Arjau estrena la nova Taverna Bella Lola, 27 de març

Moltes gracies a tots els que vareu compartir la taula amb mi Cris, Raquel, Jordi’s (Grau, Rubau i Tormo), Pere, Càstor, Victor, Paco i Pepi.

Vosaltres gaudiu cantant, nosaltres escoltant-vos.
No us podeu imaginar el que va representar per mi aquells moments. Tan de bó el puguem repetir.
Gràcies a en Paco i la Pepi per continuar tirant del carro amb la cançó de taverna a La Taverna La Bella Lola.

En Paco i la Pepi quan els varen fer entrega d'un present

Us he de dir que és el millor local que he vist en la vida per fer cantades.
Mai havia estat en aquest local. Si no m'erro, antigament era la taverna de Can Batlle, posteriorment l’hotel de Can Batlle, després fou la Pepa Caneja de Calella, i ara, La Bella Lola.
En “aquell boci de paradís” s’ha viscut havanera, s’ha creat, s’ha desenvolupat, i si Deu vol, no la deixarem morir mai.

Interior Taverna Bella Lola, barra, taules.

Sé que molts de vosaltres pensareu que no es per tant, que el local serà “ves”, però que voleu que us digui, per mi, és espectacular.
No sé si desvetllar els secrets que guarda la nova Bella Lola.
Paco, Pepi, hem permeteu?.
Sabeu que, jo solament us posaré unes imatges del que es pot veure a l’interior.

Interior de la Taverna La Bella Lola, Escenari.

No m’atreveixo a comentar tot el que vaig veure, estic segur que em deixaria coses, per tant, només esperaré que sigueu vosaltres qui en vegeu els detalls, jo us adjunto un muntatge de tot el podia veure i viure en aquell “Museu de l’havanera”.

Interior Taverna La Bella Lola, el racó.

Pepi i Paco, si algun dia rebategeu el local, recordeu que avui la Bella Lola, a part de ser un gran referent de l’havanera, us heu guanyat un altre títol, “El Museu de l’havanera”.
Tan de bo la vostra lluita i les vostres ganes estiguin gratificades, en sortiu recompensats i pugueu continuar endavant amb la mateixa força o més que fins ara.
No te valor econòmic, però jo que m’estimo l’havanera, em sento partícip d’aquesta nova Bella Lola, i espero que com jo, tots els que poc o molt seguim aquest gènere.

Imatge sala Taverna La Bella Lola

Us he de dir que la Bella Lola, va estar a punt de desaparèixer doncs acabava el contracte en l’antic local i no els volien renovar.
També un “magnífic” veí es queixava a la que es passaven una mica de les dues de la nit......en fi, tampoc sé ven bé com és la realitat de tot això, però el que si que sé, i és per agraïr en majúscules, és que en Paco i la Pepi, han volgut continuar amb la Bella Lola, no se l’han deixat perdre, i ho dic de cor, els hi estaré agraït sempre.
Us convido a visitar-la, a gaudir d’una visita magnífica, i si teniu sort i us passeu un dissabte a les dotze de la nit, gaudireu d’havaneres.
Nit màgica, nit de sorpreses, nit de companys, amics i saludats, per mi, la meva nit.
S’estrenava local, era un dia important, i quin grup millor per inaugurar-lo.....

Els Arjau, Jordi Grau i Jordi Rubau.

Doncs un parell de joves que ara farà prop de tretze anys més o menys que varen començar les seves passes allà mateix, bé, millor dit, ara sí, a la vella Bella Lola, Els Arjau, en Jordi Grau i en Jordi Rubau.
La Cris i jo varem tenir la sort de compartir taula amb ells. També amb la Raquel i amb uns amics seus, que no recordo el nom d’ell, però si el d’ella doncs en Jordi Rubau, en un moment de la cantada, li va fer “La habana se llama Elena”.
Una peça que curiosament va musicar en Càstor Pérez, i que per casualitats de la vida, com en Càstor estava a la sala, també li va interpretar amb la guitarra d’en Jordi i la companyia de tota la taula.
Aquest i altres moments de la nit, el deixo per més endavant, doncs els que el vareu veure el recordeu, jo que el vaig viure, no l’oblidaré mai, us ho prometo.

Jordi Grau i Jordi Rubau a l'inici de la cantada.

Només la Cris sap com m’he sentit i el que he sentit.
A veure si tinc la força i l’habilitat per extreure les paraules adients per que llegiu el que jo veia, escoltava i i sentia.
Caram, no he començat a parlar de la cantada, i ja porto un parell de fulls escrits.....
Bé, continuo, la sorpresa inicial era per la Cris. Sopàvem amb el musics!. Ella es pensava que sopàvem sols, que allà ens trobaríem amb alguns companys del bloc i que el grup que cantava eren els Arjau, i amb una mica de sort, en Paco ens posaria ben a propet d’ells.
Per mi ja va ser una gran alegria quan dijous hem va trucar en Jordi per dir-m’ho, però a la Cris era per veure-li la cara.
La Bella Lola era plena fins el pal de la major, no hi havia cap taula buida, era magnífic.

Sala principal de la Taverna La Bella Lola

A la sala s’hi trobaven un grapat de coneguts “havanerus” tan seguidors com membres de grups.
Penso que tots donàvem suport a la mateixa causa. Perdoneu si em deixo algú, no és la meva intenció, és per desconeixença de rostre.
En Miquel i la Trini del grup la Taverna, amb en Carles Pastor un dels nous membres del grup. La Dolors i en Joan, l’Isabel i en Joan, en Càstor Pérez i la Neus, en Pere Margall, en Jordi Tormo.....
Ei, ei, ei, atura el carro......
En serio, puc demanar mes?.....
Vosaltres mateixos, jo no!!.
Tot era present, tot estava succeint en aquell moment, i jo allà, gaudint i intentant no perdre’m cap detall.

