dimecres, 10 de novembre de 2010

34

Càstor Pérez Diz, "Mestre de l'havanera".

Els “havanerus” em quedat orfes. Avui en Càstor Pérez ens ha deixat.
No tinc paraules per expressar la pena i tristor que sento. Totes les emocions esdevenen llàgrimes i aquestes amb prou feines em deixen veure el que us vull escriure.....

Mestre, gràcies per la magistral tasca que has fet. Tan de bó siguem capaços de continuar el teu legat.

Company et trobaré molt a faltar....


El comiat farà demà dijous 11 de novembre a les 5 de la tarda al Tanatori de Palafrugell.

34 comentaris :

TRIO ARRELS DE MENORCA ha dit...

Es dolenta, molt dolenta aquesta notícia, ens hem quedat molt freds.

Càstor una persona molt especial per noltrus "Arrels de Menorca" vam tenír la gran ocasió de passar una setmana amb ell i els seus companys de L´Empordanet, es va fer estimar i respectar molt, un gran mestre de L´Havanera i una Gran Persona, noltrus també et trobarem a faltar, ho sentím molt i voldríem donar les nostres condoléncies a tots els que l´estimaven i en especial a la seva estimada i el seus companys Pere, Xavi, Lluís, Neus, Xiqui, Enric, etc, etc...
Sempre tindrem es teu somriure, la teva veu, la teva guitarra i la teva amistat amb noltrus.

Isabel ha dit...

Càstor, discret, humil, tímid, persona... crec que les llàgrimes de què parla el Tony ens vénen a tots als ulls en aquests moments. La mort és trista, la teva a més a més és injusta. Gràcies per tot el que has donat al món de l'havanera, gràcies per tot el que donaves a cada cantada, les teves mirades com avergonyides de tímides, la teva humilitat al baixar de l'escenari i preguntar si es sentia bé, el teu disculpar-te perquè no havia sonat tal com volies... Gràcies per la teva perfecció només ignorada per tu. Gràcies, Càstor per fer que l'alegria d'haver-te conegut sigui més gran que la tristesa de perdre't. On siguis un petó i una havanera. Gràcies.

Ferran ha dit...

Moltes gràcies pels bons moments passats al teu costat. Et trobarem a faltar, però ens quedaran els teus acords i la teva sensibilitat allà on sentim el remor de l'havanera

Anònim ha dit...

De pares de Correchouso una petita aldea de la muntanya Ourensana junt amb els estels i sota el soroll de les ones de Calella ... T'anyorarem .... Pero alla dalt estara junt al Castor i la Luisa ... Mil petons a la familia i a la familia havanera tb ... Entre Calella i Correchouso dos paraisos on estaras descansant ... Silvia

grup boira ha dit...

Una guitarra plora sola aquesta nit i, des del fons dels nostres cors, saludem la sort de ser companys en un viatge massa curt i posseidors d'un record inesborrable i perenne en la memòria dels que encara t'estimen.

Salut company!
Dels teus amics de Lleida.

Silvia ha dit...

Poc ens podíem pensar dissabte a la nit que allò que semblava una pinzellada d'un munt de projectes , de cançons, de nous arranjaments,d´ il·lusions .... era l'últim cop que escoltaríem sonar una guitarra com només ell, ho sabia fer, poc podíem imaginar que aquell " fins la propera", no seria possible.

La vida és molt injusta, costa de creure que no podrem tornar a gaudir de la seva genialitat, de la seva senzillesa, de la seva perfecció, de la seva veu suau. Com molt bé a dit l´Isabel ens queda de cònsol el goig d'haver-lo pogut conèixer

jordi tormo i capdevila ha dit...

Poc podia pensar-me que en Càstor fos tan important per mi. Les nostres vides han estat unides pel cant i per llaços familiars, però és ara que me'n adono que cantar amb ell era un moment màgic. Possiblement és la persona amb la que he cantat més a gust, amb la que he connectat instantàniament i profundament a l'hora d'unir veus i guitarra. Un home únic, tendre, sensible, una mica murri i tossut.
Noi, ens has fet una "putada". Gràcies per ser-hi.

