divendres, 1 d’octubre de 2010

3

Cubacant a Vall-llobrega el 28 de Setembre

Ahir varem acabar tard de la bella Lola i avui hi ha cantada de Cubacant a Vall-llobrega, les ganes i la il·lusió poden més que el cansament. El dia era meravellós quant a companyia, havíem quedat per dinar amb un gran amic, tot anava com havia d’anar.

Cubacant a Vall-Llobrega
Havent dinat li varem proposar d’anar a Vall-llobrega a escoltar, veure i gaudir de Cubacant. Sense dubtar-ho ni un moment, varem recollir dues o tres coses de casa i ens varem dirigir cap aquest poble al costat de Palamós.
Varem arribar d’hora, varem poder xerrar força estona amb els components, varem veure com en Jordi muntava tot l’equip de só del grup mentre uns per aquí i els altres per allà anaven posant altres cosses a lloc.
Crec que mai havia estat tan aviat en una cantada i la veritat es que no es que m’agradi gaire estar amb els braços creuats, però la feina que s’ha de fer per muntar i desmuntar un equip de só, te molt de mèrit i esforç.
Jo estava nerviós, no havia escoltat Cubacant en una cantada complerta en directe i al aire lliure.

Cubacant a Vall-Llobrega
La tarda se les prometia i ja us avanço que vaig fer curt del que m’esperava al que vaig gaudir, escoltar i sentir.
La tarda va ser molt i molt freda, bufava un aire que no et permetia treure les mans de les butxaques. Ens havia agafat amb la guàrdia baix, anàvem molt justos de roba, una mica més tapats que a l’estiu, però no suficient per la que ens venia a sobre.
L’escenari era situat al final de la plaça i entrava un aire pel fons que tallava, mireu si era fred i fort que els musics varen decidir no canviar-se de roba per tal no agafar un refredat.
En cap moment es van plantejar ajornar la cantada, però si que varen demanar permís per tapar-se al màxim.

Cubacant a Vall-Llobrega
Les condicions eren adverses però el grup va fer una cantada musicalment excepcional, qualitativament, difícil de superar. I fins i tot ens donaren la calor i el caliu necessari per fer que ningú fes cas d’aquell vent que tant fred bufava.
Entre els assistents teníem la primera fila plena de seguidors del bloc i companys Havanerus.
Començant per l’esquerra en Lluis i la Teresa, la Marina amb el seu marit i una amiga, en Joan i la Dolors, l’Annamaria i la mare, l’Antonio Martínez, en Josep Bastons, la Contxi i l’Anna, la Cris i jo. Us he de dir que en Pere no va seure en tota la cantada i no va ser per fer baixar el menjar ja que no menja massa.
El fred volia agafar protagonisme en totes les peces, però permeteu-me que no li doni, el grup va defensar aquell escenari com si fos seu i poc a poc el fred va anar deixant pas a un meravellós grup que havia pujat a cantar unes quantes cançons de taverna.

Cubacant a Vall-Llobrega
Ens varen regalar unes peces precioses de les que us en destaco "Tu aventura", "Qualsevol dia", "Vestida de nit", com a primeres peces que ens varen regalar.
La feina d’en Càstor per empastar les tres veus s’ha de reconèixer com un veritable repte. Està aconseguint que dia a dia aquest jove grup soni millor i millor, fins al punt que jo ja el compto entre els millors.

També varen interpretar magistralment la preciosa havanera “la Habana se llama Elena” amb lletra d’Antonio Serrano de Haro i música d’en Càstor Pérez.
Les dolces veus tant de la Neus com la d’en Xiqui com la d’en Càstor fa que totes les peces sonin amb un caire diferent al habitual i al que ens tenen acostumats altre grup.
Sempre dic que quan escoltes diversos grups de bona qualitat, et dones conta que cadascun te una cosa que el diferencia de l’altre i acabes per no poder comparar qui ho fa millor doncs cadascun ho fa d’una manera diferent.

Cubacant a Vall-Llobrega
Com us podeu imaginar, sovint se’m pregunta pel grup que més m’agrada i normalment la resposta sempre va adreçada cap a una mateixa banda i és que depèn de la peça i del moment, m’agrada més un grup que un altre.
En altre escrit haureu vist com menciono peces i comento que pocs cops he vist tanta emoció i sentiment, doncs bé, en el cas que ens ocupa de Cubacant, aquest cap de setmana he pogut gaudir de les dues coses, sentiment i emoció i fins i tot us diria que hi varen afegir coratge.
Ens varen regalar la nova rumba d’en Tòful Mus i Josep BastonsLa subhasta” i el preciós valset “Vola, vola barca meva”.
Aquesta última s’està convertint en un dels valsets més bonics que he escoltat en els últims temps.
La plaça era plena de gent que s’havia posat arrecerada del vent. Nosaltres érem a primera fila, no m’agradava gaire la situació doncs el só el teníem molt a sobre, però era qüestió d’estar ben apretadets per tal de passar el mínim fred possible.
La qualitat del so era molt i molt bona, la plaça quedava plena d’havaneres per tot arreu, i no molestava tenir els altaveus tan aprop.
No sé si ho va fer el grup amb les peces que interpretava, però el fred em va anar passant tot i que cada vegada veia a la gent més tapada....

