Previ a la 44 Cantada d'havaneres de Calella de Palafrugell

L’estiu ha començat, no sé si ho ha dit la lluna, si ha estat el sol, o l’inici de les cantades d’havaneres......

El cert és que el passat 21 de juny va ser la primera nit d’estiu, i com ja és habitual, els Port-Bo varen fer una de les cantades que més m’agraden.
El lloc és fantàstic, Palamós, i concretament, al moll de pesca, a bord d’una preciosa barca amb una escenografia molt i molt marinera. El problema és que aquest any no he pogut anar, he estat fora.
El que si que he pogut fer ha estat, escoltar algun grup de “klapa” Una variant del cant a capella que va aparèixer a Croàcia pels anys 60. Està format per varies veus i acompanyat normalment per una guitarra i una mandolina.
Tot i no entendre la lletra, em va recordar molt als cants que tenim a casa nostra, i en concret, a Les Havaneres.


Aquest cap de setmana celebrem la 44 Cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell. Enguany torno a tenir molta il·lusió pels grups que hi participen, i per l’artista convidada. Si no m’erro un informo tant dels grups com l’ordre d’actuació.
A les set de la tarda tenim l’actuació prèvia a la gran cantada i no per això menys important, doncs els grups que hi participaran, podrien estar a la nit dalt de l’escenari de la plaça del Port-Bo.
A la cantada prèvia que es farà al passeig del Canadell hi participaran:
- L’Empordanet.
- Taper.
- Arjau.

Després a les dos quarts d’onze a la plaça del Port-Bo hi pujaran:
- Peix Fregit.
- Els Cremats.
- Sílvia Pérez Cruz.
- Bergantí.
- Port-Bo.

Hi ha Retransmissió en directe de la Cantada en pantalla gegant a:
- Platja del Canadell (Calella).
- Platja del Port Pelegrí (Calella).
- Plaça Nova (Palafrugell).
- Llafranc.

En acabar els grups participants faran actuacions en els diferents local de Calella de Palafrugell i de Llafranc.

- Arjau: Can Batlle.
- Bergantí: Can Palet.
- Els Cremats: A la platja de Llafranc.
- L'Empordanet: Taverna La Bella Lola.
- Peix Fregit: Tango.
- Port-Bo: La nova Pasta (Llafranc).
- Sílvia Pérez Cruz: Taverna La Bella Lola.
- Taper: Hotel La Torre.

Estic molt content pels grups que hi participen doncs aquest any i potser més que mai, hi trobem la barreja entre joventut i experiència, entre un munt d'instruments i tot just una guitarra, i potser el que m'il·lusiona més enguany -be, potser la paraula no és més, sinó, molt- que la Sílvia sigui l'artista convidada, doncs crec que avui no tenim altre millor representant en el mon de la música que ella i més sent una persona de casa, vinculada a les havaneres, q aquestes l'han criat, i estic segur que l'han vist créixer....
Noia, per molts anys, i gràcies per la teva tasca.


Un altra noticia que em complau informar-vos és que el Bloc de Les Havaneres l’he presentat als “Premis Blocs Catalunya”.
Gràcies a la Sílvia, que un dia em va fer un correu i em va informar de la iniciativa que hi havia a la xarxa. Sense dubtar-ho un moment, hi vaig inscriure el bloc. Penso que les noves tecnologies ha de donar a conèixer Les Havaneres, i ara ho tenim a tocar.
També he vist que a Facebook s’ha començat a moure la informació sobre aquesta noticia, i en aquest cas, a part de la Sílvia, també hi ha participat la Neus i en Pere.
A tots, i en especial en aquests tres, gràcies companys!!.


L'Associació STIC.cat organitza anualment els Premis Blocs Catalunya, que premien els millors blocs escrits en català. Enguany és la tercera edició, i el termini de votació es fins al 6 de setembre. Us he de dir que a part de les votacions pel bloc, també es poden votar els escrits del bloc, i per cada cinc vots rebuts a l’escrit automàticament s’atorgarà un vot al bloc.
Els escrits els trobareu sota la presentació del bloc a la pàgina dels premis.
Us deixo l’enllaç per que ho pugueu visitar, i si ho creieu convenient, us convido a votar pel Bloc de Les Havaneres, només heu de clicar amb el ratolí en aquesta adreça i prémer el botó que hui diu votar.

http://www.premisblocs.cat/bloc/452

Amics, companys i saludats, gràcies per avançat, i amb molts de vosaltres, ens veiem dissabte a Calella.

Us volia recordar unes paraules del mestre Pau Casals que va dir un vint i quatre d’octubre de l’any 1971 a la presentació de l’Himne de les Nacions Unides.
Ell les va dir en anglès jo us les tradueixo al català...
“Deixeu-me que us digui una cosa, jo soc català, actualment una província d’Espanya, però què va ser Catalunya?.
Catalunya va ser la nació més gran del món. Us diré el perquè. Catalunya va tenir el primer parlament, molt abans que Anglaterra, Catalunya va acollir els inicis de les Nacions Unides. Totes les autoritats de Catalunya al segle XI, es varen trobar en una ciutat de França, que aleshores era catalana, per parlar de pau, al segle XI. Pau en el món i en contra de les guerres, la humanitat de les guerres.
Això era Catalunya.
Estic tan content, tan emocionat de ser aquí amb vosaltres.....”.


Salut, Força i Havaneres a dojo!!.

Arjau a la Biutiful, Bergantí a Barcelona, el 12 i el 16 de juny...