El racó dels records.

El passat era a les parets, els avis del Port-Bo, mestre Sirés, en Mèlio, en Vigorós, en Pepet Gilet, Abelardo, es Ninyo, l’Hermós, i tants d’altres que allà estaven, escoltant, i segur que gaudint de les havaneres.
Gaudia de la presencia de la persona que més estimo, dels millors amics que tinc dintre del mon de l’havanera.....buf, buf, buf, no puc demanar res més.
Com diria en Josep Maria Puyal: “Companys, ara ja em puc morir!!”.
Bé, el que va passar va ser un somni fet realitat, era reviure el que eren les belles tavernes, aquelles cantades que tants cops me n’han parlat, l’única diferencia era que el marc era nou, un entorn diferent.

Imatge d'en Català-Roca, a Can Batlle.

Bé, la cantada va començar amb la primera peça que els Arjau varen interpretar el primer cop que varen cantar a La Bella Lola ara farà uns quants anys, Cádiz.
I amb el vostre permís, m’encantaria compartir-la....
“Càdiz, niña hermosa,
son tus ojos dos candores,
tu eres mi ángel de amores,
que aguardando me está. (Bis)

Venga viento, venga viento,
al lado de mi barquilla,
con el sol que siempre brilla,
hacia Cádiz va la mar...

Con el sol hermosa luna,
voy buscando sin cesar,
voy contando de una en una,
todas las olas del mar.”

Els Arjau, sota la meva opinió, son en un dels millors moments de la seva carrera musical, particularment crec que s’han fet un lloc molt important dins el panorama actual de l’havanera catalana, i si no fos perquè un duet costa de fer triomfar quant a cantades populars, estarien contractats en moltes cantades, però com he dit, a molta gent li costa entendre que un duet pugui interpretar bones peces, pugui cantar havaneres, i jo estic en desacord total.
Tenim a tocar l’exemple del millor duet que per mi, hi ha hagut a la història, el Duet amb en Càstor Pérez i en Fonsu Carreras.
Encara es avui que els escolto sempre que puc, i desitjaria un dia, poder-los tornar a escoltar, encara que fos un parell de peces.
Sé que demano molt, però com un dels meus somnis ja es va complir aquest dissabte a la Biutiful, qui sap...... si ens retrobem en una taula i podem tornar a gaudir.
També hi ha altres cantaires que m’agradaria escoltar a la Bella Lola, però..... prefereixo no abusar de la sort que m’acostuma a deparar el món de les havaneres, no sigui cosa que em tractin d’abusiu.
Quant a sonoritat del local, no us en puc parlar. Jo estava al ben mig del rovell, jo els escoltava de luxe, les seves veus distaven de les meves orelles com a màxim cinc pams.
És cert que estàvem situats en un extrem de la sala, i potser el millor lloc –com varem parlar amb en Paco, Càstor i en Jordi Grau- era fer-ho al mig de la sala.
Així, a part de escoltar, tothom veu el grup, que és un altre factor molt important. El fet de cantar “a pelo”, just a tocar, en la taula del costat, és el que caracteritza aquestes cantades de taverna, i penso que no s’ha de canviar, és un punt a tenir en compte.

Jordi Rubau a l'inici de la cantada.

En Jordi Rubau, gran music i millor persona, ens regalava unes introduccions amb la guitarra, que ens deixava bocabadats. Mirades, rialles, complicitat en tot moment que es traduïa en magnifiques peces interpretades amb en Jordi Grau.

Imatge d'en Jordi Grau i la Raquel (tercer component : aguantar-los)

Un altre gran music, i gran persona, en Jordi Grau, l’altre part del duet Arjau (Caram, quin rodolí).
La veu acurada, afinada, amb força quan li cal, i amb una complicitat amb el seu company que en pocs grups la trobo.
És un altre grup en que les seves veus sonen com una de sola, estan molt ben empastats, felicitats i per molts anys.
Peces com Lola la tavernera, Ay Lola dulce prenda i El clavel, varem provocar grans ovacions del públic assistent.
A la mitja part de la cantada, varen actuar en Càstor Pérez i la Neus. Dos dels membres de Cubacant.

Càstor i Neus, dos components de Cubacant.

Com tantes vegades he dit, una veu especial, dolça, forta, enèrgica i jove, que és el que ens cal a l’havanera. Acompanyada d'una de les millors veus baixes, dels millors guitarristes, coneixedors i veterans de l’havanera catalana.
Entre altres peces varen fer La barca xica, i "Nena", dues peces magnífiques i interpretades de forma estupenda.
En el primer cas va haver escenografia, va aparèixer al damunt de la seva taula la barca xica, i us puc que és preciosa. És un dels molts detalls que te la Biutiful (Taverna Bella Lola), però l’heu de veure.....l’esclop d’un pescador, un llapis al pal major, i la vela més bonica, d’un retall de mocador (petit)..... Impressionant.
Cubacant te preparada una actuació a La Bella Lola el 8 de maig amb un tercer component, en Francesc “Xiqui” Ramón. Un altre gran veu i veterà de les havaneres.
Però no us vull avançar noticies fins que esdevinguin.
Després de la Neus i en Càstor, va fer una breu actuació una part del grup La Taverna, concretament el guitarrista i veu baixa del grup, Carles Pastor.

Carles Pastor i Miquel Pedrol, grup La Taverna.

Com altres vegades que l’he escoltat, va fer un tema propi -que espero que hem perdoneu, però no recordo com "se’n titola" -el què si recordo es que va explicar que està dedicada a dues persones que viuen dins la torre que hi ha al final de la platja del Canadell, i que estaven sopant a la mateixa taula d’ells-.
En Miquel s’hi va afegir una mica, però va deixar el pes de la cançó a en Carles Pastor.
Després d’aquesta mitja part, que sense ser-ho doncs en cap moment es va deixar de cantar, els Arjau van reprendre la seva actuació amb meravelloses peces com La balada d’en Lucas, que amb el permís dels lectors, mai he escoltat un grup que la faci amb més emoció i sentiment que ells.