Jordi Tormo i Capdevila

nando ha dit...

El món de l'havanera ha perdut un gran mestre,un referent excepcional com a músic,intèrpret i estudiós.

Les morts sobtades si que és veritat Tony,ens fan sentir encara més orfes i com a desamparats.Sempre es troba injust però mirem de pesnar com a consol en tots els bons moments viscuts i els bons records que en tenim i els que ha deixat en mestre Càstor en el món de l'havanera.

El meu més sincer condol a la familia,amics,companys i tots aquells que l'estimen.

Fins sempre mestre!gràcies per ser-hi!

adela ha dit...

Quina tristesa obrir el blog i veure la senyera amb el llaç negre.
Ho he sabut pel diari de Girona i desseguida he pensat en el blog d'en Tony que és el blog de tots els que estimen les havaneres.

Havia escoltat a en Càstor amb L'Empordanet i a Cubacant i és molt cert que l'envoltava una aura d'encant i bondat.D'humiltat tot i la seva magistral aportació en el món de l'havanera.

Lamento una pèrdua tan gran però com deixeu en tots els sentits comentaris,la seva guitarra,la seva veu i el seu meravellos pas en les havaneres perduraran sempre en tots els cors dels qui estimen i aprecien l'estil musical que ell tan va estimar.

Molts ànims Neus i els altres companys.El vostre amic de segur vol veure'us seguir endavant amb empenta i coratge.

Una abraçada a tot el blog.

Adela Minovas

Pere Pou ha dit...

Un gran mestre i una gran pèrdua.
El recordarem sempre i en les notes de Vestida de Nit guardarem la seva genialitat,sensibilitat i tendresa.

Ànims Neus,Xiqui i Enric.L'amor d'en Càstor serà sempre amb vosaltres.

Marc Bosch ha dit...

Una molt mala notícia. T'enyorarem, Càstor.

angels ha dit...

Càstor, en el teu comiat hauria volgut dir-te moltes coses... Sabíes que no m'agrada parlar en públic, sempre eres tú qui m'empenyia a fer-ho, deies "cal que els expliquis a la gent el perquè fem les coses"... i al final guanyaves, i jo parlava intentant dir-ho tot en poques paraules...; en acabar, buscava la teva mirada, el teu gest, d'aprovació, per sentir que ho havia fet bé. Ara hauré de buscar aquest gest dins el meu cor, se que on siguis seguiràs fent-me costat, ara al costat de l'Andreu, el teu bon amic, mentre tots dos feu un trago i canteu "Luz que brillas"...

Un petó molt fort.

Ferran ha dit...

