dimarts, 30 de març de 2010

3

Arjau estrena la nova Taverna Bella Lola, 27 de març

Moltes gracies a tots els que vareu compartir la taula amb mi Cris, Raquel, Jordi’s (Grau, Rubau i Tormo), Pere, Càstor, Victor, Paco i Pepi.


Vosaltres gaudiu cantant, nosaltres escoltant-vos.
No us podeu imaginar el que va representar per mi aquells moments. Tan de bó el puguem repetir.
Gràcies a en Paco i la Pepi per continuar tirant del carro amb la cançó de taverna a La Taverna La Bella Lola.

En Paco i la Pepi quan els varen fer entrega d'un present

Us he de dir que és el millor local que he vist en la vida per fer cantades.
Mai havia estat en aquest local. Si no m'erro, antigament era la taverna de Can Batlle, posteriorment l’hotel de Can Batlle, després fou la Pepa Caneja de Calella, i ara, La Bella Lola.
En “aquell boci de paradís” s’ha viscut havanera, s’ha creat, s’ha desenvolupat, i si Deu vol, no la deixarem morir mai.

Interior Taverna Bella Lola, barra, taules.

Sé que molts de vosaltres pensareu que no es per tant, que el local serà “ves”, però que voleu que us digui, per mi, és espectacular.
No sé si desvetllar els secrets que guarda la nova Bella Lola.
Paco, Pepi, hem permeteu?.
Sabeu que, jo solament us posaré unes imatges del que es pot veure a l’interior.

Interior de la Taverna La Bella Lola, Escenari.

No m’atreveixo a comentar tot el que vaig veure, estic segur que em deixaria coses, per tant, només esperaré que sigueu vosaltres qui en vegeu els detalls, jo us adjunto un muntatge de tot el podia veure i viure en aquell “Museu de l’havanera”.

Interior Taverna La Bella Lola, el racó.

Pepi i Paco, si algun dia rebategeu el local, recordeu que avui la Bella Lola, a part de ser un gran referent de l’havanera, us heu guanyat un altre títol, “El Museu de l’havanera”.
Tan de bo la vostra lluita i les vostres ganes estiguin gratificades, en sortiu recompensats i pugueu continuar endavant amb la mateixa força o més que fins ara.
No te valor econòmic, però jo que m’estimo l’havanera, em sento partícip d’aquesta nova Bella Lola, i espero que com jo, tots els que poc o molt seguim aquest gènere.

Imatge sala Taverna La Bella Lola

Us he de dir que la Bella Lola, va estar a punt de desaparèixer doncs acabava el contracte en l’antic local i no els volien renovar.
També un “magnífic” veí es queixava a la que es passaven una mica de les dues de la nit......en fi, tampoc sé ven bé com és la realitat de tot això, però el que si que sé, i és per agraïr en majúscules, és que en Paco i la Pepi, han volgut continuar amb la Bella Lola, no se l’han deixat perdre, i ho dic de cor, els hi estaré agraït sempre.

Us convido a visitar-la, a gaudir d’una visita magnífica, i si teniu sort i us passeu un dissabte a les dotze de la nit, gaudireu d’havaneres.
Nit màgica, nit de sorpreses, nit de companys, amics i saludats, per mi, la meva nit.
S’estrenava local, era un dia important, i quin grup millor per inaugurar-lo.....

Els Arjau, Jordi Grau i Jordi Rubau.

Doncs un parell de joves que ara farà prop de tretze anys més o menys que varen començar les seves passes allà mateix, bé, millor dit, ara sí, a la vella Bella Lola, Els Arjau, en Jordi Grau i en Jordi Rubau.
La Cris i jo varem tenir la sort de compartir taula amb ells. També amb la Raquel i amb uns amics seus, que no recordo el nom d’ell, però si el d’ella doncs en Jordi Rubau, en un moment de la cantada, li va fer “La habana se llama Elena”.
Una peça que curiosament va musicar en Càstor Pérez, i que per casualitats de la vida, com en Càstor estava a la sala, també li va interpretar amb la guitarra d’en Jordi i la companyia de tota la taula.
Aquest i altres moments de la nit, el deixo per més endavant, doncs els que el vareu veure el recordeu, jo que el vaig viure, no l’oblidaré mai, us ho prometo.

