dimarts, 5 d’octubre de 2010

3

Port-Bo a Sant Cugat del vallés el 2 d'Octubre del 10

Ha estat un cap de setmana molt especial, molt emotiu i molt havaneru.
Tot va començar divendres quant varem anar a Mataró a l’entrega dels Premis Blocs de Catalunya. Assistiem com a bloc finalista.

Premis blocs de Catalunya
És curiós però el premi me’l varen donar abans d’entrar per la porta de l’edifici on es feia l’entrega de premis. No ho oblidaré mai, ha estat una experiència segurament única i irrepetible. Gràcies!!.

Es va estrenar el Tecno-campus de Mataró amb aquest esdeveniment i allà el primer premi se’l va emportar un bloc de poesia al qual vaig aprofitar com no, per felicitar. Em vaig donar conta que hem competit amb blocs molt i molt importants, amb gent dedicada única i exclusivament al seu bloc, amb blocs subvencionats i recolzats per grans medis de comunicació i grans professionals, i tot així, Havanerus estàvem finalistes.

Premis blocs de Catalunya
Si no m’erro varem acabar en setena posició, tot un premi per un bloc d’havaneres. FIns i tot la Teresa va poder retratar-se amb el President del Parlament Ernest Benach amb una gorra del bloc feta per l'esdeveniment.
L’emoció viscuda no permet expressar-me millor i divendres ja avançava aquesta dita:
"Companys si la felicitat es pogués mesurar, avui n'ampliaven el rang". Gràcies!.

Sabeu una cosa?. Sant Cugat escolta havaneres de qualitat!.
Primer de tot vull felicitar a la revista Tot Sant Cugat com a responsables de la cantada pel fet de comptar pel seu 25 aniversari amb un dels millors grups d’havaneres del país, els Port-Bo.

Port-Bo a Sant Cugat
Tan de bo es prengui nota de la gran quantitat de públic que es va aplegar davant el Monestir per veure, gaudir i escoltar aquest bon grup d’havaneres. Jo vaig arribar una mica tard i escoltant el que vaig escoltar, gaudint el que vaig gaudir, em sap molt greu perdre’m un sol segon de la cantada doncs tot i cadascuns d’aquests adopten un valor molt mes elevat del que tenen.
Un cop més i ja m’he descomptat, la cantada ha tornat a ser un èxit.

Port-Bo a Sant Cugat
Ara farà dos anys, Port-Bo va trepitjar aquest poble i recordo que la gent en va parlar força d’aquella cantada. Es va fer a la Plaça de l’Om i crec que l’organització va anar a càrrec d’una altre entitat i el problema va ser meu que no hi vaig poder anar per motius de feina.
Aquesta no me la volia perdre per res, tenia que arribar com fos i així ho varem fer en arribar de Barcelona, una dutxa i ràpidament cap al Monestir. En arribar no hi havia lloc, tot era ple a besar, per sort, entre el públic assistent, apart de molts companys també hi eren l’Antonio i la Maria Rosa –els meus pares- i ens havien guardat lloc allà on a mi m’agrada, a la tercera o quarta fila.
Caram, aquest cop la companyia era insuperable, tenia la Cris, els pares i un grapat de seguidors del grup i del bloc.

Port-Bo a Sant Cugat
La sonorització de la cantada anava a càrrec d'una empresa especialitzada contractada per la pròpia organització. Esplèndids, una qualitat de so com poques vegades he pogut escoltar. No sé quina empresa és, però la veritat és que val la pena assabentar-se per el nivell que hi varen aportar.
Les peces escollides a la primera part eren gran part d’elles del treball que han enregistrat aquest any, “Entre dones” tot i que hi varen afegir alguna de ben popular com “Allá en la Habana” i altres no tan noves però ja prou conegudes com "El concert".

Port-Bo a Sant Cugat
A la mitja part hi va haver cremat per tothom que en va voler. S’havia de fer molta cua per obtenir-lo i aquí també em vaig adonar de la gran quantitat de gent que hi havia i dit de pas, que en volia.
Abans de començar la segona part vaig poder saludar als components del Port-Bo, en Carles Casanovas, Fonsu Carreras i Mineu Ferrer.

