dimecres, 2 de juny de 2010

5

Port-Bo, a Terrassa el 30 de maig del 10.

Hem creuat papers companys.

Port-Bo a Terrassa
Em trobo els Port-Bo al Vallés, i el del Vallés a l’Empordà. Serà qüestió de anar fent via, no sigui cosa que es posi tothom d’acord per baixar.

Ja haureu llegit que el dia anterior l’havíem passat amb bons companys i amics a La Bella Lola, doncs bé, ens havíem emplaçat amb alguns a la cantada que feien els Port-Bo a Terrassa.

Com dic sempre, Havaneres a dojo!, i deu n’hi do aquest cap de setmana.

En arribar varem decidir anar a fer un mos. És un factor que fins ara no havia considerat, però és ben cert, que es millor fer una cantada amb la panxa plena que esvaït, i amb un soroll de budells que sembla que vagin a compàs.
Varem trobar un dels pocs bars que estava obert, i allà varem coincidir amb bons amics. La varem fer petar una bona estona, varem riure molt, i us diré que fins i tot, vaig aprendre, que és el que més m’agrada d’aquestes “trobadetes”. M’hagués estat molta estona amb ells, els temes que tractàvem, eren força interessants, però tots teníem pressa per marxar.
Gràcies per tot companys!.

Port-Bo a TerrassaPlaça del Triompf de Terrassa, plena a besar.

Amb la panxa plena varem dirigir-nos cap a la Plaça del triomf de Terrassa. Tenia les pessigolles a la panxa per escoltar les noves peces del nou treball recentment editat, “Entre dones”.
En breu faré l’escrit quant als darrers treballs editats pels diferents grups. Alguns gosaré a comentar-los (espero), altre simplement en destacaré si les hi ha, els temes que m’han cridat l’atenció, i d’altres, directament els ometre.
Espero que no porti “mal rotllo” el fet de no compartir una opinió vers un treball. Tots en podem dir la nostra. Penso que criticar per destruir no és necessari fer-ho al bloc, per tant, us agraeixo eviteu aquest tipus de comentari. Jo no els faré, ni els permetré.

Semblava que la trobada d’aquests amics feia preveure una bona cantada, i poc que ens varem equivocar.
Tot i que com us acostumo a dir, si aquestes es fan en bona companyia, amb un bon grup, una tria especial, i un lloc adient, no pot la cantada es difícil que falli.
Els quatre punts estan més que bé. Estan rebé!.

Port-Bo a TerrassaMineu Ferrer, Fonsu Carreras, Carles Casanovas.

Mireu, amb la Cris aquest anys les he compartit quasi totes i canvia molt comentar la peça amb algú que et coneix, que sap el que t’agrada, que no pas amb algú que no coneixes de res i que tot just acaba de seure al teu costat. Tot i que amb els Port-Bo, em sembla que mai m’he trobat sol. Sempre hi ha algú, tenen un munt de seguidors i sempre un o l’altre te’ls vas trobant per les cantades. En molts casos es un goig i un plaer poder comentar la cançó, doncs amb més d’un/a compartim més d’un grup i fins i tot més d’un estil, cosa que fa que guanyi més punts el tema de la coneixença.

Deu els cria, i nosaltres ens ajuntem! Però sense barreges que fan mal de cap!.

Doncs be, son les deu tocades, hora de començar. El rellotge que encapçala l’entrada principal al mercat així ho marca, i llavors, en Carles, Fonsu i Mineu, apareixen damunt de l’escenari.

Port-Bo a TerrassaPrimeres files de la cantada plena de companys del bloc.

Sembla que la primera fila de cadires està reservada a lectors del bloc. Caram, quin goig fa!.
L’Anna ens havia reservat un parell de cadires, gràcies noia, sempre te’ns avances. Estàvem al mig de tots els seguidors, quin goig, respirava havaneres per les quatre bandes.

Una imatge, suposo que variant l’ordre era, l’Isabel, en Joan, l’Alfons, l’Encarnació, la Sunsi, la Montserrat, en Francesc, l’Anna, nosaltres, la Silvia, la Rosa i l’Antoniu (quina alegria d’home) la Marina, a veure que em deixo algú?, que aixequin el braç... ah si, tres “galifardeus” davant per davant, en Carles, en Fonsu i en Mineu, perdó per l'expressió, però m'agrada com us definiu...

