dimarts, 5 d’octubre del 2010

3

Port-Bo a Sant Cugat del vallés el 2 d'Octubre del 10

Ha estat un cap de setmana molt especial, molt emotiu i molt havaneru.
Tot va començar divendres quant varem anar a Mataró a l’entrega dels Premis Blocs de Catalunya. Assistiem com a bloc finalista.

Premis blocs de Catalunya
És curiós però el premi me’l varen donar abans d’entrar per la porta de l’edifici on es feia l’entrega de premis. No ho oblidaré mai, ha estat una experiència segurament única i irrepetible. Gràcies!!.

Es va estrenar el Tecno-campus de Mataró amb aquest esdeveniment i allà el primer premi se’l va emportar un bloc de poesia al qual vaig aprofitar com no, per felicitar. Em vaig donar conta que hem competit amb blocs molt i molt importants, amb gent dedicada única i exclusivament al seu bloc, amb blocs subvencionats i recolzats per grans medis de comunicació i grans professionals, i tot així, Havanerus estàvem finalistes.

Premis blocs de Catalunya
Si no m’erro varem acabar en setena posició, tot un premi per un bloc d’havaneres. FIns i tot la Teresa va poder retratar-se amb el President del Parlament Ernest Benach amb una gorra del bloc feta per l'esdeveniment.
L’emoció viscuda no permet expressar-me millor i divendres ja avançava aquesta dita:
"Companys si la felicitat es pogués mesurar, avui n'ampliaven el rang". Gràcies!.

Sabeu una cosa?. Sant Cugat escolta havaneres de qualitat!.
Primer de tot vull felicitar a la revista Tot Sant Cugat com a responsables de la cantada pel fet de comptar pel seu 25 aniversari amb un dels millors grups d’havaneres del país, els Port-Bo.

Port-Bo a Sant Cugat
Tan de bo es prengui nota de la gran quantitat de públic que es va aplegar davant el Monestir per veure, gaudir i escoltar aquest bon grup d’havaneres. Jo vaig arribar una mica tard i escoltant el que vaig escoltar, gaudint el que vaig gaudir, em sap molt greu perdre’m un sol segon de la cantada doncs tot i cadascuns d’aquests adopten un valor molt mes elevat del que tenen.
Un cop més i ja m’he descomptat, la cantada ha tornat a ser un èxit.

Port-Bo a Sant Cugat
Ara farà dos anys, Port-Bo va trepitjar aquest poble i recordo que la gent en va parlar força d’aquella cantada. Es va fer a la Plaça de l’Om i crec que l’organització va anar a càrrec d’una altre entitat i el problema va ser meu que no hi vaig poder anar per motius de feina.
Aquesta no me la volia perdre per res, tenia que arribar com fos i així ho varem fer en arribar de Barcelona, una dutxa i ràpidament cap al Monestir. En arribar no hi havia lloc, tot era ple a besar, per sort, entre el públic assistent, apart de molts companys també hi eren l’Antonio i la Maria Rosa –els meus pares- i ens havien guardat lloc allà on a mi m’agrada, a la tercera o quarta fila.
Caram, aquest cop la companyia era insuperable, tenia la Cris, els pares i un grapat de seguidors del grup i del bloc.

Port-Bo a Sant Cugat
La sonorització de la cantada anava a càrrec d'una empresa especialitzada contractada per la pròpia organització. Esplèndids, una qualitat de so com poques vegades he pogut escoltar. No sé quina empresa és, però la veritat és que val la pena assabentar-se per el nivell que hi varen aportar.
Les peces escollides a la primera part eren gran part d’elles del treball que han enregistrat aquest any, “Entre dones” tot i que hi varen afegir alguna de ben popular com “Allá en la Habana” i altres no tan noves però ja prou conegudes com "El concert".

Port-Bo a Sant Cugat
A la mitja part hi va haver cremat per tothom que en va voler. S’havia de fer molta cua per obtenir-lo i aquí també em vaig adonar de la gran quantitat de gent que hi havia i dit de pas, que en volia.
Abans de començar la segona part vaig poder saludar als components del Port-Bo, en Carles Casanovas, Fonsu Carreras i Mineu Ferrer.

