Bon dia companys.
Un any que deixem enrere i un de nou que comença. El que deixem li varen posar el nom de deu, bé, potser li tocava portar aquest nom, però el cert és que ni per la banda Havanera, ni per la personal, que cada cop tenen més vincle, ho ha estat.
Si faig un resum global sempre trobo fins al moment un any positiu. docns tan sols que hi hagi un bon moment ja val la pena, i la veritat amb companys com els que he tingut, si no agraís aquests deliciosos moments, m’enganyaria.
Tot i que per trobar paraules positives vers Les Havaneres d’aquest any, he d’esborrar per un moment el mes de Novembre, doncs copsa qualsevol pensament vers el gènere que més m’apassiona.
Si ho faig així us diré que aquest any ha estat molt especial, hem pogut escoltar autentiques meravelles dalt d’escenaris.
Malauradament no puc passar per alt la pèrdua d’en Càstor, doncs gràcies a ell, he escoltat grans cantades “concerts” d’havaneres com la de Sant Roc, la de Calella amb la Sílvia, les darreres a la “biutiful” amb la Neus i en Xiqui....
Fins i tot ara li donen premis.....això si, a títol pòstum, ja que en vida, pocs érem els que li agraíem, valoràvem i compartíem la seva tasca.
Company, com canvien les coses quan no ets davant!
A la resta dir-vos que és un autèntic plaer llegir-vos, escoltar-vos, sentir-vos i tenir-vos. Ja “friso” per que torni la temporada.....
Siguem feliços, que és el que ens enduem!.
Gràcies a tots els lectors i comentaristes del bloc pel suport, un any més ens hem superat, hem fet la família més gran. A veure si calem bé amb un esquer adient i aconseguim que participi més gent, inclús els membres dels grups.
Aquest any que comença tinc molts i bons pensaments pel bloc, només cal ser-hi.
Salut Força i Havaneres a dojo.
dijous, 23 de desembre del 2010
dimarts, 14 de desembre del 2010
9
Des de l’Associació de Suport a la Dona de Palafrugell, l’any passat ja varen engegar el projecte de fer una cantada solidària, en aquella ocasió es va celebrar a La Bisbal d’Empordà. Veient l’èxit es va decidir mantenir-ho i anar-ho millorant any rere any.
- Busca’m a l’Empordà (Carles Casanovas – Antoni Mas).
El segon grup a pujar a l’escenari va ser el Peix Fregit amb en Jordi Tormo, Pep Nadal i Norbert Torrecillas.
- Lamento borincano (Rafael Hernández).
- Girona m’enamora (Ricard Viladesau).
- Para ti (Pep Nadal).
La tria de peces va ser:
- El clavel (En desconeixem l’autor).
- Temps perdut (Glòria Cruz – Càstor Pérez).
- Tamariu (Narcisa Oliver – Josep Bastons).
- Luz que brillas (En desconeixem l’autor).
La tria de peces va ser:
- El adiós del soldado (En desconeixem l’autor).
- Qualsevol dia (Tòfol Mus – Josep Bastons).
- Tu aventura (Floreal Torres).
- Vola barca meva (Tòfol Mus – Josep Bastons).
Va semblar com si en Pere no hagués plegat mai, per mi, un dels millors moments de la nit, si més no, dels que més qualitat va tenir.
La tria de peces va ser:
- Follia (en desconeixem l’autor – Josep Bastons).
- Lejos de ti ( En desconeixem l’autor).
- Tamariuenca ( En desconeixem l’autor).
- Ventanita florida (L.C. Amadori – Enrique Delfino).
- Vestida de nit (Glòria Cruz – Càstor Pérez).
- Cubacant (Neus Mar, Xiqui Ramon i Enric Canada).
- L'Empordanet (Xavi Jonama, Lluis Bofill i David Menor).
- Peix Fregit (Jordi Tormo, Pep Nadal i Norbert Torrecillas).
- Pere Molina, per ser-hi i pujar a fer-ne unes quantes.
- Ajuntament de Palafrugell i als companys del Teatre (Agustí i Joan).
- Marc Carreras per sonoritzar la cantada.
- Xicu Sànchez Carcassés per la seva professionalitat i la excepcional tasca que ha fet, fa i desenvolupa.
- Josep Bastons, per la seva importantíssima col·laboració.
