dilluns, 18 de maig de 2009

2

Amb La Taverna, a la taverna, el 16 de maig

Ben trobats Companys!!
Si se m'escapa un pensament, i el faig public, seria una cosa com....."no sé si algun dia deixarà de sorprendrem aquest mon que ens envolta, i que a mi, tan em meravella de Les Havaneres".
Tan de bó, arribi a vell, i encara gaudeixi tant de les Havaneres, com de les noves companyies que el gènere m’ha donat i per si algú s’ho pregunta, sempre els portaré amb mi.

Per no perdre les bones costums, i a falta de havaneres a la zona on jo estava, vaig tornar a La Bella Lola, per fer un bon sopar amb havaneres.....
La veritat, és que ja tenia la reserva feta, doncs mirant l’Agenda de Les Havaneres, ja vaig preveure, que no tindria cantada fora de la taverna per aquestes dates, i al veure que em coincidia La Taverna a la Bella Lola, no ho vaig pensar ni un sol moment.

Com he dit, tornava a actuar el grup La Taverna, en Miquel, en Ferran, i l’Adam.
Varem sopar tots plegats, un fet que a mi, m’omple molt, i molts racons, i que cada cop aprenc moltes mes coses.
Caram, podria dir que teníem aquelles converses de taverna, però substituíem les converses de pesqueres i de mar, per converses de música, d’havaneres, de grups, d’amics, i l’Adam, en el tema, música i musics, en sap un grapat, és una enciclopèdia de la música amb cames, braços, cap i fins i tot, un acordió i una guitarra, i com diu en Miquel, i tot el que li posis.

En Ferran, l’anava posant a prova, doncs ell també en sap un grapat de coses de música i de l’havanera, i l’Adam no parava de sorprendre’ns amb les seves respostes. I el que més em va sorprendre, és la edat, és un vailet!!, quin futur, company!!, però aprofita el moment!!.
Aquest cop a taula érem deu. Si, el número màgic, el número dels bons estudiants, dels bons jugadors, dels bons amics!!.
Aquest número, en descriu la vetllada, la actuació, la companyia, les sorpreses, i com no, el lloc, gràcies Cris, Trini, Pepa, Dolors, Lluisa, Albert.....
Per cert, quan es varen afegir en Càstor i la Neus, varem superar el deu,...ja no podia demanar més. Quina alegria!!.

Tornem a estar davant de un grup que no acostuma a repetir el repertori, al menys, els cops que jo els he escoltat. Aquest cop varen fer temes que a mi, personalment, em tenen el cor robat.
El grup La Taverna trobo que cada dia va polint més i més aspectes relacionats amb les cantades. Tenen molta cura dels aspectes musicals, de les veus, de l’entorn. I de l’últim mes cap aquí, jo n’he observat molts de canvis.
De tots els grups que intento anar seguint, La Taverna, és un d’aquells que li veus una evolució. Ja sigui per què solament fa quatre anys que estan junts, i tenen molt per aprendre, o simplement per què els agrada el que fan i això els porta a millorar dia a dia, i es nota.
El grup en sí, està format des de l’any 92, però ha anat canviant de membres, estan sempre en Miquel, al capdavant del grup.
Hi ha grups que segueixo, que ja ho fan molt bé, i això no ha de portar a la convicció de pensar que no han de lluitar per créixer.
Crec que cada dia, cada actuació, cada trobada, cada assaig, han de lluitar per aconseguir noves fites, i això portarà a superar-se cada dia, com està fent el grup La Taverna.

Ara, com estic de reflexions, vull dir-vos que dues hores a La Bella Lola, es fan curtes. Potser soc egoista, però amb una horeta mes.......
Jo vaig viure quan La Bella Lola, acabava les cantades a les tres de la matinada, però ara, i gràcies a un magnífic veí, han de acabar a les dues. Per tocar, allò que no sona, una mica més, aquest magnífic veí, no hi viu, però com sap de les actuacions, ha fet el possible per fer tancar la Bella Lola un hora abans.......
Benvolgut veí, si no hi viu, i no és molestat, seria molt demanar que ens deixes gaudir de la Bella Lola, i de l’art que en ell s’hi representa i troba?....

Tornant a la cantada, i trobant-nos al descans, us he de dir, que un cop més, varem tenir sorpreses.
Van venir dos membres de Cubacant. Un d’ells va sopar al local, i l’altre va venir a l’hora en que començà la cantada.
La Neus, i en Càstor, quin parell!!.
Per cert, aquest últim, porta la direcció artística del grup l’Empordanet.
Va ésser un altre moment, per mi, magnífic, ja fa temps que volia escoltar cantar en Càstor, però sempre que l’he escoltat ha portat acompanyament, o ha fet la veu que el caracteritza, la de baix, i que tants cops escolto en els seus treballs enregistrats com a Duet.
Jo no he tingut la sort de escoltar el Duet en directe. I tenia pendent escoltar aquest Mestre en directe, i finalment, ho he aconseguit.
Us en faig cinc cèntims de com va anar, aquesta petita, però emotiva actuació.

