dilluns, 23 de març de 2009

5

Cubacant, Palamós 22 de març

Com ho puc fer aquest cop, perquè quan us ho expliqui, no us porti de nou a pensar...... ¡Quina llàstima que no hi vaig ser!.
Bé companys, us he de dir, que no te solució, estic segur que pensareu que va ser una llàstima que no hi poguéreu anar, el próxim heu de venir!!.

Estem parlant de un projecte, de cap i peus, encapçalat per una noia molt simpàtica, la Neus.
M’ha quedat clar que ho viu, que li agrada, i que transmet allò que vol que sentim, l’havanera en la seva essència, l’havanera cantada per una dona i acompanyada de dos grans musics, l’Enric Canada, i en Càstor Pérez.
M’he adonat que no els agrada que els “ensabonin” -com diu la Neus-, però, veient-los, em costa molt reprimir les paraules de lloança per la tasca que fan.
Permeteu-me, solament, ho diré un cop, -o potser dos- ¡Son espectaculars!.
Bé i ara per feina.

El lloc, és molt correcte, l’auditori de La Gorga a Palamós.
No hi havia estat mai, però te una sonorització molt bona i molt còmode. Quant a comoditat us he de dir que ha estat de les millors, doncs he estat rodejat de els nous amics del Blog.
Si companys, aquest cop ens hem trobat, L’Anna, Francesc, Miquel, Trini, Alfons, Encarnació, Cris i jo, i encara hi faltava uns quants del blog.
Us podeu imaginar el fet de posar-li cara a la resta de gent que hi escriu en aquest blog...?
Bé espero poder aconseguir-ho.
També varem contar amb la presencia de grans personatges del món de l’havanera que varen anar a veure l’espectacle, i els hi vull agrair el gest que varen tenir amb mi, Gràcies Companys!!.

Us confessaré un secret, i és que em costa molt redactar el que vaig veure ahir.
Lo fàcil, i el més correcte es dir-vos, que heu de anar a veure-ho.
El que jo vaig veure, el que vaig sentir, no us ho podré explicar, doncs no existeixen paraules que defineixen el sentiment que vaig notar, el que em van transmetre, no sé companys, és totalment diferent al que jo havia vist fins ara dins el món de Les Havaneres.
Jo diria que han fet, de una cantada de havaneres, un Concert d’havaneres, o un Espectacle d’havaneres.
Ens passegen al llarg de dues hores per havaneres i boleros del segle XIX, i del XX, amb cançons tan boniques com Vivir en la Habana, El adiós del soldado, yo soy guajira, lágrimas negras, etc.....

En aquest grup, tenim, per una banda, joventut i força. Per altra banda tenim la experiència de dos grans mestres de la música –L’Enric i en Càstor-, i un d’ells per partida doble, savi de la música i del gènere, i amb ganes de donar a coneixer el que sap. I és d'agrair.

El concert que fan, és diferent, intentaré explicar-ho amb paraules, però per si un cas, ho acompanyaré de imatges, doncs hi va haver moments, que s’han de veure, i no es poden explicar, doncs, no trobo la paraula adient per alguns moments de la actuació.
La Escenografia de l’acte era molt senzilla, i alhora molt valuosa, i quasi tot girava al voltant de una maleta, un llibre i una transició de imatges.
La posada en escena, va ser molt bona, i alhora original.
La Neus treia de la maleta objectes que recordaven a les havaneres que entonava, un mocador, un vano, una gorra, una rosa,.....
I del llibre, la història de l’havanera que entonava.

Tot era senzill i alhora ilustrat i pedagògic, fins i tot amb algun moment màgic, doncs cada una de les cançons anava precedida de la seva història, del seu origen, i acompanyada de un objecte.
Molts cops he volgut posar una mica de història de Les Havaneres al blog, gràcies als llibres que he anat llegint, però ara ja sé el que hem de fer, és molt i molt senzill, anar a veure CUBACANT.

Per cert, en son tres, permeteu-me que us els presenti....

Neus.
Una dona, i quina dona!!,
Una veu, i quina veu!!.
Una amiga, i quina amiga!!.
Com va dir la Neus ahir des de dalt de l’escenari, jo ho dic avui i sempre des de baix, hi ha alguna cosa que ens uneix, i que fà que notem “un no sé què” cada cop que ens parlem, o millor dit, cada cop que ens escrivim.
Te una veu dolça i tendra però amb força i amb un sentiment que embolcalla les cançons que interpreta.
Ho intentaré resumir escrient un troset de l'havanera "Vivir en la Habana".