Degut a algun comentari recent al bloc, m’agradaria comentar-vos que els membres dels diferents grups estan a l’abast de tots i tothom. Només cal anar tal com som, sense prejudicis i sense abús. Si ho feu així, sempre sereu ben tractats, ja ho veureu. Jo sóc proper a molts grups, i molts d’ells no son al bloc i el fet de compartir una taula, una xerrada serà més aviat per el bon rotllo que tenim i amb la finalitat amb la que es fan, que no pas pel fet de tenir un bloc d’havaneres.

Bé, i ara a per la cantada, que el grup va començar a les deu en punt, i jo porto deu minuts de retard.

Port-Bo a TerrassaEls Port-Bo fent una d'aquestes peces "A palu secu".

La primera peça amb la que varen començar és del nou treball, “Ay Lola, si tu me quieres” de la qual en desconeixem l’autor. La intèrpret junt als Port-Bo en l’enregistrament “Entre dones” és la Neus.
Tot seguit una peça magnifica. La vaig escoltar un dia “a palu secu”, i ja em vaig quedar bocabadat. Ara, en viu, us ho podeu imaginar, allà dalt amb les mateixes veus que aquell dia, però aquest cop acompanyats de la guitarra....buf, buf, buf, quin bon moment, que be sona aquest grup.
La peça és “Pensant en tu”, escrita per l’Antoni Mas, un romàntic esplèndid i “enamorat” de les dones. En el cd la interpreta junt amb els Port-Bo la Laura Herrera.
Dic “enamorat” de les dones per la darrera publicació que va fer a la secció Port-Bo del bloc. Que per cert, trobo encertada, raonada, i ben fonamentada....he,he,he,he.
És molt elegant aquesta forma que te per dir-nos que està millor entre dones que entre homes.
Com ja t’he dit, estic d’acord amb tu, a mi em passa el mateix......

Em permets fer-te broma amb aquest tema?....
Jo tinc el Duomo a casa (espera que m’explico).
Aquesta paraula, be del llatí Domus Dei que significa la casa de Deu. Si em permeteu fer un senzill joc de paraules, “jo tinc el Deu a casa”, o el que seria el mateix, “jo en tinc una a casa que està com un Deu”.
Cris Dei Domus Havemus. apa, arregla-ho!.

En quina et vas inspirar per fer “pensant en tu”?. Bé, tan se val, que com diu en Carles Casanovas, no totes les peces estan basades en fets reals....

Port-Bo a TerrassaCarles Casanovas, entre atre cosa..... director musical dels Port-Bo.

I després d’aquesta preciosa peça, un altre de les que a mi m’agrada. L’estil de la pròpia peça, és el títol de la mateixa: "Barcarola".
Es molt senzilla i potser per això es que m’agrada tant i me la fa tant interessant. He trobat altes versions no cantades, sinó escrites, i cadascuna te una lletra diferent, però totes un gran significat. Moltes peces d'aquest estil varen arribar de veus de mariners que cantaven en castellà sense entendre què cantaven, i potser per aquesta raó ens ha arribat amb alguna lletra canviada.

Caram no goso a dir quina és la o les peces del nou treball que més m’agraden, em passa com a en Toni Mas.... m’agraden totes!.

Ostres, un altra que fot una patacada espectacular, “El capità”. Mireu, en aquesta li veig molt de futur, la veig cantada per molts i molts grups. Te un ritme d’havanera molt maco, tendre, i amb un missatge clar, que senzill es manar quan les coses van bé.....
Està escrita, com no, per en Carles Casanovas, i musicada altre cop, per en Toni Mas.

Sembla que només recordi els noms de les peces, però es que els vaig trobar tan encertats, em van fascinar tan amb les veus, que només donaria voltes a les fantàstiques interpretacions que ens varen regalar.

Quina il·lusió tenia per escoltar als Port-Bo i més quan a la cantada anava amb la Cris, doncs ella, “no va tenir la sort” de venir a Cornellà a escoltar-los, i m’havia dit que en tenia ganes.
Em va reafirmar que ho feien molt bé, que les veus son de lo millor que podem escoltar.

A vegades penso si el que jo veig, sento, i escolto els altres també ho perceben, i no és fins que ho compartim que no me’n adono si es així.

En Carles va proposar als assistents que si tenien alguna petició se la fessin saber a la mitja part, doncs com els assistents estaven de festa, ells hi van voler participar aportant “la seva veu” i les peces que els assistents volguessin escoltar.

