitat per aconseguir l’èxit del tercet de Calella es va palès en totes i cadascuna de les interpretacions del grup. Sota el mestratge d’en Carles Casanovas, en Mineu Ferrer i el recent incorporat Pep Nadal, el grup Port-Bo va concloure la cantada amb una tria de peces d’aquelles que ja fa molt i molts anys que coneixen, probablement per minimitzar qualsevol tipus de risc.

Val a dir, que jo t’hagués dedicat “El capità”, no sé si hagués trobat el moment de fer-ho, però company, has donat una lliçó i has demostrat tant en tant poc temps, que ni els més escèptics s’esperaven una cantada tant bona.
I ara em pregunto: Quan vares escriure “el capità”, probablement més de dues vegades t’estaries reflectint en un mirall? si no ho vares fer, ja et dic jo que ho pots fer......



Un cop més, jo ho veig com una lliçó del que cal fer damunt de l’escenari en una ocasió com aquesta i havent passat pel que han passat.
El que sí em va sobtar és que el grup Port-Bo comencés i acabés amb les mateixes peces que l’any passat. En les últimes edicions, a excepció de l’any en que no varen participar en La Cantada -com es obvi- el grup Port-Bo acaba sempre amb la mateixa, el que no em resulta habitual és que també en comenci.

La tria de peces:
- «Barquejant» (Carles Casanovas – Josep Bastons).
- «La sirena i la lluna» (Carles Casanovas – Josep Bastons).
- «La caña dulce» (En desconeixem l’autor).
- «La gavina» (Frederic Sirés).
- «Lola la tavernera» (Carles Casanovas – Josep Bastons).

Amb el ritmet de la Lola La tavernera enfilàvem la recta final i els presentadors convidaven a tots els grups participants en la cantada a pujar a l’escenari per interpretar els cants comuns habituals en aquestes i tantes ocasions, «La bella Lola» i «El meu avi».



Us vull destacar un fet que m’enorgulleix explicar-lo per que, quan ha tocat l’he criticat, però en aquest moment, em toca lloar-lo.
Enguany, de cara a la galeria, hem demostrat ser grups professionals que poden pujar dalt d’un escenari i interpretar cinc peces sense necessitat de faristols.
Ja sé que potser vosaltres no us hi heu fixat, però, sovint i a la quantitat de concert que acostumo a assistir, un dels pocs sectors on hem trobo faristols per tot és a les havaneres, però val a dir que no en tots els grups.
Alhora també entenc la versió que diuen els músics professionals –i no pas tots- que si pertanyen a tres, quatre o fins i tot cinc grups, no es poden saber tots els repertoris que fan dels diversos gèneres.



Però posaria massa exemples de músics professionals, amateurs i aficionats que no utilitzen faristols i me’n deixaria tants que no cal nomenar-los.
Aquesta edició han estat ben pocs els faristols que s’han vist dalt de l’escenari i entre altres, ens han donat una imatge molt més seriosa i ens han facilitat les fotografies als qui ens agrada fer-les, per tant, gràcies i gràcies de tot cor per l’esforç que sé que han fet alguns per aquest motiu.

Com ja sabeu els que habitualment rondeu aquesta trobada, en acabar el que anomenem La Cantada, comencen les cantades anomenades “de prop” i no es altre que aquelles cantades que fan els grups a diversos locals de Calella.



El primer lloc on vaig anar va ser a “Calau” on hi actuava el grup Port-Bo. El local estava com un ou, no entrava ni una agulla a cops de martell i tot just ens varem poder posar al final de la barra per poder gaudir una estoneta de les magnifiques interpretacions del grup Calellenc.

Al cap d’una estona varem sortir –amb prou feina- per dirigir-nos a Can Palet on hi actuava la Neus. Allà ho teníem més fàcil doncs hi havia com una vintena d’havanerus repartits per diverses taules i entre els uns i altres ens varem poder acomodar i gaudir una estona de meravelloses peces.




El tercer lloc va ser Ca la Raquel on hi havia els Arjau i amb ells, de nou, els bons moments i les mirades ens varen tornar a unir...
Vaig poder passar al fons de la taverna, a tocar dels mes propers i gaudir de molt bona companyia i de meravelloses veus.
Els espontanis en aquestes ocasions son benvinguts i tots aquells que poden i volen cantar s’afegeixen a la xefla.