No sabeu com s’agraeix, que gent amb una edat inferior a la que usualment escolta havaneres, vulgui escotar-ne. Més quan s’interessen pel gènere, quan volen saber, quan volen aprendre....Gràcies Gemma, gràcies Marc.
Entre les taules de la taverna es trobaven també uns bons companys que ja acostumen a sovintejar les cantades i la taverna, l’Isabel i en Joan, com sempre, encantadors, atents, simpàtics i amb un amor vers el gènere i la nostra cultura com pocs.

Els Arjau a la primera part varen fer una tria que sovint em transporta a un temps que jo no he viscut però que no paro d’imaginar i alhora de recordar. Peces com "La Habana se llama Elena" (Antonio Serrano de Haro ; Càstor Pérez), "La caña dulce" (en desconec l’autor), Vell pescador (Llibori) varen anar fent passar la nit amb unes meravelloses interpretacions per part d’en Jordi Grau i en Jordi Rubau.

Últimament també ens passegen sovint per les peces escrites per la poetessa Palafrugellenca Narcisa Oliver, i musicades per el mestre Josep Bastons com Records, Mariner de terra endins i Tamariu. A la cantada, com en tantes altres ocasions, hi va haver mitja part, però en aquest cas, des d’una de les taules del final de la sala es varen començar a entonar havaneres “a palu secu”.
Eren en Victor Hernandez, en Paco, i un senyor molt gran que em van dir que és un “personatge” dins de La Bella Lola, un home que fa molt i molts anys que freqüenta la taverna i acostumava a cantar “Los palmares de Cuba” o com ell l’anomena “Pum, pum”, ell és l’Antoniu.

De fet, quan ja no varen tenir prou amb cantar allà baix, varen venir a la taula dels musics, van agafar quatre cadires, i allà va començar la xefla. He de dir que em feia malt la panxa de tant riure, més per la manera d’interpretar algunes cançons que per la lletra en si. O millor dit, per la lletra canviada en alguna de les tornades.....
Després van tornar a entrar en feina, i es van tornar a posar “seriosos” per regalar-nos peces com Ulls verds (Josep Miquel Servià ; Ricard Viladesau), “Cádiz” un preciós valset mariner del qual en desconec l’autor, La balada d’en Lucas (Josep Ll. Ortega Monasterio), etc....
I una de sorpresa, Temps perdut, una meravellosa havanera, escrita per la Glòria Cruz i musicada per en Càstor Pérez. Bé, us puc dir que en Càstor hi posa musica al poema de la Glòria.

És una meravella de peça, i en veu dels Jordi’s, queda en una joia per les oïdes. A la xefla també es va unir la Neus, i ens va regalar tres peces fantàstiques. Per una banda “Vivir en la Habana”, en la qual en Jordi Rubau la va seguir sense cap tipus de problema, i clar, on es posi un bon music, ja li poden posar partitures.....
Després van fer “Yo soy Guajira”, en la qual en Jordi (per baix) anava fent la segona veu, fantàstic companys. I per acabar, la que per mi va ser una de les peces estel·lar de la nit. Un preciós bolero “La gloria eres tu”.
No estic acostumat a escoltar boleros, però des de que vaig coincidir amb el mestre Bastons que no n’he deixat d’escoltar, i per rematar, ens ve la Neus i ens en fa aquest. Amb un registre de veu, dolç, enèrgic i potent, ens va fer descobrir una vessant que encara no li havíem escoltat, i la veritat és que te molt bon color. Haureu pogut llegir que el pròxim mes de Juliol, en concret, el dia 9 i el dia 23 es farà a La Bella Lola dues sessions de Boleros, en les quals, la Neus junt amb un pianista, interpretaran boleros a petició de la clientela de la taverna.
Un cop més la Neus ens ha sorprès amb la seva veu, i ens ha portat a un terreny en el qual encara no la coneixia, però mai es tard, i menys si es tracta de delitar-nos amb aquestes precioses peces.
Per molts anys amb aquestes iniciatives, tant d’en Paco i la Pepi per treure profit a tot el que pot donar La Bella Lola, com a la Neus, per treure profit de tot el que pot arribar a donar la seva veu.
En resum ,els que guanyem, els de sempre, el públic que visiti La Bella Lola, que no hi ha dia que no surtis amb una sorpresa.


Un regal que en Jordi Rubau li va fer a la Pepi, “El zagal”. Acompanyat pel seu company, l’altre Jordi, els Arjau en varen fer una interpretació digna d’enregistrar, plena d’amor, sentiment i emoció. Sempre m’han parlat de la versió que feien d’aquesta mateixa peça en Càstor Pérez i en Fonsu Carreras quan eren el “Duet”.
No l’he escoltat mai en directe, en tinc l’enregistrament, que tot i ser emocionant, estic segur que no tenia res a veure amb la peça feta en directe per aquests dos “cracks” de l’havanera. Dues de les millors veus de l’havanera, i alhora una de les millors guitarres que hi ha.....
La sort que tenim que tot i anar cadascun per la seva banda, encara en podem gaudir, i per molts anys!!.

Un cop, explicada aquesta, permeteu-me que us comenti la que no m’ha deixat anar a dormir. La cantada que ha fet el Grup Bergantí a Barcelona. El paratge és preciós, uns jardins a la zona alta de Barcelona, en concret, a la part alta del carrer de Mandri, entre una illes de pisos, es troba un petit paratge fantàstic per escoltar havaneres, el parc de Ca n’Altimira.