La taula, es començava a fer gran....

També varen fer l’havanera Ulls verds, gràcies a la petició de la Raquel, que jo li havia dir que no l’havia escoltat mai per ells. Gràcies noia, com és normal, a tu et fan més cas que a mi!.
El nivell que varen tenir a la cantada va ser força alt. Estaven concentrats, sabien que l’ocasió ho mereix, i el que és bo, amb poca cosa en te prou per demostra-ho.
Assegut en un taburet de la barra de la taverna també estava en Jordi Tormo, baríton o tercera veu -o les dues coses- del grup Peix Fregit.
En varies ocasions el varem convidar a seure amb nosaltres, però no va ser fins aquest moment que es va decidir.
Ja vaig comentar a l’escrit de la Marató de TV3 quan varem fer La Bella Lola, no vaig gosar a cantar doncs en Jordi el tenia al costat. Ara ja ho tinc claríssim, te una de les millors veus de baríton que mai he escoltat en l’havanera.

Jordi Rubau i Jordi Tormo, gran moment.

Ens va regalar la cançó “Pirineu”, i asseguro que ens va deixar la “gallina de piel” en totes les notes, d’aquella meravellosa cançó.
També tenia un gran amic al meu costat que no va gosar a cantar gaire, fins que finalment ho va fer, i ja sap que l’admiro. Gràcies Pere!.
Us he de dir, que quan tots cantaven, jo també ho feia, al principi sentia una mica de vergonya, però poc a poc hem deixava anar.
En Pere m’encoratjava a seguir, de quan en quan deia, “aquesta l’has fet molt be”. No sé si perquè hem volia escoltar o perquè veritablement, la meva veu no molestava dins aquell entorn de veus espectaculars.
La veritat es que no volia deixar escapar aquell moment, i estic segur que si no ho hagués fet, m'en hagués penedit de no fer-ho, i també sé que si fos pèssim, m’haguessin convidat a veure per tenir la boca plena amb alguna cosa, però no va ser el cas.

Jordi Rubau, Jordi Tormo, Victor Hernández, Paco Cardona.

També varem tenir el plaer de compartir cantada amb en Victor Hernandez, una “gran” persona, bon jan, més bon tenor i component del grup Llops de mar, que com sempre, el van convidar a fer “L’elefant” (la cançó), “El serdo” (també la cançó) i com a regal, “Cala Montgó”, “La bella Giralda” i “La societat d’en Nyoca” totes elles acompanyades per les grans veus d‘en Jordi Tormo en Grau i en Rubau.
Ho va fer de forma magistral, amb un raig de veu, que fins i tot en Jordi Tormo agafava les copes de la taula no fos cas que les trenques amb un cop de veu. Recordo les mirades dels Jordi’s (els tres), la d’en Pere, i sobretot la d’en Càstor que en més d’una peça, amb la mirada, et feia aquell gest amb els ulls que et marcava quan havia d’entrar.....
“No veis allí,
en aquella buardilla,
en la ventana,
una rama sin flor,
no veis allí,
entre flores cual brilla,
un angel bello,
y de puro candor.

Es el jardín,
de la bella artesana,
que sin soñar,
en la ambición,
prefiere huir de la pompa mundana,
vivir en paz con Dios,
vivir en paz, vivir”.

Tot seguit va ser quan en Jordi Tormo va voler cantar la peça “en un velero”, i van tornar a demanar-li a en Càstor que no deixés la guitarra, que l’acompanyés per fer la peça, em resulta fàcil descriure el moment, Impressionant!.

D'esquerra a dreta, Jordi Rubau, Jordi Tormo, Càstor Pérez i Pere Margall

Després l’altre Jordi, en aquest cas en Rubau, va dedicar “La habana de llama Elena” a l’amiga de la Raquel que també estava expectant a la taula, com no, em vaig afegir.
Aquest nano, te una veu per mi preciosa, treballada, tendre, especial, poc habitual i que cada dia mira de perfeccionar, i jo l’encoratjo i ho celebro.

Jordi Rubau, Jordi Tormo i Càstor Pérez.

Estaven llançats, varem fer peces de tot tipus, però sobre tot les dels avis (les que m’agraden recordar doncs no vaig tenir la sort de escoltar-les en viu com ells) “Cuando el España, En un lago de inmensa extensión, Quien lo habria de decir (la gaviota)”....
Recordo la veu d’en Càstor, la dels tres Jordi’s, la d’en Pere, magnífic. Quan hi tornem?.

Jordi Tormo, Càstor Pérez, i Pere Margall.

Millor que no sigui un dissabte doncs fotrem la cantada en l’aire a algun grup, i el sopar a en Paco i la Pepi.
Amics, quan em vaig adonar, la sala era quasi buida, havia quedat abduït per aquell moment, vaig mirar el rellotge i eren dos quarts de sis de la matinada, l’albada despuntava a la cala del Port-Bo, i nosaltres allà dins cantant i perdent la noció la temps.
Companys, amics, només tinc paraules de agraïment, paraules amb massa tendresa que crec que m’estalvio d'escriure tot i que no volia retallar-les.
Us ho vaig agrair a tots i cadascú de vosaltres en persona, ara ho continuo fent al bloc, i quan us torni a veure us ho tornaré a agrair, no sabeu ni us imagineu el que heu fet.
Ara mateix recordo un treball discogràfic enregistrat a La Bella Lola que es diu, Les nits a la Bella Lola.
En aquest treball hi varen participar Port-Bo, Peix Fregit, Cafetó, Santi Vendrell i segur que algun amic més.
Caram, si ho enregistrem, amb aquelles meravelles de veus, encara faríem la primera pela.
Perdoneu, m’acabo de adonar que potser ho he fet massa llarg, i encara així em deixo moments, però m'els guardo per mi, no us atabalo més per avui.
Qualsevol dia espero que tornem a fer un passeig per la memòria, oi?.