En aquesta ocasió, al local hi havia en Joan Rubau, germà “petit” d’en Jordi Rubau, amb qui havia compatit força estona La Cantada....i clar, quan el vaig veure em va faltar temps per començar a aclamar el seu nom i que ens regalés una interpretació. Va fer “Ven conmigo” i es va fer acompanyar per les tres veus del grup, i com sempre, rialles i bones estones que no tenen preu varen anar passant a mesura que el rellotge avançava.

A Ca la Raquel també em vaig trobar a la Maria Angels Teruel, ja ens havíem vist a mitja tarda, però un cop més i sempre que la veig, em dedica una rialla, i no us podeu imaginar lo be que m’hi escau....
Estava acompanyada per la Mari Carme Rodriguez, cantant del grup Mestre d’Aixa, el que no sé si ella es va deixar anar i va regalar als assistents alguna peça doncs també té una veu molt i molt maca.



Jo no hagués marxat mai, m’hi hagués quedat clavat com un clau, però encara em quedava fer una visita als amics de l’Espingari, que els hi havia tocat actuar a Can Batlle, ai deu....
Quan m’hi dirigia em venien al cap certs moments viscuts, però com si fos un miratge, em vaig trobar la porta oberta, sense entrebancs, semblava que no pogués ser, i de cop i volta, només entrar, em trobo als companys de l’Espingari fent un petit descans i prenent un refrigeri, era el torn d’en Ricky, que també en canta unes quantes quan te ocasió.
Aquest fet, em va permetre poder estar parlant amb ells una bona estona, però per contra no vaig poder gaudir de la seva actuació de prop, doncs, en Ricky anava fent peces una darrera de l’altre.



Amb el temps a sobre per poder tornar a gaudir d’alguna de les interpretacions dels grups, em vaig tornar a deixar caure per Can Palet, i l’expectació era màxima, potser per què Port-Bo havia finalitzat la seva actuació, o per alguna altre raó, a davant de Can Palet la gent cada cop s’amuntegava mes i mes.
Llavors va ser quan el guitarrista de la Neus, l’Emilio Sánchez va fer de les seves, i va començar amb el seu repertori de ritmes cubans a interpretar-nos guajiras i sons que feien ballar a tothom.

El rellotge ja marcava les tres de la matinada, i era hora de fer una visita als “Cuanrentunos”, aquell grup de gent que es troba al Restaurant Les Voltes any rere any i una darrera l’altre interpreten tots i cadascun dels sons cubans que existeixen.



I ara sí, ja era hora de marxar cap a casa, ja no volia mirar el rellotge per tal de pensar en el dia següent, però al passar per davant de Ca la Raquel, encara vaig veure als amics del Arjau, ja en petit comitè, cantant amb un noi que desconec, peces al més estil taverner.
I com no, varem entrar i ens hi varem quedar per acompanyar-los a cantar aquella i les que fessin falta.



La sorpresa va ser, quan la Neus va entrar per la porta, i com si el rellotge no marques les hores, es va posar a interpretar el “Vivir en La Habana” amb en Jordi Rubau.....
Jo crec que em volien matar a emocions. Si s’ho proposen, no sé si aconseguirien haver planejat acabar la vetllada de millor manera.
Em recordaven a les històries que m’expliquen els grans, de les trobades que feien i en les que ara l’un, i després l’altre s’anava fent el grup gran per acabar cantant ara aquesta i després l’altre, la qüestió i la finalitat era passar una bona estona cantant i gaudint.
Més o menys, en major o menor mesura, és el m’ha tocat viure aquest dissabte, doncs entre uns i altres han aconseguit que brollin sentiments que feia un cert temps que no sentia.



Companys, sempre m'agrada compartir els bons moments i les bones noticies, i ara no en tinc millor que anunciar-vos que aquest any, els tres dissabtes de Juliol tenen unes cantades a l'Empordà que no us podeu deixar escapar.
El proper dissabte 11 de Juliol tenim la XXIII Cantada d'havaneres i Cançó de taverna de Platja d'Aro amb la participació dels grups Boira, Cremats, Port-Bo i la Coral de La Vall d'Aro. I un any més, la retransmetrem en directe a través de la senyal de TV Costa Brava al Bloc.