Carles Casanovas del grup Port-Bo a Sant Cugat
Fonsu Carreras del grup Port-Bo a Sant Cugat
Mineu Ferrer del grup Port-Bo a Sant Cugat
En Carles portava un petit full on anava recollint les diverses peticions que li anava fent el públic, doncs com ja havia anunciat, la tria de la segona part de la cantada l’escolliria el públic.
Vaig quedar parat, acceptava força peticions i mentre li demanaven ell anava pensant si la sabien o no, si l’havien assajat o no i com deia, si tindrien que fer molts “nanianos” o no.
Pels que no heu escoltat una cantada en directe dels Port-Bo, us diré que els “nanianos” és un altre idioma que parlen. Quan per un moment un tall de la peça els hi marxa del cap ho arreglen amb un “naniano” i avall.

Port-Bo a Sant Cugat
Val a dir, cal destacar i felicitar que jo que hi estic força pendent, en molt poques ocasions els hi he escoltat aquest nou idioma. Aquests companys del Port-Bo dia rere dia em demostren perquè estan on estan. Ho celebro companys!.
Ja que parlem de bons moments i bones representacions de Les Havaneres, aprofito per dir-vos que aquest grup Empordanès el pròxim mes de Novembre marxa cap a Istambul, ciutat que està situada mig a Europa i mig a Àsia, per participar en el Festival de Pera.

Bé a la segona part, en Carles Casanovas es posa el full de ruta de peticions ben a prop per tal de no deixar-se’n cap i la veritat és que crec que ho va aconseguir. Va començar amb una peça escrita en castellà pel mestre Ortega Monasterio i traduïda al català per en Carles CasanovasMargarita”. La va seguir una preciosa peça amb lletra i música de l’Antònia Vilàs que “se’n titola” "Mare vull ser pescador".

Port-Bo a Sant Cugat
Una tria molt ben escollida per part dels espectadors que no sols varen quedar bocabadats sinó que a més volien mes peces de les que havien demanat i ja n’havien cobert les peticions. "La barca xica" amb lletra d’en Rafael Llop i música d’en Josep Maria Roglan va arrencar una forta ovació per part del públic com també ho va fer la simpàtica peça d'en Josep Bergadà "La becaina".
Estaven esplèndids, radiaven felicitat i amor vers allò que estaven fent, que tant els agrada i tant ens emociona quan ho fan com dissabte. Varen posar-se a la gent a la butxaca, qui més qui menys volia col·laborar en la festa, un símptoma inequívoc és la col·laboració amb moltes peces d’un ampli cor.

Port-Bo a Sant Cugat
La feina la varen rematar amb una de les havaneres més boniques que he llegit, escoltat i gaudit mai. Amb lletra d’en Carles Casanovas i música d’en Josep Bastons, "A cau d'orella" i no em puc estar de escriure-la.
A cau d’orella.
M’agrada el blau de la mar,
m’agrada la tramuntana,
m’agraden les nits d’estiu,
i el cel rogent de l’albada.

M’agrada dels pins la olor,
i dels matins la rosada,
però més m’agrada el teu cos,
més m’agrada ta besada.

Res en el món em plau tant....
tu ets la raó del meu cant....
la melodia vibrant....
del meu cor.....
que més m’agrada.....

M’agraden els teus ulls verds,
i ta mirada encisera,
m’agraden els teus cabells,
quan la ventada els esvera,
m’agraden els teus petons,
amb regust de primavera,
i m’agrada el teu posat,
quan et canto una havanera.

M’agrada el teu despertar,
la teva veu riallera,
m’agrada la teva pell,
i el teu somrís, vida meva,
m’agrada quan dius que si,
ben fluixet i a cau d’orella,
m’agrada dur el teu record,
si sóc molt lluny de Calella.

Res en el món em plau tant....
tu ets la raó del meu cant....
la melodia vibrant....
del meu cor.....
que més m’agrada.....

Només un petit consell, xiuxiuegeu-li aquesta bonica peça al vostre estimat o estimada......
No em faig responsable del acte reflex que resulti.
En directe és una meravella, quan fa molt que no l’escoltes i te la tornen a cantar revius moments.....en que jo li he cantat a la meva estimada......i quantes vegades!.

Bé, havien d’anar acabant, darrera d’ells teníem l’actuació d’un grup local que ha esdevingut un referent al país, “La puerta de los sueños”. Varen demanar la vènia del públic per canviar “la bella Lola” per “Lola la tavernera” i aquest acceptar de bon grat i acabaren amb “el meu avi” com no podia ser d’una altre manera.