- Angel Romero pel bon cremat que va fer.
- Tots els col·laboradors amb els quals hem pogut fer front a les despeses que comportava la cantada.
- A tots els Havanerus per ser-hi.
- A TV3 per venir a enregistrar la cantada.
- A la Cris, per tantes coses que fa sense ser vista, i entre altre, els nostres ulls en gaudeixen.
Em permetueu que us adjunti un recull d'imatges diverses de la cantada?.
IIª Cantada d’havaneres per a La Marató de TV3
Companys, us volia fer partícips de la meravellosa cantada que varem viure aquest Dissabte 11 de Desembre al Teatre Municipal de Palafrugell. Aquest cop no elogiaré massa l'esdeveniment, n'era part implicada i potser els elogis o les critiques, ens les podeu fer vosaltres que hi vareu ser, tot i que algun i alguna jo gosaré a fer-la.
Per segon any consecutiu “Les havaneres” han format part dels esdeveniments que es celebren al llarg d’aquests dies per La Marató de TV3 i que enguany té com a repte acostar la societat catalana a les “Lesions medul·lars i cerebrals adquirides de manera sobtada”.
“Un esdeveniment popular, amb cançó popular com a lligam”.Des de l’Associació de Suport a la Dona de Palafrugell, l’any passat ja varen engegar el projecte de fer una cantada solidària, en aquella ocasió es va celebrar a La Bisbal d’Empordà. Veient l’èxit es va decidir mantenir-ho i anar-ho millorant any rere any.
El món de Les Havaneres, cant de taverna en general, sempre ha estat lligat als homes, entre altres coses perquè les dones no eren ben vistes en aquests llocs. Amb les noves generacions, aquest paper està canviant i en la cantada que ens ocupa i com a fet diferencial s’aconsegueix que una dona interpreti una cançó amb tots i cadascun dels grups participants.
La Neus Mar gràcies a la seva constant evolució i a l’ajuda inqüestionable del nostre estimat i recordat Càstor Pérez s’ha guanyat un lloc dins aquest. Ell va ser el seu mestre, ella en segueix les petjades....
El cartell comptava amb cinc dels que amb tota probabilitat son els grups amb més reconeixement popular i qualitat musical del nostre país: Arjau, Bergantí, Cubacant, L’Empordanet i Peix Fregit.
Com a presentador comptaven amb el reconegut periodista Palamosí, Francesc Sánchez Carcassés, que ens va acostar al que és La Marató i ens va presentar a tots els grups amb tots els coneixements que ell sempre ens aporta.
Com a presentador comptaven amb el reconegut periodista Palamosí, Francesc Sánchez Carcassés, que ens va acostar al que és La Marató i ens va presentar a tots els grups amb tots els coneixements que ell sempre ens aporta.
Un altre toc distintiu de la cantada era el recull d’imatges que precedia l’entrada de cada grup acompanyades amb uns acords de guitarra en record d’en Càstor Pérez.
El primer grup en regalar-nos la seva interpretació va ser el grup Bergantí, amb en Pere Fort, Pere Margall, Joan Ripoll i Miquel Llorens.
El primer grup en regalar-nos la seva interpretació va ser el grup Bergantí, amb en Pere Fort, Pere Margall, Joan Ripoll i Miquel Llorens.
La qualitat en la seva interpretació va ser fabulosa, tot i que ara estan agafant forces per la propera temporada, els vaig notar a ple rendiment, amb moltes ganes i il·lusió.
La tria de peces va ser:
- Marta (Moisés Simons).
- La Habana se llama Elena (A. Serrano de Haro – Càstor Pérez).
- La taverna del vell mercant (Enric Ferrer).La tria de peces va ser:
- Marta (Moisés Simons).
- La Habana se llama Elena (A. Serrano de Haro – Càstor Pérez).
- Busca’m a l’Empordà (Carles Casanovas – Antoni Mas).
Una tria molt encertada, varen incloure una havanera de les que en Càstor Pérez havia musicat, fet que va provocar les primeres ovacions de la tarda.
En la darrera peça es va afegir la Neus i va aportar el seu distintiu. La Neus Mar va fer amb ells la darrera peça i la complicitat entre ells es deixa palès en la seva magnifica interpretació.
El segon grup a pujar a l’escenari va ser el Peix Fregit amb en Jordi Tormo, Pep Nadal i Norbert Torrecillas.