I el següent, el 18 de Juliol, una cantada nova, d'aquelles en que els organitzadors hi posen el cor i ho fan amb una aposta ben forta, amb part dels millors grups del país, Us parlo de la I Cantada d'havaneres i Boleros de Sant Antoni amb la participació dels grups Arjau, Bergantí i Neus Mar.

Vull a agrair a la gent de l’Ipep el bon tracte que any rere any em donen, fan una tasca magnífica i cada any dona gust poder col·laborar i aportar el granet de sorra per fer d’aquest esdeveniment, el més important del gènere.

A tots, gràcies i amb el permís de qui ho llegeixi, us els anomeno, arriscant-me a deixar-me algú, al qual li prego no m’ho tingui en compte....



Neus, Silvia, Teresa, Clara, Carme, Ana, M. Jesus, Marga, Esther, Angela, Carmen,
Jordi’s, Xiqui, Axel, Lluis, Jordi, Paco, Jordi, Xavier, Pere, Joan, Ricard, Carles, Mineu, Pep, Emilio, Pep, Toni, Florenci, Silvia, Eva, Claudia i Narcis... 
Us deixo l'enllaç per si us ve de gust tornar a reviure La Cantada que va retransmetre TV3 i l'album de fotografies que va captar el meu ull mecànic.




Salut, Força i Havaneres a dojo!.

© Toni Foixench




dimecres, 1 de juliol de 2015

0

La prèvia a 49º Cantada d'Havaneres de Calella de Palafrugell

Benvolguts Havanerus.
Com ja us podeu imaginar, el "run run" a la panxa és ben potent a aquestes alçades. Estem a tot just quatre dies de La Cantada i com comprendreu l'emoció es va apoderant de mi cada dia que passa.
I clar, no es per menys, veient la colla que som, els que ens acompanyen, els que ens fan costat i els que hi col·laboren, fan que la família d'Havanerus cada cop sigui més i més gran.
Gràcies a tots, sou collonuts!

Com ja va sent habitual, abans de La Cantada, us faig un previ per posar-vos en coneixement del que ens trobarem aquest cap de setmana a Palafrugell i en concret a Calella.

Per començar, divendres 3 de Juliol tenim el Festival Í-taca amb l'únic concert a Catalunya d'Alpha Blondy un mite internacional del reggae.




Dissabte 4 de juliol, abans de La Cantada a les 20:00 al vestíbul del TMP s'inaugura l'exposició de fotografies "Un moment, una imatge", obra dedicada al món de l'havanera i cant de taverna. Un recull d'imatges de l'Irene López i l'Irene Sanz d'aquests dos últims anys en els que s'han endinsat dintre del món de l'havanera.

I a 2/4 d'11 de la nit La Cantada. Com cada any, la 49ª Cantada d'Havaneres de Calella de Palafrugell també es podrà veure en directe a través d'una pantalla gegant a les platges de:
• Platja del Canadell (Calella)
• Platja del Port Pelegrí (Calella)
• Plaça Nova (Palafrugell)
• Platja de Llafranc

I ara, quatre coses que us puc dir de la cantada. Els presentadors seran la Laia Ferrer i en David Galceran. L'ordre de grups és el següent:
Arjau, L'Espingari, Neus Mar i Port-Bo, i dins de les peces que interpretaran us en destaco:

Arjau:
- Avi Mèliu (Narcisa Oliver - Josep Bastons).
- Pastor de mar enllà (Clara Sánchez Castro - Josep Bastons).

L'Espingari:
- Sons de mar (Elisa Riera - Pere Ferrer).
- Bitxintxo (Jose Luis Ortega Monasterio).

Neus Mar
- La barca xica (Rafael Llop - Josep Maria Roglan).
- Temps perdut (Glòria Cruz - Càstor Pérez).

Port-Bo
- La sirena i la lluna (Carles Casanovas - Josep Bastons).
- La gavina (Frederic Sirés).



Un cop acabi La Cantada comença el que anomenem la Post-Cantada, on els grups es reparteixen per diversos locals de Calella per fer gaudir al públic assistent de concerts de prop.
Arjau a Ca la Raquel.
L'Espigari a la Taverna de Can Batlle.
Neus Mar a Can Palet.
Port-Bo al Calau.

