dijous, 26 d’agost del 2010

3

L'Empordanet a Calella de Palafrugell, el 22 d'Agost del deu.

Aquest any tot són bones noticies quan a divulgació de l’havanera. No només m’han fet col·laborador habitual de la revista Guaita si no que a més es publicarà una col·laboració en un mitja de comunicació estatal en el qual parlem d’havaneres, el proper dia 5 de Setembre entre les set i les vuit de la nit a Radio Nacional d’Espanya i Radio 5. És un regal, quasi no puc demanar més, espero el pròxim cop fer-ho millor i passar menys nervis.

També aprofito per donar les gràcies a les més de 500 persones que han votat pel bloc als premis blocs de Catalunya. No em podia imaginar que arribéssim tan amunt, i encara no s’ha acabat. Estem en la vuitena posició dins els blocs culturals catalans.
Havanerus, gràcies. I ara anem a la cantada que també és força important.

L'Empordanet a Sant Roc
Si com va dir l’Empordanet -interpretant la preciosa havanera escrita per la Glòria Cruz i musicada per en Càstor Pérez -“Pinto les notes d’una havanera”, permeteu-me que com a marc hi posem la cala de Sant Roc de Calella de Palafrugell tal i com ens la varem trobar nosaltres aquest diumenge al vespre.

Quina meravella de cantada, quina tria més polida, quin paratge més bonic, quin grup tant especial i quina companyia tan luxosa. Varem arribar una hora abans del començament de la cantada i no era pas per tenir un bon lloc, el problema era que el horari al bloc estava malament. Costa trobar l’horari de les cantades, normalment et passes molta estona visitant la web dels ajuntaments buscant i buscant, i finalment acabo per no trobar-ho i no poder-ho especificar.
Aquest cop no recordo si la informació la vaig treure de la web del grup o bé de l’Ajuntament de Palafrugell, però sigui de on sigui, em sap greu però estava malament. Com acostumen a dir en castellà “no hay mal que por bien no venga” i així va ser, en arribar, altres companys del bloc també estaven allà.

Ambient a la cala de Sant Roc de Calella
També s’havien basat en l’horari del bloc, i ja que hi érem, varem aprofitar per fer-la petar una llarga estona. Allà estaven la Dolors, en Joan, la Teresa amb el seu marit i la Neus. La Cris i jo varem seure al seu costat. Tot feia preveure que la cantada seria per no oblidar. El previ a la cantada va estar molt bé, compartint converses, històries i moments de les havaneres amb aquests companys no te preu.
La nit era xafogosa, la mar estava en calma i el cel mig ennuvolat com feia dies que no veia i entremig, la meravellosa lluna, que quasi fa el ple, tot ho teníem de cara. La sonorització de l’esdeveniment –un any més- era a càrrec de Sonostudi i un cop més va estar genial. Els organitzadors eren els veïns del barri de Sant Roc de Calella de Palafrugell que celebraven la seva 41 festa major i 41 vegades cantant havaneres, quina colla més trempada!.
Entre els assistents també hi era en Ramon Sol, guitarra i veu de baix del grup d’havaneres Xató que va tenir un gran detall amb nosaltres, Gràcies Company!!.

Càstor Pérez i Lluis Bofill
Per començar amb la tria de L’Empordanet us diré que van fer la cançó que cada dematí em desperta, "El pensament". Inusualment la varen fer en Càstor Pérez i en Lluís Bofill només amb guitarres tal i com sonen al treball del Duet Flor de lluna”. L’Empordanet fa una tasca meravellosa quan barreja peces relativament noves amb aquelles que són a punt de caure en l’oblit.
Una de les noves peces que ha incorporat en repertori ha estat “Follia” de la qual en Josep Bastons va musicar uns textos anònims. La peça ja m’agradava però m’ha anat agradant dia rere dia doncs primer els Arjau i ara L’Empordanet, en fan una interpretació magnifica.
Dins de les peces que recuperen de l’oblit i que més m’agraden us en destaco “La bassa fonda”, “Rendido”, “El seductor”, “Tamariuenca” entre altre.