Port-Bo a TerrassaJust al moment, quan toca....Grans, molt grans....

Just abans de la mitja part, “La clienta”, una peça molt divertida, no sé si el ritme és un swing, però poc li falta. Recordo una companya de cadira que poc li va faltar per posar-se a ballar.

Amb una tornada molt divertida que fa....
“[...]
Però de què vas, nena, que ho trenques tot,
li deia el botiguer.
Que pot ser un perill, fent tant de goig,
que surtis al carrer.....
[...]”.

Forces olles de cremat il·luminaven la nit de la plaça del triomf de Terrassa. Però era tan bo el moment d’havaneres que no em vaig aixecar a fer la foto, i quan podia, ja no quedava flama, va ser una llàstima, però estava captivat per aquelles meravelloses peces que ens presentaven els Port-Bo.

A la mitja part un grapat de gent es va concentrar davant l’escenari per comprar el nou treball. Ja és a la venta! Quina cua, ens ho prendrem amb calma..... però ens arribarà l’hora.....

Penso que es varen vendre forces cd’s del nou treball i d’altres que ells porten.
Recordo una dona capficada en que el nou treball no el volia, que ella volia un on sortissin les peces que ella coneix, i clar, eren les clàssiques. No se si la vaig ajudar, en Marc, quart component i tècnic de so dels Port-Bo no sabia que fer, ens miràvem i no sabíem que oferir-li.
Després de parlar amb ella i comentar quins son els temes que volia escoltar, vaig proposar-li que es quedés el treball “Clàssics”.
Un cop el va revisar, ens va dir que hi havia poques peces......
Llàstima, no l’hem convençut, llavors, tot d’una, vaig pensar, peces clàssiques i a dojo, doncs "Port-Bo al palau".......
Ep, ara si. Un treball amb vint-i-dues peces de l’any dos mil cinc, enregistrat en directe al Palau de la Música. Conté peces de les quals en desconeixem l’autor i peces relativament noves d’aquell any com “El meu secret”.

Finalment, hem va arribar el torn i en Marc, que era els qui els venia, va fer els honors..... Quines ganes d’escoltar-lo, plàstic fora!, ui no, ques som a la mitja part.....

Mestre, que les havaneres ens mantinguin units!, si senyor!.


Port-Bo a TerrassaEls Port-Bo fent Aromes de Queralt, gran sardana.

La segona part de la cantada va ser menys emocionant, doncs els temes, ja els teníem una mica escoltats.
Quedi clar que els que anem a més d’una cantada, volem escoltar les darreres peces incorporades per la formació al seu repertori, i clar, en els Port-Bo, jo encara no els hi he escoltat totes.
Han incorporat un bon grapat de peces noves i com ja és habitual, han obert el bagul de l’havanera i n’han estret alguna joia.
Aquestes joies que estrenaren, son havaneres clàssiques, de les quals se’n desconeix l’autor.
Us afegeixo un tall d’un treball de recerca que va fer en Xavier Febrés i del qual es van publicar unes gravacions, anomenades Havaneres de Llegenda.
En una d’elles ens expliquen......
[...]
Durant l’estiu dels anys quaranta i cinquanta, uns dels pioners del cant de taverna i per tant de les havaneres eren: l’Abelardo, es Ninyo i l’Hermós.
A l’estiu, aquests anaven a Can Patxei, una taverna situada a Tamariu a prop de “l’embarcaderu” (així es com ho anomenen) a cantar per la gent que venia de Barcelona i rodalies. “Cantaven a tot cantar” i ho feien per amor a l’art, es donaven per satisfets, si els convidaven a sopar.
En Pere Patxei els convidava a un bon sopar i els regalava una ampolla de cava que rifaven a la mitja part.
[...]
Port-Bo a TerrassaMineu Ferrer, Fonsu Carreras, Carles Casanovas....els Port-Bo.

Els Port-Bo n’han estret veritables joies, com “Cuando la noche tiende su manto”. Una peça cantada “a palu secu” que no et deixa indiferent.
També, “Mi serranita” és una d’aquestes peces extretes del bagul i que ens varen regalar a tots els seguidors d’Internet. Gràcies companys!
Entre altre sol·licitud, varen complaure algú que havia demanat “Mariner de terra endins”, un preciós poema de la Narcisa Oliver, musicat per en Josep Bastons.