Tot just venen de ficar al forn un nou treball discogràfic, que si res no ho atura veurà la llum a principis de temporada. La seva actuació també va ser d’una elevada qualitat musical. Us en destaco la sardana escrita pel “príncep de la tenora” Ricard Viladesau “Girona m’enamora”, que va fer que el públic assistent, portes el compàs tot picant de mans. De nou, la Neus afegí un toc personal, diferent, com no, femení, a la magnifica peça d’en Pep Nadal, “Para ti”.
La tria de peces va ser:
- Aigua de mar (Joan Nadal – Pep Nadal).La tria de peces va ser:
- Lamento borincano (Rafael Hernández).
- Girona m’enamora (Ricard Viladesau).
- Para ti (Pep Nadal).
El tercer grup en pujar, els Arjau amb en Jordi Rubau i Jordi Grau.
La seva manera de viure l’havanera em porta tot sovint al record del mestre fa poc desaparegut. Els meus ulls s’humitejaren amb els acords de la guitarra, fet que contrastava amb la meva cara d’alegria pel fet de poder estar present i recordant aquells deliciosos moments. En la seva tria també hi va haver una peça musicada per en Càstor Pérez i escrita per la Glòria Cruz “Temps perdut”, que al igual que els grups precedents li varen dedicar.
La seva manera de viure l’havanera em porta tot sovint al record del mestre fa poc desaparegut. Els meus ulls s’humitejaren amb els acords de la guitarra, fet que contrastava amb la meva cara d’alegria pel fet de poder estar present i recordant aquells deliciosos moments. En la seva tria també hi va haver una peça musicada per en Càstor Pérez i escrita per la Glòria Cruz “Temps perdut”, que al igual que els grups precedents li varen dedicar.
El so amb aquest grup no va ser com esperàvem i la veu d’en Jordi Grau per motius tècnics, no es va escoltar en quasi cap peça com havia de ser, una llàstima no poder gaudir d’una veu com la d’aquest jove Palafrugellenc. També varem tenir problemes per escoltar la veu de la Neus en la preciosa havanera que va interpretar amb ells “Luz que brillas”.
La tria de peces va ser:
- El clavel (En desconeixem l’autor).
- Temps perdut (Glòria Cruz – Càstor Pérez).
- Tamariu (Narcisa Oliver – Josep Bastons).
- Luz que brillas (En desconeixem l’autor).
El quart grup va ser Cubacant, ens acostàvem als moments en els que teníem que tenir més cura quant a emocions. El grup no ens ho va posar fàcil. Inicialment varen pujar els que en varen ser els primers iniciadors, la Neus Mar i l’Enric Canada, que acompanyats per un gran pianista com és en Pere Fort, del grup Bergantí, varen dedicar “El adiós del soldado” a l’espectacle que varen crear junt amb en Càstor Pérez, i que donaven per acabat, “l’Essència de l’havanera”.
En acabar la primera peça, van demanar la presència d’en Francesc “Xiqui” Ramón, incorporat aquest any al grup, i amb el qual han decidit tirar endavant el projecte que varen engegar.
També van comptar amb el mestre Josep Bastons que guitarra en mà –i més jove que mai- va pujar al escenari per acompanyar-los en les tres peces que quedaven. Una actuació molt bona tenint em compte la situació per la que estan passant.
També van comptar amb el mestre Josep Bastons que guitarra en mà –i més jove que mai- va pujar al escenari per acompanyar-los en les tres peces que quedaven. Una actuació molt bona tenint em compte la situació per la que estan passant.
La tria de peces va ser:
- El adiós del soldado (En desconeixem l’autor).
- Qualsevol dia (Tòfol Mus – Josep Bastons).
- Tu aventura (Floreal Torres).
- Vola barca meva (Tòfol Mus – Josep Bastons).
El grup va aprofitar l’avinentesa per informar-nos del que serà el seu futur, i no és altre que comptar amb la col·laboració d’en Jordi Rubau i Jordi Grau per tirar endavant el llegat que en Càstor els ha deixat, tot i que aquests no deixaran el que ja tenen, el grup Arjau.
El cinquè i darrer grup va ser L’Empordanet que amb en Xavi Jonama, Lluis Bofill i la darrera incorporació David Menor, es presentaven com el que molt probablement serà la nova formació.