L'Empordanet, Lluis Bofill, Xavi Jonama, Càstor Pérez
Quan a peces més contemporànies que també m’agraden us en destaco “Mariner de terra endins”, “La Balada d’en Lucas”, “La Habana se llama Elena”, “Al pirata Joan Torrelles” i “Vestida de nit”.

El grup torna a estar en un gran moment, sempre trobarem a faltar la veu del company Pere Molina, però com cada cop ho fan més i més bé, i en Lluis Bofill ja no sols fa anar la guitarra si no que col·labora en les veus, fa que el grup hagi cobert amb nous registres.

Neus Mar i Càstor Pérez
Un grup a tenir molt en compte dins els millors grups d’havaneres del país.
A la mitja part –com cada any- es va procedir al sorteig de quadres força bonics, també varen fer cremat per tothom i quan ja tothom era a lloc, va venir la gran sorpresa, la Neus que estava asseguda amb nosaltres va sortir a cantar quatre cançons. Yo soy Guajira”, “Nena”, “El adiós del soldado” i “Si llego a besarte”.

L’ambient ja era força silenciós abans que ella sortís a cantar, però si es podia fer més silenci, ella ho va aconseguir. La Neus ens va poder regalar la seva preciosa veu sense cap esforç, per que si, per que li agrada i a nosaltres, encara més.
Gràcies pel regal i per la xocolata!.


Recordo especial el silenci que es va fer en la interpretació del "El adiós del soldado" (versió Cubana), en la qual, ni la guitarra d’en Càstor gosà a sonar. Va ser un moment preciós quan en aquell bonic paratge només s’escoltava una veu acompanyada d’alguna onada que gosava recolzar-se contra la sorra gruixuda d’aquella cala....

Neus Mar i Càstor Pérez
La Neus recolzada per la magnifica veu i guitarra d’en Càstor va fer que el públic assistent quedés bocabadat.
Al tenir la sort de ser al seu costat, també vaig poder escoltar de ben a prop els bonics comentaris que ella rebia.
Noia, t’has de sentir orgullosa de sentir el que sents i d’escoltar el que escoltes.
Va ser molta la gent que es va aplegar per encoratjar-la un cop va tornar amb nosaltres i havent acabat la cantada, molts varen venir a felicitar-la.

Quin goig ser tan a prop i veure totes aquestes mostres d’afecte i carinyo vers la noia que fa que les havaneres sonin en veu de dona.
Gràcies Neus i Càstor, va ser un gran moment de la nit.


L'Empordanet, Lluis Bofill, Xavi Jonama, Càstor Pérez
La sort, es que ningú eclipsa ningú, més aviat ens regalen forces i diferents actuacions i això fa que els guanyadors siguin sempre el públic i les havaneres, gràcies companys per aquests meravellosos regals.

A la segona part tot va ser més emotiu, cada any que passa, sempre hi ha un record malauradament per algú que ha marxat, aquest cop era una veïna del barri que es deia Carme.
Com molt bé va dir en Jordi –referint-se a la Carme- “des d’allà on siguis, aquest “Barquito de nácar” va per tu”.
Les notes d’aquesta preciosa havanera ja estaven sonant en les guitarres d’en Lluís i en Càstor.

L'Empordanet
En Jordi com cada any la va interpretar més amb el cor que amb altre cosa fet que és fa palès amb l’emoció i el sentiment que hi posa.

Sobretot quan a la tornada arriba allò que diu....

“Las notas de una dulce habanera,

son besos para tierra española,
regalo de las olas que llegan
y el barquito de nácar,
va surcando los mares,
al compás del amor”.

I una gran ovació omple la platja......

Després de que en Jordi en oferís aquesta emotiva interpretació li va tocar el torn a un altre veí del barri del qual no conec el seu nom però que l’he vist sovintejar La taverna la bella Lola –com sempre dic, si algú sap com li diuen que m’ho faci arribar-“.