Jordi Grau i Jordi Rubau a l'inici de la cantada.

Només la Cris sap com m’he sentit i el que he sentit.
A veure si tinc la força i l’habilitat per extreure les paraules adients per que llegiu el que jo veia, escoltava i i sentia.
Caram, no he començat a parlar de la cantada, i ja porto un parell de fulls escrits.....
Bé, continuo, la sorpresa inicial era per la Cris. Sopàvem amb el musics!. Ella es pensava que sopàvem sols, que allà ens trobaríem amb alguns companys del bloc i que el grup que cantava eren els Arjau, i amb una mica de sort, en Paco ens posaria ben a propet d’ells.
Per mi ja va ser una gran alegria quan dijous hem va trucar en Jordi per dir-m’ho, però a la Cris era per veure-li la cara.
La Bella Lola era plena fins el pal de la major, no hi havia cap taula buida, era magnífic.

Sala principal de la Taverna La Bella Lola

A la sala s’hi trobaven un grapat de coneguts “havanerus” tan seguidors com membres de grups.
Penso que tots donàvem suport a la mateixa causa.
Perdoneu si em deixo algú, no és la meva intenció, és per desconeixença de rostre.
En Miquel i la Trini del grup la Taverna, amb en Carles Pastor un dels nous membres del grup. La Dolors i en Joan, l’Isabel i en Joan, en Càstor Pérez i la Neus, en Pere Margall, en Jordi Tormo.....
Ei, ei, ei, atura el carro......
En serio, puc demanar mes?.....
Vosaltres mateixos, jo no!!.
Tot era present, tot estava succeint en aquell moment, i jo allà, gaudint i intentant no perdre’m cap detall.

El racó dels records.

El passat era a les parets, els avis del Port-Bo, mestre Sirés, en Mèlio, en Vigorós, en Pepet Gilet, Abelardo, es Ninyo, l’Hermós, i tants d’altres que allà estaven, escoltant, i segur que gaudint de les havaneres.
Gaudia de la presencia de la persona que més estimo, dels millors amics que tinc dintre del mon de l’havanera.....buf, buf, buf, no puc demanar res més.
Com diria en Josep Maria Puyal: “Companys, ara ja em puc morir!!”.

Bé, el que va passar va ser un somni fet realitat, era reviure el que eren les belles tavernes, aquelles cantades que tants cops me n’han parlat, l’única diferencia era que el marc era nou, un entorn diferent.

Imatge d'en Català-Roca, a Can Batlle.

Bé, la cantada va començar amb la primera peça que els Arjau varen interpretar el primer cop que varen cantar a La Bella Lola ara farà uns quants anys, Cádiz.
I amb el vostre permís, m’encantaria compartir-la....

“Càdiz, niña hermosa,
son tus ojos dos candores,
tu eres mi ángel de amores,
que aguardando me está. (Bis)

Venga viento, venga viento,
al lado de mi barquilla,
con el sol que siempre brilla,
hacia Cádiz va la mar...

Con el sol hermosa luna,
voy buscando sin cesar,
voy contando de una en una,
todas las olas del mar.”

Els Arjau, sota la meva opinió, son en un dels millors moments de la seva carrera musical, particularment crec que s’han fet un lloc molt important dins el panorama actual de l’havanera catalana, i si no fos perquè un duet costa de fer triomfar quant a cantades populars, estarien contractats en moltes cantades, però com he dit, a molta gent li costa entendre que un duet pugui interpretar bones peces, pugui cantar havaneres, i jo estic en desacord total.
Tenim a tocar l’exemple del millor duet que per mi, hi ha hagut a la història, el Duet amb en Càstor Pérez i en Fonsu Carreras.
Encara es avui que els escolto sempre que puc, i desitjaria un dia, poder-los tornar a escoltar, encara que fos un parell de peces.
Sé que demano molt, però com un dels meus somnis ja es va complir aquest dissabte a la Biutiful, qui sap...... si ens retrobem en una taula i podem tornar a gaudir.