Ells també van tenir molts moments dedicats al que també va ser el seu mestre, Càstor Pérez. I també us he de dir que van defensar molt bé la situació per la que estan passant.
Una de les sorpreses va ser que en Pere Molina, membre del grup fins fa un any, va pujar per acompanyar als seus antics companys en una de les peces dedicades a en Càstor. Llavors fou quan en David Menor va retirar-se i ens van regalar en Pere, en Xavi i en Lluis, un altre moment emocionant de la nit, cantar “ventanita florida”.
Una de les sorpreses va ser que en Pere Molina, membre del grup fins fa un any, va pujar per acompanyar als seus antics companys en una de les peces dedicades a en Càstor. Llavors fou quan en David Menor va retirar-se i ens van regalar en Pere, en Xavi i en Lluis, un altre moment emocionant de la nit, cantar “ventanita florida”.
Va semblar com si en Pere no hagués plegat mai, per mi, un dels millors moments de la nit, si més no, dels que més qualitat va tenir.
La tria de peces va ser:
- Follia (en desconeixem l’autor – Josep Bastons).
- Lejos de ti ( En desconeixem l’autor).
- Tamariuenca ( En desconeixem l’autor).
- Ventanita florida (L.C. Amadori – Enrique Delfino).
- Vestida de nit (Glòria Cruz – Càstor Pérez).
En acabar la seva interpretació, el grup Cubacant es van unir a L’Empordanet a dalt de l’escenari, per tal de cantar al que va ser el seu mestre una de les havaneres més boniques que s’ha escrit fins al moment en català, amb lletra de la Glòria Cruz i música del nostre sempre estimat Càstor Pérez, “Vestida de nit”.
Aquest cop, el recull d’imatges va anar passant per la pantalla del teatre mentre els dos grups cantaven. En acabar, tot el teatre es va fondre en una espectacular ovació que va fer que més d’un hagués de treure el mocador, i no pas per fer “la bella Lola” tot i que ja era el torn, doncs la cantada estava arribant a la seva fi.
Així que de nou en Francesc Sànchez Carcassés va demanar la presència de tots els membres dels grups participants, així com la presència de la Mercè Amoros com a organitzadora de l’esdeveniment i la meva com a responsable de les per tal de fer les dues darreres peces, “la bella Lola” i “El meu avi”.
Així que de nou en Francesc Sànchez Carcassés va demanar la presència de tots els membres dels grups participants, així com la presència de la Mercè Amoros com a organitzadora de l’esdeveniment i la meva com a responsable de les per tal de fer les dues darreres peces, “la bella Lola” i “El meu avi”.
En acabar i degut a la insistència dels aplaudiments varen fer que tots els presents interpretéssim de nou “Vestida de nit”. La cantada no podia acabar de millor manera que amb la meravellosa peça de la Glòria Cruz i en Càstor Pérez, i recordant la espectacular recaptació que la cantada d’havaneres va aportar al marcador de La Marató de TV3 que es celebra el proper Diumenge 19 de Desembre.
No voldria acabar l’escrit sense aquests agraïments:
No voldria acabar l’escrit sense aquests agraïments:
Gràcies a.....
- les més de 300 persones que omplien el Teatre.
- Associació de suport a la Dona de Palafrugell per l'organització i suport incondicional a tirar endavant la idea, trobar col·laboradors, i tantes i tantes tasques que han fet.
- Neus Mar per la idea, direcció, creació de l'esdeveniment i tota la feinada que va fer.
- Arjau (Jordi Grau i Jordi Rubau).
- Bergantí (Pere Fort, Pere Margall, Joan Ripoll i Miquel Llorens).- les més de 300 persones que omplien el Teatre.
- Associació de suport a la Dona de Palafrugell per l'organització i suport incondicional a tirar endavant la idea, trobar col·laboradors, i tantes i tantes tasques que han fet.
- Neus Mar per la idea, direcció, creació de l'esdeveniment i tota la feinada que va fer.
- Arjau (Jordi Grau i Jordi Rubau).
- Cubacant (Neus Mar, Xiqui Ramon i Enric Canada).
- L'Empordanet (Xavi Jonama, Lluis Bofill i David Menor).
- Peix Fregit (Jordi Tormo, Pep Nadal i Norbert Torrecillas).