El meu pensament es va complir. Varen començar cantant tos dos, i la música brotava en veu i guitarra. Estaven molt ficats en feina, i tan en Càstor com la Neus, hi posaven quelcom més que la veu i les mans. Van posar-hi el cor, i quan varen fer la cançó de “Nena” –ja especial per mi- crec que hi varen posar quelcom més i tot.
Per tant, només em queda agrair la cançó, amb el mateix òrgan amb el que ells ens la varen oferir, el Cor!!.

Poc després en Càstor es va animar una mica més, feia cara de estar a gust, feia cara de estar passant un bon moment, i fins i tot, ens va fer un parell de cançons tot solet, i una d’elles fou, Temps Perdut, i em tornar a posar la pell de gallina!!, quin home, quina veu, per molt que ell digui, entre la guitarra i la seva veu, ens varen deixar captivats, i encara ara ho recordo com si fos ara, serà difícil que oblidi aquesta nit, aquests moments.....Gràcies Companys!!.
Van haver-hi detalls, que si no els vius, no els pots explicar. Un d’ells, quant a la taverna hi havia força xivarri doncs era el descans del grup La Taverna, és va fer el silenci absolut quan la guitarra d’en Càstor va començar a fer els primers acords....i el seguir la veu de la Neus...
Miraves les cares de la gent, i tots en fèiem la mateixa, tots estàvem atents escoltant aquelles dolces veus. Només us puc dir el que li vaig dir a en Càstor un cop acabada la nit, i quan es va acomiadar. “Gràcies Mestre!!”.
El que he sentit aquesta nit, ha estat dels millors moments de la meva curta vida en el món de les Havaneres.
És per aquest motiu, que l’escrit d’avui no podia començar de un altre manera....
“No sé si algun dia deixarà de sorprendrem aquest mon que ens envolta, i que a mi, tan em meravella, Les Havaneres”.

Com la actuació d’en Càstor i de la Neus, és va allargar una mica, i tots contents, doncs fins i tot en Miquel els hi deia que en fessin alguna més, ja quedava poc temps perquè el grup La Taverna, finalitzes la cantada.

Però encara no havien acabat les sorpreses, buf, quanta emoció, en tan curt espai de temps!!. Quan es disposava a engegar de nou, van presentar la cançó La Casita Blanca, també anomenada, Tendrás un altar, i llavors, de entre les taules del costat nostre, aparegué, de nou, la veu de la Neus, per sorpresa de tots.
Hi havia una diferencia, la seva parella, no era en Càstor, era el grup La Taverna, buf, buf, buf, us ho podeu imaginar!!. La cara ho deia tot!!.
Era un altre moment que no oblidarem de la nit, sobre tot, ells dos, i utilitzant les seves pròpies paraules, La princesa i el lampista, estrenaven duet, acompanyats, això sí, dels grans musics que té La Taverna, en Ferran i l’Adam.
En Miquel en feia la cara, li va fer molta i molta il·lusió, no fa falta que ens ho diguis. Llàstima que no estàveu un al costat de l’altre, però això també ho va fer especial!!. L’únic és que no tinc la imatge adient per reflectir-ho.

La cantada acaba a les dues, però ho allarguem fent-la petar una mica fins les tres, la nit era ja ben entrada, i algun badall anunciava que l’hora de tancar era ben a la vora, i fins i tot, les manilles del rellotge marcaven que la nit de La Bella Lola, arribava a la fi.


Companys, i el dissabte 23 de maig, si Deu vol, hi tornarem!!.
Aquest cop, amb els Arjau!!.
Jordi's, vaig escalfant el cotxe, possant-lo a punt, i dessitjant que passi la setmana aviat!!.

Salut, Petons, Abraçades, i Havaneres a dojo!!......

2 comentaris :

DOLORS ha dit...

Gràcies Toni per aquest magnífic escrit,ets molt bo escrivint i ho demostres cada vegada.
Gràcies Toni,per la teva valuosa amistat,que vàrem fer en el sopar de La Bella Lola,i que espero que perduri per molts anys.

luzquebrilla ha dit...

...mariposita de primavera,alma con alas que errante va...és la cançó més sublim que he sentit,i la Neus com la canta...Neussssssss...la teva veu i la lletra,quina combinació!!!
Tony,podries enviar-me la lletra?,(en el CD,no hi és).
Una abraçada

Les Havaneres

Recordo una estrofa del Mestre J.L. Ortega Monasterio, per veure si algú li fa cas......
“..... Escolteu la seva veu, oh canons de tot el món, i la gent de tot arreu, no més guerres ni més morts, no més bombes ni més focs, sóc el canó de Palamós. Si els canons de tot el món, fossin com el vell canó, que tranquil està adormit, blancs i negres dintre el pit, portarien una flor, la Rosa de Jericó.” Gràcies per avançat.............


Inici Bloc