Arjau a Palafrugell, La Taverna a Calella, el 22 de maig del deu

Cap de setmana carregat d’havaneres.
Ja ha arrencat la temporada per molts grups. Si més no, els del bloc, ja han estat força ocupats aquest més de maig. És una sort doncs des de tot arreu es retalla, i ho fan, entre altre punts, en cultura catalana, en cants que son tradicionals, i que voleu que us digui, es podien estar d’altres coses, però dels nostres cants, millor que no.
També us he de dir que hi ha grups que no saps mai quan acaba una temporada i comença un altre, doncs es passen l’any cantant.
Pels que estimem l’havanera és un regal tenir grups que facin de quan en quan alguna cantada, encara que sigui, un assaig amb públic.

Dissabte, quarts de cinc de la tarda, sortim de Cardedeu direcció Calella de Palafrugell, hi ha cantada del grup Arjau a Plaça Nova de Palafrugell en motiu de les 48 Festes de primavera.

Els Arjau, Jordi Grau, Jordi Rubau a Plaça Nova.

Tenia aquell cuquet a l’estomac, feia dies que no em visitava aquest sentiment. Que curiós!.
M’alegra molt continuar dia a dia tenint aquests sentiments quan s’apropa una cantada. Ara mateix estic sentint aquest cuquet, aquesta intranquil·litat, aquests nervis que corrent per dins pensant en la pròxima.
Bé, us he de dir que la pròxima no serà d’havaneres. Però la que em provoca el neguit, si que és d’havaneres.
Mireu, us ho explicaré, doncs m’encanta la música, i penso que és molt bo el saber i el conèixer, i com m’agrada compartir, aquí us en deixo un tall....
Divendres 28 de maig aniré a l’Auditori de Barcelona per veure i escoltar la Sílvia Pérez Cruz.
Una cantant palafrugellenca, catalana, de casa, que te una veu espectacular, i un sentiment vers el que fa, com el que mai he vist a ningú.
Serà el cinquè cop que l’escolto, i cada dia m’ha sorprès més i més, on arribarà?.
Si en teniu ocasió, escolteu-la, no us deixarà indiferents.
Tot i que per aquest concert, ja fa dies que no hi ha entrades. La Sílvia ens ha regalat havaneres en alguna ocasió, com la cantada de Sant Roc a Calella però en la que ens ocupa, no crec, doncs ens presenta el nou treball amb el seu grup, Las Migas, “Reinas de matute”.
Sílvia, et desitjo el bo i millor en la teva espectacular carrera.

I continuo amb les havaneres.
Ens va resultar difícil trobar lloc per deixar el cotxe, penso que mitja província de Girona era a Palafrugell, i l’altra mitja era de la província de Barcelona.
Tot el poble surt al carrer, tot el poble és de festa i es feia palès amb els carrers ben engalanats. Feia goig passejar per aquells carrers.

Els Arjau, Jordi Grau, Jordi Rubau a Plaça Nova.

En arribar a Plaça, varem veure els Arjau, en Jordi Grau i en Jordi Rubau, esperant que una de les carrosses passes per la plaça.
Menys mal d’aquesta carrossa, doncs va fer que la cantada comences mitja hora tard, i ens va anar molt bé.
Ara feia molts de dies que no coincidíem amb aquest grup Palafrugellenc. Varem xerrar una bona estona, ens varem posar al dia, que ja ens tocava. Quan varem anar a seure, ens varem trobar a l’Anna, en Francesc, l’Alfons i la Encarnació a primera fila.
Un cop més ens varen oferir seure amb ells i compartir la cantada. Només varem haver de buscar un parell de cadires. Que fàcil es fa escoltar havaneres en un bon lloc amb companys com aquests.
Gràcies companys, Anna, Alfons, Encarnació i Francesc, “l’ordre dels factors, no altera el producte”.

Jordi Rubau fent Tamariu...

La cantada era a punt de començar, el neguit i les pessigolles de la panxa s’esvaïen, començàvem a gaudir de les veus, dels meravellosos acords de la guitarra d’en Jordi, en definitiva, de Les Havaneres fetes per bons “havaneros”.
Ens varen regalar peces com Camagüey (altrament dita “En un rico cafetal”), Ulls verds, Calavera, Records, Tamariu, entre moltes altres peces.
Us explicaré breument el fet de com s’anomenven les cançons quan no se sabia el títol.
El que es feia era donar-li en nom de com començava.
Ara en tenim un exemple.
La cançó Camagüey, també és anomenada “En un rico cafetal” i es perquè la peça comença tal com:
En un rico cafetal,
que tiene la habana entera,
allí juntito a una palmera,
te vi, mulata angelical.