Xavi Jonama
La cançó que varen fer és un altre de les meves preferides “Corrandes marineres” del mestre Josep Lluis Ortega Monasterio.
Aquesta peça l’he vist escrita com a “Corrandes marineres” i “Coplas Bravas”, les dues del mateix autor i amb diferents lletres.
M’agrada quan diu...

“No canto per bona veu,
perquè Deu no me l’ha dada,
si no per què no digueu,
que la festa no m’agrada.

Si jo sàpigues cantar,
tot lo dia cantaria,

i a Palamós aniria
tot cantant, cantant, cantant,
i el meu amor et daria,
amb cançons vora la mar.
[...]”

L'Empordanet
La cantada ja arribava a la fi, varem treure mocadors i mocadorets per acompanyar les dues darreres peces.
Per cert, en el sorteig no ens va tocar cap quadre i aquest cop si que havíem comprat algun número. L’any vinent espero tornar-hi, per mi no hi ha quasi cap altre cantada com aquesta, per tant, per poc que pugui, l’any vinent, espereu-me que vinc.

Havanerus, amics, companys i saludats, si hi éreu espero que en gaudíssiu tan com jo, si no us va ser possible, espero que n’hagueu gaudit ara, jo encara estic fascinat, però com tinc molts moments a flor de pell he decidit no estar-me’n i escriure ara que puc.

Salut, Força i Havaneres a dojo.

dimecres, 25 d’agost del 2010

6

Mostra de l'Havanera Catalana a Palamós, 14 d'Agost del deu

La cantada més esperada de l’any i una mica més la passem per aigua.
Cartell Mostra de l'havanera catalanaJa patia en veure uns núvols ben negres passejant per Palamós a darrera hora de la tarda.
Vaig decidir agafar la moto i anar a fer un vol per l’Arbreda a veure com anaven les probes de so dels grups.
Tot just acabaven d’assajar els Bergantí, era el torn del Peix Fregit i quasi no van arribar dalt de l’escenari que l’aigua ja va fer de les seves.
Les mirades totes anaven dirigides al cel i les pregaries de més d’un també.
Calia esperar així que em vaig tornar a casa, varem sopar i tot seguit varem tornar a anar a l’Arbreda.

Mostra de l'havanera catalana a Palamós
Tot ja era sec, havia caigut un xàfec típic d’estiu, una mica més i ens suspèn la que per mi és la cantada de grups més bona.
Aquest any em perdonareu però no puc opinar de la cantada doncs jo no ho vaig escoltar gens bé i per tant si no escolto quasi és com si no veig.
El que no vull passar per alt és el bon tracte rebut per en Joan C. un any mes, gràcies company!.
El que si que vaig poder fer varen ser fotografies dels grups, i aprofito per posar-les. Quant a la tria de cançons que varen fer, jo tinc una qüestió que no sé si resoldre.

Francesc Sànchez CarcassésFrancesc Sànchez Carcassés

CUBACANT

Cubacant, Neus Mar, Càstor Pérez, Enric Canada i Xiqui RamonCubacant, Enric Canada, Xiqui Ramon, Neus Mar, Càstor Pérez.
Cubacant, Neus Mar, Càstor Pérez, Enric Canada i Xiqui Ramon

BERGANTI
Bergantí, Pere Fort, Pere Margall, Joan Ripoll, Miquel LlorensBergantí, Joan Ripoll, Pere Fort, Pere Margall, Miquel Llorens.
Bergantí, Pere Fort, Pere Margall, Joan Ripoll, Miquel Llorens
PORT-BO

Port-Bo, Carles Casanovas, Fonsu Carreras, Mineu FerrerPort-Bo, Mineu Ferre, Fonsu Carreras, Carles Casanovas.
Port-Bo, Carles Casanovas, Fonsu Carreras, Mineu Ferrer
PEIX FREGIT

Peix Fregit, Jordi Tormo, Pep Nadal, Norbert TorrecillasPeix Fregit, Jordi Tormo, Pep Nadal, Norbert Torrecillas.
Peix Fregit, Jordi Tormo, Pep Nadal, Norbert Torrecillas
CUBACANT, BERGANTI, PORT-BO i PEIX FREGIT.