Vaig arribar un quart d’hora abans que engeguessin, temps que vaig aprofitar per fer-la petar amb en Pere i la resta de la colla del Grup Bergantí. Abans que jo, havien arribat l'Isabel i en Joan, la mateixa parella que ens havíem trobat a La Bella Lola, i ja us he descrit. Un tros de verd dins de Barcelona, un petit pulmó per tot el soroll i contaminació que a la capital es viu.

El cert és que allà quedaves desconnectat de tot soroll, i només desitjava que el temps s’aturés per poder gaudir d’aquelles converses i aquells moments que per molts, son només pur tràmit abans d’una cantada i per mi son tot un mon de descobriments i aprenentatges. La tria de peces va ser molt encertada, com varen fer a La Bella Lola, varen visitar quasi totes les regions, comarques, vagueries, on hi ha compositors d’havaneres.


La gent responia amb fortes picades de mans cada cop que acabaven una peça. En Pere Fort te molta mà a part de tocar l’acordió magistralment, de ficar-se a la gent a la butxaca. És un gran music, un bon mestre. Peces com Records (Narcisa Oliver ; Josep Bastons) Quan jo en tenia quatre anys (Nicolau Guanyavents), La sardana de la mar (Josep Martí Clarà “Bepes” ; Ricard Viladesau), Busca’m a l’Empordà (Carles Casanovas ; Toni Mas).
Una meravella de veus, com ja us vaig comentar a l’escrit de La Bella Lola, “les quatre canyes” sonen molt i molt bé.


Son quatre però semblen una de sola, fantàstic companys. Recordo uns acorda de la guitarra d’en Miquel fent la preciosa havanera escrita per en Tòfol Mus i musicada per el mestre Ortega Monasterio, Na nena, anomenada també Tornada a Menorca. Una meravella de peça,uns bonics acords acompanyats per les notes magistrals que el mestre Pere Fort extrau de la seva preciosa acordió.
A la mitja part, com no podria fallar, hi va haver cremat. Penso que va costar de cremar, i no se si havia cremat prou, però la gent se’l bevia que donava gust. També, al quedar arrecerats en aquell parc, l’humitat anava fent acte de presencia, i veies com la gent s’anava arreplegant un contra l’altre, cada cop estàvem mes juntets, i no és que cada cop ens estiguéssim estimant mes, sinó que començava a fer una fred que calia tapar-se.


Companys, com us podeu imaginar, la nit en que vaig començar a escriure, vaig acabar al llit, tancant els ulls i revivint aquella meravellosa vesprada que havíem viscut. Ara em cau el temps a sobre, jo havia comentat que no tindria temps per fer l’escrit, però finalment, un cop més, m’he sorprès a mi mateix, i ha sortit tot solet.....així que, espero que el gaudiu, i un cop més que us hagi agradat, jo m’ho he passat genial un altre cop.

Havanerus: Salut, força i havaneres a dojo.

Port-Bo, a Terrassa el 30 de maig del 10.

Hem creuat papers companys.


Em trobo els Port-Bo al Vallés, i el del Vallés a l’Empordà. Serà qüestió de anar fent via, no sigui cosa que es posi tothom d’acord per baixar.

Ja haureu llegit que el dia anterior l’havíem passat amb bons companys i amics a La Bella Lola, doncs bé, ens havíem emplaçat amb alguns a la cantada que feien els Port-Bo a Terrassa.

Com dic sempre, Havaneres a dojo!, i deu n’hi do aquest cap de setmana.

En arribar varem decidir anar a fer un mos. És un factor que fins ara no havia considerat, però és ben cert, que es millor fer una cantada amb la panxa plena que esvaït, i amb un soroll de budells que sembla que vagin a compàs.
Varem trobar un dels pocs bars que estava obert, i allà varem coincidir amb bons amics. La varem fer petar una bona estona, varem riure molt, i us diré que fins i tot, vaig aprendre, que és el que més m’agrada d’aquestes “trobadetes”. M’hagués estat molta estona amb ells, els temes que tractàvem, eren força interessants, però tots teníem pressa per marxar.
Gràcies per tot companys!.

Plaça del Triompf de Terrassa, plena a besar.

Amb la panxa plena varem dirigir-nos cap a la Plaça del triomf de Terrassa. Tenia les pessigolles a la panxa per escoltar les noves peces del nou treball recentment editat, “Entre dones”.
En breu faré l’escrit quant als darrers treballs editats pels diferents grups. Alguns gosaré a comentar-los (espero), altre simplement en destacaré si les hi ha, els temes que m’han cridat l’atenció, i d’altres, directament els ometre.
Espero que no porti “mal rotllo” el fet de no compartir una opinió vers un treball. Tots en podem dir la nostra. Penso que criticar per destruir no és necessari fer-ho al bloc, per tant, us agraeixo eviteu aquest tipus de comentari. Jo no els faré, ni els permetré.

Semblava que la trobada d’aquests amics feia preveure una bona cantada, i poc que ens varem equivocar.
Tot i que com us acostumo a dir, si aquestes es fan en bona companyia, amb un bon grup, una tria especial, i un lloc adient, no pot la cantada es difícil que falli.
Els quatre punts estan més que bé. Estan rebé!.

Mineu Ferrer, Fonsu Carreras, Carles Casanovas.

Mireu, amb la Cris aquest anys les he compartit quasi totes i canvia molt comentar la peça amb algú que et coneix, que sap el que t’agrada, que no pas amb algú que no coneixes de res i que tot just acaba de seure al teu costat. Tot i que amb els Port-Bo, em sembla que mai m’he trobat sol. Sempre hi ha algú, tenen un munt de seguidors i sempre un o l’altre te’ls vas trobant per les cantades. En molts casos es un goig i un plaer poder comentar la cançó, doncs amb més d’un/a compartim més d’un grup i fins i tot més d’un estil, cosa que fa que guanyi més punts el tema de la coneixença.