“En la Habana, me regalaron,
un tarrito de rica miel,
y al probarlo se despertó,
en mi pechito un vivo querer”.

Ahir, ens vares regalar la teva veu!!.

Em permets que em copiï....Gràcies per ser com ets!!.

En Càstor Pérez.
No ho vull tornar a dir, si llegiu el blog, ja sabeu la meva opinió, és un dels únics estudiosos de l’havanera.
Ara ja sé el que no li agrada que li diguin, però un cop més, ho ha tornat a demostrar....
Càstor, que vols que faci, no em puc estar...toques la guitarra com el Deus!!
Aquest home acarona la guitarra, -la seva nineta-, i d’ella en surten notes que van i venen, que venen i van. No sé si ell ho vol així, però aconsegueix fer-me sentir emoció, sentiment, i amor, per allò que fà, i que jo comparteixo amb vosaltres, Les Havaneres.
M’agrada la cançó de “Nena” que interpretes amb la Neus.
A part, en Càstor, per als que no ho sàpiguen, va rebre la influencia dels tres fundadors del grup Port-Bo, Ernest Morató, Josep Xicoira i Carles Mir, per tant, ell ha viscut l’havanera tal com era a casa nostra, el cant de taverna, i ha estudiat tal i com era a l’Havana, una havanera més lírica, interpretada en quasi tots els casos per una dona.

Enric Canada.
És al que menys conec, però la percussió que vaig sentir ahir acompanyant unes havaneres, no m’imaginava que fos possible aconseguir-ho. L’acompanyament musical que feia sobre la marcada guitarra d’en Càstor era de mestre. Per tant, i sense saber d’ell, només us puc dir, que arrodonia una actuació pròpia de un Teatre, potser el Liceu, perquè no, i amb el gènere que a tots en recull aquí, Les Havaneres.



Aquest espectacle, ens transporta durant dues hores per el món de l’havanera, des de el seu inici, per allà al segle XIX. Fins al passat segle XX.
Gràcies, per moltes raons, per fer el que feu, per transmetre, per unir, per ensenyar, per demostrar que el jovent també creu en la cultura i en els nostres cants com l’havanera.
I ara si em permeteu, afegiré un apartat nou als escrits, -El meu racó- on hi guardaré paraules, moments, i com no, els compartiré amb vosaltres, per fer-los vostres, nostres, de Les Havaneres, per acabar sent, els nostres moments, encara que solament hi hagi, el meu sentiment..... El meu racó......

EL MEU RACÓ

-Una cançó:
El adiós del soldado.
Em vares emocionar punyetera!!, se m’entelaven els ulls, per un moment parpellejava més ràpid del compte, caram, recordo, la gorra, tot seguit, el mocador negre, no ho oblidaré, no t’oblidaré, i t’ho agrairé molt de temps!!.
Gràcies!!.

- Una il·lusió:
Veure en Jordi Rubau dels ARJAU.

- Un moment:
La dedicatòria que ens va fer la Neus als amics del blog. No m’esperava que ens menciones/emociones des de dalt de l’escenari.

- Un desig:
Repetir-ho per molts anys!!.

- Un agraïment:
A Cubacant, per posar-me el pel de punta en varies ocasions i per què ho continuïn fent, per facilitar la feina de explicar el què, el com i el quan de les havaneres. Per compartir l'amor que hi ha per les Havanares, per molts Anys!!.

Espero que us agradi aquesta nova secció, la vull compartir amb vosaltres, amb tots aquells que estimeu l’havanera, però, com ja he dit, és el meu racó.

Companys!!, de veritat, si voleu saber, si voleu història e històries, Cubacant us espera. www.cubacant.com
La seva propera actuació serà a Begur, el 18 de Abril a les 19:00h, al Casino Cultural, presentaran el seu treball, L’essència de l’havanera, si jo no puc anar, us prego que els recolzeu força, s’ho mereixen!!, i com diriem per una obra, Molta Merda!!.

Salut, Petons i Abraçades, i trieu el que millor us vagi en aquest moment!!.

5 comentaris :

Neus ha dit...