I diumenge, per rematar el cap de setmana, a 2/4 de 9 de la nit a la mateixa Platja del Port-Bo, "l'Hermós" presenta Amars‬. Un espectacle de música, teatre i dansa basat en el llibre “Llegendes de mar de la Costa Brava” de Miquel Martín. Un espectacle que transita per diverses llegendes de la ‪Costa Brava‬, amb l’amor com a protagonista: l’amor impossible, el clandestí, l’etern, l’apassionat, l’idealitzat...

Els encarregats d'acostar-nos les llegendes són la Gemma Carreras (veu solista), Pol Oñate (pianista i compositor), Toni Sellas (actor), Ester Bou (ballarina), d' Oasi al Mar.

Preu de les entrades 8€ (inclou un donatiu de 2€ per al Centre de distribució d’Aliments de Palafrugell)

Espero que en gaudiu força i que la setmana vinent ens retrobem per explicar-nos com ha anat tot plegat.

Salut, Força i Havaneres a dojo! 

©Toni Foixench

dimarts, 23 de juny de 2015

0

Posa’ns una més.... d’Arjau clar.

El passat dissabte al vespre, el grup Arjau es va deixar caure per la Taverna La Bella Lola. No sé exactament el temps que fa que no hi anaven, però crec que el mateix que nosaltres.


Abans de tot he d’agrair a la Cris i a en Dídac el fet d'acompanyar-me en aquests moments. En Dídac mostra una sensibilitat especial i ho demostra amb el comportament que va tenir doncs no resulta gens fàcil anar a un lloc d’aquests i que un marrec de tres anys s’estigui amatent. Doncs bé, varem tenir la sort que en Dídac ho va estar durant força estona. Segurament aquelles veus li resulten familiars i les relaciona amb els dolços moments viscuts pels seus pares, o bé que li agraden tant com a nosaltres aquella manera de fer i d’interpretar les havaneres. El fet és que aquelles dolces veus el varen acompanyar fins que els seus ulls es van tancar i  acomiadant-se dels amics de la taula amb un bona nit i fins demà.



Per sort, la taula la varem compartir amb un gran amic, en Pere Margall, que a la que no està llogat, aprofita per deixar-se caure per La Bella Lola i compartir bons moments. També va aparèixer havent sopat el mestre Josep Bastons, i sens cap mena de dubte ens va acompanyar per poder anar xiuxiuejant diversos detalls de la cantada.
No us podeu arribar a imaginar el que s’arriba a aprendre al costat d’aquests dos homes. Fins i tot els seus silencis son una classe magistral... Gràcies amics.

El sopar de la Taverna La Bella Lola el varem acompanyar amb una ampolla d’Arjau que pels qui no l’heu tastat, es un vi rosat, que fa de bon beure i quan l’acabes sempre et queda aquell gustet al paladar que et convida a demanar un altre...
Com diu la seva nota de cata, vivaç, llaminer, dolç, fàcil de beure i amb una lleugera acidesa que el manté molt fresc... ara no sé si em parlen del grup o del vi, tant se val, a qualsevol dels dos li escauen aquests adjectius.



L’Arjau té aquell punt que entra sense donar-te conta, i quan és dins no hi ha qui tel tregui del pensament i sovint del cor... I parlo del grup perquè tinc clar que el vi en una estona ha deixat de fer els seus efectes i aquest “tercetu” quan més temps passa més intens es torna.

La cantada va perdre un camí màgic, dels d’abans, d’aquells que feia molts i molts dies que no vivia, i us ben asseguro que ho corrobora el fet d’arribar a casa passades les tres de la matinada i no poder tancar els ulls recordant aquells moments viscuts.



Gran part de les peces que ens varen interpretar son les que trobarem en el seu nou enregistrament “Paraules”. Un treball molt elaborat, amb uns arranjaments molt meticulosos a càrrec del director musical del grup Jordi Rubau. I on el joc de veus i la seva qualitat és el pal de paller i identitat d’aquest grup.
Peces com «L’avi Mèliu» (Narcisa OliverJosep Bastons), «Una noche que de amores yo soñé», «Paraules» (Tòfol MusJosep Bastons), «Girona m’enamora» (Ricard Viladesau), «la puntaire» (Ramon CampmanyJoan Viladomat), «La sireneta» (Tòfol MusJosep Bastons), «Pastor de mar enllà» (Clara Sànchez-CastroJosep Bastons), «La Paloma» (Sebastian Iradier), «Tamariu» (Narcisa OliverJosep Bastons) varen provocar la delícia dels assistents, i fins i tot l’esglai de part del públic en certes interpretacions.

