dimarts, 17 de març del 2015

1

Sirga Restaurant Drink&Lounge i les havaneres

Ben trobats Havanerus,
El darrer cap de setmana ha estat ben profitós pels que estimem l’havanera i el cant de taverna.
Per una banda teníem divendres a la Neus Mar al Restaurant La Selvatana de Palamós, amb taules esgotades varies setmanes abans, dissabte Port-Bo a la inauguració del Restaurant La Sirga de Torredembarra i diumenge la Indira Ferrer i l’Antoni Mas amb el concert "Entre dos mars" al Casino de l’Aliança del Poblenou.

Divendres em va resultar impossible desplaçar-me a Palamós per la coincidència amb un altre sopar, però com hi tenia força amics a en aquella cantada, m’anaven informant de com rutllava la cantada i de la bona acceptació que estava tenint “l’havanera” de les havaneres.


"Calella de Palafrugell i les havaneres" va ser un llibre que junt a altres iniciatives va donar el tret de sortida a la coneguda cantada d'havaneres que es celebra cada primer dissabte de Juliol a Calella de Palafrugell.
 
Doncs bé, ara us presento "Sirga Restaurant Drink&Lounge i Les Havaneres".
Dissabte ja va ser un altre cosa, era el primer cop que escoltava els Port-Bo amb la incorporació d’en Pep Nadal. Probablement jo estava força més nerviós que ells per veure’ls, saluda’ls i passar una bona estona com ja és habitual en aquest tipus de trobades.



Vaig arribar varies hores abans per tal de conèixer el local i poder parlar amb la gent que el porta i conèixer de més a prop les ganes que tenen d’oferir cada tres setmanes una cantada d’havaneres i cançó de taverna a la gent de Torredembarra i tots aquells que s’hi vulguin acostar.
El Restaurant anomenat la Sirga el porten la Nelly i en Leo, dos persones d’aquelles que només veure-les ja veus que t’ho donen tot i fan, que tot i la distancia, et trobis com a casa.
El primer que varen fer és ensenyar-me les instal·lacions, la cuina, els menjadors, el bar, etc i vaig quedar bocabadat de la lluentor de tots i cadascun dels racons d’aquell local i la neteja extrema que en ell s’hi troba.


Del segon que vaig gaudir va ser de la gentilesa de la seva mestressa, la Nelly que no va deixar en cap moment que em faltes de res, tot i la gran quantitat de gent que hi havia a la celebració. I del tercer i molt important, del caliu d’uns amics com la Teresa, la Sílvia, la Marga, en Carles, en Pep i en Mineu.
 
Tot i la festivitat de l’acte i el caràcter informal del mateix per tractar-se d’una festa entre amics que assitien a la inauguració del Restaurant, els Port-Bo com ja és habitual, s’hi deixen la pell i van tornar a delectar al públic amb peces que ells mateixos escollien amb la dificultat que això porta quan un dels components tot just fa quatre mesos que s’hi ha posat.


El que vaig escoltar em va agradar molt, han treballat de valent, com poques persones serien capaces de fer, però en aquests cas s’han trobat amb persones amb una actitud molt positiva i amb moltes ganes de tirar un projecte endavant.
D’en Pep Nadal poc us he de descobrir als seguidors de les havaneres, ja el coneixeu de l’època de Peix Fregit, però el que potser no coneixeu d’en Pep és la seva faceta de cantautor, que es fa palès en un enregistrament que va fer l’any 2011 en el que hi vaig participar i en guardo un record molt especial.
Doncs bé, en aquest enregistrament es pot gaudir d’un Pep en estat pur, com molt probablement el veurem quan trepitgi els escenaris que els esperen aquesta temporada, i estic segur que “ja ho sentirem a dir”.


Jo em sento molt orgullós de la feina que han fet en aquests mesos i de com han arribat a un inici de temporada amb tant poc temps i amb tanta qualitat tant en veus com en repertori.
No us diré exactament les peces que en Pep ja té memoritzades per no errar-me però el que si que us puc dir es que superava la seixantena i encara no en tenia prou.
M’ho vaig passar molt bé, i com en les grans ocasions, he estat uns dies per pair les emocions.


El pròxim cop que trepitgi La Sirga serà el proper 28 de març en que Neus Mar serà la formació convidada per amenitzar la vetllada. Jo de vosaltres aniria trucant per agafar una bona taula per gaudir del menjar i de la bona música.
Sirga Restaurant drink&lounge
T. 977 64 07 27

Diumenge després de llevar-nos i passar un bon dia en família, em vaig dirigir a Poblenou, concretament al Casino de l’Aliança, un emblemàtic paratge de Barcelona que bé s’hi val un concert d’havaneres, el que ens presenta l’Indira Ferrer Morató i l’Antoni Mas.


Repetia cantada doncs ja hi vaig assistir a un concert que varen fer a Sabadell.No resulta habitual poder escoltar les havaneres tal i com varen ser creades, es a dir, per ser cantades en veu de dona i com a cant de saló.
Però l’Indira Ferrer i l’Antoni Mas han treballat de valent per portar aquest espectacle per tot arreu que els vulguin i tot i que es molt especial i molt concret pel gènere que ens ocupa, aporta una qualitat vocal i musical incomparable al que fins ara havia escoltat.
Tot el que havia escoltat de cançons líriques mai havia escoltat res que em captivés fins que vaig descobrir aquests espectacle a Sabadell i ara, havent-lo escoltat, pocs cops me’l deixaré escapar.