Entenc -tot i que no comparteixo la idea- que la majestuosa cantada de Calella aculli altre gènere que no sigui havanera pel fet que es retransmesa per televisió.
El que no acabo d’entendre es com una cantada com la de l’Arbreda de Palamós també hi son permesos altres gèneres.
Aquesta cantada es esperada per grans amants d’havaneres. És ben poca la gent que per casualitat passa per la porta i entra en la cantada.
Mes aviat, les entrades s’esgoten tot jus a la setmana d’haver-les posat a la venda, segurament això vol dir que la gent que va a l’Arbreda vol escoltar havanares.
Ja ho veieu companys, per mi a “La mostra d’havaneres” s’han de fer havaneres, la resta, que les facin en altra cantada que també son ben acollides.

En acabar la cantada varem anar a la taverna la Bella Lola, encara teníem corda i jo volia escoltar més havaneres. Es presentava de nou el grup Àmfora, en Xavi Jonama i en Pere Molina de nou junts, tot sigui per passar una bona estona.

Àmfora, Xavi Jonama, Pere Molina
De la cantada de Palamós varem acabar a la bella Lola un grapat de seguidors, en Pere Margall, en Càstor Pérez, la Neus, l’Anna i en Francesc, els meus pares Antonio i Rosa, la Sílvia, en Jordi, la Cris i jo. No sé si em deixo algú, espero que em pugui perdonar.

Companys, espero que aquest cop us agradin “els retratus” a mi de la cantada em va agradar com sempre, la companyia doncs aquest cop, a part de la Cris també venien els meus pares.

Havanerus, companys, amics i saludats, Salut, força i havaneres a dojo.

dijous, 12 d’agost del 2010

0

XXXI Cantada d’havaneres de Begur al Pati de les Escoles velles amb els grups L’Empordanet, Peix Fregit i Port-Bo, 7 d'Agost del deu

Aquesta cantada ha coincidit amb la cantada que es fa a la platja de Llafranc amb els grups Peix Fregit i Port-Bo i que en altres anys n’he fet la crònica. Aquest any, com ja varem fer ara farà dos anys, varem pensar que la millor opció, era anar al Pati de les Escoles velles de Begur. Són dos paratges totalment diferents, a Llafranc hi tens la platja, l’olor a mar, lloc ideal per escoltar una preciosa cantada d’havaneres. A Begur tens un pati d’escoles amb un encant especial, amb una sonoritat excepcional i amb la participació d’un grup com l’Empordanet que no hi participava en la cantada de Llafranc.

Pati escoles velles de Begur
El cartell de la cantada estava equivocat, posava la participació de Els pescadors de l’Escala en lloc del Peix Fregit i em va saber greu doncs vol dir que no paren prou atenció al que fan i al que han organitzat i donat que és una cantada on es cobra entrada, penso que s’ha de tenir més cura de detalls com aquests, i no deixar que passin per alt, estic segur que molta de la gent que va assistir a la cantada sabia molt bé on anava i els grups que anava a escoltar, eren “havanerus”.
Com us podeu imaginar, els grups havien d’anar de Begur a Llafranc i de Llafranc a Begur. No us enganyo si us dic que vaig patir per que tot sortís bé, i pensareu que és una tonteria, però, la veritat, no em volia imaginar una cantada amb problemes d’organització, doncs seria força criticada.
Tot va anar molt bé, els primers en començar varen ser els Peix Fregit, Jordi Tormo, Pep Nadal i Norbert Torrecillas.