L'altre dia hem varen confirmar els grups asistents a la 44ª Cantada de Calella, i avui mateix m'han dit que es pot fer públic, així que agafeu-vos amics dels bloc, que un any més, hem tornat a fer el plé.

- Port-Bo.
- Peix Fregit.
- Els Cremats.
- Bergantí.
- Sílvia Pérez Cruz.

No em podia estar de donar-vos aquesta bona noticia. En breu afegiré altres cantades que es cellebren durant els dissabtes del mes de Juliol i Agost, com l'Arbreda de Palamós, la cantada de Platja d'Aro, la cantada de Roses, la Gran cantada de la Costa Daurada, etc....

Bé companys, espero que hagueu reviscut el que jo vaig sentir, escoltar i viure, i com us podríeu imaginar no puc acabar en altres paraules que no siguin......
Gràcies Cris, Paco, Pepi, Jordi Grau, Jordi Rubau, Raquel, Pere Margall, Jordi Tormo, Càstor Pérez, Neus, Victor.

Diuen que el primer cop, no s'oblida mai, jo tampoc, l'oblidaré!.


Salut, Força i Havaneres a dojo.

Port-Bo a la nova pasta, 27 de març

Paraules, les justes, lletres, les necessàries, però quan a veus, les que he escoltat aquest cap de setmana, no hi ha cap dubte......les millors.
En quant als sentiments, he intentat deixar-los brollar, però per si sols, no acaben de sortir. Guardo molts moments dins meu, que espero anar paint poc a poc. Disculpeu!.
Mireu, faré dos cròniques, doncs ha estat tan especial la nit de divendres com la nit de dissabte. I he estat rodejat de molt bones veus tan divendres com dissabte, i penso que tan uns com els altres, es mereixen un escrit independent, no vull barrejar moments ni sentiments.


Per començar, divendres nit, la primera que coincideixo amb els Port-Bo, a la Nova Pasta de Llafranc, una pizzeria "reconvertida" per una estona en taverna.
Per altre motiu, no vaig poder anar a la cantada que varen fer a Sant Boi, la tenia a prop, però jo era lluny, aquest cop, no podia ser.
Per tant, aquesta era la primera del deu.
I per ser la primera, no sé que seran de capaços de oferir-me a la segona, però us costarà superar a la primera companys.
En Carles es va sorprendre de la meva presencia, penso que les nostres mirades tenien ganes de retrobar-se, i un cop més, ha estat un plaer mestre.
A ell li tocava treballar enllestint les taules, nosaltres a triar els plats de la carta i una mica de veure, per allò de que no quedi la gola seca.....
La companyia de la cantada va estar genial. La Sílvia, la Sunsi, i la Montserrat, compartint taula amb mi.
Altres companys del blog com l’Anna Maria en una taula a la esquerra, l’Isabel i en Joan en un altra just darrere meu, i la Neus, junt amb la Dolors i en Joan a dues taules per darrere, us podeu imaginar quin grapat d’amics dels Port-Bo i del blog ens trobàvem allà?.
Ens faltaren alguns dels amics del Port-Bo, però suposo que per motius més que importants, no varen poder venir, oi Anna.
Com vaig gaudir amb la vostra companyia, Sílvia, Sunsi, Montserrat, quines històries de l’havanera més maques hem vareu explicar, i quants moments heu viscut al voltant d'aquest tercet calellenc.

Inici de la cantada dels Port-Bo

No hem podia imaginar que estiméssiu tant i tant els Port-Bo, i ho celebro. Anar a un setanta cinc per cent de les cantades que han fet durant el dos mil nou es estimar al grup i al gènere, i com us vaig dir, us convido a escoltar altre grup, per tal de conèixer i enriquir els vostres coneixements havaneristics, no us vaig dir quin havia de ser, senzillament que enriquiu el que ja teniu i coneixeu.
Jo us he de dir, que fins al moment, no havia escoltat als Port-Bo “a pelo”, i carai, és una meravella, un goig escoltar aquestes veus sense micròfons, sense amplificadors, sense escenari....
Per molts anys.

Fonsu Carreras i Carles Casanovas

Hem considero un anònim dels molts que desinteressadament, cosim les xarxes de l'havanera i encoratgem als que sou públics, a no deixar-ho mai pesi a qui pesi. "Senyors" l’havanera no és solament per la gent gran i per un públic minoritari som molts els "pocs" que escoltem havaneres.
Bé, dit això, i reivindicant una mica les bones paraules que hem va dedicar en Carles, al qual li agraeixo en nou meu i en nom dels molts anònims que seguiu el bloc, comencem amb la cantada......ja tenim les copes de cava plenes, han retirat els plats..... I això ja comença.....

Carles, Fonsu i Mineu en un moment de l'actuació

És una cantada a la carta, es a dir, cada taula pot triar una peça perquè en Mineu, en Fonsu i en Carles l’interpretin. Si la saben, la fan, si la coneixen, la canten, i si no, uns quants "nonianos" i apa, a córrer.
Penso que no ha de resultar fàcil deixar triar a un públic exigent, que sap el que et demana, que vol escoltar aquelles peces que potser no les escolta habitualment.