Y desde entonces,
sueño y deliro,
por ti suspiro,
muero de amor....

Camagüeyana, por Dios,
ten compasión de mi,
que mi desgracia es,
ser del Camagüey.

Bé dit això, el que intentaré fer en aquest escrit i en els següents es informar-vos dels compositors de les havaneres i altres cants de mar i de taverna que es fan a les cantades.
No està de més que coneixem qui escriu les peces i qui hi posa la musica. D’aquesta manera, valorarem més als seus autors. Ho faré tal com (qui va escriure la lletra – Qui va composar la música).
Espero que en cas que hi hagi algun error em corregiu sense cap mena de problema, i això va pels que en sabeu.
Per tant, com us he dit abans, durant la cantada, ens varen regalar peces com:
- Camagüey (altrament dita “en un rico cafetal”) de la qual en desconec l’autor.
- Records (Narcisa Oliver – Josep Bastons).
- Ulls verds (Josep Miquel Servià – Ricard Viladesau).
- Calavera (En desconec l’autor).
- Tamariu (Narcisa Oliver – Josep Bastons).
- Cádiz (En desconec l’autor).

Espero que la iniciativa us agradi.

Cada cop que he escoltat aquest parell, i ja han estat unes quantes vegades, sempre m’han sorprès, i penso que es fa difícil que això passi, però es així.

Jordi Grau en un moment de la cantada.

Un altre cop per mi van estar pletòrics, tot i ser molestats per un grapat de mainada que estava baix l’entarimat que en algun moment pujàven.
En Jordi va ser correcte i va demanar als pares que se’n fessin càrrec, però no va acabar de resultar. La innocència dels infants i i la falta d'atenció dels pares, feia que certs moments de la cantada quedessin en segon terme.
Tot i així, les magnifiques veus dels Jordi’s transmeteren una clama a plaça com pocs anys he vist.
En Jordi amb la guitarra va estar força concentrat, els acords sortien amb delicadesa, amb amor, amb sentiment.
Tenia entre un espectador de luxe davant d’ell que se sabia totes les peces que ells entonaven, i les mirades, anaven i venien portant de l’un a l’altre amor amb majúscules.
Quin gran moment!.

Els Arjau senten havaneres, les porten dins, i en cantades com aquesta ho deixen ben palès. Son un grup que penso que s’hauria de donar a conèixer als que estimem l’havanera, doncs fan havaneres clàssiques, havaneres de Calella com quasi cap grup.
A la mitja part, varen marxar els nostres companys de taula, l’Anna, en Francesc, l’Alfons i l’Encarnació.
Uns tenien que marxar a Sant Feliu a escoltar Cubacant, els altres, volien arribar per sopar a casa.

Arjau a Plaça Nova de Palafrugell, davant el Centre Fraternal.

Nosaltres com no, ens varem quedar, i varem compartir la taula amb uns amics de la Raquel i en Jordi.
Poc després d’haver començat la segona part, varen arribar uns amics nostres. Els esperàvem amb anhel, teníem ganes que escoltessin havaneres, i tot que per sopar, anàvem plegats a la Bella Lola, volíem que ella escoltés els Arjau.
Ella es filla de Llafranc, sent l’havanera, la porta dins, però viu lluny d’aquí, concretament a Brussel·les. I allà pocs cops n’ha pogut escoltar.
Ara farà tres o quatre mesos varem estar a casa seva, i jo portava al meu reproductor de música unes quantes havaneres –per no dir moltes, moltes, moltes-, i més d’un cop les varem posar.
El problema eren els moments melancòlics que allà vivíem, els seus records, els pensaments, tots aquells moments que ens fan reviure els records, tota una vida “sentint” les nostres havaneres.
Mireia, Sebastien, Jose, Carmen, un cop més, gràcies per venir a escoltar havaneres, gràcies per emportar-vos un trosset d’havanera dins els vostres records.
Ep, i per molts anys amb la bona noticia que ens vares donar.
Per cert, a veure que tal surt això....
(no parlo alemany, però internet m’ajudarà a escriure quatre ratlles).
Sebastien vielen dank kommen unser aus “havaneres”. Unsere traditionellen Gesänge. Schon mich, dass du katalanisches verstehst.
(Sebastien, moltes gràcies per venir escoltar havaneres, els nostres cants tradicionals, ja sé que entens el català....).