L’espectacle es titola, “Entre dos mars” i es un passeig que ens porta per les havaneres des dels seus inicis fins als nostres dies.
Tot un luxe veure i gaudir de la fantàstica veu de l’Indira Ferrer i dels fantàstics arranjaments i meravelloses mans de l’Antoni Mas.

Us deixo unes imatges que va captar el meu ull mecànic....



Salut, Força i Havaneres a dojo!.

©Toni Foixench

dissabte, 7 de març del 2015

0

2ª Trabada d'havaneres d'hivern "Ciutat de Gavà"

Ben trobats Havanerus,
Tot i com molt bé ja sabeu ens trobem als inicis d’una nova temporada, i per tant els grups tot just acaben de començar els seus assajos, però enguany ens trobem la cantada bianual de Gavà.


Es tracta de la Trobada d’havaneres d’hivern “Ciutat de Gavà” que com fa dos anys, acosta l’havanera i cant de taverna a una temporada on no sovintegen les cantades tret d’aquells indrets on l’havanera és un full d’identitat.
Per aquesta edició els grups convidats varen ser:
- L’Espigari.
- Gats Vells.
- La Taverna.
- Son de l’Havana.
- Terra Endins.

La il·lusió per assistir a les cantades continua com el primer dia, aquelles pessigolles dins de la panxa que et fan estar un xic neguitós i només penses en que arribi l’hora.... com tot, un cop estàs a mitja temporada solament ho noto en certes cantades i amb certs grups, però aquest cop suposo que era més per la trobada que per altres motius.





De tota la cantada només hi havia un grup que encara no havia sentit mai, es tracta del grup de recent creació Son de l’Havana.

Dels altres quatre en tenia coneixença. En L’Espingari hi tinc posades bones esperances, en La taverna ganes de consolidació, en Gats Vells hi veig per damunt de tot l’actitud i bonhomia d’en Joan Canton i en Terra Endins tenia ganes d’escoltar i fruir.




Crec que els propòsits que tenia marcats els vaig assolir, de fet, vaig marxar força satisfet del que havia escoltat i més en veure com es des viu una persona per tirar endavant una cantada com aquesta.




Us puc assegurar que l’Espai Maragall de Gavà té una capacitat de unes 550 persones i no sé si m’erro si dic que faltaven tres o quatre files al darrera per omplir. Això vol dir que d’havien venut més de 400 entrades, crec que avui en dia és tot un èxit aconseguir aquestes xifres.

En aquesta ocasió el grup que no coneixia va ser el que més em va sorprendre. Es tracta de “Son de l’Havana”.
Un grup de recent formació que en formen part:
Josep Lluis Blazquez, Llorenç Fernandez, Oriol Roca, Jose Manuel Olaya i Santi Sanchez.





Només trepitjar l’escenari i veure el grapat d’instrument que porten ja em feia preveure que allà venia música i de la bona. Tot i que de veus, només en portaven una de principal.
És un format diferent al que normalment trepitja escenaris d’havaneres. Aquesta formació és mes a nivell professional, on una veu predomina per damunt de les altres i el nivell musical està molt per sobre del que habitualment ronda el mon de l’havanera.

Poc m’equivocava quan preveia que aquella posada en escena portaria bona música. Sobretot, i per damunt de tot us en destaco “el noi” de la guitarra, en Llorenç Fernandez.




Trobo que guitarra i guitarrista son un mateix esser. Pocs cops he vist guitarra i guitarrista tant units, i per acabar-ho d’arrodonir amb una veu molt i molt maca.

En acabar l’actuació vaig trobar-me amb uns quants havanerus de Sant Feliu de Guíxols que havien assistit a la cantada i els hi vaig comentar la meva admiració cap aquesta persona i em van fer cinc cèntims de qui era, i pel que em van dir, és un autèntic crack, un fora de sèrie en la música d’orquestra, actualment dirigeix i canta a “la Chatta Orquestra”.

Us el recomano, jo en vaig quedar ben enamorat, i com son les coses, va ser dels primers en marxar i em vaig quedar amb les ganes de xerrar una estoneta.





En acabar la cantada, el grup amfitrió, Gats Vells ens varen convidar a un piscolabis que vaig agrair després de les més de tres hores que va durar el concert.

Cal dir que la part del só va tenir forces mancances i en certs moments va costar molt anar seguint la cantada. Molts grups requereix molts canvis i cal tenir-ho per la mà, quan no es així, passa quelcom similar a lo de dissabte.




Aquest proper cap de setmana sembla que sigui com un de plè estiu. Apunteu a l'Agenda i per poc que pugueu, no hi falteu:
- Divendres 6 de març, Neus Mar al Restaurant La Selvatana de Palamós. Diria que fa temps que no hi ha places per sopar, però un lloc per poder escoltar suposo que us el trobaran.
- Dissabte....... bé dissabte ja us ho explicaré en un altre moment.
- Diumenge 8 de març a les 18:00h, Indira Ferrer Morató al Casino de l'Aliança de Poble Nou amb l'espectacle "Entre dos mars" acompanyada al piano per Antoni Mas.


Us deixo les imatges que va captar el meu ull mecànic de la Trobada de Gavà i l'enllaç l'àlbum.



Salut, Força i Havaneres a dojo!.

©Toni Foixench

Les Havaneres

Recordo una estrofa del Mestre J.L. Ortega Monasterio, per veure si algú li fa cas......
“..... Escolteu la seva veu, oh canons de tot el món, i la gent de tot arreu, no més guerres ni més morts, no més bombes ni més focs, sóc el canó de Palamós. Si els canons de tot el món, fossin com el vell canó, que tranquil està adormit, blancs i negres dintre el pit, portarien una flor, la Rosa de Jericó.” Gràcies per avançat.............


Inici Bloc