dimarts, 26 de maig de 2009

8

Palafrugell de Festes, Calella d'Havaneres, 23 de maig


Ben trobats companys!!
Aquest cop hem tornat a quedar uns quants companys del blog per anar a veure Havaneres a la taverna, i ja que ens trobem a Palafrugell, aprofitarem que son les Festes de Primavera en la seva vint-i-setena edició, i Els Cremats, tenen actuació a la Plaça Nova.

Com els mitjans avancen, vaig rebre la convidada a través de Facebook, doncs el grup Els Cremats, també tenen la seva pàgina de suport en aquest medi.
Això si, ho posava ben clar, degut a l’espectacle que tenen preparat per aquest tipus de actuacions, son sense Havaneres, però bé, no hi ha problema, hi anem igualment doncs fan Son Cubà, Cúmbies, i alguns altres gèneres.

Com ja he dit tots els cops que els he escoltat, Els Cremats, tenen una qualitat de músics difícil de trobar dins del món de Les Havaneres.
Porten una quantitat de instruments, que normalment no es troba en una cantada. Com pot ser, un trombó, una flauta travessera, bongos, etc....
Quasi tots els músics i membres del grup, provenen de l’Escola de Música de Palafrugell.
Els instrumentistes son: Enric Ferrer, Ramón Ponsatí, Xevi Juanals, i Carlos Pons, i les veus corren a càrrec d’en Coco i Narcís Ferrer.


Eventualment a l’acte, es va afegir en Lluís Bofill, membre del grup d’havaneres l’Empordanet i alumne, també, de l’Escola de música de Palafrugell.
És curiós però aquest dissabte ens trobarem amb quasi tots els components que en un moment o un altre han estat amb Els Cremats.
Doncs en Jordi Grau, i en Jordi Rubau, també varen ser fundadors junt amb Lluis Bofill, i els actuals membres del grup, a excepció del percussionista Carlos Pons.
A part dels ja mencionats, en aquest concert hi va participar un noi als teclats, en Toni Huertas, també professor de l'escola de música de Palafrugell.
En aquest concert, varem gaudir de temes com: La Milonga del marinero y el capitán, Estadio Azteca, Que lío Compay Andrés, El cuarto de Tula, La negra Tomasa, i la taverna del vell mercant, entre moltes d’altres.

Aquest ha estat un cap de setmana amb cantades de jovent, doncs per una banda hem tingut Els Cremats, i per la nit, a la Bella Lola, Els Arjau.
Abans de redactar com va anar el sopar a la Bella Lola, vull agrair a Maria, Carlos, Alfons, Ció, Anna, Francesc, i com no, a la Cris, per els bons moments del dia, de la tarda, i de la nit.....un altre cop, Havaneres en bona companyia.
De Palafrugell ens varem dirigir a Calella, cap al rovell de l’ou de Les Havaneres, no fos cosa que en Paco i la Pepi ens deixessin sense taula (això és difícil.....) ara que ja es comença a notar la afluència de turisme.

Mira per on, vaig aparcar una mica lluny, però aquell era el lloc ideal, com no, el nostre lloc, el passatge de l'Havanera.
Ens varem dirigir carrer a vall cap a la Bella Lola, hi actuaven els Arjau, i la panxa, ja ens feia una mica de run, run.
Sabeu què?, a la Bella Lola, tots els objectes han vist passar musics, gent, amics i amants de les havaneres, i un de aquests objectes, és el vell piano de fusta, ell m’ha demanat per fer l’escrit d’aquella nit, i jo per variar una mica, he pensat, que gaire malament no quedarà.
Ell si que les ha vist passar de tots els colors, ell si que ha escoltat cançons de taverna.
Així que, amb el vostre permís, deixaré que sigui el piano qui us expliqui la meravellosa nit que varem passar.