Doncs bé, quan varen arribar ens varem canviar de taula, i varem gaudir d’una recta final espectacular.
La cantada va anar força bé, i com vaig fer l’últim cop, us en detallo els aspectes amb els quals la valoro. (per cert, Nando, gràcies pel comentari fent referència aquest aspecte).
Quant al grup, bé, els Arjau, un dels meus grups preferits. Un grup que dia a dia creix, uns nois que dia rere dia es fan més lloc dins de l’havanera, i si Deu vol arribaran a dalt de tot, doncs qualitat no els falta.
Quant a la companyia, us he de dir que vaig tenir de diferents tipus. La Cris, com no, inseparable, doncs no seria el mateix. La primera part de la cantada va ser amb l’Anna, en Francesc, l’Alfons i l’Encarnació. L’inici de la segona, amb uns amics d’en Jordi i la Raquel, i la recta final, amb uns molts bons amics nostres, La Mireia, en Sebastien, en Jose i la Carmen.
La tria, sorpresa, doncs cada cop que els escolto en fan alguna de nova que no els havia escotat. Ara ja penso en quina serà la pròxima.
El lloc, ves és l’únic que va fallar una mica, i no va ser ben bé pel lloc, sinó per la mainada que hi havia per allà, pujant i baixant de l’escenari, potser un cop d'atenció dels pares no hagués estat malament.

Bé, companys, quan els Arjau varen acabar, ja nosaltres havíem fet gana, i teníem taula reservada a la Bella Lola.
Voleu venir?....

Calella una tarde d'aquestes.

Vinga doncs, continuem amb més havaneres, aquest cop, amb el nou grup La Taverna.
Ja tenim la taverna al complert, al menys com ho vol en Miquel, i penso que l’ha encertat, doncs s’ha esforçat fins a trobar que el grup soni bé, i te molt de mèrit el que ha fet i ha aconseguit.

Nova formació del grup La Taverna.

Si Miquel, ja t’ho vaig dir, ara sí.
Només us falta assaig, temps i si Deu vol, cantades per acabar de empastar les veus. En breu actualitzaré la secció del bloc en que parlo d’ells.
La nova incorporació ha estat en Joan Pagés, que incorpora al grup la corda de baix.
Per tant el grup queda amb en Miquel com a tenor, en Joan com a baix, en Carles com a guitarra i tercera veu i la Raquel amb l’acordió.

Miquel Pedrol i Joan Pagés a La Bella Lola.

Tenen força per anar fent camí. Tan de bó no els hi fallin les cames i no els falti l'ànim.

Endavant companys!.

La sonoritat de la Bella Lola, anomenada també “la Catedral” o “El museu” de l’havanera, m’agrada, penso que arriba arreu de la sala.
La tria de peces que varen fer està molt i molt bé. Resulta difícil que una persona que porta quatre dies es pugui aprendre tantes peces com les que fa el grup La Taverna. La veu d’en Miquel ha sabut omplir els vuits que varen deixar els antics components, i ara, només amb un xic de mesura en te prou.
En Joan te una veu bonica, dolça, jove, espero que amb ganes de fer-se un lloc. En Carles es un bon guitarrista i compositor. I amb el grup fan “La torre i el far” lletra i música d’ell. La Raquel és l’acordionista, i la veritat és que li extreu unes magnifiques notes en aquell acordió.

Inicialment a la Bella Lola ens trobàvem alguns que freqüentem el bloc, però a la mitja part de la cantada varen arribar una tongada de companys.


L’Anna, en Francesc, en Santos, i la Neus. Tots venien de Sant Feliu, que havent acabat la cantada que feia Cubacant a la Casa Irla varen decidir venir a escoltar més havaneres a la Bella Lola, per si no n’havien tingut prou. Anna, deu ni do el far d’havaneres que t’has fotut aquest cap de setmana......


Bé companys, espero que hagueu reviscut el que jo vaig gaudir amb aquestes dues cantades, la dels Arjau i la del grup La Taverna. I la pròxima, de nou a la taverna, però aquest cop, amb els Bergantí, que si no recordo malament, fa un munt d’anys que no passaven per aquí a fer una cantada.
Ja tinc aquelles pessigolles a la panxa tot esperant que els Pere’s (Margall i Fort) junt amb en Joan i en Miquel, ens regalin la part més tavernera del Grup Bergantí.
Estic segur que tornarà a ser una nit especial. Aquesta Pere no et lliuraràs de cantar-ne unes quantes.