Cubacant a Vall-Llobrega
L’escalfor d’aquelles veus arribava on havia d’arribar, no sé si els nostres aplaudiments també els van servir per alguna cosa, la veritat és que em vaig donar conta de la vocació i l’amor que tenen vers el gènere aquest quartet, la Neus, en Càstor, l’Enric i en Xiqui.
Un dels nous arranjaments d’en Càstor Pérez ha estat barrejar dues peces similars quant a melodia però amb la diferencia de la llengua, la lletra i el títol. La peça “se’n titola” “Tu – Tecla”. I us en deixo un tall de les dues per que veieu les diferencies.

TU
En Cuba la isla hermosa
del ardiente sol
bajo su cielo azul
adorable trigueña,
de todas las flores
la reina eres tú. (Bis)
Fuego sagrado guarda tu corazón
el claro cielo su alegría te dio.
Y en tus miradas ha confundido Dios
de tus ojos la noche y la luz
de los rayos del sol.


TECLA
Tecla se llamó la mulata
que yo camelaba con sal
de la mismita Habana
la pobre teclita era natural. (BIS)
Recuerdo un día
que juntitos los dos
en la manigua
nos juramos amor.
Llegó el momento
para España embarqué
y comprendo que fui muy cruel
por que allá la dejé.


A la recta final de la cantada ens varen regalar les peces “M’encantaria” i “El pensament”, per acabar ara si, amb “la bella Lola” i “el meu avi”.

Cubacant a Vall-Llobrega
La Neus va demanar que pugessin uns quants havanerus a l’escenari, en Francesc i en Xevi dels Panxuts, en Pere Margall del Bergantí, en Josep Bastons per dirigir “el coru”. I des de baix es va escoltar un comentari del que fa la veu de baix al grup Bergantí i que l’anomenen Pere Margall demanant la meva presencia dalt de l’escenari. Fins llavors la cantada era seria, a partir d’aquell moment va deixar de ser-ho.
No us ho negaré companys, vaig passar una mica de vergonya quan em va tocar pujar dalt de l’escenari, però no em vaig fer pregar gaire.

Cubacant a Vall-Llobrega
En acabar més d'un esperava el cremat que veiem fer al costat nostre que dit de pas, ens ajudava quan venia una bufarada d'aire i ensportava l'aroma del rom i l'escalfor de les flames.

Amics, companys, saludats, havanerus tots, Salut, Força i havaneres a dojo.

3 comentaris :

esteve ha dit...

Feia un fred que pelava tothom estava mig arrupit però disfrutantb i agraint el magnific concert del nou grup Cubacant a Vall-LLobrega.

Un nou grup esplèndid que ja ha captivat a tots els que l'han escoltat aquest any que s'han estrenat.

Amb tot l'amor per la música i la seva professió van cantar-nos un recull de precioses peces sota un cel enfosquit de tempesta i un fred inesperat..i ho van fer-ho de manera magistral donant el millor quen porten dins;l'amor a la música.

Grup Cubacant tot un plaer escoltar-vos.Sou fantàstics.
Neus Mar;una veu esplèndida que enriqueix l'havanera i una noia guapa i encantadora.
Que per molts anys segueixis en el món de la cançó de taverna.
Ets tot el que faltava a l'havanera!!
GUAPA!!

FELICITATS AL GRUP CUBACANT!

Neus ha dit...

GUAPOOOO!!! Només puc fer una cosa.. donar-te un milió de gràcies per les teves paraules i dir-te que mentre pugui continuaré en el món de la cançó de taverna que, tot i ser un món d'homes, m'hi trobo molt gust. MÉS GRÀCIES I MIL PETONS!!!!

esteve ha dit...

NEUS,LES GRÀCIES LES TENS TOTES TU!!
Ha dit Vador al vostre blog que fora prejudicis i que dones regust femeni a les havaneres.Molt cert.
Per molts anys i ja que parles de mil petons que et torno també amb afecte i tinguenten compte que podria ser el teu avi,deixe'm dedicar-te també una poema d'un poeta andalús (en castellà que era el que hi havia llavors) i ja que cantes havaneres clàssiques en castellà,s'escaura molt bé.

"POR UNA SONRISA UN MUNDO,
POR UNA MIRADA UN CIELO,
POR UN BESO...YO NO SÉ
QUE TE DIERA POR UN BESO!!

Del gran romàntic,Gustavo Adolfo Becquer.
És curt però diu molt.En Jan li ha dedicat a la noia guapa del Port Bo un poema de petons,aquesta noia encandilada amb el poema d'en Carles Casanovas,Pensaments que també parla d'un bes que no se sap perquè no s'ha robat,el Si LLego a Besarte...quantes lletres dedicades a quelcom tan apassionat i a la vegada senzill com és un...petó.

Per tu Neus guapissima.Per molts anys de cançons i bona sort en aquest dificil món de l'havanera.

Les Havaneres

Recordo una estrofa del Mestre J.L. Ortega Monasterio, per veure si algú li fa cas......
“..... Escolteu la seva veu, oh canons de tot el món, i la gent de tot arreu, no més guerres ni més morts, no més bombes ni més focs, sóc el canó de Palamós. Si els canons de tot el món, fossin com el vell canó, que tranquil està adormit, blancs i negres dintre el pit, portarien una flor, la Rosa de Jericó.” Gràcies per avançat.............


Inici Bloc