Deu els cria, i nosaltres ens ajuntem! Però sense barreges que fan mal de cap!.

Doncs be, son les deu tocades, hora de començar. El rellotge que encapçala l’entrada principal al mercat així ho marca, i llavors, en Carles, Fonsu i Mineu, apareixen damunt de l’escenari.

Primeres files de la cantada plena de companys del bloc.

Sembla que la primera fila de cadires està reservada a lectors del bloc. Caram, quin goig fa!.
L’Anna ens havia reservat un parell de cadires, gràcies noia, sempre te’ns avances. Estàvem al mig de tots els seguidors, quin goig, respirava havaneres per les quatre bandes.

Una imatge, suposo que variant l’ordre era, l’Isabel, en Joan, l’Alfons, l’Encarnació, la Sunsi, la Montserrat, en Francesc, l’Anna, nosaltres, la Silvia, la Rosa i l’Antoniu (quina alegria d’home) la Marina, a veure que em deixo algú?, que aixequin el braç... ah si, tres “galifardeus” davant per davant, en Carles, en Fonsu i en Mineu, perdó per l'expressió, però m'agrada com us definiu...

Degut a algun comentari recent al bloc, m’agradaria comentar-vos que els membres dels diferents grups estan a l’abast de tots i tothom. Només cal anar tal com som, sense prejudicis i sense abús. Si ho feu així, sempre sereu ben tractats, ja ho veureu. Jo sóc proper a molts grups, i molts d’ells no son al bloc i el fet de compartir una taula, una xerrada serà més aviat per el bon rotllo que tenim i amb la finalitat amb la que es fan, que no pas pel fet de tenir un bloc d’havaneres.

Bé, i ara a per la cantada, que el grup va començar a les deu en punt, i jo porto deu minuts de retard.

Els Port-Bo fent una d'aquestes peces "A palu secu".

La primera peça amb la que varen començar és del nou treball, “Ay Lola, si tu me quieres” de la qual en desconeixem l’autor. La intèrpret junt als Port-Bo en l’enregistrament “Entre dones” és la Neus.
Tot seguit una peça magnifica. La vaig escoltar un dia “a palu secu”, i ja em vaig quedar bocabadat. Ara, en viu, us ho podeu imaginar, allà dalt amb les mateixes veus que aquell dia, però aquest cop acompanyats de la guitarra....buf, buf, buf, quin bon moment, que be sona aquest grup.
La peça és “Pensant en tu”, escrita per l’Antoni Mas, un romàntic esplèndid i “enamorat” de les dones. En el cd la interpreta junt amb els Port-Bo la Laura Herrera.
Dic “enamorat” de les dones per la darrera publicació que va fer a la secció Port-Bo del bloc. Que per cert, trobo encertada, raonada, i ben fonamentada....he,he,he,he.
És molt elegant aquesta forma que te per dir-nos que està millor entre dones que entre homes.
Com ja t’he dit, estic d’acord amb tu, a mi em passa el mateix......

Em permets fer-te broma amb aquest tema?....
Jo tinc el Duomo a casa (espera que m’explico).
Aquesta paraula, be del llatí Domus Dei que significa la casa de Deu. Si em permeteu fer un senzill joc de paraules, “jo tinc el Deu a casa”, o el que seria el mateix, “jo en tinc una a casa que està com un Deu”.
Cris Dei Domus Havemus. apa, arregla-ho!.

En quina et vas inspirar per fer “pensant en tu”?. Bé, tan se val, que com diu en Carles Casanovas, no totes les peces estan basades en fets reals....

Carles Casanovas, entre atre cosa..... director musical dels Port-Bo.

I després d’aquesta preciosa peça, un altre de les que a mi m’agrada. L’estil de la pròpia peça, és el títol de la mateixa: "Barcarola".
Es molt senzilla i potser per això es que m’agrada tant i me la fa tant interessant. He trobat altes versions no cantades, sinó escrites, i cadascuna te una lletra diferent, però totes un gran significat. Moltes peces d'aquest estil varen arribar de veus de mariners que cantaven en castellà sense entendre què cantaven, i potser per aquesta raó ens ha arribat amb alguna lletra canviada.

Caram no goso a dir quina és la o les peces del nou treball que més m’agraden, em passa com a en Toni Mas.... m’agraden totes!.

Ostres, un altra que fot una patacada espectacular, “El capità”. Mireu, en aquesta li veig molt de futur, la veig cantada per molts i molts grups. Te un ritme d’havanera molt maco, tendre, i amb un missatge clar, que senzill es manar quan les coses van bé.....
Està escrita, com no, per en Carles Casanovas, i musicada altre cop, per en Toni Mas.

Sembla que només recordi els noms de les peces, però es que els vaig trobar tan encertats, em van fascinar tan amb les veus, que només donaria voltes a les fantàstiques interpretacions que ens varen regalar.

Quina il·lusió tenia per escoltar als Port-Bo i més quan a la cantada anava amb la Cris, doncs ella, “no va tenir la sort” de venir a Cornellà a escoltar-los, i m’havia dit que en tenia ganes.
Em va reafirmar que ho feien molt bé, que les veus son de lo millor que podem escoltar.

A vegades penso si el que jo veig, sento, i escolto els altres també ho perceben, i no és fins que ho compartim que no me’n adono si es així.

