dilluns, 26 de gener de 2009

2

Joel, Eric, Mario i Xavier.....

Bé companys, podrien ser el nom dels integrants d’un grup d’havaneres, però no és el cas. Sí que formaven un grup, però no d’havaneres. Formaven part de un equip de beisbol, a Sant Boi, i per desgracia, el dissabte van patir un fatal accident que va acabar amb la seva curta vida.
Doncs bé, un d’aquests nens, en Joel, és fill d’un conegut meu, fins fa relativament poc temps, era un treballador de l’empresa, a dia d’avui, la meva relació és amb un tiet del Joel. La seva avia i el seu avi, varen estar molt relacionats amb el meu entorn laboral fins fà uns deu anys.
Podrían ser el nombre de los integrantes de un grupo de habaneras, pero no es el caso. Sí que formaban un grupo, pero no de habaneras. Formaban parte de un equipo de Béisbol, en Sant Boi, i por desgracia, el sábado sufrieron un fatal accidente que acabó con su corta vida.
Pues bien, uno de estos niños, es Joel, hijo de un conocido mío, hasta hace relativamente poco, era un trabajador de la empresa, a día de hoy, mi relación es con un tío de Joel. SU abuela, su abuelo, estuvieron muy relacionados con mi entorno laboral hasta hace unos diez años.

Mai havia sentit aquest dolor des de la perspectiva que l’he vist avui, un dolor de pares, de familiars, de amics, de veïns, en definitiva de tothom......molta gent aplegada per acomiadar als nens, per donar suport a la família......que dur ha estat.........
Qui més, qui menys, avui s’ha posat a la pell d’un pare, d’una mare, d’un avi, d’una avia, d’un germà, d’un amic, que ha perdut un fill, un net, un germà o un amic, en Joel.
Nunca había sentido este dolor desde la perspectiva en que lo he visto hoy, un dolor de padres, de familiares, de amigos, de vecinos, en definitiva de todos..... mucha gente unida para despedir a los niños, para dar soporte a la familia....que duro ha sido...
Quien más, quien menos, hoy se ha puesto el la piel de un padre, de una madre, de un abuelo, de una abuela, de un hermano, de un amigo, que ha perdido un hijo, un nieto, un hermano, o un amigo, Joel.

Avui no sé trobar la part positiva del dia........m’he esperat una estona per escriure, doncs quan he arribat aquest dematí a la feina, després de haver estat a Sant Boi, no era capaç de ajuntar les paraules amb una mica de sentit. I crec que ara, tampoc les ajunto, però s’entenen una mica més....... .......I volia escriure en record d’en Joel i els altres tres amics.
No és perquè els coneixia, doncs aquest protagonisme no em va, és més, puc dir que al Joel, l’he vist dos o tres cops, per tant és un desconegut per mi, però la situació, m’ha portat a sentir el dolor dels seus familiars com si fos meu.

Hoy no encuentro la parte positiva de día......me he esperado un poco para escribir, pues cuando he llegado esta mañana al trabajo, después de haber estado en Sant Boi, no era capaz de juntar las palabras con un poco de sentido. I creo que ahora, tampoco lo hago, pero se entienden un poco más.....I quería escribir en recuerdo de Joel i sus otros tres amigos.
No es que los conociera, puesto que este protagonismo no va conmigo, es más, puedo decir que a Joel, lo he visto dos o tres veces, por lo tanto, es un desconocido para mi, pero la situación me ha llevado a sentir el dolor de sus familiares como si fuera mío.

Us deixo una part de l’havanera, Un cant d’amor, lletra d’en Carles Casanovas i música d’en Salvador Dabau.
"El sol ja s’ajorna a ponent,
el cel esdevé blau rogent
i prop del mar, sota un estel
cauen llàgrimes de gel
dels teus ulls ploraners.

I fixes els ulls a l’horitzó
recorda amb nostàlgia l’amor,
va passejant prop del mar i plora,
va somniant amb l’amor i enyora,
viu de records oblidats cantant el mar.
[...]...".
Salut Companys!!

2 comentaris :

Luminata ha dit...

Are you going to translate this texts to English?

Tony ha dit...

Now, I'm translation all to spanish, when I finish, I will try to translate to english. Thanks Luminata!!

Les Havaneres

Recordo una estrofa del Mestre J.L. Ortega Monasterio, per veure si algú li fa cas......
“..... Escolteu la seva veu, oh canons de tot el món, i la gent de tot arreu, no més guerres ni més morts, no més bombes ni més focs, sóc el canó de Palamós. Si els canons de tot el món, fossin com el vell canó, que tranquil està adormit, blancs i negres dintre el pit, portarien una flor, la Rosa de Jericó.” Gràcies per avançat.............


Inici Bloc