Peix Fregit al Pati de les escoles velles de Begur
Cada grup participant interpretava dotze peces, fet que va fer que la cantada donés un ampli repertori de peces clàssiques i contemporànies. El Peix Fregit va fer peces com “vell pescador”, “malalt d’amor”, “lamento esclavo”, “la sirena de Begur”, “cap a tu”, “para ti” i “aigua de mar” entre altre. Continuo afirmant que avui per avui està arribant a un nivell que no se si havia tingut en altre moment, doncs desconec les èpoques en que en Josep Bastons, Manel Iglesias i Maria Cervera en formaven part, o quan en Josep Bastons, Pere Savalls i Jordi Tormo componien el grup.
Després dels primers, els segons, en aquest cas, l’Empordanet, amb en Càstor Pérez, Xavi Jonama i Lluís Bofill.

L'Empordanet al pati de les escoles velles de Begur
La nova formació poc a poc van empastant veus, i quan va acabar la cantada, vaig dirigir-me a ells per felicitar-los, doncs van sonar de meravella. He notat uns avenços extraordinaris quan arranjaments, doncs en algunes peces en Lluís es va animar a cantar, fet que feia que en Càstor pogués dedicar-se a fer segones veus com a ell li agrada. Els trobo en un molt bon moment.

La tria que va fer l’Empordanet va ser la més clàssica i la que més em va agradar, doncs no paren d’extreure peces perquè no quedin en l’oblit. Peces com “rendido”, “el seductor”, “tamariuenca”, feien que la gent es mires sense saber-les.
Clar que us he de dir que també em varen sorprendre per be quan varen interpretar “follia” i “al pirata Joan Torrelles”. Us vull destacar un gran moment de la cantada, els que hi vareu ser ja us el podeu imaginar, els que no, us el detallo.

En Xavi Jonama va demanar al seu ex company de grup Pere Molina que els acompanyés en una de les peces, concretament, amb la que “se’n titola” “en un rico cafetal”.

Pere Molina al Pati de les escoles velles de Begur
En Pere la va dedicar al seu germà Paco, el qual ara fa tres mesos que va marxar d’aquest món. Va ser molt emotiu, tots teníem els ulls brillants, només va faltar que ell tampoc aguantés i van començar a aparèixer mocadors i no pas per fer “la bella Lola”. Va ser un gest molt bonic, un gran moment, un cop més va demostrar que dins aquesta gran persona també hi ha un gran cor.

Em va fer molta il·lusió tornar-lo a escoltar de nou, en tenia moltes ganes, és com un somni tornat a fer realitat. Us he de dir que els que tingueu ocasió, aquest dissabte a la taverna La bella Lola, actuarà el grup Àmfora, format per en Xavi Jonama i en Pere Molina, tornen d’allà on varen sortir.
Com molt bé han anomenat l’esdeveniment serà un Àmfora Revival. Clar que nosaltres serem a Palamós a la 29 Mostra d’havaneres, però en acabar, farem camí cap a Calella per veure encara que sigui les darreres peces, però aquesta no me la vull perdre per res del món.


A la mitja part hi va haver cremat per tots aquells que en volguessin, un munt de cassoles cremaven al final del pati, i m’hi vaig acostar per retratar aquella bonica imatge.

La segona part començava bé, els Port-Bo havien arribat amb temps, ja no calia patir. Feia ben poc que els havia escoltat, i just abans de començar vaig veure com en Carles Casanovas escollia les peces que ens regalarien. Parlava amb en Càstor, amb en Marc Carreras –tècnic de so de la cantada, dels Port-Bo i gran professional- per tal de saber les peces que s’havien fet i no repetir-ne cap.

Triar dotze peces no resulta fàcil, però tenint damunt la taula el nou enregistrament, no li resulta gens difícil escollir les peces. Els Port-bo ja estaven en preparats, Carles Casanovas, Fonsu Carreras i Mineu Ferrer damunt l’escenari esperant engegar.

Port-Bo al pati de les escoles velles de Begur
La tria, un cop més magnifica, peces com “barquejant”, “Ay Lola si me quieres”, “Pensant en tu”, “El capità” i “la clienta” entre altres feien que la vetllada anés adoptant l’adjectiu de magnífica. Quin goig de cantada, jo m’esperava que fos bona, però no pas tant. Jo m’esperava gaudir de bons moments, però no pas tants.

