dilluns, 25 de juliol del 2011

1

Entre Parets i Mataró, deu n'hi dó quin nivell.

Ben trobats Havanerus.
Permeteu-me que agraeixi els vostres vots als premis blocs Catalunya. Encara estem a temps i si ho desitgeu,, i creieu que en som mereixedors, us deixo l’adreça per tal que pugueu continuar votant. www.stic.cat El bloc és a la secció Cultura/tendències sota el nom, Les Havaneres. També us podeu fer seguidors del bloc al gadget que trobareu a la part dreta del bloc "Som i serem". Actualment som 31 membres, que us sembla si fem ben gran aquesta colla d'Havanerus?.

Ja estem en plena temporada, ara només es qüestió de deixar-se portar o bé pel grup o bé pel paratge, però qualsevol de les dues opcions acostuma a ser bona si se sap fer be la tria, o fins i tot totes dues.

Dijous passat vaig anar a Parets del Vallès al Parc de la Linera a escoltar el grup Port-Bo. El poble estava de festa major i varen escollir als Port-Bo per amenitzar la vetllada amb havaneres, bona tria!.

Port-Bo a Parets del Vallès
L’any passat el grup que va anar a aquesta cantada va ser el grup Bergantí, fet que reafirma que en aquest poble volen havaneres de qualitat. Espero que segueixin amb aquesta influencia i no es deixin portar per altre motiu que no sigui el de la qualitat, així la cantada te l’èxit assegurat.

El paratge és un racó molt bonic d’aquesta població del Vallès. Un petit parc ple de fonts i aigües que baixaven gronxades per les havaneres, enguany del Port-Bo. El grup calellenc va arribar bé de temps, en Marc Carreras, tècnic de so de grup, ja ho tenia tot a punt, i just quan varen acabar de sopar varen començar les proves.

Port-Bo a Parets del Vallès
Ja estaven quasi totes les cadires plenes, i encara els quedaven trenta minuts d’espera, es feia palès que la gent no es volia perdre la cantada i sobretot tenir un bon lloc per escoltar les precioses cançons de taverna que ens regala el Port-Bo.

Us deixo un recull de imatges de la vetllada, vaig gaudir molt de peces molt bones i que feia molt de temps que no escoltava, doncs com ja va sent habitual, la segona part de les cantades del Port-Bo acaba sent a la carta, a lliure elecció del públic, per tal de fer-los més partícips, i alhora fer que els que sovint escoltem havaneres quedem sorpresos amb la tria d’alguns dels assistents.

Port-Bo a Parets del Vallès

Carles Casanovas i Fonsu Carreras dels Port-Bo a Parets del Vallès

Carles Casanovas del grup Port-Bo a Parets del Vallès

Cremat a Parets del Vallès

Cremat a Parets del Vallès
Diumenge la cantada de Les Santes a Mataró, va ser totalment diferent, inicialment no teníem previst anar, però venint de Palamós varem decidir passar-hi, va com va.
M’havien avisat que la concentració de gent era espectacular, que ben bé es podien contar més de tres mil cadires, i que no podríem passar per enlloc. La cantada era molt llarga doncs representa que els dos grups participants fan com dues cantades independents.

Cubacant a Les Santes de Mataró
Tot aquest fet provocava que no tinguéssim massa ganes d’anar però per contra els dos grups que cantaven ens tenen el cor robat, i varem decidir assistir per veure si ens en prenen un altre tall o bé ens el tornaven.

Bergantí a les Santes de Mataró
Els grups que hi participaven eren els Bergantí i Cubacant.
Us he de dir, que quasi ja no ens queda cor, entre el que vaig gaudir dijous a Parets i el que vaig escoltar ahir a Mataró, necessitaré uns quants dies per refer-me de tant i tantes bones havaneres.

El grup Cubacant tot just arribava de la cantada que havien fet a Dènia amb els Morralla. Varen portar molt bones sensacions tant de la cantada, de la companyia i de la convivència.

Neus Mar i Xiqui Ramon a la Cantada de les Santes de Mataró
Aquest jove grup calellenc encara esta vivint els primers compassos de vida i la veritat és que espero que esdevinguin llargues melodies.


Ells van ser el primer grup en posar els peus dalt de l’escenari. Per davant tenien més de tres quarts d’hora de cantada. Ja calia que portessin el repertori ben preparat doncs a la segona part els tocava encara fer trenta minuts més. Els espectadors gaudien de tres hores d’havaneres i cançons de taverna. Menys mal que els grups participants son del bons, no em puc imaginar una cantada així amb certs grups, doncs crec que ni ells mateixos s’hi poden veure.

Jordi Grau i Neus Mar de Cubacant a la cantada de Les Santes de Mataró
Cubacant penso que ja ha enlairat el seu vol. Comença a fer anar les ales lliurement, no aixeca massa de terra per tal de fer les coses bé- no perque no puguin- però penso que ja pot tirar ben fort amunt i arribar al lloc que els pertoca.

Neus Mar i Xiqui Ramon de Cubacant a la cantada de Les Santes de Mataró
La complicitat en les veus, les mirades, els gestos, les cançons interpretades feia entre veure el bon moment que en tan curt espai de temps han aconseguit. Les peces que ens van regalar varen estar a un nivell magnífic. Han trobat el moment just per anar-nos regalant peces interpretades per tot el grup com per qualsevol dels seus components.