Mineu, Neus, Fonsu i Carles fent Pensaments

Varem haver molts moments, i un detallo uns quants que varen marcar la nit, al menys a mi.
Una de les primeres peces que varen interpretar, va ser Pensaments, i en Carles, en nom dels Port-Bo, va agrair el fet d’haver quedat escollida en primer lloc al bloc (a mi em va per pujar els colors, però li agraeixo les paraules, i menys mal que va ser allà).
Tot aixecant-se d'una taula de darrera, la Neus els va acompanyar en la interpretació al igual que varen fer per la cantada de la Marató, quina meravella de peça, quines veus més fantàstiques, quins bons moments ens vareu fer viure, que bé que empasteu aquestes quatre veus.
Varen convidar a la Neus que es quedés al seu costat, que no marxes gaire lluny, i que si els podia acompanyar en les peces, que no s’estès, que es deixes anar, cosa que li varem agrair els assistents. Va valer la pena gaudir de quatre al "preu" de tres -en aquest cas-.
Vell pescador, un altre peça que em va meravellar quan la varen fer. Un valset amb ritme i que amb aquelles quatre veus va quedar pel record.
Ay Lola si tu me quieres, va ser un altre de les peces que varen interpretar amb la Neus i que els va quedar brodada.
Les taules anaven demanant, havia una de prop de vint-i-cinc persones -dones quasi totes- procedents de la coral de Palamós que junt amb els Port-Bo, varen fer la sardana Les Aromes de Queralt, i tot i no haver-la assajat gaire, els va quedar molt i molt bé.

No recordo quina interpretà en Fonsu, però varem riure molt.

També recordo una petició especial de la casa -la de la Pili- una peça que m’agrada molt, per l’antiguitat i com per ser una de les primeres peces que li vaig escoltar cantar als que avui considero uns grans amics. La cançó és: “Mi serranita”.
I per acabar, tres peces que inclouran en el nou treball, i hem permetreu que mantingui en l’anonimat fins que aquestes vegin la llum.
Caram companys, emoció, sentiment, amor vers l’havanera, tot un seguit de paraules que qui més qui menys anava murmurant de camí cap a la sortida de la sala.
És l’hora dels adéus, amb alguns, amb una mica de sort en veurem demà dissabte a la nit, amb altres, fins a la següent dels Port-Bo, i amb vosaltres, fins la propera, que espero que sigui aviat.
Companys, gràcies per regalar-nos aquests moments, gràcies per oferir-nos el que vareu fer, i com no, tan de bo ens ho torneu a regalar, que això no s’escolta cada dia.

Salut, Força i Havaneres a dojo!

Les dues havaneres més romàntiques i les dues més marineres

Bon dia companys!
Si deixo parlar el cap, més d'un d'aquests que diuen que ens governen, en sortiria mal parat.
Recordo quan vaig estudiar per treure'm una titulació d'embarcaions que em varen ensenyar.....
"Sempre s'ha de cedir el pas a una embarcació sense govern".
Serà que ara ens deixaran passar, ens deixaran fer, podrem tirar endavant sense entrebancs, o continuaran tot i els problemes que tots mes o menys tenim, posant pals a les rodes?......

Si companys, ho sento, ja sé que ara sóc jo qui comença per no parlar d'havaneres, i per això us demano perdó, però veient el que ha passat arrel de la nevada, no se com encara podem seguir fent cas en aquesta colla.
Menys mal que la població està en calma, menys mal que som uns conformistes, menys mal que encara que estiguem nou dies sense llum, no ens queixem, menys mal que encara que ens apugin l’Iva, no ens queixem, menys mal, menys mal, menys mal....sort hi ha que a Catalunya som com som, tot i que crec, que hem de canviar, ens hem de queixar quan hi ha alguna cosa que no ens agrada i preuar allò que ens satisfà, però mai veiem més enllà.....
Ara solament queda que caigui la Sagrada Família amb el pas de l’Ave, i la tinguem que tornar a tirar amunt.......no passa res, els catalans som així, esperarem cent vint i cinc anys més, que treballant no ens guanya ningú, però no esmolem les eines, no sigui cosa que prenguem mal.

Perdoneu, no volia fer-ho, però és superior a mi veure les noticies, parlar amb amics de l’Empordà i veure la situació que estant vivint. Demano perdó per atabalar amb temes aliens a Les Havaneres, però no em puc estar.

Bé, i ara a les votacions.
Com recordareu, el passat divendres cinc de març, una lectora del blog, Feli, va proposar un altre votació entre les Havaneres més romàntiques i les més marineres. I bé, un cop més ha tingut molta acceptació.
He tornat a veure votacions de quasi tots els habituals del blog, i torno a dir que m’alegra el dia obrir l’ordinador i veure com ragen els correus electrònics del blog.
Aquest cop les votacions han estat força igualades, no hi ha hagut tanta diversitat en les eleccions, i us en detallo les nominades començant per les romàntiques.
- A cau d’orella.
- Bolenera.
- Brodadora.
- Cançó del verd mar.
- Colors.
- El pensament.
- Flama d’amor.
- Malalt d’amor.
- Mirada blava.
- Na nena (Tornada a Menorca).
- Para ti.
- Pensaments.
- Rosina.
- Si em demanessin.
- Ulls verds.
- Un cant d’amor.

I ara, un repic de tambors........
L’havanera escollida com a la més Romàntica ha estat....
En primer lloc, amb 16 vots.
- Pensaments.
Lletra: Carles Casanovas.
Música: Antoni Mas.


En segon lloc, un empat a 15 vots:
- Bolenera.
Lletra: Carles Casanovas.
Música: Antoni Mas.

- Na Nena (Tornada a Menorca).
Lletra i Música: Josep Lluís Ortega Monasterio.

I ara, les nominades a ser escollides com les havaneres més marineres.
- Busca’m a l’Empordà.
- Cala Montgó.
- El cant del mar.
- El llop de mar.
- Em torna boig l’Empordà.
- La barca abandonada.
- La barca de suro.
- La barca xica.
- La calma de la mar.
- La rosa del port.
- La sirena i la lluna.
- Les ferides dels hams.
- Lluna plena.
- L’oració del pescador.
- Mare vull ser pescador.
- Mariner de terra endins.
- Pescador sóc d’una cala.
- Tamariu.
- Vell pescador.
- Vell veler.
- Vestida de nit.