Port-Bo a Sant Cugat
Aquest cop, a part de felicitar al meravellós públic de Sant Cugat també vull ampliar un cop més la felicitació al grup per fer d’una festa un dia inoblidable i als organitzadors per comptar amb havaneres de qualitat.

Companys, amics, saludats, Havanerus tots, Salut, Força i Havaneres a dojo.

divendres, 1 d’octubre del 2010

3

Cubacant a Vall-llobrega el 28 de Setembre

Ahir varem acabar tard de la bella Lola i avui hi ha cantada de Cubacant a Vall-llobrega, les ganes i la il·lusió poden més que el cansament. El dia era meravellós quant a companyia, havíem quedat per dinar amb un gran amic, tot anava com havia d’anar.

Cubacant a Vall-Llobrega
Havent dinat li varem proposar d’anar a Vall-llobrega a escoltar, veure i gaudir de Cubacant. Sense dubtar-ho ni un moment, varem recollir dues o tres coses de casa i ens varem dirigir cap aquest poble al costat de Palamós.
Varem arribar d’hora, varem poder xerrar força estona amb els components, varem veure com en Jordi muntava tot l’equip de só del grup mentre uns per aquí i els altres per allà anaven posant altres cosses a lloc.
Crec que mai havia estat tan aviat en una cantada i la veritat es que no es que m’agradi gaire estar amb els braços creuats, però la feina que s’ha de fer per muntar i desmuntar un equip de só, te molt de mèrit i esforç.
Jo estava nerviós, no havia escoltat Cubacant en una cantada complerta en directe i al aire lliure.

Cubacant a Vall-Llobrega
La tarda se les prometia i ja us avanço que vaig fer curt del que m’esperava al que vaig gaudir, escoltar i sentir.
La tarda va ser molt i molt freda, bufava un aire que no et permetia treure les mans de les butxaques. Ens havia agafat amb la guàrdia baix, anàvem molt justos de roba, una mica més tapats que a l’estiu, però no suficient per la que ens venia a sobre.
L’escenari era situat al final de la plaça i entrava un aire pel fons que tallava, mireu si era fred i fort que els musics varen decidir no canviar-se de roba per tal no agafar un refredat.
En cap moment es van plantejar ajornar la cantada, però si que varen demanar permís per tapar-se al màxim.

Cubacant a Vall-Llobrega
Les condicions eren adverses però el grup va fer una cantada musicalment excepcional, qualitativament, difícil de superar. I fins i tot ens donaren la calor i el caliu necessari per fer que ningú fes cas d’aquell vent que tant fred bufava.
Entre els assistents teníem la primera fila plena de seguidors del bloc i companys Havanerus.
Començant per l’esquerra en Lluis i la Teresa, la Marina amb el seu marit i una amiga, en Joan i la Dolors, l’Annamaria i la mare, l’Antonio Martínez, en Josep Bastons, la Contxi i l’Anna, la Cris i jo. Us he de dir que en Pere no va seure en tota la cantada i no va ser per fer baixar el menjar ja que no menja massa.
El fred volia agafar protagonisme en totes les peces, però permeteu-me que no li doni, el grup va defensar aquell escenari com si fos seu i poc a poc el fred va anar deixant pas a un meravellós grup que havia pujat a cantar unes quantes cançons de taverna.

Cubacant a Vall-Llobrega
Ens varen regalar unes peces precioses de les que us en destaco "Tu aventura", "Qualsevol dia", "Vestida de nit", com a primeres peces que ens varen regalar.
La feina d’en Càstor per empastar les tres veus s’ha de reconèixer com un veritable repte. Està aconseguint que dia a dia aquest jove grup soni millor i millor, fins al punt que jo ja el compto entre els millors.

També varen interpretar magistralment la preciosa havanera “la Habana se llama Elena” amb lletra d’Antonio Serrano de Haro i música d’en Càstor Pérez.
Les dolces veus tant de la Neus com la d’en Xiqui com la d’en Càstor fa que totes les peces sonin amb un caire diferent al habitual i al que ens tenen acostumats altre grup.
Sempre dic que quan escoltes diversos grups de bona qualitat, et dones conta que cadascun te una cosa que el diferencia de l’altre i acabes per no poder comparar qui ho fa millor doncs cadascun ho fa d’una manera diferent.