Records entranyables em venen a la memòria. No feia gaire que em pujava als escenaris del món de l’havanera. Totes aquelles vetllades viscudes fins aleshores com a seguidor/espectador del gènere, el destí m’apropava de repent a viure-les des de dalt de l’escenari i a coincidir en ocasions amb altres persones i grups. Veritablement, quan hi havia “actuació compartida”, era molt maco poder canviar impressions i aprendre detalls dels que anys enrera havien estat ídols “llunyans” d’escenari.
Recordo les contades vegades que vaig coincidir amb en Càstor que m’agradava oferir-li la guitarra al final de les actuacions compartides. Corria l’any 1990 o 1991; llavors ell amb els Port-Bo i jo amb Mar Endins. (Ho tinc present d’algunes de les trobades de Barcelona “Cara al Mar” i potser d’alguna de Sant Pol d’inicis dels 90, probablement). Tot i que tancàvem nosaltres -per qüestions d’acordió-, a mi m’agradava oferir-li gustosament la “primeta” Camps Nac-4 en el cant conjunt del final , per allò de compartir la instrumentació del cant conjunt ; a més, pensava jo: ... -¡Ell sí que la “toca” bé-!. Llavors comentàvem sobre guitarres i models i sobre temes d’havaneres en general. Després d’un llarg parèntesi personal, ja a la dècada del 2000, vaig tenir la sort de retrobar-me’l aquests darrers temps en algunes ocasions que amb el grup La Taverna havíem coincidit a la Bella Lola o en alguna cantada amb l’Empordanet.
De la seva acurada composició, pel que fa al gènere, tinc present ara tres magnífiques havaneres que l’avalen com a creador musical: “La Habana se llama Elena” inspirada en determinat relat relacionat amb l’antiga Cuba; “Temps perdut” –que donava títol a l’àlbum de vinil-; i la peça d’obligat culte “Vestida de nit; extraordinària composició d’altíssima bellesa en justa correspondència amb una lletra (Glòria Cruz) que s’endinsa atrevidament i amb alta inspiració en plànols transcendents. En suma, un tema que inscriurà el seu nom amb majúscules en la història d’un gènere al que, ara per ara, li costa encara escapar d’una inquietud molt associada als temes populars de sempre i no tant per la novetat.
A nivell personal sobre en Càstor poc més us podria afegir a una sensació de bonhomia que trobava al seu costat i que es desprèn clarament de les belles paraules d’aquells que l’han conegut de manera molt més propera. Sempre en la nostra memòria. Persona entranyable i gran músic. Referència obligada del salanc i de l’havanera empordanesa i catalana. Càstor. En altres plànols descanses. Les nostres condolències als seus éssers mes propers. En nom personal i també en nom dels companys del Grup Voramar. Ferran Garcia. Barcelona.

lali ha dit...

Una tristissima pèrdua per la música catalana i pel que es descriu als comentaris de tots aquells que van tenir la sort de conèixer el mestre,una valuosa pèrdua com a persona.

L'havia escoltat en cantades i és cert que es veia una bona persona,molt senzill,sense la més minima pretensió.

El tendre compositor de l'havanera més bonica pel record...descansi en pau amb tots els seus éssers estimats que l'han precedit.

Miquel ha dit...

Sap molt de greu perdre una persona que està en plenitud de vida. Ens queda el seu record i llegat havaneristic.
El grup ATOTAVELA ens unim al dolor que sintiu les persones que l'heu tingut més a prop.

Miquel

MªMontserrat Truñó i Lagares ha dit...

Si em dius adéu que el sol faci el dia molt més clar....

Tot escoltant "Vestida de nit" he passat nits entranyables que sempre em recordaran a tu, a la Glòria i a Calella.

... Que tinguis sort i que la vida "ens" doni un camí, ben llarg.

A Reveure Càstor

Montse Truñó i Lagares (Barcelona 12-11-2010)

Neus ha dit...

Em sap molt greu no poder escriure tot el que sento. Voldria expressar-me i dedicar unes paraules al meu mestre, però tinc una barreja de sentiments, records, anècdotes, emocions tan brutal, que NO PUC. i em fa rabia perquè necessito explicar-vos coses i per més que ho intenti no les puc posar en ordre i treure-les. Ar...a només puc donar milions de gràcies pel recolzament, el carinyo, les forces rebudes, les paraules i les abraçades, i sobretot la tossuderia que teniu tots en no deixar-nos parar, i intentar continuar (si modestament podem) la feina que vam començar amb ell. En el meu cor i en la meva memòria hi ha molts moments viscuts al seu costat i que m'agradaria poder compartir. Espero poder fer-ho aviat... Gràcies a tots... gràcies Càstor per donar-me la mà.

Anònim ha dit...

Càstor,quasi no em parlat mai;jo només sóc un amant de la música.Quan "Els Cremats" vàren començar vaig sentir per primera vegada "Vestida de Nit" i desde llavors, cada vegada que la sento m'entra un sentiment de emoció que em deixa trasvalsat.Gràcies Càstor i Glòria per aquesta cançó.
Punt i apart per la manera que tocaves la guitarra.Amb els teus arranjaments les havaneres semblaven noves.
Et trobaré a faltar.