I l’havanera escollida més marinera ha estat:
En primer lloc també amb 16 vots.
- La barca xica.
Lletra: Rafael Llop.
Música: Josep Maria Roglan.


En segon lloc, un altre empat a 15 vots.
La calma de la mar.
Lletra i música: Nicolau Guanyavents.

- Pescador sóc d’una cala.
Lletra: Carles Casanovas.
Música: Jaume Brujachs.

Gaudiu-ne companys d’aquestes casualitats. En les dues votacions hi ha hagut un empat tan en vots com en peces seleccionades.

Amb setze vots han estat escollides Pensaments i La barca Xica. Per tant, ja ho tenim. Carles Casanovas i Antoni Mas, Rafael Llop i Josep Maria Roglan, Moltes felicitats, i que per molts anys ens regaleu peces com aquestes. El guardó que us fem, és que tots els que visiten el blog les escoltin, doncs les he afegides a l'audio del blog principal. També alguna altre que crec que es mereix ser-hi.

Companys, gaudiu-ne.

Salut, Força i Havaneres a dojo.

Havaneres Solidàries a Palafrugell, 7 de Març

Estimats companys, la primera del deu, i ja en tenia ganes.
La darrera cantada de l’any nou, vull dir, del dos mil nou, va ser la Solidària per a La Marató de TV3. Aquest any nou, vull dir dos mil deu, la primera a la qual hem assistit, i ha esta també solidària.

La cantada és realitza per recollir fons per els Casals Catalans de Cuba. Quina tasca que fa el Fòrum Solidari, com us admiro companys!.
La cantada era l’acte festiu. El fet era, donar-nos a conèixer el que fa el Fòrum Solidari, la gent que hi treballa, i el què aconsegueixen amb molta lluita i suor.
La escenografia era molt senzilla, tot gentilesa d’empreses que hi varen col·laborar desinteressadament. Un detall prou important per remarcar, va ser una cadira amb una guitarra damunt.
Recordeu la imatge?.
Companys, aquella cadira, i aquella guitarra és en honor dels que ja no hi son, els que com sovint diem, “son a palco”.
Es per això que us en informo, doncs jo no em vaig assabentar fins que atret per les curiositats, ho vaig preguntar.

Presentador de l'esdeveniment.

Atenció, baixen la intensitat de la llum...... és fa silenci al Teatre de Palafrugell..... caram, ja comença.....
El presentador de l’esdeveniment, un noi jove que normalment presenta els acte al Teatre. Tot seguit van projectar uns quants audiovisuals -fets per en Càstor Pérez- i us els podeu imaginar, reals, tendres, explícits, en tot moment ens posava en la situació en que viuen alguns catalans a Cuba, les accions que fa Fòrum Solidari per tenir cura de nens amb deficiències.
Us avanço que es d’admirar el que fa el Fòrum Solidari i el Casal Català a Cuba per aquesta gent. I que millor que cantar Havaneres i recollir uns quants calerons per gent que per no tenir, no tenen dret a tenir res......
Els grups que hi varen participar: Arjau, Cremats i l’Empordanet.
Temporada nova, nous repertoris, nous temes que tots els grups han ant afegint als ja meravellosos repertoris al qual ens tenien tan ben acostumats.
Per començar, varem tenir, l’Empordanet.

Moment de l'actuació de l'Empordanet

Bé, no us havia dit res -aquest no és un bloc de premsa rosa de les havaneres, per molt que jo sembli un paparazzi amb la càmera de fotos- i ara ha arribat el moment, us informo, que l’Empordanet, s’estrenava públicament.
Si companys, l’Empordanet, ha passat de estar format per quatre cantaires, a ser-ne, tres.
Ha plegat en Pere Molina, el tenor del grup. I vull aprofitar l’avinentesa per dir-li que el vaig trobar a faltar. Ja no solament a dalt de l’escenari, sinó que potser, més a baix que dalt. M’explico, dalt, mireu, és el que hi ha, si un vol deixar el grup, el deixa i ja està, però quan hi trobes un company, un amic, un bon noi, com és ell...... doncs això, el vaig trobar a faltar, i prou.
Espero retrobar-te ben aviat nano!.
La tria de l’Empordanet em va sorprendre gratament. Varen treure del bagul uns tresors en forma d’havaneres i valsets que hem varen deixar bocabadat.
La xalana, El seductor, La bassa fonda, Rendido i La gavina.
Quin goig escoltar Rendido. La tinc enregistrada per diversos grups, però mai, fins ahir, l’havia escoltat en directe, i si puc, us la tornaré a demanar.
En Xavi, Càstor i Lluís, s’estan adaptant, estant cercant el lloc adient de cada veu, i estic segur que ho trobaran. Penso que acaben de començar una nova època, molt difícil de superar, doncs en Pere, “es mucho Pere”, però estic segur que els tres s’ho treballaran per continuar estant dalt de tot del panorama havaneristic actual.
Jo des d’aquest petit espai, i amb aquestes quatre paraules, us encoratjo a seguir lluitant, creixent, i emocionant-nos amb les vostres interpretacions, per molts anys Companys.
I després de l’Empordanet, els Jordi’s, vull dir, els Arjau.