Hola companys, intentaré afinar bé les cordes perquè no es noti gaire que l’escrit el faig jo, en lloc d’en Tony.
Tots els que heu vingut a la taverna, m’haureu vist allà, en aquell racó, on normalment s’hi posen els musics per què ens diguin la seva, es a dir, perquè cantin.....
Sobre meu, tinc diferents marcs de fotografies (un amb la Raquel, l'antiga mestressa de la taverna), records, plaques (com la que ens va regalar l’amic Miquel de la Taverna, per el nostre aniversari).
En fi, anem per feina, que es farà tard.
El local, és gairebé ple, però encara falta per omplir la taula que tinc just al davant meu.
Aquest cop, tornaran a ser un grapat, conto, vuit cadires, però ja son les deu, i encara no arriben.
Calla, mira, que ara entra per la porta un grapat de gent. Deuen ser aquest, encara que als dos primers no els conec, a la resta si, i els últims en entrar, son la Cris i en Tony.
Caram aquests els hi farem el carnet de clients preferents.
Els dos primers que han entrat, que no els conec pas de res, me’ls posen al costat, i per lo que escolto, son la Maria i en Carlos, amics de la Cris i en Tony.
La resta, doncs mireu son l’Alfons i la Encarnació, l’Anna i en Francesc.
Seguidors d'aquest blog, i companys.
Ells venen de Manresa, altres de Sant Cugat, i fins i tot un de Madrid, que ja s’ha empeltat una mica de les nostres coses, doncs es casat amb una catalana, i fins i tot ha volgut venir a escoltar havaneres.
Ja m’agrada que hi hagi varietat cultural i jovent aquí a la vora meva, que en aquest mon no és gaire normal.

Doncs bé Paco!! prepara el sopar que aquesta gent porta una mica de gana, i en fan la cara!!.
Ara solament queda que arribin els musics, i tornarem a tenir deu a taula, el número màgic, el número dels bons moments.

Ep, mira, que ja entren per la porta, en Jordi Rubau, l’altre Jordi Grau, i la Raquel. Caram la mossa s’ha tallat el cabell i no li queda gens malament, oi Jordi?.
Per cert, amb tanta gent al voltant meu, m’he despistat, i no veia que a la taula del final s’hi ha posat en Càstor amb la seva parella i un vailet.
Ah, i al costat tenen a la Neus......

Em tiben les cordes en saber que avui tornarem a gaudir de varietat musical dins la taverna.
A veure quina en preparen avui. També tenim a la sala, un noi de Ses Illes, que, amb una mica de sort, i si el temps ho permet potser en farà alguna.....

Va vinga, nois, que es fa tard, i hem de plegar de cantar a les dues.
Els Arjau es col·loquen, just davant meu, caram ja podrien seure un parell de mosses, i no, aquest parell. Però bé, amb la bona música que fan qualsevol els hi diu alguna cosa......

Ei, ei, Jordi, si us plau, treu la sageta de sobre que encara em ratllaràs la closca.
I tu, Jordi, treu la beguda de sobre meu, que no soc una taula.....com tanqui la tapa, t’enganxo els dits.

Tot està a punt de començar, guita, en Jordi, que fas, perquè m’obres la tapa!!.
Ei, ei, que fas company!!, Que vols afinar la guitarra?, mira que n’ets eh?, va som-hi escolta, Miiiii, Solllll, ja hi ha prou.
Us he de dir que ningú em toca amb tanta gràcia com en Jordi Rubau.


Quina emoció, això comença companys, i la primera, Ay criollita del alma, quin una, aquesta cançó no la te enregistrada ningú, és de les històriques. Fa molts anys que no la escoltava.
Tot seguit, varen continuar el seu repertori d’Havaneres, fent aquelles que els caracteritzen, les dels avis de Calella.
Els de la taula de davant s’han quedat amb la boca oberta, mira que ho fan bé aquest parell.
Per mi, les guitarres d’en Jordi Rubau, i d’en Càstor, son de les millors guitarres que he escoltat, tot i que hi ha altres que estan ben a prop d’ells, però encara no arriben.
No sé si en Tony ho ha dit ja, però aquest grup, crec que és l’únic duet d’havaneres que queda, i espero que per molts anys.
Caram han interpretat temes dels avis, que en fa d’anys que no escoltava la Catalana, Cuando “El España”, El negro, quins records, quins moments, encara recordo, quan la xefla, l’acabàvem a la platja del Port Bo cantant a les escales, bé, jo em quedava aquí, doncs en Paco deia que no em podia portar, però després escoltava com ho explicaven.
Ara els hi toca un descans en aquest parell, fotran el camp, i vindran a la vora meva, en Càstor i la Neus, a fer-ne quatre, cinc, o les que els hi vingui de gust......
En Tony ja us ha parlat molts cop d’ells, però jo, que en sóc un privilegiat doncs els tinc a primera fila, tot i que estiguin d’esquena, és un goig, que a mitja part d’un grup tant bó com els Arjau, entri un altre igual de bó que ells.
En Càstor i la Neus, que junt amb l’Enric Canada, fan l’espectacle Cubacant, del que en Tony ja ha fet algun escrit.