JOAN BRUGUES ha dit...

Potser l'hi vaig fer una de les últimes entrevistes o l'última, va ser el diumenge 3 d'octubre d'enguany, a la Festa de l'Anxova de l'Escala. I encara a poc dies de deixar-nos en va fer arribar el CD del grup l'Empordanet, que l'hi vaig demanar. La seva saviesa i simpatia i humilitat feien que l'admiressis i el respectessis tant com a persona i com a cantant. Que el nostre record t'acompanyi sempre.

Cris ha dit...

Si t’havia de dir alguna cosa, havia de ser aquí, en aquest bloc, perquè va ser per aquest bloc que tu i jo ens vam conèixer. Encara recordo aquell dia com si fos avui, en el pati de les escoles velles de Begur, recordo que un gran amic ens va fer adreçar-nos a tu si volíem saber més coses del món de les havaneres.

Recordo a un noi jove amb moltes ganes d’intercanviar impressions, recordo a un noi que no s’havia com apropar-se a tu, i a qui li suaven les mans i li tremolava la veu quan et va tenir davant per primera vegada, sabent qui eres, “Mestre” de les havaneres, també recordo l’expressió de la teva cara quan vas sentir-lo dir: hola, sóc en Tony, en Tony del bloc de les havaneres....

Quina sort haver-te conegut Càstor, quina meravella la teva perfecció! Encara que no fos del gust de tothom, a mi m’encantava. Gràcies a ella sonaven tant bé aquelles notes, aquelles veus superposades, aquelles cançons que interpretaven els teus grups, aquells treballs tan ben fets...hi falten tantes persones perfeccionistes en aquest món!

Poques persones transmeten el que transmetien els teus acords i el sentiment que hi posaves que tant ens feia emocionar i gaudir, aquest do innat que pocs havanerus transmitiu i que per sort ha heretat també la teva filla.

Dijous van dir de tu, entre d’altres coses, que eres una mica murri i que eres una bona persona, jo al Càstor murri només l’he vist una vegada i molt a principi de tot, en canvi al Càstor bona persona he tingut el plaer de trobar-lo molt sovint i en moltes ocasions. Com també he trobat al Càstor sincer que opinava per ajudar a millorar a tots i a cadascú dels músics, encara que no a tots agradava… també hi falten tantes persones sinceres en aquest món!

Mira que hem arribat a fer km per sentir-te però aquesta vegada estàs massa lluny, encara que et puguem sentir ben a prop.

Avui la distancia no és un problema, estem tots en el mateix lloc i amb la mateixa persona.

GRÀCIES per tot Càstor! GRÀCIES per escollir-nos per compartir aquells deliciosos moments!
Un petó allà on siguis.

carmina ha dit...

M'he quedat molt entristida en obrir el blog aquesta tarda i veure el llaç negre sobre la senyera i el simpàtic somriure del mestre que tan ha significat en la història de l'havanera.

Quina tristesa aquestes morts que no esperes.
Com molts l'havia escoltat en concerts i amb en Fonsu Carreras amb el Duet.

Ens ha deixat un record inborrable i bona prova són tots els bonics i emotius comentaris que espontàneament i com a humil homenatge s'estan deixant aquests dies al blog.

Neus;molt coratge en aquests moments i encara que soni a molt sentit,el temps ho suavitza tot.
Endavant que és el que el mestre voldria.

Joan Brugués ha dit...

