dilluns, 26 d’abril del 2010

3

Port-Bo a Cornellà de Llobregat, 18 d'Abril del 10

Aquest cop, tocava una de breu. Ja l’any passat ens varen fer córrer la colla de diables, però aquest any, ens han fotut el foc a sobre.....


Vaig una mica tard, la cantada va ser fa uns dies, però nois, que voleu que hi faci, quan no es una cosa es l’altre....
Anem per feina, us presento la cantada que com cada any es fa al Parc de Can Mercader de Cornellà durant les festes de cultura popular de tradició catalana, la Jordiada.
No sé si per tots es vist de la mateixa manera, però per mi, Les Havaneres, son un cant tradicional català, un cant popular, que voleu que us digui.

Carles Casanovas a l'inici de la cantada de Cornellà.

Un any més els Port-Bo eren els encarregats de representar l’havanera dins aquesta festa, i un cop més, un any més, ens han regalat una magnifica actuació.
Aquesta crec que ha estat la cantada amb més gent seguidora del bloc. Bé, potser l’any passat estàvem els mateixos, però no ens coneixíem. Anna, Francesc, Alfons, Ció, Sílvia, Sunsi, Susanna, Rosa, Antoniu, caram, ens faltaven sis o set per fer el ple.

Mineu Ferrer i Fonsu Carreras a Cornellà.

El paratge es un parc bonic, el grup, formidable, la tria, curta, però no per culpa del grup, sinó per que darrera d’ells venien els diables amb flames, coets, petards, soroll, foc i més foc.
La companyia, quasi perfecta, només faltava la costella.

Entre les peces escollides us en destaco dues “a palu secu”, la nova sardana inclosa dins el repertori, Les aromes de Queralt, la qual havia escoltat per Els pescadors de l’Escala, en un treball de l’any 1979, amb en Llucià Carbó i en Simeó Català entre altre components, i encara no sé com ha arribat a les meves mans, però si en teniu ocasió, gaudiu-ne. És una meravella de treball, però ha fet trenta anys.
“A cara o creu”, una peça de l’Antoni Mas que feia molt temps que no escoltava.


El tercet Port-Bo interpretant Aromes de Queralt.

Les altres peces de la cantada varen ser "Allá en la Habana"Mariner de terra endins, un nou bolero que conté frases tan bones com “[...]per viure no n’hi ha prou amb respirar, jo vull tornar a sentir aquell goig de viure, jo vull tornar a sentir el goig d’estimar [...]” i se’n titola “Camins”.
La veritat es que l’amic Alfons ha afegit a la xarxa social Facebook un parell de vídeos que no tenen desperdici, estan molt ben enregistrats i amb una qualitat de so força bona. Gràcies Alfons.

Jordi's i Felicitats!.


Salut, Força i Havaneres a dojo.

3 comentaris :

Silvia ha dit...

L'any passat ens van fotre fora, aquest any ens foten el foc gairebé per barret, el proper any
m'ho pensaré dos cops abans de anar a Cornellà ... encara que tal com estaven les primeres files
potser el Port-Bo passa llista.

La veritat es que es una cantada que m´agrada molt, de les primeres de la temporada, el Parc de Can Mercader es molt maco, la jornada s'ho val i es dels cops que ens trobem més coneguts, no nomes seguidors del Port-Bo sinó de les havaneres en general.

Aquest bolero es una delícia d'escoltar que farà estralls , la nova havanera un treball excel·lent i la sardana Les Aromes de Queralt una meravella de peça, amb totes aquestes i alguna que altre novetat més que inclouran dins del repertori d'aquesta temporada, l'èxit i el goig de gaudir a les cantades el tenim assegurat.

Salutacions si algu de la colla de diables passa per aqui, la veritat es que son espectaculars de veure

luzquebrilla ha dit...

Aquesta no és la primera cantada de la temporada,però sí de les primerenques, i és veritat, el foc i els diables empenyien cap el final de la cantada, per tant es notaven unes certes presses per acabar. La veritat quan una ve de lluny, li agrada recrear-se una mica en el grup i en les cançons. Però bé Sílvia, lo pitjor és quedar-se a casa i deixar-se la perdre.Penso que n´hi han altres de pitjors en quan a circunstàncies...
Sí, és veritat aquesta vegada hi havien un bon grup d'amics de les havaneres, bé, molts d'ells en el Facebook ja ho havien comentat que hi anirien. La gran sorpresa va ser veure arribar l'autor d'aquest blog amb la seva càmera...sí sí Tony tot i que l'any passat també vam coincidir, aquest any no sé per què no esperava que vinguessis.
-Camins(entreforc),ja he comentat moltes vegades en el mur del Port Bo (FB),el què opino sobre aquest nou bolero senzillament és magnífic un gran joc de paraules per explicar-nos un desamor. Realment en aquest treball podríem dir que el Port Bo tot i que ja està al "cim", segueix pujant.
Espero retrobar-nos ben aviat en una nova cantada amb tots els que hi érem l'altra dia, i amb els que no van poder venir.Compartir junts allò que tant ens agrada, en aquest cas l'havanera i cançó de taverna és gratificant. Tinc la costum de mirar els rostres dels amics que seuen a les primeres files i veure com també canten, com s'ho passen de bé, com els hi brilla els ulls...en definitiva igual que jo, per tant estareu d'acord amb mi que compartir aquest sentiment, aquestes vivències en una cantada "UNEIX".

Doncs fins ben aviat!!!

CAMINS (ENTREFORC)
Fa temps que en el teus ulls no hi veig guspires.
Que fàcil és llegir-te la mirada:
la dolça lluminor d'aquella cara
i l'encant del teu somriure
ja fa dies que no els veig.

Fa temps que els teus petons passen factura,
les teves nits d'amor compten setmanes,
ja no recordo l'última abraçada.
Submergida en la desgana
vius la farsa en el carrer.

Que no estic disposat a ser presència,
per viure no n'hi ha prou amb respirar.
Jo vull tornar a sentir aquell goig de viure
jo vull tornar a sentir el goig d'estimar.

Que gran que és ara el llit que justejava,
etern és ara el temps que ans ens faltava.
Deixem que el nostre vol faci niuada
en una altra serralada
i tornem a començar.

Avui tenim davant un entreforc.

Lletra:Carles Casanovas Música:Josep Bastons

Isabel ha dit...

Llegint-vos em sap greu haver-me-la perduda, a veure si l'any vinent puc anar-hi.
És veritat que les cantades ens uneixen, Anna i a mi em passa el mateix que a tu, d'alguna manera em fa molta il·lusió trobar-vos a tots.
I sí, Tony, tens raó que la cançó Aromes del Queralt cantada pels antics membres d'Els Pescadors de l'Escala, sona com si fossis al cel, jo la tinc "en cassete" imagina't, i és una delícia escoltar-la.
Vaig a veure l'enregistrament de l'Alfons.
Gràcies a tots els que feu que podem passar aquestes bones estones tafanejant el que vau viure. Fins aviat.

Les Havaneres

Recordo una estrofa del Mestre J.L. Ortega Monasterio, per veure si algú li fa cas......
“..... Escolteu la seva veu, oh canons de tot el món, i la gent de tot arreu, no més guerres ni més morts, no més bombes ni més focs, sóc el canó de Palamós. Si els canons de tot el món, fossin com el vell canó, que tranquil està adormit, blancs i negres dintre el pit, portarien una flor, la Rosa de Jericó.” Gràcies per avançat.............


Inici Bloc