Moment de l'actuació dels Arjau

Que en fa de temps que no us escoltava.....al igual que a l’Empordanet, des del mes de desembre, de la cantada per a La Marató de TV3, i d’això ja en fa molt, massa i tot, ha plogut molt, mireu, fins i tot, ha nevat......
Però com si el temps no hagués passat, aquest “parell” de tres, (Els Jordi’s, i la guitarra), varen entrar a l’entarimat del Teatre Municipal de Palafrugell.
De fons, un valuós audiovisual amb imatges de l’historia del grup. Un record amb imatges molt emotives.
La tria dels Arjau, és similar a la dels grans esdeveniments als quals han participat.
Records, Tamariu, Los mocachines, La Balada d’en Lucas i El clavel.
Un cop més, la solidés de les dues veus, les notes ben acurades de la guitarra d’en Jordi, han fet que els Arjau es mereixin, aquesta i les que faci falta.
Ells son dels grups més solidaris que conec. Dediquen una part de la venta dels seus treballs discogràfics als Casals Catalans de Cuba. No els venia de nou participar en una cantada així, amb el Fòrum Solidari per poder fer les recaptacions.
Varen fer una de les peces que personalment més m’agraden, El Clavel, i un cop més, de manera magnifica.
“Un clavel a la media noche,
brillaba sobre tu pecho,
dime niña lo que has hecho,
de aquella bella flor.
[...]
Ay de la flor brillante,
lo que es bueno, poco dura,
de tu hermosura siento el vaivén,
de tu gran belleza,
hoy te muestras ufana,
que será de ti el mañana,
lo que hoy es el clavel”.

Després dels Arjau, es va fer un breu descans, temps per anar a fer un cremat a Plaça Nova, i tornar amb aquella escalfor que dona aquesta beguda a base de rom.

Imatge de l'audiovisual referent a l'Andreu Navarro

Després, un magnífic audiovisual que ens parlava de l’Andreu Navarro. L’artífex, la persona que va lluitar per tal de dignificar l’entitat, lluitant per aconseguir subvencions, recollint materials de primera necessitat, i engrescant a qui fes falta per mirar de dinamitzar un seguit d’activitats culturals al Casal.
Vaig notar que a l’Andreu se l’estima, es va fer palès en els rostres de alguns dels membres dels grups d’havaneres que havien viscut llargues estones amb ell, ulls brillants, alguna gola que empassava més saliva del compte, en fi, detalls que ens feien veure que l’Andreu estimava allò que feia.
L’Andreu va aconseguir fins i tot, crear un grup d’havaneres estable a l’Havana, que es diu, Veus d’Ultramar.
També varen fer diversos treballs discogràfics amb la finalitat de destinar les recaptacions al Casal Català. Alguns d’aquests treballs encara es poden trobar en les diferents cantades que realitza el grup l’Empordanet, els porten a la bossa dels cd’s, i en destinen les vostres aportacions a aquesta meravellosa Societat de Beneficència.
A la darrera cantada de Calella, els Arjau, el varen nombrar, i li varen dedicar una peça, detall que es va veure i escoltar en directe, doncs a través de TV3 va ser un d’aquells moments que va quedar tallada la imatge amb alguna entrevista.
I ara, els Cremats.

Moment de l'actuació dels Cremats

Si nois, després de un cremat, varen aparèixer a l’escenari un munt de cremats, concretament, Xevi, Ramon, Narcis, Koko, Enric i Charly, ells son els autèntics Cremats.
La tria que van fer estava d’acord al repertori al que ens tenen acostumats.
Son de la loma, La calma de la mar, La zamba de Valderrama, El cafetal i per acabar, La taverna del vell mercant.
Com no, em quedo amb el son i l’havanera de l’Enric Ferrer, La taverna del vell mercant.
Un tema espectacular, que interpretat per ells està molt i molt bé. També estrenaven per tots nosaltres, La zamba de Valderrama, una cançó que com ells ens varen presentar, tots hi posen el seu granet de sorra.
Per mi, la millor part, les notes acuradíssimes de la guitarra d’en Xevi Juanals, una de les millors guitarres havaneristiques del moment.

Actuació final de tots els grups

Avans de l’actuació final conjunta va entrar a escena Maria Angels Teruel, i el Pare Liñan. Ella, vídua de l’Andreu Navarro.
Ell, un altre artífex, lluitador per Cuba i per els catalans que allà s’hi troben. I finalment, tots els grups a escena per cantar les dues darreres de la vetllada, La Bella Lola i El meu avi.
Companys, amics i saludats, no sé si hi vareu ser, jo ho vaig viure així.
Els que hi éreu en vareu gaudir, els que no espero que ara ho feu.

Salut, Força i Havaneres a Dojo.

Vestida de nit escolllida com l'havanera pel record, 1 de març

Gràcies companys.
És un goig obrir cada dematí l’ordinador...., és un plaer poder compartir aquestes emocions amb tots vosaltres......, és un honor llegir-vos dia rere dia, i com no, em plau informar-vos del resultat de les vostres votacions amb el següent escrit.

I ara us adjunto les nominades per ordre alfabètic:
- A cau d’orella.
- Al pirata Joan Torrelles.
- Allá en la Habana.
- Amor perdut.
- Barquejant.
- Bolenera.
- Brodadora.
- Busca’m a l’Empordà.
- Cançó de Sa sirena.
- Cançó del verd mar.
- Colors.
- Cubanita preciosa.
- El cant del mar.
- El llop de mar.
- El pensament.
- Escolta es vent.
- Flama d’amor.
- Gavina bonica.
- La balada d’en Lucas.
- La barca xica.
- La cabana.
- La calma de la mar.
- La fada i la bruixa.
- La gavina.
- La hamaca.
- Lola la tavernera.
- Luz que brillas.
- Malalt d’amor.
- Mariner de terra endins.
- Na nena (Tornada a Menorca).
- Para ti.
- Pensaments.
- Rosina.
- Si fóssim gavines.
- Tornaré.
- Ulls verds.
- Un cant d’amor.
- Vestida de nit.