Castor Pérez, ocell de Port-Bo

Elgrup d'havaneres Port-Bo, cada
dia que passa, es va guanyant la fama de ser el millor
—ho diuen els altres mateixos grups d'havaneres—,
el més purista i també el més renovador, d'ençà que
el 1966 es presentaven els seus tres components
històrics: Josep Xicoira —Ritu «Rompos»—, Carles
Mir i Ernest Morató. Ara els tenors són en Fonso
Carreras |1r.) i en Carles Casanoves (2n.); Mineu
Ferrer n'és el baríton; Castor Pérez, el baix, la guitarra
i l'ànima, del grup. Ep!, l'ànima, no; un simple
continuador de la feina d'en Morató —protesta en
Càstor.
Els altres components admeten, tanmateix, que
és ell qui els fa bregar, assaig rera assaig. En Càstor,
d'ençà que a mitjans dels 70 componia cançons
iròniques per a les amigues dels seus companys de
pis d'estudiants, sap que qui això signa té veu de
rector de poble; precisament per això admira encara
més la seva feina i sap quina mena de dedicació li
cal. Llavors, durant aquells anys 70, en Càstor, nascut
incidentalment al Coll de Nargó el 14-XI-1955 i
havent passat l'adolescència a Andalusia —A Antequera,
hi vaig aprendre la guitarra, no ho sabies?—,
anava per a metge, encara que el 72 ja es va integrar
al grup i el 76 va enregistrar-hi el primer disc amb
Pitu de tenor 1r., Carles Mir i Xiqui Ramon de tenors
2ns. i Ernest Morató i ell de baixos.
El cor, tanmateix, és poderós —i això que el seu li
ha donat ensurts (llegeixin infantsl i l'hà condemnat
a beure aigua perpètuament, ell que buidava copasses
de conyac aquells setanta estudiantils—, i ja el
teniu casat amb la Glòria i vivint a Palafrugell,
estudis de medicina a can Pistraus, en plena transició.
(Val a dir que la Glòria Cruz ha fet unes exquisides
lletres per al grup. Escoltin el disc «Temps
perdut»: Sovint somnio/que tornes al meu costat/
que m'agafes les mans/ i les omples d'immensitat,
d'immensitat...).
Però no ens avancem. El 78, segon disc (el grup,
aleshores, havent-lo abandonat els components inicials
i amb la integració d'Enric Vigas i Fèlix Pérez,
tenia estructura vocal a tres cordes). El 79, hi entren
Mineu i Fonso. El 82, tercer disc, i l'any següent, el
quart.
El 84, pleguen Fèlix i Enric i el grup s'estructura
a quatre cordes. El 88, Carles Casanovas substitueix
Xiqui... I així es van guanyant el prestigi. Val a dir
que treballen recopilant materials de taverna, sardanes,
cançons populars, cercant un bagatge que els
dóna cada vegada més reputació i popularitat. El 89
van ser a l'Havana, convidats a celebrar-hi el 470
aniversari de la fundació de la ciutat. I ara ja han
rebut una nova invitació per tornar-hi el 19^ i fer
amb grups d'allà una autèntica investigació sobre
les havaneres. Sí, ja tenim els patracols signats amb
el Ministerio de Cultura: l'alcalde de Palafrugell I el
diputat Cases s'hi han intermsat molt... Segur que
ell i la seva companya-gavina Glòria tornaran a
pintar «r/es notes d'una havanera/blava com l'aigua
d'un mar antic (Diari de Girona 31 d’Agost de 1990)

Lluís ha dit...

Avui quan soc arribat a la ràdio, me assabentat de la noticia, de la trista i mala noticia que en Castor ens havia deixat, així, sense avisar, sense poder dir-nos ni tan sols adéu. El cert es que amb aquesta pèrdua el mon de l’havanera queda orfe.

roser ha dit...

Feia un temps que no em passajava pel blog hi quan ahir m'en vaig assebentar he volgut deixar el meu record per tots els amants de l'havanera en un bonic espai que em va cridar l'atenció fa un any i on vaig col.laborar.

El Càstor era d'aquelles persones que l'escoltaves un sol cop,el seguies amb la mirada i copsaves la seva vàlua com a artista i persona.