Com jo estic fix aquí, no he pogut anar mai a veure’ls, en Paco diu que peso molt, que no em pot portar, que li ratllaré el cotxe, i que un cop allà, no sabrà on posar-me.
Així que gaudiré d’ells aquí a casa. Va vinga, veniu cap aquí!!.


Ep, això no val!! Jordi, no li portis la guitarra, que vinguin ells, no fotem, home!!, i ara que?....
Caram, avui no he tingut la mateixa sort que últimament tenia.
Aquest cop, cantaran des de el fons de la sala, encara que amb el silenci que s’ha fet a la sala, ja poden fer-ho com vulguin, que sembla que els tingui aquí al costat.

Mira, avui tornen a fer una de les cançons preferides d’en Tony, “Nena”, ep company!!, tanca la boca.
En fi, encara que aquest cop, no els hagi tingut al costat, sempre ho estaran.
Gràcies per deixar-me dins d’aquestes parets, de on jo no puc sortir (oi Paco), aquestes notes, aquests versos, aquestes paraules, aquests moments, per mi inoblidables.....


Apa i ara, un altre, aquest tampoc l’havia vist mai, es de Ses Illes, i diu que presenta un nou treball per Catalunya, i ens farà tres temes.
En fi, ja tornen aquest parell a estar al costat meu, i clar, com s’ha cantat tant, ja s’ha fet una mica tard, ens queden tres quarts, va per feina!!.
Ara també s’hi afegeix en Víctor, amb aquesta veu que tant el caracteritza, a veure quina en tenen de preparada per avui.

Al tanto nois, que jo estic aquí darrera!!, i ja ens coneixem!!.
Doncs bé, estan fent tres o quatre d’aquelles una mica picants, cançó també típica de taverna, i que per mi, tampoc pot faltar en una cantada a la taverna, com la Societat d’en nyoca, o la Pauleta.
Ara ja fan la Bella Lola, això vol dir que ja deuen ser les dues, i la cantada arriba a la fi, serà qüestió que vagin plegant les veles.
Aquests de taula de davant han estat calladets quasi tota la cantada, bocabadats potser?, no ho sé, si els torno a veure ja els hi preguntaré.

El piano de la “Biutiful Lola”, s’acomiada, fent el seu Do de pit, esperant tornar-vos a veure ben aviat!!.


Companys, Salut, Força, i Havaneres a Dojo!!.


8 comentaris :

Silvia ha dit...

Caram Tony! Quin cronista més bo tas buscat, aquest deu ser seguidor del blog de
fa temps o l has ensenyat tu, perquè aquest estil em sona ....

Els que per motius varis no tenim la disponibilitat o el temps que voldríem per fer
" la ruta de l´havanera ", es un gust llegir aquests escrits, amb una mica d´imaginació ja
t hi veus, i així de mica en mica vas coneixent grups i cançons d´ aquest mon que tan
ens agrada. Deu n'hi do amb gairebé un any tot el que has deixat anar.

Apa espero que aquest cap de setmana estiguis a algun altre lloc i el dimarts tinguem
la crònica. Gràcies noi. Ah ! i si us plau no canviïs mai

luzquebrilla ha dit...