- Pere Molina, per ser-hi i pujar a fer-ne unes quantes.
- Ajuntament de Palafrugell i als companys del Teatre (Agustí i Joan).
- Marc Carreras per sonoritzar la cantada.
- Xicu Sànchez Carcassés per la seva professionalitat i la excepcional tasca que ha fet, fa i desenvolupa.
- Josep Bastons, per la seva importantíssima col·laboració.
- Angel Romero pel bon cremat que va fer.
- Tots els col·laboradors amb els quals hem pogut fer front a les despeses que comportava la cantada.
- A tots els Havanerus per ser-hi.
- A TV3 per venir a enregistrar la cantada.
- A la Cris, per tantes coses que fa sense ser vista, i entre altre, els nostres ulls en gaudeixen.
Em permetueu que us adjunti un recull d'imatges diverses de la cantada?.
El resum de la cantada ha estat molt positiu, ens ho varem passar molt bé i varem gaudir força de tots els grups. Hem tret moltes coses positives de la cantada, entre altre, la solidaritat a l’entorn de l’havanera. Veure ple el Teatre Municipal de Palafrugell des de la perspectiva d'on vaig tenir la sort de veure'l era espectacular.
També us diré que em satisfà la tria de grups feta, un cop més i sota la meva opinió estem davant del bo i millor de l’havanera catalana del moment.
És cert que ens va faltar un grup prou important per mi i per l’havanera catalana, però per degut a un compromís personal d'un dels membres, no van poder assistir a la cantada.
Tan de bó l’any vinent si que hi puguin ser i fer la festa més complerta i més maca si ens és possible.
També us diré que em satisfà la tria de grups feta, un cop més i sota la meva opinió estem davant del bo i millor de l’havanera catalana del moment.
És cert que ens va faltar un grup prou important per mi i per l’havanera catalana, però per degut a un compromís personal d'un dels membres, no van poder assistir a la cantada.
Tan de bó l’any vinent si que hi puguin ser i fer la festa més complerta i més maca si ens és possible.
Com aquest cop si que he estat part, us diré que igual que elogio, ser fer autocrítica, i us he de dir que varem tenir algun problema amb la qualitat del só, no tota la cantada, doncs hi va haver grups que varen sentir-se molt bé, però en concret els Arjau i en alguna ocasió la Neus, quedaven molt baixos i quasi no els podíem escoltar.
Espero i desitjo trobem els motius, els resolguem i no ens torni a passar, però no treu que em sàpiga greu. Aquest cop també era espectador alhora de col·laborador, i veia les dues bandes.
Al llarg de la cantada varen tenir sempre present el record del nostre estimat Càstor, i en acabar, diverses persones se’ns van acostar per felicitar-nos pel treball fet, i la meva resposta quasi sempre era la mateixa...
"Quan estimes tan un gènere com aquest i aprens de mestres com els que hem tingut.....
......resulta tan i tan fàcil fer la feina, que no cal que sigui agraïda.....
Només cal que ens la deixin fer...."
Companys, gràcies per compartir amb nosaltres aquesta festa de l’havanera, quan sàpiga quelcom de la retransmissió per TV3 us ho faré saber en l'apartat noticies.
Salut, força i havaneres a dojo.
Espero i desitjo trobem els motius, els resolguem i no ens torni a passar, però no treu que em sàpiga greu. Aquest cop també era espectador alhora de col·laborador, i veia les dues bandes.
Al llarg de la cantada varen tenir sempre present el record del nostre estimat Càstor, i en acabar, diverses persones se’ns van acostar per felicitar-nos pel treball fet, i la meva resposta quasi sempre era la mateixa...
"Quan estimes tan un gènere com aquest i aprens de mestres com els que hem tingut.....
......resulta tan i tan fàcil fer la feina, que no cal que sigui agraïda.....
Només cal que ens la deixin fer...."
Companys, gràcies per compartir amb nosaltres aquesta festa de l’havanera, quan sàpiga quelcom de la retransmissió per TV3 us ho faré saber en l'apartat noticies.
Salut, força i havaneres a dojo.
dijous, 9 de desembre del 2010
2
Previ a la IIª Cantada d'havaneres per a La Marató
L’onze de desembre de 2010 a les 18:00h i per segon any, Les Havaneres formaran part dels esdeveniments que es celebren per recaptar fons per a La Marató de TV3, que enguany té com a repte acostar la societat catalana a les Lesions medul·lars i cerebrals adquirides de manera sobtada.