També varen fer “la gavina” amb lletra i música del mestre Frederic Sirés.
[...]
Personatge vinculat als inicis del grup Port-Bo, actiu partícip de la colla que als anys seixanta inicia la lluita per la recuperació d’aquesta cultura popular, infatigable treballador de la música, ha deixat un record inesborrable i entranyable entre els palafrugellencs.
Text d'en Càstor Pérez de l'any 1988.
[...]

Cal destacar que aquesta preciosa havanera es va fer l’any 1928 en castellà amb el títol, “La gaviota” i no fou fins passats uns quants anys que la va traduir al català. És en la nostra llengua que s’ha donat a conèixer i ha trobat el reconeixement de molta gent.
Pocs son els grups que fan aquesta peça en versió original. Si en teniu ocasió, demaneu-la que també és una meravella.

La tornada en versió original diu....
[...]
Dile que la adoro,
dile que yo quiero
ver su tez divina
como un sueño evocador.

Y, en callada tarde,
cuando el sol desmaya.
Llévale mi recuerdo
de amor.

Lletra i música: Mestre Frederic Sirés.

Dues hores de cantada, caram quin goig, quantes ganes tenia d’escoltar al tercet de Calella. La cantada ja va per la recta final, comencen a sortir mocadors de bolsos i bolsets, això s’acaba companys.

M’espera mitja hora de camí fins arribar a casa, i ja que tenim el nou treball, veure’m que tal sona això que han fet d’envoltar-se de dones per cantar cançó de taverna, cançó marinera.....

M’entra faig l’escrit, tinc de fons “Entre dones”, i no se si us he comentat la peça “Camins (Entreforc)”. Escrita per en Carles Casanovas i musicada per en Josep Bastons. A l’enregistrament la canten els Port-Bo amb la Dolors Teixidor, una altre meravella que estic segur que donarà voltes per molts escenaris de l’havanera catalana. Tot i que no m’estranyaria que voltes fins i tot per escenaris de orquestres, doncs la peça s’hi diu.

Havaneres Port-Bo a TerrassaFonsu Carreras i Carles Casanovas.......en aquesta hi falta en Mineu.

“Que gran que ara és el llit que justejava”.

Gràcies per la lliçó, la companyia, la tria, i compartir tot el que compartiu.....

Salut, Força i Havaneres a dojo.


5 comentaris :

luzquebrilla ha dit...

Ep noi! no deixes res en el tinter...Sí una molt bona cantada amb amics del bloc i el Facebook al costat.Un nombrós públic en el qual la majoria eren dones(Com a missa!,i alguna molt "xistosa" la qual la seva veu sobresortia de tothom.En quasi totes les cantades hi sol passar alguna petita anècdota que fins a un cert punt resulta graciosa!.
Realment el repertori d'aquest any és magnífic, les noves molt treballades, i les populars ben escollides, i com sempre ben cantades, per tant un bon treball. Per tant les cantades d'enguany es presenten molt lluïdes, tot i així és guapo sentir també les antigues a la segona part, li donen un caire de sorpresa, i una no deixa de pensar,"Caram aquesta feia dies que no la sentia". Llàstima que les dues del final de cada cantada no passi el mateix,però comprenc que la majoria del públic les està esperant, me trobat en cantades que ja criden; L'Avi, L'Avi al principi, i un dia en Carles molt encertadament va contestar: L'Avi ja va venint...
Esperant repetir ben aviat una trobada com la de diumenge que de ben segur que amb el Port Bo o algun altre dels bons grups que seguim coincidirem oi amics?
Una abraçada
Anna

Tony ha dit...

Ei Anna.....
Si que m'he deixat una cosa, i molt important.
Recordes com va acabar la cantada?.....
Em sap greu haver-ho passat per alt....
Em va agradar molt, va ser un moment màgnific, un punt final com no podria ser un altre.
Acabar la cantada amb "El canó de Palamós" una peça escrita i musicada per l'Ortega Monasterio. Companys no un canó qualsevol, si no el canó del treball "Acoblats" i possant-hi la veu a sobre. Està molt bé, doncs no és un playblack, sinó que aprofiten la pista d'instruments, i afegeixen les veus en directe.
És una canya.......ESPECTACULAR!.

Ara, potser si que no em deixo res.....

Be, agraïr les mostres de suport un cop més....

Isabel ha dit...