La seva aura plena de calor humà es transmet ja tan sols en veure'l a les fotos.

Un artista de gran talent adornat de qualitats humanes en les que coincidiu tots els que heu deixat comentaris;senzillesa,sensibilitat i simpatia.

La mort no existeix,amics de les havaneres,només hi ha vida en aquest esplendorós univers,com molt bé ha dit el Ferràn...en moltes dimensions i plànols,amb cos fisic o subtil però sempre vida..meravellosa i eterna.

En Càstor sempre serà amb nosaltres i el seu amor seguirà donant-se i acompanyant-nos en les nostres vides terrenals.

Sempre endavant Neus i compnays de grup.Per ell i per vosaltres.

Roser de Vallgorguina

esteve ha dit...

Una trista noticia.En Càstor ha estat i serà un referent en la hostòria de l'havanera catalana.

Un artista de primera categoria,un home senzill que ha deixat una estela d'afecte molt intens...i això no sempre es pot dir quan ens deixa una persona.No tothom es recordat amb el gran carinyo i sentiment profund com s'està acomiadant en Càstor.A travès del blog,com veiem pel munt de bonics i entranyables comentaris i pel que se sent per Palafrugell i l'Empordà aquests dies.

Silvia i Anna Maria,vau ser molt afortunades de compartir la darrera cantada del mestre,tan a prop,en un ambient familiar i caluros.En podeu estar joises i recordar-ho sempre.

Neus i companys de Cubacant,el vostre conmpany i mestre us ha deixat només fisicament però jo també vull creure que seguirà amb vosaltres amb esperit,en cada cançó que canteu i en el vostre amorós record.

Ara més que mai hem de ser la marató a Palafrugell,per recordar també al mestre Càstor.
Mestre per sempre!!

Maria Blanco ha dit...

Quina mà de comentaris preciosos i emotius per en Càstor!! fa emocionar llegir-los!!

Jo el recordo més quancantava amb el grup Port Bo,també el seu Duet amb en Fonsu Carreras i ara darrerament amb l'Empordanet tot i que no els havia sentit tan.

Ara hi havia un projecte magnific i brillant amb la Neus Mar i el nou grup Cubacant que ha quedat estroncat...quina pena més gran.

Però la vida és així.Ens pot passar a tots en qualsevol moment però de vegades ens creiem tan per damunt de tot...l'orgull i la duresa de cor és una de mena de plaga del ser humà.
Com ha molt ben dit l'Esteve quan una persona és tan plorada i acomiadada amb tan sentiment és perquè en vida va deixar amor i això és el que el Mestre Càstor ha deixat clarament;amor i meravellosos records.

El meu més sentit condol a la familia,als seus companys del grup Port Bo que celebraven cada juliol a Calella la bonica cantada d'aniversari,als seus companys de l'Empordanet i sobre tot a la Neus Mar i grup Cubacant.
Que el seu esperit us doni forces i que Déu el tingui sempre a la seva glòria.

Maria Blanco

Vador ha dit...

L'Empordanet,un dels millors grups del panorama havaneru actual,s'ha quedat sense un dels seus més veterans cantaires i també el nou grup Cubacant que estava assolint molt èxit...sense oblidar el genial espectacle l'Essència de l'Havanera.

Una consolidada mostra a través d'aquests grups,sense oblidar el Port Bo(del qual en va ser director artístic) i Duets,del magistral talent del Mestre Càstor Diez.

Un músic genial i una persona senzilla i humana.Tan debo quan tots deixem aquest món,s'ens pugui recordar per la noblesa de caràcter i els valors humans amb tan d'afecte com s'està recordant el Mestre Càstor.

Que els grups que han tingut la sort de comptar amb la seva presència,tinguin un record vívid per ell a la Marató de Palafrugell i uneixin les seves veus per un Gran Mestre!

Jordi ha dit...