Carátula cedida pel Grup Arjau


Un dels trets que caracteritza al grup Arjau son les tres veus de les que disposen. Avui no goso a catalogar-les com les millors del país, però suposo que de ben poc m’equivocaria si ho fes.
Us en destaco que en quasi totes les peces pren la iniciativa una de les tres veus, i li dona un protagonisme per que els escoltem puguem gaudir i fins valorar el bo que tenen.
Feia molt de goig veure la taverna plena a vessar, tant de bó cada dissabte estigués així, però malauradament i pel que acostumo a veure a les xarxes socials, costa molt veure la taverna amb el cartell de taules exhaurides.


I com no, el mestre Josep Bastons va agafar la guitarra per interpretar-nos quatre peces, però quatre joies que cal emmarcar per tal que no morin mai. Com he dit, tot un luxe compartir aquests moments amb gent com ell.

Enguany el grup Arjau és un del grups convidats junt a L’Espingari, Neus Mar i Port-Bo a la 49ª Cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell, segurament allà molts de vosaltres podreu fer un petit tastet i veure que els quatre grups que s’hi presenten formen part del bo i millor del nostre país.
Ara que ja han passat prop de 72 hores de la cantada la recordo amb anhel i no pararia de lloar i de desfer-me en elogis del que em van fer sentir aquests tres, però no em vull fer pesat i ho deixarem aquí fins a la propera en que ens tornem a veure

Salut, força i havaneres a dojo!.

Us deixo l'enllaç a l'album de la cantada del que va veure el meu ull mecànic...


©Toni Foixench

dimarts, 17 de març de 2015

1

Sirga Restaurant Drink&Lounge i les havaneres

Ben trobats Havanerus,
El darrer cap de setmana ha estat ben profitós pels que estimem l’havanera i el cant de taverna.
Per una banda teníem divendres a la Neus Mar al Restaurant La Selvatana de Palamós, amb taules esgotades varies setmanes abans, dissabte Port-Bo a la inauguració del Restaurant La Sirga de Torredembarra i diumenge la Indira Ferrer i l’Antoni Mas amb el concert "Entre dos mars" al Casino de l’Aliança del Poblenou.

Divendres em va resultar impossible desplaçar-me a Palamós per la coincidència amb un altre sopar, però com hi tenia força amics a en aquella cantada, m’anaven informant de com rutllava la cantada i de la bona acceptació que estava tenint “l’havanera” de les havaneres.


"Calella de Palafrugell i les havaneres" va ser un llibre que junt a altres iniciatives va donar el tret de sortida a la coneguda cantada d'havaneres que es celebra cada primer dissabte de Juliol a Calella de Palafrugell.
 
Doncs bé, ara us presento "Sirga Restaurant Drink&Lounge i Les Havaneres".
Dissabte ja va ser un altre cosa, era el primer cop que escoltava els Port-Bo amb la incorporació d’en Pep Nadal. Probablement jo estava força més nerviós que ells per veure’ls, saluda’ls i passar una bona estona com ja és habitual en aquest tipus de trobades.



Vaig arribar varies hores abans per tal de conèixer el local i poder parlar amb la gent que el porta i conèixer de més a prop les ganes que tenen d’oferir cada tres setmanes una cantada d’havaneres i cançó de taverna a la gent de Torredembarra i tots aquells que s’hi vulguin acostar.
El Restaurant anomenat la Sirga el porten la Nelly i en Leo, dos persones d’aquelles que només veure-les ja veus que t’ho donen tot i fan, que tot i la distancia, et trobis com a casa.
El primer que varen fer és ensenyar-me les instal·lacions, la cuina, els menjadors, el bar, etc i vaig quedar bocabadat de la lluentor de tots i cadascun dels racons d’aquell local i la neteja extrema que en ell s’hi troba.