En Carles va proposar als assistents que si tenien alguna petició se la fessin saber a la mitja part, doncs com els assistents estaven de festa, ells hi van voler participar aportant “la seva veu” i les peces que els assistents volguessin escoltar.

Just al moment, quan toca....Grans, molt grans....

Just abans de la mitja part, “La clienta”, una peça molt divertida, no sé si el ritme és un swing, però poc li falta. Recordo una companya de cadira que poc li va faltar per posar-se a ballar.

Amb una tornada molt divertida que fa....
“[...]
Però de què vas, nena, que ho trenques tot,
li deia el botiguer.
Que pot ser un perill, fent tant de goig,
que surtis al carrer.....
[...]”.

Forces olles de cremat il·luminaven la nit de la plaça del triomf de Terrassa. Però era tan bo el moment d’havaneres que no em vaig aixecar a fer la foto, i quan podia, ja no quedava flama, va ser una llàstima, però estava captivat per aquelles meravelloses peces que ens presentaven els Port-Bo.

A la mitja part un grapat de gent es va concentrar davant l’escenari per comprar el nou treball. Ja és a la venta! Quina cua, ens ho prendrem amb calma..... però ens arribarà l’hora.....

Penso que es varen vendre forces cd’s del nou treball i d’altres que ells porten.
Recordo una dona capficada en que el nou treball no el volia, que ella volia un on sortissin les peces que ella coneix, i clar, eren les clàssiques. No se si la vaig ajudar, en Marc, quart component i tècnic de so dels Port-Bo no sabia que fer, ens miràvem i no sabíem que oferir-li.
Després de parlar amb ella i comentar quins son els temes que volia escoltar, vaig proposar-li que es quedés el treball “Clàssics”.
Un cop el va revisar, ens va dir que hi havia poques peces......
Llàstima, no l’hem convençut, llavors, tot d’una, vaig pensar, peces clàssiques i a dojo, doncs "Port-Bo al palau".......
Ep, ara si. Un treball amb vint-i-dues peces de l’any dos mil cinc, enregistrat en directe al Palau de la Música. Conté peces de les quals en desconeixem l’autor i peces relativament noves d’aquell any com “El meu secret”.
Finalment, hem va arribar el torn i en Marc, que era els qui els venia, va fer els honors..... Quines ganes d’escoltar-lo, plàstic fora!, ui no, ques som a la mitja part.....

Mestre, que les havaneres ens mantinguin units!, si senyor!.

Els Port-Bo fent Aromes de Queralt, gran sardana.

La segona part de la cantada va ser menys emocionant, doncs els temes, ja els teníem una mica escoltats.
Quedi clar que els que anem a més d’una cantada, volem escoltar les darreres peces incorporades per la formació al seu repertori, i clar, en els Port-Bo, jo encara no els hi he escoltat totes.
Han incorporat un bon grapat de peces noves i com ja és habitual, han obert el bagul de l’havanera i n’han estret alguna joia.
Aquestes joies que estrenaren, son havaneres clàssiques, de les quals se’n desconeix l’autor.
Us afegeixo un tall d’un treball de recerca que va fer en Xavier Febrés i del qual es van publicar unes gravacions, anomenades Havaneres de Llegenda.
En una d’elles ens expliquen......
[...]
Durant l’estiu dels anys quaranta i cinquanta, uns dels pioners del cant de taverna i per tant de les havaneres eren: l’Abelardo, es Ninyo i l’Hermós.
A l’estiu, aquests anaven a Can Patxei, una taverna situada a Tamariu a prop de “l’embarcaderu” (així es com ho anomenen) a cantar per la gent que venia de Barcelona i rodalies. “Cantaven a tot cantar” i ho feien per amor a l’art, es donaven per satisfets, si els convidaven a sopar.
En Pere Patxei els convidava a un bon sopar i els regalava una ampolla de cava que rifaven a la mitja part.
[...]

Mineu Ferrer, Fonsu Carreras, Carles Casanovas....els Port-Bo.

Els Port-Bo n’han estret veritables joies, com “Cuando la noche tiende su manto”. Una peça cantada “a palu secu” que no et deixa indiferent.
També, “Mi serranita” és una d’aquestes peces extretes del bagul i que ens varen regalar a tots els seguidors d’Internet. Gràcies companys!
Entre altre sol·licitud, varen complaure algú que havia demanat “Mariner de terra endins”, un preciós poema de la Narcisa Oliver, musicat per en Josep Bastons.

També varen fer “la gavina” amb lletra i música del mestre Frederic Sirés.
[...]
Personatge vinculat als inicis del grup Port-Bo, actiu partícip de la colla que als anys seixanta inicia la lluita per la recuperació d’aquesta cultura popular, infatigable treballador de la música, ha deixat un record inesborrable i entranyable entre els palafrugellencs.
Text d'en Càstor Pérez de l'any 1988.
[...]

Cal destacar que aquesta preciosa havanera es va fer l’any 1928 en castellà amb el títol, “La gaviota” i no fou fins passats uns quants anys que la va traduir al català. És en la nostra llengua que s’ha donat a conèixer i ha trobat el reconeixement de molta gent.
Pocs son els grups que fan aquesta peça en versió original. Si en teniu ocasió, demaneu-la que també és una meravella.

La tornada en versió original diu....
[...]
Dile que la adoro,
dile que yo quiero
ver su tez divina
como un sueño evocador.

Y, en callada tarde,
cuando el sol desmaya.
Llévale mi recuerdo
de amor.