Tots el que es recapti de la venda d’entrades anirà destinat a la Fundació de la Marató.
“Un esdeveniment popular, amb cançó popular com a lligam”.
El cartell compta amb els que amb tota probabilitat són els grups amb més reconeixement popular i qualitat musical del nostre país.
- Arjau.
- Bergantí.
- Cubacant.
- L’Empordanet.
- Peix Fregit.
Els grups interpretaran 4 temes, l’últim dels quals estarà acompanyat per la veu de la cantant Neus Mar.
La cantada tindrà un record del mestre Càstor Pérez i conclourà amb la interpretació per part de tots els grups participants de “La bella Lola” i “El meu avi”, sota la direcció del mestre Josep Bastons. L'esdeveniment serà presentat per en Xicu Sànchez Carcassés.
Ja podeu aconseguir les vostres entrades al mateix Teatre o mitjançant el servei de Telentrada.com o al telèfon 902 10 12 12.
Tots el que es recapti de la venda d’entrades anirà destinat a la Fundació de la Marató.
“Un esdeveniment popular, amb cançó popular com a lligam”.
El cartell compta amb els que amb tota probabilitat són els grups amb més reconeixement popular i qualitat musical del nostre país.
- Arjau.
- Bergantí.
- Cubacant.
- L’Empordanet.
- Peix Fregit.
Els grups interpretaran 4 temes, l’últim dels quals estarà acompanyat per la veu de la cantant Neus Mar.
La cantada tindrà un record del mestre Càstor Pérez i conclourà amb la interpretació per part de tots els grups participants de “La bella Lola” i “El meu avi”, sota la direcció del mestre Josep Bastons. L'esdeveniment serà presentat per en Xicu Sànchez Carcassés.
Ja podeu aconseguir les vostres entrades al mateix Teatre o mitjançant el servei de Telentrada.com o al telèfon 902 10 12 12.
Finalitat de la Marató.
Esdeveniment mediàtic i social impulsat per TVC i la Fundació La Marató de TV3, La Marató té com a objectiu obtenir recursos econòmics per impulsar la recerca biomèdica sobre malalties que actualment no tenen guariment conegut.
Així mateix, La Marató de TV3 fomenta la sensibilització social sobre les malalties de què tracta i promou la solidaritat i la participació ciutadana en aquest projecte.
Amb els fons econòmics recaptats per La Marató de TV3 de 2010 es finançaran projectes de recerca biomèdica d’excel·lència sobre lesions medul·lars i cerebrals adquirides, que contribuiran a l’avenç en la prevenció, diagnòstic i tractament dels afectats.
Us esperem a tots!.
Em permeteu que us parli de la cantada a la que varem assistir el passat dissabte......
No sé si ha estat casualitat, però tot ha estat sense pensar-ho massa però amb el grup Arjau varem decidir que teníem que tornar a la normalitat quant Havaneres.
Ha estat complicat, difícil d’entendre, moltes preguntes que queden sense resposta i molts dubtes que no se pas on anar a resoldre, i la veritat, veia difícil que tan aviat, les havaneres tornessin a sonar com havien estat i no amb aquell regust trist amb el que esdevenien totes les que escoltava darrerament.
No sabia quina resposta oferiria el meu cap, en tenia dubtes, doncs com darrerament el tema havanera el tenia una mica tou, em ficava al ben mig del l’ou de nou, per posar-me a proba.
La resposta va ser molt bona, vaig gaudir de nou de Les Havaneres, pensava que seria més dur, però el fet que fossin els Arjau asseguts a la mateixa taula i amb el mestre Josep Bastons presidint la taula, va fer que un cop més, esdevingués una festa estar en aquella preciosa taverna rodejat de bons amics.
Les peces que varen interpretar aquest parell a la primera part varen ser molt encertades, semblaven escollides per nosaltres. Encara així alguna d’elles ens creava un tel als ulls, una mirada al record del mestre que sempre estarà entre nosaltres.
En Jordi Grau i en Jordi Rubau tenen una forma especial i única de transmetre’ns l’havanera. Sentiment i melangia a flor de pell que brolla només amb una mirada, amb un gest, amb una havanera....