En definitiva, de les millors de la temporada, junt amb la que varem anar a Peratallada, espero que l’any vinent es torni a repetir i si són amb aquests grups, millor. Un cop més es demostra que si la tria de grups és bona, la cantada no falla. Per tant als organitzadors els diria que si la volen igual de bona i omplir com van omplir, els grups participants han de ser de categoria, i qualsevol del bloc per mi ho són. Així que si voleu triar, us ho poso fàcil.


Espero que estigueu gaudint de les vacances, els que ja les heu fet o les tingueu pendents, potser podeu gaudir del bloc més que nosaltres.

Havanerus, companys, amics i saludats, Salut força i havaneres a dojo.
0

Port-Bo a Peratallada el 6 d'Agost del deu

Companys, el període estival ja el tenim a sobre.
Qui més qui menys aquests dies té una cantada d’havaneres a la vora. Si voleu un consell, no us en esteu, aneu-hi, que segur que si el grup es bo, en gaudiu i força.


Jo tinc la sort d’estar aquests dies per l’Empordà més concretament, al meu estimat Palamós, i per sort nostra, no parem de tenir cantades a la vora. Com ja he dit en altre ocasió, no vaig a totes, no m’agrada abusar, i també hi ha altre cosa per fer. Però hi ha alguna de les cantades que si puc no les perdono. Algunes ja he tingut la sort de escoltar-les altre any, i d’altre que me’n han parlat tant bé, que només espero que el dia en qüestió no tingui altre pla.

Peratallada és un poble medieval molt bucòlic que et convida a perdre’t pels seus carrers. No es pot accedir al poble en cotxe, s’ha de deixar a les afores. Però la visita val molt la pena. Varem quedar per sopar amb uns companys que varen fer que la vetllada fou encara millor. L’Antonio i la Rosa, una parella seguidora del bloc i de les havaneres. El grup que participava eren els Port-Bo, èxit garantit.

Port-Bo a Peratallada
Havent sopat ens varem dirigir a la plaça on era la cantada. Tothom agafava una cadira i la plantava allà on li anava bé. No varem ser dels primers en arribar, però havíem sopat tan bé, que tampoc passava res si estàvem una mica allunyats, el so encara és millor. El repertori de la cantada em va recordar als darrers que li havia escoltat, però es que és tan bo que no em canso d’escoltar-lo.

Varen començar amb “Oreneta gentil”, una peça molt romàntica –com ells. Després varen començar a fer peces del darrer treball “Entre dones” i concretament varen començar amb el que fan amb la col·laboració de la Neus, “Ay Lola si tu me quieres”. Tot seguit el que fan amb la Laura Casanovas, “Ulls verds”, una peça que particularment m’encanta tant la versió del cd con en directe, no sé si algun dia, aquest grup palafrugellenc ens regalarà la interpretació de les peces, entre dones, fet que espero amb anhel. I així varen anar regalant-nos tots o quasi tots els temes del nou treball, una meravella el fet de saber-los quan volem –en l’enregistrament- i un goig escoltar-los en directe.

Port-Bo a Peratallada

Dins les peces que no estan al nou treball i que també ens varen regalar us en destaco “Allà en la Habana”, “La Xalana”, “Lola la tavernera” i “Malalt d’amor” entre altre. La sonoritat era molt bona, tan per part del grup com del paratge on es feia la cantada. Companys, si podeu, l’any vinent, no us la perdeu.

Havanerus, Salut, Força i Havaneres a dojo.

Les Havaneres

Recordo una estrofa del Mestre J.L. Ortega Monasterio, per veure si algú li fa cas......
“..... Escolteu la seva veu, oh canons de tot el món, i la gent de tot arreu, no més guerres ni més morts, no més bombes ni més focs, sóc el canó de Palamós. Si els canons de tot el món, fossin com el vell canó, que tranquil està adormit, blancs i negres dintre el pit, portarien una flor, la Rosa de Jericó.” Gràcies per avançat.............


Inici Bloc