Sí que va ser una molt bona cantada, sembla que no pugui ser, però els Port Bo es van superar. Suposo que segons com es troben fan i aquest cop es trobaven molt bé, em sembla a mi.
Coincideixo amb el Tony i amb l'Anna que el repertori va ser fantàstic. I també en que està bé que la segona part sigui una mica de recordatori, hi ha molta gent que no segueix els grups i entenc, com diu l'Anna que sempre demanin les mateixes. En aquesta cantada anaven els meus pares, sempre els han agradat les havaneres, però darrerament es queixaven que quan sentien algun grup no coneixien cap peça. Bé, aquest cop tampoc no coneixien les peces de la primera part, però els van encantar tant que encara que no haguéssin sentit les conegudes els hi hagués estat igual perquè les noves eren precioses i no tenien preu, això van dir-me. També em van dir una altra cosa, a la mitja part em comenta ma mare: "Aquest noi (Tony) ha estat rient durant tot el que portem de cantada i ara segueix rient". És que és molt feliç -vaig dir-li-, si veiéssis amb quin sentiment escriu... ho entendries.
I per si fos poc, El Canó de Palamós, ma mare no el va reconèixer fins que no va començar la lletra, un cop començada simplement... va flipar. Ells també van viure una nit molt feliç, fins i tot el meu pare va cantar i us puc assegurar que no és fàcil en un lloc obert.
Perdoneu que hagi parlat tant i tant d'una experiència personal, és que m'ha colpit força i gratament.
A banda de tot, gràcies Tony pel teu reportatge i fins la propera, senyors!

Tony ha dit...

Isabel, del teu comentari només afirmar que no estàs gens equivocada, Soc Feliç, espero que les arrugues així ho demostrin quan ja sigui gran....

M'agradaria explicar part d'aquesta felicitat amb una preciosa peça d'en Sabina que diu....

"Que el maquillaje no apague tu risa,
que el equipaje no lastre tus alas,
que el calendario no venga con prisas,
que el diccionario detenga la balas.

Que las persianas corrijan la aurora,
que gane el quiero la guerra del puedo,
que los que esperan no cuenten las horas,
que los que matan se mueran de miedo.

Que el fin del mundo, te pille bailando,
que el escenario me tiña las canas,
que nunca sepas ni como ni cuando,
ni ciento volando, ni ayer ni mañana.

Que el corazón no se pase de moda,
que los otoños te doren la piel,
que cada noche, sea noche de bodas,
que no se ponga la luna de miel.

Que las verdades no tengan complejos,
que las mentiras parezcan mentiras,
que no te den la razón los espejos,
que te aproveche mirar lo que miras.

Que no se ocupe de ti el desamparo,
que cada cena sea tu última cena,
que ser valiente no salga tan caro,
que ser cobarde no valga la pena.

Que no te compren por menos de nada,
que no te vendan amor sin espinas,
que no te duerman con cuentos de hadas,
que no te cierren el bar de la esquina".
Lletra i música: Joaquín Sabina

Amb altes paraules, no ho hagués fet millor....
La raó és aquesta cançó.

Salut, Força i Havaneres a dojo!.

Silvia ha dit...

Fantàstica cantada, molt especialment la primera part amb la presentació de les noves peces, autentiques "perles" que van deixar anar una darrera l'altre. Pensant en tu, El Capità, Camins (Entreforc) cançons que donaran molt a parlar, promet ser una molt bona temporada amb aquest repertori, i com a traca final, "El Canó de Palamós", personalment crec que una marxa amb un millor regust si els acords finals son els d'aquesta peça a ritme de swing.

Èxit total de públic i quin goig trobar-se amb tans coneguts, no nomes del Port-Bo sinó de les havaneres en general, Tony/Cris, Cris/Tony, Felicitats per la crònica i les fotos.

Que el corazón no se pase de moda ...
.... que no se ponga la luna de miel

I que mai deixem de fer allò que ens agrada i ens fa ser feliç

Petons i Abraçades

Les Havaneres

Recordo una estrofa del Mestre J.L. Ortega Monasterio, per veure si algú li fa cas......
“..... Escolteu la seva veu, oh canons de tot el món, i la gent de tot arreu, no més guerres ni més morts, no més bombes ni més focs, sóc el canó de Palamós. Si els canons de tot el món, fossin com el vell canó, que tranquil està adormit, blancs i negres dintre el pit, portarien una flor, la Rosa de Jericó.” Gràcies per avançat.............


Inici Bloc