Feia molts dies que no els escoltava i penso que han fet un pas més, vaig trobar unes veus -si cap- més compenetrades encara, una complicitat -si cap- més intensa i una qualitat, espectacular, dues veus que sonen de meravella, i una guitarra desgranant uns acords i unes notes com cap altre.
A la mitja part de la cantada, en Jordi Rubau va demanar al mestre Josep Bastons que prengués possessió de la seva preuada guitarra i aquest encantat, va començar a delitar-nos amb aquella gran veu i amb les seves havaneres i com no, amb els seus Boleros.
En quan va tenir la guitarra a les mans va demanar quina peça volíem escoltar –i tot i saber molt be el que demanava li vaig dir “Vola barca meva”, ja ho sé, l’havia d’escoltar un cop més, no em cansaré d’aquesta peça, i tot i que em posava a proba, la volia escoltar- i ell sense pensar-ho va engegar la precisa maquinaria dels seus dits tot regalant-nos-la.
Tot seguit un grapat de boleros varen anar apareixent a la sala així com alguna havanera que ronda pel cap d’en Josep Bastons.
En Jordi Rubau es va deixar anar amb Boleros junt amb el mestre Josep Bastons i ja me’n havia parlat, va ser magnífic. En Jordi Grau fa molt temps que m’havia avisat d’aquesta virtut d’en Jordi Rubau, de la seva qualitat i toc especial que li dona en aquest gènere, però jo, tot i la confiança, mai he gosat a demanar. “La gloria eres tu” i “mi mejor canción” varen ser dos regals inoblidables, de veritat, si en teniu ocasió, escolteu-la.
La cantada va continuar de nou amb els Arjau al més alt nivell i amb una entrega total a la gent que s’aplegava cada cop més a prop de la taula.
Just abans d’acabar la vetllada es va acostar en Víctor per anar fent les darreres peces de la nit, “La societat d’en Nyoca”, “l’Elefant”, i així unes quantes de taverneres una mica picants que s’acostumen a fer en acabar.
Va ser llavors quan va arribar la Neus que havia estat cantant boleros en un altre lloc, i va deixar-se veure per la taverna per regalar-nos un cop més, uns quants boleros, aquest cop amb en Josep Bastons i altre amb en Jordi Rubau.
De sobte, s’aixeca en Jordi Rubau i es dirigeix cap al piano que hi ha a la sala, però en Paco, per qüestions de soroll li demana que es dirigeixi a la sala interior, on hi ha un piano de cua per tal de poder fer el que ell volia, que era interpretar la peça “Drume negrita” amb la veu de la Neus i les precioses notes d’aquell piano....
Va ser un altre nit màgica a la bella Lola....
Companys, gràcies per ser-hi.
Salut, Força i Havaneres a dojo.
Esdeveniment mediàtic i social impulsat per TVC i la Fundació La Marató de TV3, La Marató té com a objectiu obtenir recursos econòmics per impulsar la recerca biomèdica sobre malalties que actualment no tenen guariment conegut.
Així mateix, La Marató de TV3 fomenta la sensibilització social sobre les malalties de què tracta i promou la solidaritat i la participació ciutadana en aquest projecte.
Amb els fons econòmics recaptats per La Marató de TV3 de 2010 es finançaran projectes de recerca biomèdica d’excel·lència sobre lesions medul·lars i cerebrals adquirides, que contribuiran a l’avenç en la prevenció, diagnòstic i tractament dels afectats.
Us esperem a tots!.
Em permeteu que us parli de la cantada a la que varem assistir el passat dissabte......
No sé si ha estat casualitat, però tot ha estat sense pensar-ho massa però amb el grup Arjau varem decidir que teníem que tornar a la normalitat quant Havaneres.
Ha estat complicat, difícil d’entendre, moltes preguntes que queden sense resposta i molts dubtes que no se pas on anar a resoldre, i la veritat, veia difícil que tan aviat, les havaneres tornessin a sonar com havien estat i no amb aquell regust trist amb el que esdevenien totes les que escoltava darrerament.
No sabia quina resposta oferiria el meu cap, en tenia dubtes, doncs com darrerament el tema havanera el tenia una mica tou, em ficava al ben mig del l’ou de nou, per posar-me a proba.