Hola Tony,crec que t´has oblidat alguna cosa que a mí m´hagués agradat llegir...espero que facis memòria i ho acabis d'explicar,´no comprenc com menciones els més insignificants detalls i el fet al qual jo em refereixo,ni ho comentes...no m´ho puc creure, que se t´ha oblidat?
Salutacions

Tony ha dit...

Hola Luzquebrilla.
Bé, crec que et pots referir a dues coses com a mínim.
Ei, noia, queden entre tu i jo.
Ja saps que t'agraeixo el que vas fer, i tu has agrait el que jo vaig fer.
Per tant, no hi ha d'haver cap problema. No et sembla millor que quedi entre nosaltres, i els que estavem en aquest lloc i aquest dia?.

Sílvia, intentaré que no em canviin mai, i si ho fan, serà per un porró ben gran que hi ha en un aparador de Sant Antoni de Calonge!!, o al menys això diuen...

Apa noies, Petons i Abraçades....

luzquebrilla ha dit...

Hola Tony,no,no cal que publiquis res més,ara ja no seria igual...el meu comentari és degut senzillament,perquè hi he trobat a faltar alguna cosa,però evidentment ets lliure de publicar el que vulguis.
Malgrat tot Tony,no, no canviïs mai...així com ets està bé...
Petó gros

luzquebrilla ha dit...

Què Tony,canvi de rumb?senzillament sorprenent!!,jooo vaig fer alguna cosa?,només era perquè les coses boniques m´agrada compartir-les,bé deixem-ho així...
Saps això d'Escriure't i tu contestar-me,em recorda a los "viejos tiempos" m´agrada!!
Ah!i en una altra trobada,la crònica,si tu vols ja la faré jo,ja,ja,ja...és broma...o no?
Ummm,a veure que et mereixes?
va, el porro que dius de Palamós...

Anònim ha dit...

Bona tarda,
Gràcies Tony, una vegada més els teus elogis i comentaris superen la realitat. Sobretot aquest dia a la Bella Lola que reconec no va ser el nostre millor dia, portàvem assajant varis dies seguits i el dia anterior vam anar a dormir molt tard, per què vam anar a cantar, evidentment, però ens vam perdre al tornar a casa...ens passa molt sovint !! Tot i així, vam intentar posar tot el que estava de la nostra part. Crec que s'ha de ser realista i objectiu per això em faig aquesta autocrítica en veu alta. Així, que si ens dóneu una altra oportunitat un altre dia, intentarem fer-ho millor !!
Canviant de tema i parlant d'en Tony, ets un crack escrivint, es fa molt amè i comentes detalls que a qualsevol ens passarien per alt.
Au !! fins aviat i a veure si ens veiem al 20 de Juny per la Biutiful !! Per cert, Alfons, a veure si penges aquests videos que dius que vas fer !!! Crec que el d'en Tony cantant, no ha de faltar !!

Anònim ha dit...

Ah, que no ho he dit´al comentari d'abans, sóc en Jordi Grau del grup Arjau, el que no tocava la guitarra i es compra les camises al mateix lloc que en Victor.
Salut i visca el Barça !!! (a veure què passa...)

Alfons ha dit...

Hey!!! Tony quina inspiraciò mes ben parida, fer parlar a un "Piano" i el bo es que et va quedar (clavat), Tony endavant i no cal que canviis.
Dilluns passat al tornar a Manresa vaig tingue "pana" al ordinador i fins avui no le pogut posar en marxa, per tan a partir d'ara mirare com ting la gravaciò de la nit del "Jovent Havanero" a la "Beautiful Loula" i algo farem.
No soc "CULER" però estic content per el Triplet del Barça.
Abraçadas per tot-thom i bon rotllo

Les Havaneres

Recordo una estrofa del Mestre J.L. Ortega Monasterio, per veure si algú li fa cas......
“..... Escolteu la seva veu, oh canons de tot el món, i la gent de tot arreu, no més guerres ni més morts, no més bombes ni més focs, sóc el canó de Palamós. Si els canons de tot el món, fossin com el vell canó, que tranquil està adormit, blancs i negres dintre el pit, portarien una flor, la Rosa de Jericó.” Gràcies per avançat.............


Inici Bloc