Tu si que ets un punyetero! Avui que estic de "baixon" has estat tu el que m'ha fet parpadejar els ulls més que del compte. No sé si em mereixo aquestes paraules però aquestes petites coses fan que l'esforç que suposa intentar donar vida a Cubacabt, valguin la pena. Jo sabia que Cubacant musicalment parlant, m'aportaria grans emocions, però MAI hagues imaginat arribar a persones tan llunyanes a mi en la distància i en el meu entorn , i que alhora m'aportarien tants bons moments. Ostres! Em cap la llagrimeta i avui potser no es el millor dia per escriure, estic massa sentimental. Una vegada més i no em cansaré de repetir-ho... GRÀCIES TONY!!!

Miquel ha dit...

Va haver-hi un moment que la complicitat i sentiment dels que estavem al públic , va fer que ens miressim per veure la cara que hi posavem , i la coincidencia va ser que qui més qui meinys s'aguantava les llagrimes . Per les lletres de les cançons , i sobre tot per l'interpretació de la Neus , quin goig !!!
I va haver-hi 2 peces que en van arrivar molt - La Presa i El adiós del soldado .
Aquesta segona jo ja l'he cantada , fa molts anys , però una mica diferent i al sentirla per Cubacant , en va fer emocionar.
Neus , bonica , saps que ahir músicalment et vares guanyar uns quants admirador i entre ells estem La Trini i jo .
Personalment ja tenies la nostra admiració.
Una abraçada molt forta de tots dos . Gràcies per donar-nos una de les millors tardes en molt de temps.

Anònim ha dit...

Àngela
Tinc la sort d'haver gaudit de la dolça veu de la Neus durant molts anys i d'haver-me emocionat amb ella infinitat de vegades...ara que per aquelles voltes inesperades que dona la vida no en puc gaudir tan com desitjaria...arriba el Cubacant!!!Gràcies a tots tres per regalar-nos moments com el d'ahir a Palamós!!!

Silvia ha dit...

Hola Tony !
Demanes mes idees per l apartat de cançons, be jo et passo dos propostes " Anima Marinera " i "La
Barca de Suro" interpretades per qui tu creguis mes adient, a part de totes les d´amor que queda clar a tothom agraden n´hi ha moltes de bones que parlen d´altres sentiments. Una forta abraçada

Alfons ha dit...

La primera vegade que vaig sentir a parlar de "Cubacant", va ser a Bagur l'any passat pero llevors, no li vaig donar gaire importancia, perque jo pensava que una veu femenina fent havaneres no quedaria gaire ve, hi vaig ser-hi a la festa dels "Indians", pero llevors la Neus era per mi , una desconoguda, solament conegia en Càstor com a membre del grup l'Empurdanet pero no en tenia prou per anar-hi
Be dons aquest any las cosas han anat diferent ja que estava a Manresa i hem vaig interessa per el tema i vaig trovar a la xarxa el ja anomenat, Cubacant vaig sentir cançons com "EL ADIOS DEL BANDOLERO" "VIVIR EN L'HABANA" i d'altres i vaig comprendre que jo estava totalment equivocat ja que en veu femenina, tambe es poden fer, bones havaneres,el cas es que el diumenge passat, varem anar-hi a Palamos i la veritat es que la Neus ens va maravellar ja que te la millor veu del mon, tan "Fresca"i"Melosa" que las sevas cançons et feien emocionar, jo li dono un 10 per ella i per tot el conjunt de CUBACANT.
Be tot va anar molt be, ens varem poguer coneixer persones que ja ens haviem parlat per aquet mitja de comunicaciò que es el blog den Tony, per el FB, persones com el mateix Tony, Cris, Miquel,Trini, L'Anna Mª,i els nostres amics l'Anna i en Francesc,
Total que va ser una trobada fantastica
P.D. Mirare de cercar quelcom mes de la Neus i ho posare al meu perfil si algu ho vol, que ho agafi,ho que mel demani
Una abraçada i fins unaltre.

Les Havaneres

Recordo una estrofa del Mestre J.L. Ortega Monasterio, per veure si algú li fa cas......
“..... Escolteu la seva veu, oh canons de tot el món, i la gent de tot arreu, no més guerres ni més morts, no més bombes ni més focs, sóc el canó de Palamós. Si els canons de tot el món, fossin com el vell canó, que tranquil està adormit, blancs i negres dintre el pit, portarien una flor, la Rosa de Jericó.” Gràcies per avançat.............


Inici Bloc