Carles Casanovas del grup Port-Bo a Sant Cugat
Fonsu Carreras del grup Port-Bo a Sant Cugat
Mineu Ferrer del grup Port-Bo a Sant Cugat
En Carles portava un petit full on anava recollint les diverses peticions que li anava fent el públic, doncs com ja havia anunciat, la tria de la segona part de la cantada l’escolliria el públic.
Vaig quedar parat, acceptava força peticions i mentre li demanaven ell anava pensant si la sabien o no, si l’havien assajat o no i com deia, si tindrien que fer molts “nanianos” o no.
Pels que no heu escoltat una cantada en directe dels Port-Bo, us diré que els “nanianos” és un altre idioma que parlen. Quan per un moment un tall de la peça els hi marxa del cap ho arreglen amb un “naniano” i avall.

Port-Bo a Sant Cugat
Val a dir, cal destacar i felicitar que jo que hi estic força pendent, en molt poques ocasions els hi he escoltat aquest nou idioma. Aquests companys del Port-Bo dia rere dia em demostren perquè estan on estan. Ho celebro companys!.
Ja que parlem de bons moments i bones representacions de Les Havaneres, aprofito per dir-vos que aquest grup Empordanès el pròxim mes de Novembre marxa cap a Istambul, ciutat que està situada mig a Europa i mig a Àsia, per participar en el Festival de Pera.

Bé a la segona part, en Carles Casanovas es posa el full de ruta de peticions ben a prop per tal de no deixar-se’n cap i la veritat és que crec que ho va aconseguir. Va començar amb una peça escrita en castellà pel mestre Ortega Monasterio i traduïda al català per en Carles CasanovasMargarita”. La va seguir una preciosa peça amb lletra i música de l’Antònia Vilàs que “se’n titola” "Mare vull ser pescador".

Port-Bo a Sant Cugat
Una tria molt ben escollida per part dels espectadors que no sols varen quedar bocabadats sinó que a més volien mes peces de les que havien demanat i ja n’havien cobert les peticions. "La barca xica" amb lletra d’en Rafael Llop i música d’en Josep Maria Roglan va arrencar una forta ovació per part del públic com també ho va fer la simpàtica peça d'en Josep Bergadà "La becaina".
Estaven esplèndids, radiaven felicitat i amor vers allò que estaven fent, que tant els agrada i tant ens emociona quan ho fan com dissabte. Varen posar-se a la gent a la butxaca, qui més qui menys volia col·laborar en la festa, un símptoma inequívoc és la col·laboració amb moltes peces d’un ampli cor.

Port-Bo a Sant Cugat
La feina la varen rematar amb una de les havaneres més boniques que he llegit, escoltat i gaudit mai. Amb lletra d’en Carles Casanovas i música d’en Josep Bastons, "A cau d'orella" i no em puc estar de escriure-la.
A cau d’orella.
M’agrada el blau de la mar,
m’agrada la tramuntana,
m’agraden les nits d’estiu,
i el cel rogent de l’albada.

M’agrada dels pins la olor,
i dels matins la rosada,
però més m’agrada el teu cos,
més m’agrada ta besada.

Res en el món em plau tant....
tu ets la raó del meu cant....
la melodia vibrant....
del meu cor.....
que més m’agrada.....

M’agraden els teus ulls verds,
i ta mirada encisera,
m’agraden els teus cabells,
quan la ventada els esvera,
m’agraden els teus petons,
amb regust de primavera,
i m’agrada el teu posat,
quan et canto una havanera.

M’agrada el teu despertar,
la teva veu riallera,
m’agrada la teva pell,
i el teu somrís, vida meva,
m’agrada quan dius que si,
ben fluixet i a cau d’orella,
m’agrada dur el teu record,
si sóc molt lluny de Calella.

Res en el món em plau tant....
tu ets la raó del meu cant....
la melodia vibrant....
del meu cor.....
que més m’agrada.....

Només un petit consell, xiuxiuegeu-li aquesta bonica peça al vostre estimat o estimada......
No em faig responsable del acte reflex que resulti.
En directe és una meravella, quan fa molt que no l’escoltes i te la tornen a cantar revius moments.....en que jo li he cantat a la meva estimada......i quantes vegades!.

Bé, havien d’anar acabant, darrera d’ells teníem l’actuació d’un grup local que ha esdevingut un referent al país, “La puerta de los sueños”. Varen demanar la vènia del públic per canviar “la bella Lola” per “Lola la tavernera” i aquest acceptar de bon grat i acabaren amb “el meu avi” com no podia ser d’una altre manera.