Quantes paraules i quan sentiments han brollat aquets dies en el blog. Diuen que hi ha un temps per cada cosa, i si és cert que hem tingut un temps per sentir ràbia i impotència, hem tingut un temps per plorar, un temps per la tristesa i un temps per la serenor, però el temps pel record durarà per sempre, perque mai t'oblidarem.
No hem de estar tristos (no ho voldries pas), el que hagués estat trist és no haver-te conegut.

Rosa ha dit...

                          No vull dir Adeu
 
No vull dir adeu a tantes coses estimades
no vull dir adeu a tant calor que em da la gent
que ningú pensi que enmig de tantes cantades
tot está buit, que no hi ha hagut cap sentiment
 
He passejat per tantes i tantes contrades
i he pujat del mar al firmament
amb la guitarra i amb quatre tonades
per tot arreu he sentit acolliment
 
La serenor del meu capvespre que s´ acosta
em dona forces per continuar endavant
miro els companys i la llarga nit serena
avui que ja l´adeu s´esta apropant
 
                       - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
Hi trobat aquesta cançó, que no es gaire conegude, peró que amb fá il-lusió , dedicá al nostre amic "CASTOR", doncs, ell sí que ha deixat molts i molts sentiments, en cantades, en conversas, amb els amics que mes conexía i amb els que  no conexía tant, amb la seva sensilleça, la seva trasa i la seva dedicació al mon de l' havanera .
 
Et trobarem a faltar.
 

margarida ha dit...

Aquesta cançó és preciosa i el comentari d'en Jordi també molt emotiu.

Tots els comentaris per en Càstor deixats en aquest blog són un preciós homenatge espontàni de sentiments,emoció i carinyo per una persona que ha marxat.M'ha agradat molt el que ha compartit la Roser de Vallgorguina sobre la vida en diverses manifestacions però sempre vida...dóna ànims i ajuda.

En el blog d'en Tony hi ha hagut sempre lloc per la sensibilitat,l'autenticitat i la boniquesa en totes les seves seccions.

En uns moments tan tristos i dificils com és el dol per la mort sobtada d'una persona,un cop més,el blog vessa sentiment i carinyo.

Ho sento amb tot el cor;per la familia,els companys de l'Empordanet i els de Cubacant.

Pensem en els bonics records d'aquest any.El més bonic;el duet amb la seva filla Silvia a la cantada de Calella...la meravellosa Vestida de Nit..pare i filla plegats deixant-nos el més bell record de l'estiu.

Sempre estaràs en el nostre record Mestre!

Mercè Rozas ha dit...

Sempre recordarem en Càstor per la joia de Vestida de Nit.Per molts l'havanera més bonica escrita en català.Per haver estat membre de tres sensacionals grups de cançó de taverna;Empordanet,Port Bo i el novell Cubacant... però a banda del seu talent musical i seu esplèndid saber sobre el gènere de l'havanera,es fa ben palès per aquests preciosos comentaris,que el recordarem per les seves qualitats humanes que és pel més valuós i important que es pot recordar una persona.

M'ha agradat molt haver conegut aquest espai a internet,aquest magnific blog que m'ha permés posar el meu granet de sorra i poder ser part d'aquest bonic homenatge al Mestre Càstor Pérez.
Al costat dels bonics comentaris i seccions pel record,totes les persones que el visitin coneixeran una mica més el Mestre a través dels sentiments que desperta el seu record.

Els meus millors desitjos i ànims pel grup empordanet i Cubacant.

PERE ha dit...

M'havia entossudit a pensar que encara eres entre nosaltres, no acceptava el teu comiat per sempre. Del treball Flor de Lluna, avui he escoltat "Pensament". I mancava la teva veu suau i al mateix temps profunda, però amb la guitarra desgranaves unes notes delitoses com només sabeu interpretar els mestres . . . . . . els mestres com tu.
Càstor, quan escolto aquesta cançó, "el meu cor trist, me'l colma de pau".
T'estimo.

quima ha dit...