Jordi Rubau de Cubacant a la cantada de Les Santes de Mataró
Ahir, la imatge d’en Jordi Rubau amb un peu a sobre d’una cadira de plàstic -si haguès estat de balca- la que hi havia, em va fer venir a la memòria una imatge que tinc de dos cantaires calellencs que els van afegir als iniciadors de l’havanera a casa nostra.

Jordi Rubau de Cubacant a la cantada de Les Santes a Mataró
Us parlo d’una imatge d’en Càstor i en Xiqui en plena adolescència acompanyant als fundadors del Port-Bo.
Ahir en Rubau feia el mateix posat. Ell a una banda de l’escenari, i tots els seus companys pendents d’ell. Quins records, llàstima d’aquell escenari tant i tant gran doncs ja em podia imaginar el un altre marc totalment diferent.

Jordi Rubau a la cantada de Les Santes de Mataró
En Jordi va tenir la iniciativa en una de les peces que a Platja d’Aro no em va acabar de fer, “Si fóssim gavines” amb lletra del poeta menorquí Tòfol Mus i música del mestre Jose Luis Ortega Monasterio. Quin goig de peça, ara sí que la vas clavar!.

Grup Bergantí a les Santes de Mataró
Quant al grup Bergantí, dir-vos que un cop més es van posar la gent a la butxaca amb les fabuloses interpretacions que ens varen fer. La gent quan els va veure ja xiuxiuejava allò de “mira, aquests porten acordió” amb el semblant que un grup d’havaneres si no porta acordió, no és un grup d’havaneres -un tòpic massa escoltat fora de les comarques empordaneses- tot i que la persona que tenia al costat li va dir “no et queixaràs del grup que els ha precedit, i aquells no en portaven d’acordió”.

Pere Fort del grup Bergantí a Les Santes de Mataró
Una conversa a la que no vaig gosar a entrar per tal de no distreure la meva atenció vers el grup de Malgrat, però que m’hagués agradat per tal de saber que és el que aquesta gent ve a escoltar o que pretenent escoltar, quasi sempre s’aprèn.
Però si parlem de sentiment, potser només cal escoltar per poder veure-ho.

Com ja us he dit, no teníem previst quedar-nos tota la cantada, la idea era estar una estona amb els companys, gaudir de la companyia, de la cantada i marxar cap a casa.

Miquel Llorens a la cantada de Les Santes de MataróCompanys, tot i la gran quantitat de gent, hi havia respecte pels cantaires -fet que desde el bloc agraeixo a tota la gent que allà s'hi trobava- fet que sincerament, em va sobtar, doncs no acostuma a passar sovint, al menys a les primeres files, tot i que veient el nivell que hi havia, aquests havien captat al públic i no se’l volien deixar escapar.

Pere Margall del grup Bergantí a Les santes de Mataró
Ha estat un plaer compartir aquesta breu però alhora intensa crònica de la cantada d'ahir, no em vaig acomiadar d'algu de vosaltres -uns cantaveu, altre estaveu entre el public, espero que ho entengueu, hi havia molta gent.

Salut, Força i havaneres a dojo!.

1 comentari :

Isabel ha dit...

D'acord amb els teus comentaris arran de la cantada de Les Santes a Mataró, els meus pares sempre em deien que pagava la pena, però fins aquest cop no hi havia anat. També em va impressionar el respecte per part del públic.
Cubacant ja és un GRUP D’HAVANERES, ja no és aquell grup que torna a començar i cal arribar a casar tots els elements perquè soni bé, tu ho has explicat Toni, per a mi ho fan excel•lent, suposo que és el resultat de sumar qualitat + qualitat. Jo sí em vaig permetre el luxe d’escoltar comentaris i vaig escoltar el mateix que altres vegades: què bé que ho fan, canten peces que no conec, però són tan boniques, com toca la guitarra aquell noi, sembla mentida i els bombos no els havia escoltat mai en un grup d’havaneres, però m’estan agradant molt.
Quan a Bergantí, ja em tenen acostumada i sempre ho fan molt bé i l’acordió sona de meravella i com que ja porten tant de temps ho veiem com habitual i la veritat és que cal felicitar-los perquè tracten cada cantada de manera individual i curosa, en el repertori, en les veus i en la presentació de les peces.
Per cert, he escoltat el mateix comentari que tu sobre l’acordió, però justament al contrari, els grups d’havaneres no han de dur acordió, en aquest cas la gent sí que era de l’Empordà, penso que l’important és la qualitat, tant és la guitarra, l’acordió o la percussió, de fet, crec que a les antigues tavernes alguna vegada deurien cantar sense cap instrument a banda de la veu. De vegades va bé buscar les coses en estat pur, de vegades també és important introduir novetats, això sí, sempre amb respecte i qualitat.

Les Havaneres

Recordo una estrofa del Mestre J.L. Ortega Monasterio, per veure si algú li fa cas......
“..... Escolteu la seva veu, oh canons de tot el món, i la gent de tot arreu, no més guerres ni més morts, no més bombes ni més focs, sóc el canó de Palamós. Si els canons de tot el món, fossin com el vell canó, que tranquil està adormit, blancs i negres dintre el pit, portarien una flor, la Rosa de Jericó.” Gràcies per avançat.............


Inici Bloc