Us deixo uns quants moments d'aquella tarda/nit.
Gaudiu-ne!.

Salut, Força i havaneres a dojo.

Cubacant a la Bella Lola, 8 de maig del deu

L'essència de l'havanera catalana es estat pur......
Aquesta crònica l’hagués escrit de Calella a Palamós tot recordant els moments viscuts sense que cap s’escapés del pensament, però he decidit, un cop més pair-ho i intentar no fer-ho gaire empallegós, però vist lo vist, bé, jutgeu vosaltres mateixos....
Si us dic que Cubacant va fer una cantada a la taverna La Bella Lola, potser us venen moltes preguntes al cap, i per aquesta raó, prefereixo posar-vos una mica al dia de la nova incorporació, i del nou rumb que empren aquest meravellós grup.

Inici de la cantada, Xiqui Ramon, Neus, Càstor Pérez.

Si sou seguidors del blog o de les xarxes socials, haureu sentit a parlar d’aquest grup d’havaneres i de l’espectacle que fan per Teatres, Auditoris, etc, que es diu, “l’essència de l’havanera”.
Cubacant en les seves actuacions, ens feia un passeig per les havaneres primerenques del segle XIX i principis del XX.
Doncs bé, ara, Cubacant, ha crescut una mica més, podem dir que ha pujat un esglaó dins del món de l’havanera, i toca l’hora de donar-nos a conèixer l’havanera en el màxim esplendor. Ha esdevingut, un nou grup d'havaneres.
Havent parlat amb els components d’aquest retrobament, tots han coincidit en el mateix. Uns que volien una veu, i una veu que volia tornar a cantar.

En Càstor ens presentava la cantada...

D’aquesta idea surt que en Xiqui Ramon torni als escenaris amb mesura, amb una promesa per part de tots els components, que és, limitar el número de cantades al llarg de l’any.
Així també, podran viure, que és el que volen.
Cubacant, fins a la nova incorporació, el formaven la Neus (veu femenina), Càstor Pérez (baix i guitarra), i l'Enric Canada (Percussió).

En Xiqui Ramón, és un reconegut “havaneru” amb un passat ple de glòria, un present formidable, i un futur envejable.

Tots aquests adjectius els comparteix amb el que va ser i ara torna ser el seu company de grup, en Càstor Pérez.

En Xiqui va començar al mon de l’havanera per l’any 1972 acompanyant als avis del mític grup Port-Bo junt amb en Càstor Pérez. En aquest grup hi va estar setze anys (1972-1988) en una primera època i tretze (1993-2006) en una segona.
No cal dir de la seva qualitat i amor vers el gènere doncs es fa palès amb tota una vida dedicada. Resulta curiós, però les dues persones que varen agafar el relleu dels avis de l’havanera tornen a l’havanera sent ells els avis, (un ho és, i a l’altre li queda ben poc).
L’experiència d’aquestes dues persones està més que demostrada dins el mon de Les Havaneres, i els èxits assegurats en allò que facin.
Per altra banda, trobem el toc distintiu, allò que els fa diferents als grups actuals que conec i que he escoltat fins ara. La figura d’una dona dins la formació.

Neus, veu femenina de Cubacant.

Si be hem aprés que moltes de les havaneres creades a Cuba varen estar composades per ser cantades en veu de dona, a casa nostra, la nostra essènica ha tingut molt poques dones.
Vull destacar a Maria Cervera doncs fou de les creadores junt al mestre Josep Bastons i a Manel Iglesias del grup Peix Fregit.

Com he dit, “L’essència de l’havanera contemporània catalana” es retroba i afegeix el toc distintiu, la Neus.
Un veu jove, forta, captivadora, amb talent que sent l’havanera, i que se la fa seva en les interpretacions. Aquest cop m’ha transmès l’havanera com a mi m’agrada, en “Essència” i tot gràcies a ella i al parell que l'acompanyen, Quin parell!!. No em puc imaginar el que serà quan l'Enric Canada els pugui acompanyar.....
He tingut la sort de col·laborar amb ella en una cantada solidària que vàrem fer per recaptar fons per a La Marató de TV3, i us puc assegurar que estima el gènere, que el viu, i el porta dins, que treballa per ell.
No fa pas gaire, un reconegut cantant d’havaneres em va dir que ella era en aquests moments, la millor veu femenina que hi ha per cantar havaneres, i com li vaig dir, hi estic totalment d’acord.