També hi ha altres cantaires que m’agradaria escoltar a la Bella Lola, però..... prefereixo no abusar de la sort que m’acostuma a deparar el món de les havaneres, no sigui cosa que em tractin d’abusiu.
Quant a sonoritat del local, no us en puc parlar. Jo estava al ben mig del rovell, jo els escoltava de luxe, les seves veus distaven de les meves orelles com a màxim cinc pams.
És cert que estàvem situats en un extrem de la sala, i potser el millor lloc –com varem parlar amb en Paco, Càstor i en Jordi Grau- era fer-ho al mig de la sala.
Així, a part de escoltar, tothom veu el grup, que és un altre factor molt important.
El fet de cantar “a pelo”, just a tocar, en la taula del costat, és el que caracteritza aquestes cantades de taverna, i penso que no s’ha de canviar, és un punt a tenir en compte.

Jordi Rubau a l'inici de la cantada.

En Jordi Rubau, gran music i millor persona, ens regalava unes introduccions amb la guitarra, que ens deixava bocabadats. Mirades, rialles, complicitat en tot moment que es traduïa en magnifiques peces interpretades amb en Jordi Grau.

Imatge d'en Jordi Grau i la Raquel (tercer component : aguantar-los)

Un altre gran music, i gran persona, en Jordi Grau, l’altre part del duet Arjau (Caram, quin rodolí).
La veu acurada, afinada, amb força quan li cal, i amb una complicitat amb el seu company que en pocs grups la trobo.

És un altre grup en que les seves veus sonen com una de sola, estan molt ben empastats, felicitats i per molts anys.
Peces com Lola la tavernera, Ay Lola dulce prenda i El clavel, varem provocar grans ovacions del públic assistent.
A la mitja part de la cantada, varen actuar en Càstor Pérez i la Neus. Dos dels membres de Cubacant.

Càstor i Neus, dos components de Cubacant.

Com tantes vegades he dit, una veu especial, dolça, forta, enèrgica i jove, que és el que ens cal a l’havanera. Acompanyada d'una de les millors veus baixes, dels millors guitarristes, coneixedors i veterans de l’havanera catalana.
Entre altres peces varen fer La barca xica, i "Nena", dues peces magnífiques i interpretades de forma estupenda.
En el primer cas va haver escenografia, va aparèixer al damunt de la seva taula la barca xica, i us puc que és preciosa. És un dels molts detalls que te la Biutiful (Taverna Bella Lola), però l’heu de veure.....l’esclop d’un pescador, un llapis al pal major, i la vela més bonica, d’un retall de mocador (petit)..... Impressionant.
Cubacant te preparada una actuació a La Bella Lola el 8 de maig amb un tercer component, en Francesc “Xiqui” Ramón. Un altre gran veu i veterà de les havaneres.
Però no us vull avançar noticies fins que esdevinguin.

Després de la Neus i en Càstor, va fer una breu actuació una part del grup La Taverna, concretament el guitarrista i veu baixa del grup, Carles Pastor.

Carles Pastor i Miquel Pedrol, grup La Taverna.

Com altres vegades que l’he escoltat, va fer un tema propi -que espero que hem perdoneu, però no recordo com "se’n titola" -el què si recordo es que va explicar que està dedicada a dues persones que viuen dins la torre que hi ha al final de la platja del Canadell, i que estaven sopant a la mateixa taula d’ells-.
En Miquel s’hi va afegir una mica, però va deixar el pes de la cançó a en Carles Pastor.
Després d’aquesta mitja part, que sense ser-ho doncs en cap moment es va deixar de cantar, els Arjau van reprendre la seva actuació amb meravelloses peces com La balada d’en Lucas, que amb el permís dels lectors, mai he escoltat un grup que la faci amb més emoció i sentiment que ells.