Ja ho veieu companys, quin repertori més meravellós, no us agradaria escoltar-les totes en una cantada?....
Un total de 49 usuaris, heu fet la votació, i aquest cop, no us salvareu que us mencioni a tots, i espero no deixar-me ningú.
I com no, ho farem per l’ordre de votació:
Helena, Jaume, Pau, Sílvia, Rosina, Joana Camps, Antònia, Mónica, Anna, Ricard, Anna Maria, Jenny, Francesc Xavier, Estel Puigbo, Maite, Oscar, Pere Pou, Carmina, Quima, Sonia, Esteve, Mercè Arnedo, Adela, Remei, Sisqueta, Dulia, Mercè, Dolors, Tere, Milagros, Jan, Mónica, Paquita, Rosa Gonzalez, Sara Ribé, Joan Balcells, Margarida, Meritxell, Feli, Roser, Carles, Anna Maria, Remei, Maria Rosa Devesa, Sunsi, Lali, Elisenda, Nando i Esther.
49 vegades gràcies, i 49 paraules d’agraïment per la tasca que feu en favor de l’havanera.

Un cop hem fet la presentació de les peces nominades i els que les heu nominat, permeteu-me que us presenti a les quatre guanyadores.....
En primer lloc amb 24 vots:
Vestida de nit (Havanera).
Lletra: Glòria Cruz.
Música: Càstor Pérez.

En segon lloc amb 23 vots:
Pensaments (Havanera).
Lletra: Carles Casanovas.
Música: Antoni Mas.

En tercer lloc amb 14 vots:
Ulls verds (Havanera)-
Lletra: Josep Miquel Servià.
Música: Ricard Viladesau.

En quart lloc amb 13 vots:
Un cant d’amor (Havanera).
Lletra: Carles Casanovas.
Música: Salvador Dabau.


Amics, companys i saludats, ja ho veieu, quatre meravelloses peces que segons els seguidors del Bloc de Les havaneres creiem que han de perdurar amb el pas dels anys. Tan de bo tinguem raó i no es perdin mai aquestes meravelloses notes, aquestes tornades tant i tant boniques.



Companys, us vull afegir un escrit que he trobat del compositor de l’havanera que ha guanyat en la votació com, l’havanera pel record.
“És una havanera certament estranya: A sobre d’una melodia gens fàcil de recordar, la Glòria va crear un veritable poema. Malgrat la complexitat, els qui l’escolten, callen respectuosament: els agrada. Ens ha sorprès la seva acceptació, i ho agraïm de tot cor. És un intent d’abstracció poètica a l’entorn del món de l’havanera.”

Si companys, la guanyadora d’aquesta darrera votació, ha estat, Vestida de nit. Una preciosa havanera d’origen català amb lletra de la Glòria Cruz, i música d’en Càstor Pérez.
Caram Càstor, fa dos dies que ens varem veure a casa teva, et vaig plantejar que s’estaven fent les votacions, i el que em podia imaginar i no t’ho volies creure és que Vestida de nit, s’estava perfilant com l’havanera per ser recordada amb el pas dels anys per els lectors del bloc. Doncs si mestre, ha estat la guanyadora, per molts anys....

Glòria i Càstor, Càstor i Glòria, per molts anys, i que per molts anys ens continueu regalant peces com aquesta.
Carles i Antoni, Antoni i Carles, que voleu que us digui....que sou de lo millor que hi ha dins l’havanera contemporània. No se quants cops haureu fet la carretera que porta de Palamós a Cassà i quants altres de Cassà a Palamós.....però per molts anys.
Al Palamosí Josep Miquel Servià, i al mestre Ricard Viladesau –príncep de la tenora- (escoltant des de palco) gràcies!.
Al mestre Salvador Dabau de Vilajuïga (també, escoltant des de palco) i un cop més al mestre Palamosí Carles Casanovas, gràcies.

Partitura de Vestida de nit estreta del llibre d'en Ricard Balil

La primera de les imatges està feta un cop més amb molt d’afecte al gènere, però aquesta segona, és una joia, estreta d’un llibre d’en Ricard Balil, i que em permeto compartir amb tots vosaltres, me’l considero un gran tresor, un llibre que m’estimo, i no seria prou preuat si no la compartís amb vosaltres.

Amics, companys i saludats, em permeto fer un breu resum del que han estat les votacions del bloc.

Primerament vàrem votar per:
Les lletres més poètiques i boniques de la història de l’havanera.
En primer lloc amb 26 vots:
Pensaments (Havanera).
Lletra: Carles Casanovas.
Música: Antoni Mas.

En segon lloc amb 23 vots:
Vestida de nit (Havanera).
Lletra: Glòria Cruz.
Música: Càstor Pérez.

En tercer lloc amb 14 vots:
Un cant d’amor (Havanera).
Lletra: Carles Casanovas.
Música: Salvador Dabau.

En quart lloc amb 12 vots:
Tornaré (Havanera).
Lletra i música: Josep Lluís Ortega i Monasterio.

Després vàrem votar per:
Les melodies més boniques de la història de l’havanera:

En primer lloc amb 25 vots:
Bolenera (Havanera).
Lletra: Carles Casanovas.
Música: Antoni Mas.

La balada d’en Lucas (Balada).
Lletra i música: Josep Lluís Ortega i Monasterio.

En segon lloc amb 16 vots:
Un cant d’amor (Havanera).
Lletra: Carles Casanovas.
Música: Salvador Dabau.

En tercer lloc amb 15 vots:
La calma de la mar (Valset mariner).
Lletra i música: Nicolau Guanyavents.

En quart lloc amb 13 vots:
Barquejant (Valset mariner).
Lletra: Carles Casanovas.
Música: Josep Bastons.

Gràcies a tots i totes les que heu votat, gràcies un cop més per compartir aquests bons moments.

Salut, força i havaneres a dojo!!.