Com us podeu imaginar, el grup Cubacant, en breu serà afegit a la secció de grups del bloc.
Es per aquesta raó que l’escrit esdevé una mica més llarg del compte. I ara -si no em lío més- us parlaré de la cantada, de la presentació del grup Cubacant a la taverna La Bella Lola.
Crec que era a voltants del mes de febrer quan se’m va avisar de la cantada del grup, i fou llavors, quan varem fer la reserva, ens podíem imaginar que esdevindria un èxit i un ple absolut, i no ens varem equivocar.

Public assistent a la cantada.

Dissabte varem sortir de Sant Cugat direcció a Calella, amb els nervis que em comporta anar “de cantada”.
Em podia imaginar la vetllada, -vaig fer curt-, em podia imaginar qui hauria –vaig fer curt-, em podia imaginar la il·lusió que em provocaria –vaig fer curt-.... en tantes i tantes coses vaig fer curt, que intentaré explicar-vos-ho per tal que ho pugueu entendre, si més no, veure les imatges, i que us en feu una idea del que ha estat una de les millors nits que he passat a La Bella Lola.....
Començaré per la gran sorpresa que em va preparar en Paco i la Pepi. -Compartir taula amb el mestre Josep Bastons.

Josep Bastons en un moment de la catanda.

Caram, quina alegria, el llistó estava molt alt per començar la nit, però érem allà per gaudir, i recoi si ho varem fer....
Vaig deixar la càmera, la jaqueta, i li vaig demanar permís al mestre Bastons per poder anar a saludar a tota la gent que s’aplegava a la taverna. Cada cop veia més gent coneguda del blog, de facebook, caram, crec que finalment, traurem profit de les noves tecnologies i el fet de donar a conèixer el gènere a través de la xarxa i xarxes socials.
He de dir que hi ha qui m’ha demanat que no es mencioni a l’escrit i per tant, ho respecto, i així ho faig.

La meva cara estic segur que ho deia tot.
Quasi, quasi som tots!.
L’emoció de la nit brollava a la sala. Tothom esperava el gran moment, i jo volia gaudir des del primer instant d’aquella llarga nit.

Imatge Càstor Pérez

Mireu com va anar, que a la sala interior de la Bella Lola feien el partit de futbol del Sevilla amb el Barça, i l’únic que vaig fer va ser preguntar el resultat final.....
Vaig començar per la taula de l’Isabel i en Joan. Després la taula de l’Anna, en Francesc, l’Alfons i la Ció. Tot seguit la de l’Antonio i la Rosa. Continuant amb la d’en Jordi i la seva esposa. També vaig saludar a la Marina. Com no, la taula d’en Pere Margall amb en Vicens i la Carme. I per acabar, la taula dels musics, la Neus, en Jordi, en Càstor, en Pau, Dolors, Joan, Miguel, Ramon i esposa, i un altre parella que veig molt sovint a la Bella Lola i que mai goso a presentar-me.....sempre es un hola i adéu, segurament, el pròxim dia m’hi presentaré.
Tot just abans de començar la cantada va venir en Xandri i la Su, acompanyats per un grup d’amics. També va ser llavors quan va aparèixer en Miquel, estic segur que tampoc se la volia perdre.

Vinga un cop tots saludats, a taula a escoltar i a aprendre més de Les Havaneres amb el mestre Josep Bastons.
Per tots és coneguda la situació per la que passa, i m’emocionà el fet de compartir taula amb ell. Us he de dir que es un home fort, que te moments de fluixesa, però que ho va portant força bé. Varem riure força estona amb les històries que ens explicava..... “Aquell taxi que es va perdre i el va portar al Tibidabo.....”.....
Com varem riure mestre, gràcies per compartir amb nosaltres aquests instants que ens regalen les havaneres.
Us he de dir que tot i tenir més de vuitanta anys, és molt jove d’esperit, amb molta força per tirar endavant i continuar musicant havaneres, boleros, i el que li caigui a les mans. Em va comentar que ajudava i col·laborava amb molta gent relacionada amb el mon de l’Havanera.
Com no, varem parlar força estona de les meravelloses creacions que ell ha fet amb en Carles Casanovas, Tòful Mus i Narcisa Oliver entre molts d’altres.
Això del bloc, ell n’havia sentit a parlar, però no es podia creure que es fes sense interès econòmic, i jo li vaig recordar que al igual que hi ha grups que poden cantar sense cap interès econòmic, jo vaig crear el bloc i el mantinc sense cap interès econòmic.
També em va preguntar per el fet que no estiguin tots els grups d’havaneres, i li vaig explicar el que tantes vegades us he dit als que m’ho heu demanat. El bloc no és de publicitat i promoció per a grups –a tal efecte, crec que hi ha alguna pàgina que s’hi dedica-. Si jo cobrés per fer el que faig, el bloc de Les Havaneres no podria existir com a tal.
Senzillament hi ha els grups que a mi m’agraden, que sota el meu criteri ho fan bé, i a sobre els puc anar seguint al llarg de la temporada.....
Tot era a punt de començar, l’únic que faltava era en Xiqui, i just en aquell instant va entrar per la porta.