La taula, es començava a fer gran....

També varen fer l’havanera Ulls verds, gràcies a la petició de la Raquel, que jo li havia dir que no l’havia escoltat mai per ells. Gràcies noia, com és normal, a tu et fan més cas que a mi!.
El nivell que varen tenir a la cantada va ser força alt. Estaven concentrats, sabien que l’ocasió ho mereix, i el que és bo, amb poca cosa en te prou per demostra-ho.
Assegut en un taburet de la barra de la taverna també estava en Jordi Tormo, baríton o tercera veu -o les dues coses- del grup Peix Fregit.
En varies ocasions el varem convidar a seure amb nosaltres, però no va ser fins aquest moment que es va decidir.

Ja vaig comentar a l’escrit de la Marató de TV3 quan varem fer La Bella Lola, no vaig gosar a cantar doncs en Jordi el tenia al costat. Ara ja ho tinc claríssim, te una de les millors veus de baríton que mai he escoltat en l’havanera.

Jordi Rubau i Jordi Tormo, gran moment.

Ens va regalar la cançó “Pirineu”, i asseguro que ens va deixar la “gallina de piel” en totes les notes, d’aquella meravellosa cançó.
També tenia un gran amic al meu costat que no va gosar a cantar gaire, fins que finalment ho va fer, i ja sap que l’admiro. Gràcies Pere!.
Us he de dir, que quan tots cantaven, jo també ho feia, al principi sentia una mica de vergonya, però poc a poc hem deixava anar.
En Pere m’encoratjava a seguir, de quan en quan deia, “aquesta l’has fet molt be”. No sé si perquè hem volia escoltar o perquè veritablement, la meva veu no molestava dins aquell entorn de veus espectaculars.
La veritat es que no volia deixar escapar aquell moment, i estic segur que si no ho hagués fet, m'en hagués penedit de no fer-ho, i també sé que si fos pèssim, m’haguessin convidat a veure per tenir la boca plena amb alguna cosa, però no va ser el cas.

Jordi Rubau, Jordi Tormo, Victor Hernández, Paco Cardona.

També varem tenir el plaer de compartir cantada amb en Victor Hernandez, una “gran” persona, bon jan, més bon tenor i component del grup Llops de mar, que com sempre, el van convidar a fer “L’elefant” (la cançó), “El serdo” (també la cançó) i com a regal, “Cala Montgó”, “La bella Giralda” i “La societat d’en Nyoca” totes elles acompanyades per les grans veus d‘en Jordi Tormo en Grau i en Rubau.
Ho va fer de forma magistral, amb un raig de veu, que fins i tot en Jordi Tormo agafava les copes de la taula no fos cas que les trenques amb un cop de veu. Recordo les mirades dels Jordi’s (els tres), la d’en Pere, i sobretot la d’en Càstor que en més d’una peça, amb la mirada, et feia aquell gest amb els ulls que et marcava quan havia d’entrar.....
“No veis allí,
en aquella buardilla,
en la ventana,
una rama sin flor,
no veis allí,
entre flores cual brilla,
un angel bello,
y de puro candor.

Es el jardín,
de la bella artesana,
que sin soñar,
en la ambición,
prefiere huir de la pompa mundana,
vivir en paz con Dios,
vivir en paz, vivir”.

Tot seguit va ser quan en Jordi Tormo va voler cantar la peça “en un velero”, i van tornar a demanar-li a en Càstor que no deixés la guitarra, que l’acompanyés per fer la peça, em resulta fàcil descriure el moment, Impressionant!.