Cubacant a Vall-Llobrega
Com us podeu imaginar, sovint se’m pregunta pel grup que més m’agrada i normalment la resposta sempre va adreçada cap a una mateixa banda i és que depèn de la peça i del moment, m’agrada més un grup que un altre.
En altre escrit haureu vist com menciono peces i comento que pocs cops he vist tanta emoció i sentiment, doncs bé, en el cas que ens ocupa de Cubacant, aquest cap de setmana he pogut gaudir de les dues coses, sentiment i emoció i fins i tot us diria que hi varen afegir coratge.
Ens varen regalar la nova rumba d’en Tòful Mus i Josep BastonsLa subhasta” i el preciós valset “Vola, vola barca meva”.
Aquesta última s’està convertint en un dels valsets més bonics que he escoltat en els últims temps.
La plaça era plena de gent que s’havia posat arrecerada del vent. Nosaltres érem a primera fila, no m’agradava gaire la situació doncs el só el teníem molt a sobre, però era qüestió d’estar ben apretadets per tal de passar el mínim fred possible.
La qualitat del so era molt i molt bona, la plaça quedava plena d’havaneres per tot arreu, i no molestava tenir els altaveus tan aprop.
No sé si ho va fer el grup amb les peces que interpretava, però el fred em va anar passant tot i que cada vegada veia a la gent més tapada....

Cubacant a Vall-Llobrega
L’escalfor d’aquelles veus arribava on havia d’arribar, no sé si els nostres aplaudiments també els van servir per alguna cosa, la veritat és que em vaig donar conta de la vocació i l’amor que tenen vers el gènere aquest quartet, la Neus, en Càstor, l’Enric i en Xiqui.
Un dels nous arranjaments d’en Càstor Pérez ha estat barrejar dues peces similars quant a melodia però amb la diferencia de la llengua, la lletra i el títol. La peça “se’n titola” “Tu – Tecla”. I us en deixo un tall de les dues per que veieu les diferencies.

TU
En Cuba la isla hermosa
del ardiente sol
bajo su cielo azul
adorable trigueña,
de todas las flores
la reina eres tú. (Bis)
Fuego sagrado guarda tu corazón
el claro cielo su alegría te dio.
Y en tus miradas ha confundido Dios
de tus ojos la noche y la luz
de los rayos del sol.


TECLA
Tecla se llamó la mulata
que yo camelaba con sal
de la mismita Habana
la pobre teclita era natural. (BIS)
Recuerdo un día
que juntitos los dos
en la manigua
nos juramos amor.
Llegó el momento
para España embarqué
y comprendo que fui muy cruel
por que allá la dejé.


A la recta final de la cantada ens varen regalar les peces “M’encantaria” i “El pensament”, per acabar ara si, amb “la bella Lola” i “el meu avi”.

Cubacant a Vall-Llobrega
La Neus va demanar que pugessin uns quants havanerus a l’escenari, en Francesc i en Xevi dels Panxuts, en Pere Margall del Bergantí, en Josep Bastons per dirigir “el coru”. I des de baix es va escoltar un comentari del que fa la veu de baix al grup Bergantí i que l’anomenen Pere Margall demanant la meva presencia dalt de l’escenari. Fins llavors la cantada era seria, a partir d’aquell moment va deixar de ser-ho.
No us ho negaré companys, vaig passar una mica de vergonya quan em va tocar pujar dalt de l’escenari, però no em vaig fer pregar gaire.

Cubacant a Vall-Llobrega
En acabar més d'un esperava el cremat que veiem fer al costat nostre que dit de pas, ens ajudava quan venia una bufarada d'aire i ensportava l'aroma del rom i l'escalfor de les flames.

Amics, companys, saludats, havanerus tots, Salut, Força i havaneres a dojo.

Les Havaneres

Recordo una estrofa del Mestre J.L. Ortega Monasterio, per veure si algú li fa cas......
“..... Escolteu la seva veu, oh canons de tot el món, i la gent de tot arreu, no més guerres ni més morts, no més bombes ni més focs, sóc el canó de Palamós. Si els canons de tot el món, fossin com el vell canó, que tranquil està adormit, blancs i negres dintre el pit, portarien una flor, la Rosa de Jericó.” Gràcies per avançat.............


Inici Bloc