"Ja hi som tots" -va dir en Paco.
A la nostra taula va seure la Conxi i l’Anna, dona i filla d’en Xiqui, -i que espero que estiguessin a gust-. Nosaltres varem gaudir de la seva companyia, i varem compartir molts moments, moltes emocions d’aquell grup que tot just estrenen i ja estan tocant el cel havaneristic.
La cantada la varen fer en una ubicació diferent a la dels Arjau.
Per tal de guanyar visibilitat de tots els assistents es van posar d’esquena a la paret, i al mig de la sala asseguts en uns tamborets.

Cubacant a durant la cantada, Xiqui, Neus i Càstor.

També vaig poder valorar la sonoritat del local, doncs aquest cop vaig tenir temps de moure’m mentre cantaven per tal de poder valorar-ho, i està genial des de qualsevol lloc de la sala.

El meu criteri per valorar una cantada depèn de quatre aspectes que altre cop us he comentat i per aquesta espero fer-ho amb bona cura.
Companyia, Grup, Lloc i Tria.
Us he de dir que tres dels quatre punt a tenir en compte son quasi insuperables.
Quant a companyia, ja ho sabeu, si hi és la Cris, ja ho tinc tot. Si afegim en Pere, millor, si afegim als companys del bloc i al mestre Bastons, doncs el que he dit, quasi insuperable.
El lloc, “la Biutiful”, la Bella Lola, “el museu de l’havanera”, “la catedral de l’havanera”, diguem-li com vulguem, el millor lloc que conec per fer i cantar havaneres. Te l’encant que ha de tenir un lloc per trobar-se a gust, gràcies, clar està, a la mà d’en Paco i la Pepi, que han aconseguit fer d’aquest local, l'indret de referència de l’havanera.

Sala interior Taverna Bella Lola.

La tria, doncs mireu, venint d’en Càstor, en Xiqui i la Neus, no podia fallar. Ells hi posaven l’experiència, les peces que els avis els havien ensenyat. Ella hi posà la joventut, l’energia i el toc més mogut de l’havanera contemporània.
L’únic que podrà ser similar quan a gust d’aquesta cantada és el grup. Si aquesta situació la posem en qualsevol grup del blog, estic segur que esdevindrà una cantada molt similar a aquesta.

Cubacant, al llarg de la cantada ens va fer grans regals. Recordo especialment varies interpretacions que després us explicaré, però ara us avanço la que varen fer d’una peça antiquíssima “Pregúntale a las estrellas”, una havanera clàssica, interpretada magistralment per en Càstor i en Xiqui.....Espectacular.

Interpretació de "Pregúntale a las estrellas"

Si us poso tot el repertori que varen fer penso que serà abusiu, però en totes les peces hi havia un toc especial. Hi havia quelcom diferent que no havia escoltat mai en cap de les cantades a les que havia assistit.
Entre altre cançons ens varen fer de antigues i de contemporanies, us en detallo unes quantes com la balada d'en Lucas, a la sombra de un palmar, Tamariu, M'encantaria, Veinte años, Y tu que has hecho, Tu aventura, etc.

Vull destacar una preciosa havanera amb lletra de Narcisa Oliver i musica d'en Josep Bastons, El pensament.
Bé, us podeu imaginar com va anar aquesta peça?.
En Càstor ha fet uns arranjaments espectaculars. Un joc de veus, un anar i tornar de notes, tons, acords que mai havia escoltat, i que desitjo, a ser possible ben aviat, tornar-la a sentir.
La lletra d’aquesta peça sempre em recorda els bons moments viscuts, i sempre son relacionats amb el mon de l’havanera.
Fen referència aquesta peça m’agradaria recordar-vos allà on diu...