D'esquerra a dreta, Jordi Rubau, Jordi Tormo, Càstor Pérez i Pere Margall

Després l’altre Jordi, en aquest cas en Rubau, va dedicar “La habana de llama Elena” a l’amiga de la Raquel que també estava expectant a la taula, com no, em vaig afegir.
Aquest nano, te una veu per mi preciosa, treballada, tendre, especial, poc habitual i que cada dia mira de perfeccionar, i jo l’encoratjo i ho celebro.

Jordi Rubau, Jordi Tormo i Càstor Pérez.

Estaven llançats, varem fer peces de tot tipus, però sobre tot les dels avis (les que m’agraden recordar doncs no vaig tenir la sort de escoltar-les en viu com ells) “Cuando el España, En un lago de inmensa extensión, Quien lo habria de decir (la gaviota)”....
Recordo la veu d’en Càstor, la dels tres Jordi’s, la d’en Pere, magnífic. Quan hi tornem?.

Jordi Tormo, Càstor Pérez, i Pere Margall.

Millor que no sigui un dissabte doncs fotrem la cantada en l’aire a algun grup, i el sopar a en Paco i la Pepi.
Amics, quan em vaig adonar, la sala era quasi buida, havia quedat abduït per aquell moment, vaig mirar el rellotge i eren dos quarts de sis de la matinada, l’albada despuntava a la cala del Port-Bo, i nosaltres allà dins cantant i perdent la noció la temps.
Companys, amics, només tinc paraules de agraïment, paraules amb massa tendresa que crec que m’estalvio d'escriure tot i que no volia retallar-les.
Us ho vaig agrair a tots i cadascú de vosaltres en persona, ara ho continuo fent al bloc, i quan us torni a veure us ho tornaré a agrair, no sabeu ni us imagineu el que heu fet.
Ara mateix recordo un treball discogràfic enregistrat a La Bella Lola que es diu, Les nits a la Bella Lola.
En aquest treball hi varen participar Port-Bo, Peix Fregit, Cafetó, Santi Vendrell i segur que algun amic més.
Caram, si ho enregistrem, amb aquelles meravelles de veus, encara faríem la primera pela.
Perdoneu, m’acabo de adonar que potser ho he fet massa llarg, i encara així em deixo moments, però m'els guardo per mi, no us atabalo més per avui.
Qualsevol dia espero que tornem a fer un passeig per la memòria, oi?.

L'altre dia hem varen confirmar els grups asistents a la 44ª Cantada de Calella, i avui mateix m'han dit que es pot fer públic, així que agafeu-vos amics dels bloc, que un any més, hem tornat a fer el plé.

- Port-Bo.
- Peix Fregit.
- Els Cremats.
- Bergantí.
- Sílvia Pérez Cruz.

No em podia estar de donar-vos aquesta bona noticia. En breu afegiré altres cantades que es cellebren durant els dissabtes del mes de Juliol i Agost, com l'Arbreda de Palamós, la cantada de Platja d'Aro, la cantada de Roses, la Gran cantada de la Costa Daurada, etc....

Bé companys, espero que hagueu reviscut el que jo vaig sentir, escoltar i viure, i com us podríeu imaginar no puc acabar en altres paraules que no siguin......
Gràcies Cris, Paco, Pepi, Jordi Grau, Jordi Rubau, Raquel, Pere Margall, Jordi Tormo, Càstor Pérez, Neus, Victor.


Diuen que el primer cop, no s'oblida mai, jo tampoc, l'oblidaré!.


Salut, Força i Havaneres a dojo.

3 comentaris :

margarida ha dit...

Fantàstica la crònica Tony.No ho post fer millor.és com si fossim allà.Ho fas veure d'una manera meravellosa.

També vull desitjar sort a la nova etapa de la Bella Lola.
No pots parlar millor d'en Paco i la Pepi,Tony.

S'ho mereixen perquè han treballat sempre molt per tirar endavant.