Lletra i música: Mestre Frederic Sirés.

Dues hores de cantada, caram quin goig, quantes ganes tenia d’escoltar al tercet de Calella. La cantada ja va per la recta final, comencen a sortir mocadors de bolsos i bolsets, això s’acaba companys.

M’espera mitja hora de camí fins arribar a casa, i ja que tenim el nou treball, veure’m que tal sona això que han fet d’envoltar-se de dones per cantar cançó de taverna, cançó marinera.....

M’entra faig l’escrit, tinc de fons “Entre dones”, i no se si us he comentat la peça “Camins (Entreforc)”. Escrita per en Carles Casanovas i musicada per en Josep Bastons. A l’enregistrament la canten els Port-Bo amb la Dolors Teixidor, una altre meravella que estic segur que donarà voltes per molts escenaris de l’havanera catalana. Tot i que no m’estranyaria que voltes fins i tot per escenaris de orquestres, doncs la peça s’hi diu.

Fonsu Carreras i Carles Casanovas.......en aquesta hi falta en Mineu.

“Que gran que ara és el llit que justejava”.

Gràcies per la lliçó, la companyia, la tria, i compartir tot el que compartiu.....

Salut, Força i Havaneres a dojo.

Bergantí a la Bella Lola, 29 de Maig del 10

Bones companys, de nou per aquí i de nou amb una cantada memorable, o així espero que quedi.


Començo l’escrit parlant solament de la cantada de dissabte a La Bella Lola amb els Bergantí,
doncs diumenge també vaig anar a una dels Port-Bo, però no sé si l’afegiré després d’aquesta, o bé, li faré un escrit a part, per tal de no fer-ho feixuc.

Deixo que les paraules brollin, i ja veurem com ho acabo....

I amb el vostre permís, Som-hi!.
.....A vegades m’he preguntat si algun dia em deixaran de sorprendre les havaneres (referint-me al mon que les envolta i no a les peces en sí), i no cregueu que no em fa por que això passi.
Però clar, veient el que veig, escoltant el que escolto, compartint el que comparteixo, i tenint al costat a la gent que tinc....

Joan Ripoll, Pere Fort, Pere Margall, Miquel Llorens.

Com voleu que això s’acabi?.
Mireu, per posar-vos algun exemple de bons moments, que us sembla si us dic que.....
Com a companyia, la meva inseparable dona....junt amb pesos pesats de les havaneres, el mestre Josep Bastons, en Xiqui Ramón i la Neus (del grup Cubacant), en Pep Nadal i en Norbert Torrecillas (del grup Peix Fregit), en Victor Hernández, en Pep Giró (del grup Llops de Mar).....
No us faig un esbós del que era el menjador de La Bella Lola, però ja us el podeu imaginar. La nit preparava moltes sorpreses, la primera jo ja me la havia emportat doncs no sabia que aquesta nit estaria plena de tants i tants havaneros.

I la tria, doncs mireu, fantàstica!.
Van sortir de passeig, i varen anar recorrent tota la província i part de Ses illes.
Han anat passejant de Calella -amb peces de l’Enric Ferrer dels Cremats- fins a Palafrugell amb cançons del mestre Josep Bastons.

Els inicis de la cantada amb els Bergantí.

Anar-hi anant, han arribat a Palamós i s’hi ha passat una bona estona fent peces d’en Carles Casanovas, no m’estranya, s’està força bé a Palamós, jo m’hi quedava.....però ells, no, han decidit, capbussar-se i han creuat a fer un vol a Menorca i ens han regalat peces d’en Tòfol Mus.........i per acabar, i estirar-se una estona a la sorra, han anat a Cuba i Mèxic per portar-nos alguna d’aquelles peces clàssiques cubanes.....
Gràcies Pere’s, Joan i Miquel, ha estat un passeig inoblidable....Espero que la companyia us hagi estat la adient.
Gràcies companys, un cop més!.

Vinga va, que ja tinc ganes de explicar-vos els bons moments que aquests companys ens varen fer viure...

Joan Ripoll, Pere Fort, i Pere Margall.

El grup Bergantí tot just l’acaba de començar la temporada, i es presenta força completa, per la qual cosa els felicito i els encoratjo a continuar creixent.
Personalment puc donar gràcies que els grups del bloc tenen per aquesta temporada ja un munt de cantades, i el tema de la crisi, tot i retallar per moltes bandes, de moment els bons grups d’havaneres encara tenen el seu lloc, i segur que si entro en detalls, els hauran “fotut” per altres bandes, però a nosaltres, això no ens arriba, però estaré pendent, per si els hi hem de donar un cop de mà..... i tranquils que no serà al coll!.

No em puc estar d’agrair al grup Bergantí per la xefla que varem fer, el saber estar i la bona cantada que ens varen regalar. No l’oblidaré, bé, tan de bó sigui d’aquelles que queda en el record, i quan les comentes amb algú, sempre et surten les mateixes. Però això no ho sabrem fins que el temps faci de les seves i vagi passant, passant i la cantada, quedant, quedant....
Aquest cop l’amic Pere Margall no es lliurava de cantar-ne unes quantes. Potser fin i tot, més de quatre, oi Pere?.

Pere Margall en un moment de la cantada.