[...]
Però aquells deliciosos moments,
que estaré a prop de tu,
tot sentint la carícia del vent,
no me’ls roba ningú,
i quan ja tornaré a córrer mon,
cantant alegrement,
portaré al meu bec una flor,
que m’hauràs dat,
un pensament.
[...]

Un altre regal, l’havanera més coneguda a Cuba , escrita per Eduardo Sanchez de Fuentes, que ha esdevingut quasi un himne nacional, “Tu”. Barrejada amb la que es va fer a casa nostra “Tecla”, en essència la mateixa peça, tot i que la lletra a casa nostra es va modificar de l’original cubana. Cubacant ens va regalar una barreja de versions espectacular.

En Xiqui i la Neus, interpretant Tu & Tecla.

Tu.
En Cuba, la isla hermosa del ardiente sol,
bajo su cielo azul,
adorable trigueña de todas las flores,
la reina eres tu.

Fuego sagrado, guarda tu corazón,
el claro cielo su alegría te dio,
y en tus miradas, ha confundido Dios,
de tus ojos la noche y la luz,
de los rayos del sol.
[...]

Tecla.
Tecla, se llamó la mulata que yo,
camelaba con sal,
de la mismita Habana,
la pobre Teclita era natural.

Recuerdo un día,
que juntitos los dos,
en la manigua,
nos juramos amor.

Llegó el momento,
para España embarqué,
y confieso que fui muy cruel,
porque allá la dejé.
[...]

Un altra peça feta a mida, Vestida de nit. Escollida com “l’havanera pel record” pels lectors del bloc.
Arranjada a tres veus, una interpretació fantàstica, les veus molt i molt afinades, i quant acords, els justos i necessaris, quin goig de peça.
Un detall a tenir en compte es la manera en que ens regalaven aquelles peces. Tenen capacitat per fer-nos peces amb una sola veu, amb dues o amb tres. Això ens va portar a escoltar peces interpretades per Neus & Xiqui, la Neus & Càstor, en Càstor & Xiqui.....i tots tres van tenir el seu moment en solitari.

Permeteu-me que us en destaqui alguna de les peces que varen fer amb aquest estil.

En Xiqui em va emocionar amb Des del Llagut, un poema d’en Josep Maria de Segarra musicat per en Toni Subirana.

Xiqui Ramón & Càstor Pérez.

Totes les peces que interpretaven rebien molts aplaudiments. No sé si ells ho van apreciar, però et sortien de dins el fet de picar de mans d’aquesta manera.
Va haver-hi una escena que m’agradaria recordar-vos doncs la recordo molt bé, tan els rostres com els gestos que van haver-hi pel mig.....
Recordo un no parar de picar de mans, uns crits de, molt bé!, molt bé!, era l’Anna encoratjant al seu pare.... un dels molts moments tendres de la nit. Aquells, que entren sense demanar permís, sense picar a la porta, van directes al cor, agafen un bon lloc per quedar-se amb el pas dels anys.
Ahir amb la Cris en parlàvem d’aquest moment, i lo bé que varem estar en aquella taula, amb la companyia de l’Anna, la Conxi i el mestre Bastons.
La Cris, recorda un altre escena que jo em vaig perdre, i va ser quan en acabar una de les peces, en Xiqui li ensenyar el dit polze a l’Anna i aquesta li respongué amb el mateix gest, gran moment!.

Un altre de les moment especial Xiqui & Càstor va ser en la interpretació de l’havanera “Pregúntale a las estrellas”, com ja us he avançat al principi de la crònica.
Tot record, tot emoció, tot sentiment. Aquest parell sabent molt bé el que canten, coneixen molt bé l’herència que varen rebre, i avui, gràcies a ells, espero que nosaltres també l’heretem.

Neus & Càstor.

En Càstor amb la Neus ja ens havien regalat peces en altres cantades, però com us he dit, dissabte va ser especial, radiava felicitat, radiava l’emoció, radiava havanera i això es feu palès en la veu, i la interpretació de la Neus.
Per tant, com aquesta, cap!.
No es podia transmetre més. Les seves mirades, rialles, explicacions, gestos, entreveien el bon moment pel que passen i que com a resultat ens fan passar. Vull mencionar-vos una de les peces que es va clavar dins....”Nena”.

L’altra peça que la Neus deixar brodada pels assistents va ser La fada i la bruixa, amb lletra d’en Carles Casanovas i música d’en Josep Bastons. De la manera en que ens la va cantar, em vaig creure el que ens explicava.

Ella s’hi deixà el cor, nosaltres, les mans!.