I com sóc una dona deixeu-me alabar-ne una altre;la Pepi, una dona treballadora al màxim,que no té manies per arremangar-se i tirar endavat sempre al peu del canó.Senzilla,simpàtica i feinera.

Una dona pot fer fracasar un home o convertir-lo en un pobre home.
Som un costat molt important.
La Pepi ha esta un bon costat per en Paco sempre disposada a fer feina sense mandra.
Si hagués anat de senyorona per la vida,fent-se la esnob,i no sent-hi a totes...no haguéssin arribat fins aquí.

Sempre ha tractat igual a tots els clients i no ha perdut mai el cap per fer la pilota a la gent important.

Recullen el que han sembrat.

QUE TUINGEU MOLTA SORT!

Margarida Homs

Isabel ha dit...

A veure, la cançó que va cantar Carles Pastor, si no m'equivoco es diu La Torre i el Far, l'ha vaig sentir per primer cop a Tamariu i em va agradar moltíssim.
D'aquest segon reportatge, noi, puc dir-te el mateix que de l'anterior, és per plorar d'emoció, he reviscut el dissabte a la nit, va ser una meravella. Recordo quan vau arribar i la Cris em va dir molt emocionada que séieu a la mateixa taula que els Jordi's, que ella no ho sabia, que mai havia segut amb ells. Estava tota contenta, va ser una bona sorpresa.
El local és una meravella, jo a l'antiga Bella Lola només havia anat algun cop a fer un cafè, però no havia coincidit amb cap cantada, no sé el que em vaig perdre, però sí sé el que he guanyat anant a la primera cantada d'aquest nou local. Va ser fantàstica. El Paco és encantador, va demanar disculpes pel que no hagués sortit bé...? Per mi, tot va anar de meravella.
Saps una cosa? Tens raó quan dius que es viu d'una manera diferent quan sents les havaneres tan a prop. A nosaltres se'ns posava la pell de gallina i això que érau una miqueta lluny, tot i que com es feia un silenci total (i si no recorda quan el Jordi Tormo va entonar Pirineu)s'escoltava la mar de bé. Però vam gaudir d'un fet excepcional, noi darrera nostre hi havia una taula que van deixar buida després de sopar i saps qui va seure allà? El Càstor i la Neus, noi quan van començar a cantar allà el rau-rau que vaig sentir... bé encara el sento i és com indescriptible (no tots sabem escriure com tu), així que espero que m'entengueu. Sí, realment així tan de prop és per parar boig.
Totalment d'acord amb tot el que dius i una petició: sobretot no deixis de viure i d'escriure aquest món al qual molta gent ha accedit i accedirà gràcies al teu blog.
Fins a la propera.

esteve ha dit...

Hola amics,com sempre felicita en Tony pel magnific reportatge i les fotos que donen sempre un toc de color molt especial.

També m'ha agradat molt el que diu la Isabel i penso que escriu força bé i ha donat una molt bona visió del que se sent com a públic quan es va a una cantada en una taverna,sempre molt més acollidora que les més massives de temporada.

Felicitar també els propietaris de la Bella Lola per tots aquests anys de suport al món de la havanera.

I és veritat Margarida tens raó;una dona com la Pepi tira endavant un negoci i és un bon puntal.
Les cegades que hi he anat sempre l'he vist incansable al costat del seu marit,amable amb tothom sense
"babejar" per la gent important i sempre al seu lloc amb tota senzillesa.

Per molts anys de Bella Lola Paco i Pepi!

Les Havaneres

Recordo una estrofa del Mestre J.L. Ortega Monasterio, per veure si algú li fa cas......
“..... Escolteu la seva veu, oh canons de tot el món, i la gent de tot arreu, no més guerres ni més morts, no més bombes ni més focs, sóc el canó de Palamós. Si els canons de tot el món, fossin com el vell canó, que tranquil està adormit, blancs i negres dintre el pit, portarien una flor, la Rosa de Jericó.” Gràcies per avançat.............


Inici Bloc