Avui he conegut la trista noticia.
Que una persona en edat encara de poder fer moltes coses a la vida s'en vagi tan depressa,sense esperar-ho,sense donar temps a res,és molt dur i molt dolorós.
Fa pensar.Fa pensar molt.Quantes coses canviaríem,quantes arregalariem i evitariem si entenguéssim que la fi de la vida ens pot venir de sobte,en qualsevol moment i que després ja no hi ha res a fer i que les rancunies,disgustos i baralles no són bons companys de la nostra vida.
Tots els comentaris són molt emotius i un bell record per un dels músics més significatius dins el món de l'havanera.
Marxarem d'aquest món deixant tan bon record? hi hauran paraules de carinyo al recordar-nos?
Són reflexions d'una persona que ja veu la fi de la vida a prop.
En Càstor ens ha deixat quan per llei de vida encara no tocava però veig que ha deixat un gran record i encara que els més propers a ell se sentin orfes i molt tristos,pel que llegeixo,en els seus darrers dies va tenir la alegria d'una bonica cantada voltat d'amics i la música que ell estimava.I segurament la alegria de nous projectes i d'haver posat la llavor d'un nou grup a les havaneres amb una veu femenina que ens ha agradat tan a tots.
Ha regalat amistat i amor i això ja ha de comfortar a tots els que
han compartit la seva vida d'una o altre manera.
Que al cel sigui i molts ànims a tots els seus companys.

El blog de Les Havaneres està de dol i això s'ha de respectar.El dol també és bo i necessari,ens ajuda a reflexionar.Però espero que aviat tornin a haver-hi bonics comentaris(si em peremeteu jo en faré dos més)als grups i a les altres seccions que ens ajudaran a segir endavant tot i mantenir sempre viu al record.

Una abraçada.Quimeta Gascó.

mª Rosa Devesa ha dit...

Fa molta tristesa obrir el blog i veure el llaç negre.Ara feia un temps que no hi era i ha sigut una trista tornada.

Quina mala sort i quin esglai que una persona,com diu la Quima en edat de fer forces coses més a la vida,s'en vagi en un instant.
Fa fredar de pensar-hi.

Han sigut molt emotius i sentits tots els comentaris.Un emotiu homenatge del blog d'en Tony a la memòria d'una persona que ja es veu que deixa un buit molt gros.

Hi ha moltes frases de comiat precioses i m'ha agradat sobre tot les lletres de Luzquebrillas i No Vull Dir Adéu amb les seves reflexions.
Són una emotiva manera d'acompanyar aquests bonics comentaris de comiat i homenatge a la vegada.

Em fa molta pena la senyora que va perdre el marit així i és molt tendre el que diu de recomfortar-se amb l'estel on són els que ens han deixat i que ens guien.I la cançó del No Vull Dir Adéu és també molt encertada i fa venir un mar de llàgrimes als ulls.
No m'he trobat mai en una mort inesperada i quan hi penso em fa molta pena i m'imagino el patiment dels que es queden.
Ho sento amb tot el cor.

Acompanyo en el sentiment la seva familia i els seus companys de L'Empordanet i Cubacant.
No es podrà mai substituir la seva pèrdua perquè cada persona és única,però desitjo que tots trobeu les forces per seguir endavant.

Tinc el disc que va gravar amb l'Alfons Carreras quan formaven Duets.Feien una molt bona parella artística.
Al cel sigui.

Les Havaneres

Recordo una estrofa del Mestre J.L. Ortega Monasterio, per veure si algú li fa cas......
“..... Escolteu la seva veu, oh canons de tot el món, i la gent de tot arreu, no més guerres ni més morts, no més bombes ni més focs, sóc el canó de Palamós. Si els canons de tot el món, fossin com el vell canó, que tranquil està adormit, blancs i negres dintre el pit, portarien una flor, la Rosa de Jericó.” Gràcies per avançat.............


Inici Bloc