Amb totes aquestes peces, no me’n adonava, però la nit anava guanyant camí, ho veia reflectit en el rostre de la Sílvia, la Júlia, i un parell mes de noies que allà hi treballen, els seus rostres no enganyen, no paren de treballar, i estaven esgotades.
Ja érem a la recta final de la cantada......

Víctor Hernández & Càstor Pérez fent "El adiós del soldado".

Un cop més, a la cantada hi va participar en Víctor Hernández, tenor del grup Llops de Mar, i amic incondicional de la taverna La Bella Lola i de molts dels que allà estàvem.
Va tenir el seu moment, i no el va desaprofitar.
Tot i que inicialment en Víctor ens anava a fer aquelles peces “picants” que ell interpreta fantàsticament, però en Càstor li va oferir la possibilitat de fer-ne altre de seria.
I companys, ens va regalar l’havanera “El adiós del soldado” a l’estil Calella.
A dues veus, en Víctor com a tenor i en Càstor de baix, si en teniu l’ocasió, escolteu-la, la fan molt i molt bé.
Després, Cala Montgó, i a la darrera tornada, s’hi afegí en Xiqui.
Mare meva, això ja va ser massa.

En Càstor va tenir temps de regalar-nos, “La Habana se llama Elena”, lletra d’Antonio Serrano de Haro i música d’en Càstor Pérez.
I ara si, les cançons picants de taverna que tan bé interpreta en Víctor, l’elefant, “el serdu” i la Pauleta.

També va haver-hi un moment especial per en Xandri, doncs la Neus va interpretar una havanera escrita per Remei Paretilla i musicada per en Xandri, "Amor compartit”.

Moment en que en Xandri regala un ram de flors a la Neus.

En Xandri, li va dedicar aquesta havanera a la Neus, i ella fent-se-la seva, la va interpretar d’una manera magistral. Va ser molt dolça, doncs la lletra així ho demana, però em va agradar més la interpretació que la lletra.
Tot seguit, en Xiqui, va cridar a en Pere i en Miquel per anar a fer La Bella Lola, que ja eren prop de les tres de la matinada, i tocava plegar veles.

Xiqui Ramón, Neus, Miquel Pedrol, Pere Margall, Càstor Pérez.

Companys, amics, i saludats, tinc la cantada molt recent, només us puc dir que no l’oblidaré. Al grup Cubacant li avanço, que serà difícil de superar, tot i que sé, que amb el talent que teniu, les ganes que hi poseu, la il·lusió que regaleu i el què transmeteu,.....potser no serà tan difícil.....

Tenia un breu record de la veu d’en Xiqui. Tot just quan ell plegava, jo començava a endinsar-me dins de les Havaneres.
Sabia que era bo i que ho feia bé, però no m’imaginava que fos tant bo, i ho fes tan i tan bé.
Quina veu company!.
Em vares recordar la d’un altre amic al que li desitjo els mateixos èxits.
Com molt bé varen dir, en Càstor ha treballat de valent en els arranjaments de totes i cadascuna de les peces que ens varen regalar. (Aquesta imatge, és el gest que estarà fent el mestre quan llegeixi això).

Felicitats i gràcies mestre...

A la Neus, també li vaig notar bons canvis, els últims cops que l’havia escoltat era a La Bella Lola, i aquest cop, tot i ser al mateix lloc, tot era diferent.
Estic segur que el fet de estar rodejada de grans músics l'ha fet créixer musicalment parlant, i el fet de compartir cantades amb grups de gran renom del país li ha fet, també, fer un pas més enllà.
Recordo moltes interpretacions de cantades, i en moltes, m’han posat la pell de gallina, el que no havien aconseguit fins dissabte, era posar-me la pell de gallina tantes vegades en una mateixa nit.....

I en Càstor...... senzillament pletòric, feliç, content, rialler, -un de gros- magistral.
Aquest bon home estava content, se’l notava feliç de fer allò que feia, content de ensenyar-nos havaneres, de donar-nos explicacions de l’estil de l’havanera, per mi, en Càstor, va fer el ple....
Mai havia vist un Càstor tan gran. Gràcies mestre, t’ho vaig dir de camí al cotxe, i simplement, t’ho volia recordar......


Neus, Càstor, Xiqui, chapeau, gràcies pel que feu, per ser-hi i fins aviat.

Ara només falta que a la pròxima vingui l'Enric Canada....així segur que milloreu aquesta vetllada...

Salut, Força i Havaneres a dojo.....