Del segon que vaig gaudir va ser de la gentilesa de la seva mestressa, la Nelly que no va deixar en cap moment que em faltes de res, tot i la gran quantitat de gent que hi havia a la celebració. I del tercer i molt important, del caliu d’uns amics com la Teresa, la Sílvia, la Marga, en Carles, en Pep i en Mineu.
 
Tot i la festivitat de l’acte i el caràcter informal del mateix per tractar-se d’una festa entre amics que assitien a la inauguració del Restaurant, els Port-Bo com ja és habitual, s’hi deixen la pell i van tornar a delectar al públic amb peces que ells mateixos escollien amb la dificultat que això porta quan un dels components tot just fa quatre mesos que s’hi ha posat.


El que vaig escoltar em va agradar molt, han treballat de valent, com poques persones serien capaces de fer, però en aquests cas s’han trobat amb persones amb una actitud molt positiva i amb moltes ganes de tirar un projecte endavant.
D’en Pep Nadal poc us he de descobrir als seguidors de les havaneres, ja el coneixeu de l’època de Peix Fregit, però el que potser no coneixeu d’en Pep és la seva faceta de cantautor, que es fa palès en un enregistrament que va fer l’any 2011 en el que hi vaig participar i en guardo un record molt especial.
Doncs bé, en aquest enregistrament es pot gaudir d’un Pep en estat pur, com molt probablement el veurem quan trepitgi els escenaris que els esperen aquesta temporada, i estic segur que “ja ho sentirem a dir”.


Jo em sento molt orgullós de la feina que han fet en aquests mesos i de com han arribat a un inici de temporada amb tant poc temps i amb tanta qualitat tant en veus com en repertori.
No us diré exactament les peces que en Pep ja té memoritzades per no errar-me però el que si que us puc dir es que superava la seixantena i encara no en tenia prou.
M’ho vaig passar molt bé, i com en les grans ocasions, he estat uns dies per pair les emocions.


El pròxim cop que trepitgi La Sirga serà el proper 28 de març en que Neus Mar serà la formació convidada per amenitzar la vetllada. Jo de vosaltres aniria trucant per agafar una bona taula per gaudir del menjar i de la bona música.
Sirga Restaurant drink&lounge
T. 977 64 07 27

Diumenge després de llevar-nos i passar un bon dia en família, em vaig dirigir a Poblenou, concretament al Casino de l’Aliança, un emblemàtic paratge de Barcelona que bé s’hi val un concert d’havaneres, el que ens presenta l’Indira Ferrer Morató i l’Antoni Mas.


Repetia cantada doncs ja hi vaig assistir a un concert que varen fer a Sabadell.No resulta habitual poder escoltar les havaneres tal i com varen ser creades, es a dir, per ser cantades en veu de dona i com a cant de saló.
Però l’Indira Ferrer i l’Antoni Mas han treballat de valent per portar aquest espectacle per tot arreu que els vulguin i tot i que es molt especial i molt concret pel gènere que ens ocupa, aporta una qualitat vocal i musical incomparable al que fins ara havia escoltat.
Tot el que havia escoltat de cançons líriques mai havia escoltat res que em captivés fins que vaig descobrir aquests espectacle a Sabadell i ara, havent-lo escoltat, pocs cops me’l deixaré escapar.


L’espectacle es titola, “Entre dos mars” i es un passeig que ens porta per les havaneres des dels seus inicis fins als nostres dies.
Tot un luxe veure i gaudir de la fantàstica veu de l’Indira Ferrer i dels fantàstics arranjaments i meravelloses mans de l’Antoni Mas.

Us deixo unes imatges que va captar el meu ull mecànic....



Salut, Força i Havaneres a dojo!.

©Toni Foixench

Videos

Loading...

Les Havaneres

Recordo una estrofa del Mestre J.L. Ortega Monasterio, per veure si algú li fa cas......
“..... Escolteu la seva veu, oh canons de tot el món, i la gent de tot arreu, no més guerres ni més morts, no més bombes ni més focs, sóc el canó de Palamós. Si els canons de tot el món, fossin com el vell canó, que tranquil està adormit, blancs i negres dintre el pit, portarien una flor, la Rosa de Jericó.” Gràcies per avançat.............


Inici Bloc