Port-Bo a Sant Cugat
Aquest cop, a part de felicitar al meravellós públic de Sant Cugat també vull ampliar un cop més la felicitació al grup per fer d’una festa un dia inoblidable i als organitzadors per comptar amb havaneres de qualitat.

Companys, amics, saludats, Havanerus tots, Salut, Força i Havaneres a dojo.

3 comentaris :

Silvia ha dit...

Abans de res Tony, felicitar-te pel que vares aconseguir divendres. Veien la relació de la resta de blocs finalistes, es un orgull veure que estaves entre els 10 primers, molts d'ells son professionals de la comunicació i comptem amb uns mitjans
" acollonants" ( amb perdó), però dubto que cap d'ells tingui l'estima i la passió que tu li poses el teu bloc .

La cantada a St. Cugat, va ser genial, petita es va quedar la plaça del Monestir per rebre el Port-Bo, i l'admiració crec que va ser mutus en tot moment entre el grup i el públic. Felicitats a la gent de St. Cugat, i com no al Port-Bo

Fins la propera

Margaret ha dit...

Bona tarda.Us vull felicitar Port Bo per la cantada de Sant Cugat que em va agradar tan.
La filla de la meva amiga em va donar la bonica sorpresa de venir-me a buscar des de Platja d'Aro per portar-me a Sant Cugat al vostre concert i no em podia fer més feliç.
Us escolto des de fa anys a la festa major d'Hostafrancs a Sabadell.
És una delicia escoltar-vos,sou fantàstics i us agraeixo la bonica cançó Margarita que la nena va tenir la bona pensada de demanar-vos.
No sabia que hi hagués una havanera tan dolça i bonica amb el meu nom;
nineta..si estàs enamorada pensa en mi..que dolça i simpàtica.
Es veu que era una sorpresa.
L'Anna Maria em va dir,Carles,que l'havies traduit al català i que ha quedat encara més dolça amb tot això de nineta i passejar al far una estoneta.
Em va fer molta il.lusió aquesta havanera però no és al disc que la nena em va dir que em quedés.
Quan vingueu per Sabadell ja m'el quedaré.
Entre Dones és una delicia,fabulós i molt diferent al que esperava.
Per molts anys.
I només em queda felicitar al Tony Foixench pel blog que ha quedat finalista i dir-te que aquesta cançó A Cau d'Orella és molt romàntica però que desgraciadament no tots en aquest món tenim una parella per xiuxiuejar-li a l'orella.Jo a la meva edat ja només tinc records dels que van marxar i ara que puc esperar.. i n'hi ha molts que ni records tenen i de més joves que tampoc poden cantar aquestes paraules a cau d'orella perquè no tenen ningú per cantar-les o que els hi cantin.
Per molts anys maco, a tu i la teva parella,que pugueu estar enamorats però en aquesta dura vida hi ha molta gent sense parella.
I no us vull cansar més,que el jovent tot ho veu bonic i jo a la meva edat ja no tan.
Però m'ho vaig passar molt bé l'altre nit.
Records al teu mar estimat nineta i no triguis tan a tornar.

Pilar de Barcelona ha dit...

Hola Tony: A veure si em surt be aixó d'escriure un comentari al blog. Dir-te que sempre disfruto molt llegint les teves cròniques tan ben redactades de cadascuna de les cantades. Especialment aquesta de Sant Cugat. Quina ràbia em fa fer no poguer anar-hi per raons familiars. (preparatius de casament de la meva filla). Desitjo que l'any que ve si pugui ser. També et faig saber que des de fa una anys quan vaig escoltar per primera vegada la lletra de "A cau d'orella" es una de les meves havaneres preferides. Gràcies per posar la lletra en el blog per que tothom sàpiga lo preciosa que es. Sort que també la van cantar en l'illa de l'esquerra de l'Eixample el passat dia 3. No em canso d'escoltar-la i també d'altres ben emotives. Gràcies i una abraçada.
Pilar.

Les Havaneres

Recordo una estrofa del Mestre J.L. Ortega Monasterio, per veure si algú li fa cas......
“..... Escolteu la seva veu, oh canons de tot el món, i la gent de tot arreu, no més guerres ni més morts, no més bombes ni més focs, sóc el canó de Palamós. Si els canons de tot el món, fossin com el vell canó, que tranquil està adormit, blancs i negres dintre el pit, portarien una flor, la Rosa de Jericó.” Gràcies per avançat.............


Inici Bloc