dimecres, 29 de maig del 2013

2

Port-Bo en concert, a Palamós

Benvolguts companys, estem d’estrena, "Port-Bo en concert".


L'acte va ser organitzat per l'Associació Sardanista Costra Brava que ha fet una aposta forta presentant l'estrena de l'espectacle. Es va omplir tota la platea del teatre tot i lluitar contra diversos factors que restaven afluencia de públic.
El caracter emprenedor i lluitador de l'Associació ha fet que el poble de Palamós cada mes de l'any gaudeixi almenys d'un esdeveniment cultural i popular, lluitant així contra la reducció en materies culturals que arriben desde el propi Ajuntament.
La sonorització de l'esdeveniment anava a càrrec del propi teatre i per properes edicions crec que caldria millorar-ho, és una mica deficient i per tant, si el propi grup es sonoritza amb el seu equip, molt provablement donarà millor resultat. 

El grup palafrugellenc dintre del seu caràcter innovador i de creixement constant, aquest cop ens ha fet una proposta musical acompanyada pel mestre Antoni Mas al piano.
El títol de l’espectacle ja ho diu tot, i fins i tot l'han aprofitat per donar nom al que serà el seu nou treball discografic que veurà la llum el proper mes de juny. Disposen una posada en escena senzilla, seria i respectuosa amb el gènere.

El grup Port-Bo, és “més que un grup” doncs entre altre, no només canta, si no que també hi aporta la part didàctica que tantes vegades trobo a faltar i que tan important és.

En aquest espectacle cal destacar diversos aspectes:
El primer i molt important, el fet de destacar la figura del mestre Jose Luis Ortega Monasterio. Molts dels que hi entenen es queden solament en que va ser el creador de «El meu avi», però no es paren a pensar en la revolució que va causar aquesta peça, i deixen el mestre a banda com si d’un més es tractés, i un personatge com ell no pot ser tractat així.


En aquest cas, Port-Bo i concretament en Carles Casanovas ens va donar tres pinzellades del mestre Ortega Monasterio, ens va explicar vivencies i ens va destacant la revolució que va causar la peça en si, i la seva figura.

En segon lloc us destaco el propi treball que hi ha hagut darrere d’aquestes cançons. No ens interpreten les peces en la manera en que ho fan a les cantades (seria lo fàcil). Han treballat i de valent per fer uns nous arranjaments i com diu el seuy director musical “Port-Bo en concert, apiana les havaneres i amoroseix les veus”.

En tercer lloc us vull destacar certes peces que varen quedar com autèntiques joies tant per la interpretació com per la peça en concret, com son: «Bitxintxo» del mestre Jose Luis Ortega Monasterio on en Carles Casanovas, acompanyat només per la seva guitarra ens en va fer una interpretació extraordinària.
Altres com «Tornaré» del mestre Jose Luis Ortega Monasterio, «El barri antic» d’Antoni Mas, «El meu norai» (Carles Casanovas – Antoni Mas) i per acabar «la gaviota» del mestre Frederic Sirés.


Per acabar, només us informo que el grup Port-Bo estarà aquests propers dies de gira per Japó, concretament a Tokyo presentant aquest espectacle. Com he dit només començar:
"Port-Bo, més que un grup".

Aquest cop m'he dedicat més a gaudir de l'espectacle que a fer fotografies.

Salut, Força i Havaneres a dojo!!.

© Toni Foixench

divendres, 17 de maig del 2013

0

Arjau i l'aroma del cafè

Benvolguts Havanerus,
Buscant conèixer una mica més sobre el cafè, vaig descobrir un d’especial, el Blue Mountain de Jamaica, definit amb sabor equilibrat, lleugerament àcid i agradable aroma afruitat, està considerat un dels millors del món...
Doncs bé, a mi, m’ha portat a recordar la meravellosa vetllada que varem viure el passat dissabte a la Taverna La bella Lola de Mont-ras amb el grup Arjau.


El nou canvi d’ubicació i els canvis a la nostra vida, no ens havien permès fins al moment gaudir d’aquest bonic paratge en que actualment es troba. Em permeto destacar el caràcter lluitador d’en Paco i de la Pepi, no s’aturen mai, i sempre tenen en un racó del seu cor, un espai per les havaneres.
Des del bloc, us volem agrair l’esforç que heu tingut que fer per tirar endavant i continuar treballar per les havaneres, Pepi, Paco, Gràcies!.
Aquesta “nova” taverna em recorda a la primera, el caliu de “Ca la Raquel” l’han tornat a trobar. Probablement aquelles parets no havien escoltat masses havaneres i cançons de taverna, però aquest parell aviat les posaran en solfa.



En aquesta ocasió el grup que tocava aportar el seu granet de sorra en aquelles parets era el grup Arjau. En Jordi Grau, Jordi Rubau i en Xiqui Ramon. No sé quina expressió fer servir per descriure el que em varen fer viure aquest tercet. Per una banda la incredulitat del que estava escoltant -massa poc temps per lo be que sona-, per altra, la satisfacció de veure que les coses els hi estaven sortint bé, i per altra, veure com uns bons amics, gaudien dels aplaudiments com a premi que els oferíem els que escoltàvem la cantada.

Pot semblar una tonteria, però passar de duet a tercet, va ser força complicat per mi, sempre els he escotat com a duet, sempre ho trobaré a faltar, més per melangia que per qualitat (musicalment parlant). El duet Arjau podia fer coses que jo no he escoltat a ningú i dubto que ho torni a fer, tot canvia i tots ens fem grans.



Bé, les primeres cançons varen servir per anar escalfant la veu, i alhora per deixar-nos anar aquella flaira del que ens venia a sobre.
Utilitzant la definició del Blue Montain, el grup Arjau em va sorprendre pel elevat equilibri que han trobat en les veus, fet gens fàcil veient les extensions vocals dels dos tenors, però alhora, i coneixent les dues tessitures, no sé si en trobaria millors al gènere.
La part àcida i el agradable aroma afruitat, la trobo en la seva manera de fer, és diferent, propi, sense miralls, això els fa ser únics.



Potser no heu parat mai atenció a la veu d’en Jordi Grau, per mi, un baríton baix, que posa la veu allà on toca, que ho controla tot i dona aquella cobertura i coixí quan les altres dues veus despunten. Si en teniu ocasió, deixeu-vos portar, pareu l’orella a la seva veu, i potser quedeu captivats com jo.

Va ser un autèntic plaer assaborir la cantada amb la companyia d'en Jordi Casas, Lluis Armengol, Laura Soto, Victor Hernández i la més especial, la d'en Pere Margall que com sempre ens omple...

La presencia al proper Festival d’havaneres i cançó de taverna de Calella de Palafrugell els ha encoratjat i crec que és un bon premi al treball de l’any passat, poc vist per les circumstancies, però que aquest suposo que donarà molt a parlar.
Si en voleu gaudir, aquest dissabte els trobareu a Palafrugell, a la Plaça Nova a les 20:00h.

Salut, Força i Havaneres a dojo!!.

Les Havaneres

Recordo una estrofa del Mestre J.L. Ortega Monasterio, per veure si algú li fa cas......
“..... Escolteu la seva veu, oh canons de tot el món, i la gent de tot arreu, no més guerres ni més morts, no més bombes ni més focs, sóc el canó de Palamós. Si els canons de tot el món, fossin com el vell canó, que tranquil està adormit, blancs i negres dintre el pit, portarien una flor, la Rosa de Jericó.” Gràcies per avançat.............


Inici Bloc