Ja veig que han de venir tres homes ben plantats per fer-te cantar....
“Les quatre canyes” com així es van presentar son: en Pere Fort com a tenor i acordionista, en Pere Margall com a veu baixa, en Joan Ripoll com baríton i en Miquel Llorens com tercera veu i guitarra. Estaven molt ben acompanyats per les seves dones, i el que no te dona, estava acompanyat per grans amics.
A la seva taula també hi era el mestre Josep Bastons i mes tard en Xiqui Ramón.
Nosaltres a una taula de distancia, aquest cop la varem compartir amb l’Anna, en Francesc, la Neus i en Jordi.
Una companyia formidable per la que es presentava com una nit per no oblidar. I una absència, la d’en Càstor, per un problema amb la panxa, la seva, clar.
Anem bé!, la primera peça que ens regalen és Records, una cançó de la Narcisa Oliver musicada per en Josep Bastons. Bonica paraula companys. Molt ben triada, doncs ara per ara, no me’n falten de bons records d’aquesta meravellosa nit que ens heu donat, doncs per si no ho sabíeu, aquesta nit ja es nostra!.
En Pere Margall estava un xic nerviós al principi, tot i que porten a les espatlles més de mil cinc-centes cantades, però aquesta estic segur que no era una més.
Després de la primera i per anar fent boca, ens varen regalar una peça escrita per en Carles Casanovas i musicada per l’Antoni Mas que jo mai havia escoltat a la catedral, Busca’m a l’Empordà, quina meravella tant de cançó com d'interpretació.

De nou, en Joan Ripoll, Pere Fort i Pere Margall. En Miquel Llorens estava sentat....

Quin luxe, que bé que sonen aquestes “quatre canyes”.
Les pessigolletes de la panxa m’anaven passant. No va resultar fàcil, jo estava més nerviós que ells, i em va durar fins ben be mitja cantada.
La tria que havien fet era molt bona. Ja us he dit per on van passar, i ara venia el torn de la de l’Enric Ferrer del grup Els Cremats, La taverna del vell mercant.
Una versió força bona tot i no tenir cap instrument de percussió.
Arribat aquest punt us vull destacar la gran tasca que fa en Pere Fort amb els arranjaments de veus.
Un gran music que fa amb les veus dels seus companys el vol i pot, però amb un resultat extraordinari.

Pere Fort en un dels "solos" que ens va regalar.

Es fa palès en la trajectòria de més de 25 anys junts i més de mil cinc-centes cantades arreu.
El mestre Josep Bastons ens va regalar el “perquè” de l’havanera que van ell va musicar i que porta per títol: Follía.
Ens va dir, que la lletra la va recollir d’una llibreta d’escola d’una noia francesa. És molt trista quant a lletra, però amb molt de sentiment, i d’això els Bergantí, en tenen un grapat.
Aquesta va ser una de les primeres peces en que el mestre Josep Bastons es va deixar anar fent una veu, per baix.
Del bagul, també en varen extreure “Mar de bonança” un preciós valset mariner escrit per en Bepes i musicat pel mestre Ricard Viladesau. Aquesta peça la sovintejo en moments de calma, que malauradament en tenim ben pocs, però, com he dit, encara sovintejo.

El moment "pico y pala" de la nit, molt bona companys!.

I ara un regal, “el tren pico y pala”. Com un vestit fet a mida. En Pere Fort tenia por d’anar a l’aigua, però un cop més varen demostrar estar ben trincats en aquest bot que ell mateix governa.

La “guaracha” santiaguera deia una cosa com....
Pu, pu, cha, cha....
Pu, pu, cha, cha....
Locomotora donde tu vas?.
Yo voy a Cuatrocaminos,
Songo, La Maya y viro pa’ tras....
Shhhhhhhhh.....

L’arribada a destí del tren “pico y pala” va donar pas a les col·laboracions dels grans amics dels Bergantí que es van donar cita a La Bella Lola.
Va començar “a palu secu” en Victor Hernández i en Pep Giró, dos dels components de Llops de mar, que ens varen regalar una sardana que la veritat, no se si no la van presentar, o jo no la vaig sentir, que serà el més probable.

Pep Giró i en Victor Hernández fent una preciosa interpretació.

En Victor cobreix la corda de tenor i en Pep la de baix. Amb el resultat d’aquesta sardana hem van venir ganes d’escoltar-los doncs ells dos, ho fan molt bé.

Ara el torn canvia de taula, el mestre Josep Bastons, com qui no vol la cosa, agafant la guitarra d’en Miquel Llorens, acaronant-la, i extraient-li els primers acords d’un preciós bolero fet l’any passat per en Carles Casanovas, “Camins” també anomenat “Entreforc".

En Josep Bastons a l'inici de la seva actuació fent "Camins / Entreforc".

Una peça que sota el meu parer resulta espectacular, tant en música, com en lletra, i clar, s’ajunten dos “figures” amb la mà trencada l’un per musicar i l’altre per escriure aquest tipus de peces.
El mestre Josep Bastons es trobava entre amics, es feia palès en rialles, en mirades, en bons gestos vers els companys de taula.
Ja us he dit que el mestre Josep Bastons estava força animat amb la xefla, i com no havia deixat la guitarra, un cop més li va començar a extreure els acords a un magnífic bolero que va composar ell mateix i en aquest cas, el va escriure un altre romàntic de l’havanera, el mestre Antoni Mas. No sé (aquest és el nom del bolero).

Xiqui Ramon amb Josep Bastons.

Va convidar en Xiqui Ramon a fer la veu, i aquest, sense dubtar-ho, s’hi va afegir.
Es ben sabut pels que son dins el mon de Les Havaneres i al voltant del mestre Josep Bastons que aquest és un enamorat dels boleros, i com en xiuxiuejava a la sala, els saps tots.
Potser la Neus ho va voler comprovar, i li va proposar al mestre de fer el bolero “Y que hiciste del amor que me juraste”......amb lletra del dominicà Mario de Jesus Baez.
Inicialment ell va cercar els acords, ella, aspectant, ell, esbrinant, i tot d’una, ja la tenien a punt.