La resposta va ser molt bona, vaig gaudir de nou de Les Havaneres, pensava que seria més dur, però el fet que fossin els Arjau asseguts a la mateixa taula i amb el mestre Josep Bastons presidint la taula, va fer que un cop més, esdevingués una festa estar en aquella preciosa taverna rodejat de bons amics.
Les peces que varen interpretar aquest parell a la primera part varen ser molt encertades, semblaven escollides per nosaltres. Encara així alguna d’elles ens creava un tel als ulls, una mirada al record del mestre que sempre estarà entre nosaltres.
En Jordi Grau i en Jordi Rubau tenen una forma especial i única de transmetre’ns l’havanera. Sentiment i melangia a flor de pell que brolla només amb una mirada, amb un gest, amb una havanera....
Feia molts dies que no els escoltava i penso que han fet un pas més, vaig trobar unes veus -si cap- més compenetrades encara, una complicitat -si cap- més intensa i una qualitat, espectacular, dues veus que sonen de meravella, i una guitarra desgranant uns acords i unes notes com cap altre.
A la mitja part de la cantada, en Jordi Rubau va demanar al mestre Josep Bastons que prengués possessió de la seva preuada guitarra i aquest encantat, va començar a delitar-nos amb aquella gran veu i amb les seves havaneres i com no, amb els seus Boleros.
En quan va tenir la guitarra a les mans va demanar quina peça volíem escoltar –i tot i saber molt be el que demanava li vaig dir “Vola barca meva”, ja ho sé, l’havia d’escoltar un cop més, no em cansaré d’aquesta peça, i tot i que em posava a proba, la volia escoltar- i ell sense pensar-ho va engegar la precisa maquinaria dels seus dits tot regalant-nos-la.
Tot seguit un grapat de boleros varen anar apareixent a la sala així com alguna havanera que ronda pel cap d’en Josep Bastons.
En Jordi Rubau es va deixar anar amb Boleros junt amb el mestre Josep Bastons i ja me’n havia parlat, va ser magnífic. En Jordi Grau fa molt temps que m’havia avisat d’aquesta virtut d’en Jordi Rubau, de la seva qualitat i toc especial que li dona en aquest gènere, però jo, tot i la confiança, mai he gosat a demanar. “La gloria eres tu” i “mi mejor canción” varen ser dos regals inoblidables, de veritat, si en teniu ocasió, escolteu-la.
La cantada va continuar de nou amb els Arjau al més alt nivell i amb una entrega total a la gent que s’aplegava cada cop més a prop de la taula.
Just abans d’acabar la vetllada es va acostar en Víctor per anar fent les darreres peces de la nit, “La societat d’en Nyoca”, “l’Elefant”, i així unes quantes de taverneres una mica picants que s’acostumen a fer en acabar.
Va ser llavors quan va arribar la Neus que havia estat cantant boleros en un altre lloc, i va deixar-se veure per la taverna per regalar-nos un cop més, uns quants boleros, aquest cop amb en Josep Bastons i altre amb en Jordi Rubau.
De sobte, s’aixeca en Jordi Rubau i es dirigeix cap al piano que hi ha a la sala, però en Paco, per qüestions de soroll li demana que es dirigeixi a la sala interior, on hi ha un piano de cua per tal de poder fer el que ell volia, que era interpretar la peça “Drume negrita” amb la veu de la Neus i les precioses notes d’aquell piano....
Va ser un altre nit màgica a la bella Lola....
Companys, gràcies per ser-hi.
Salut, Força i Havaneres a dojo.
Subscriure's a:
Missatges
(
Atom
)
Les Havaneres
Recordo una estrofa del Mestre J.L. Ortega Monasterio, per veure si algú li fa cas......
“..... Escolteu la seva veu, oh canons de tot el món, i la gent de tot arreu, no més guerres ni més morts, no més bombes ni més focs, sóc el canó de Palamós. Si els canons de tot el món, fossin com el vell canó, que tranquil està adormit, blancs i negres dintre el pit, portarien una flor, la Rosa de Jericó.” Gràcies per avançat.............
“..... Escolteu la seva veu, oh canons de tot el món, i la gent de tot arreu, no més guerres ni més morts, no més bombes ni més focs, sóc el canó de Palamós. Si els canons de tot el món, fossin com el vell canó, que tranquil està adormit, blancs i negres dintre el pit, portarien una flor, la Rosa de Jericó.” Gràcies per avançat.............