Neus i Josep Bastons fent el bolero, "Y que hiciste con el amor que me juraste".

Un cop més, la dolça veu de la Neus feia aparició a La Bella Lola, i el silenci tornava a regnar. És un efecte que l'he vist repetit cada cop que l'escolto cantar. Aquest cop amb una peça que encara no li havia sentit mai, un preciós bolero.
Una interpretació formidable per una nit màgica, plena de bons amics i millors musics.
En aquesta espècie de mitja part en que qui volgués podia llançar-se a cantar, de nou, en Xiqui li diu al mestre Bastons...
“fem aquella que vas composar tu i que diu.....
Sense friseres serenament,
Tindrem el camp per estància,
[...]
I en Bastons sense deixar anar la guitarra va començar a regalar-nos les precioses notes de l’havanera escrita per en Tòfol Mus, “Qualsevol dia”.
La interpretació d’aquesta peça, va tornar a marcar un dels millors moments de la nit.

El mestre Josep Bastons regalant-nos uns preciosos acords.

La segona part del grup Bergantí era a punt de començar, i fou llavors, quasi a quarts de dues quan varen arribar en Pep Nadal i en Norbert Torrecillas, dos dels components del Peix Fregit, i amics dels Bergantí. Varen seure amb les seves parelles a la taula del costat nostre, s’estava modelant un altre de bona, però calia espera, tot al seu temps.

Els grup Bergantí, com si res hagués passat, varen emprendre la cantada amb una peça força antiga, “La negra noche”, escrita pel mexicà Emilio Uranga allà per l’any 1926.
Està enregistrada en l’àlbum “Mar de Bonança” del mateix grup, si en teniu ocasió, gaudiu-la!.
Després varen fer una rumbeta molt divertida escrita per en Tòfol Mus i musicada per en Josep Bastons, “Cap a tu”. Una peça que des del primer cop que els hi vaig escoltar, penso que la broden.....a mà i amb fil de seda, clar!.

Joan Ripoll, Pere Fort, Pere Margall, i Miquel Llorens, a la segona part.

Casualitat era que una de les peces que varen interpretar va ser “Margarita y el mar”. Una preciosa havanera que va escriure en Josep Lluis Ortega Monasterio en castellà, i fa relativament poc, que en Carles Casanovas va gosar a traduir al català (ningú millor). Tots dos van fer un treball espectacular amb una peça digna de guanyar-se un lloc entre les millors havaneres que hi ha. Es per aquesta raó que la vaig afegir al bloc quan s’inicia, en aquest cas, el grup que l’interpreta és Cavall Bernat, grup que dirigia el mestre Ortega Monasterio.

Al llarg de la nit, les mirades creuaven la sala en busca d’altre mirada. Entre altre, la meva amb la d’en Pere, que en més d’una ocasió, ell aixecà el cap, i les nostres mirades es creuaven tot deixant entreveure una rialla, un gest, una afirmació, l’estàvem gaudint....
Un altre moment especial de la nit, i ja he perdut el compte va ser quan els Bergantí, varen fer “Si em demanessin” (Tòfol Mus – Josep Bastons). En Pep Nadal s’hi va afegir. Quin gran moment!.

Pep Nadal acompanyant al Grup Bergantí.

En Pep Nadal és primera veu del grup Peix Fregit, i un dels nous compositors que hi ha dins el mon de Les havaneres. I si tenim sort, en breu anirem escoltant més i més temes escrits per ell.
És un goig que s’hagi animat a escriure doncs estem molt mancats.
Li vaig demanar si tenia ganes de cantar, si li venia de gust regalar-nos una peça, i com no, va acceptar, així que, abans que els Bergantí comencessin una nova peça, vaig demanar la paraula, i els vaig sol·licitar si podien fer una havanera amb en Pep. La resposta va ser immediata. Es varen dirigir cap a on estàvem, no es va haver de moure, el van rodejar, i van començar a sonar les notes de la petició que els havia fet “Marta”, amb musica i lletra d’en Moises Simons.

Pep Nadal i el Grup Bergantí fent "Marta".

D’aquesta manera tan senzilla ens varen regalar un altre moment de la nit.
Ara si, la recta final de la cantada estava a punt de sonar. La gent, començava a fer cara de cansada, i es que eren quasi les tres de la matinada, i ells allà, anar-hi anant.....
Va tornar a sortir en Víctor per fer-ne dues de picants, “l’Elefant” i “el serdu”, i una de seria, “Cala Montgó” (Ramon Carreras).

Els Bergantí amb el mestre Bastons.

I per acabar, tots junts varem cantar la Bella Lola a La Bella Lola amb la grata companyia d’en Paco, en Víctor, en Pep, en Josep Bastons, en Xiqui Ramon,la Neus i tota la sala al complert.....
Portem quasi tres hores de cançó marinera, cançó de taverna i ja va començant a ser hora de plegar veles i posar rumb a port.

Gràcies amics, gràcies per ser-hi, gràcies per compartir les vostres caçons amb nosaltres, i gràcies pels bons moments que ens heu fet passar.
Ep, enguany, Bergantí estarà junt amb Port-Bo, Peix Fregit, Cremats i la Silvia Pérez Cruz, a l’escenari de la 43 Cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell.
Per molts anys companys!!

Salut, Força i Havaneres a dojo!!.