dilluns, 4 de febrer de 2013

3

Havaneres Solidàries a Montcada i Reixac

Bon dia companys.
Com més hi sóc, més m'agrada i com més dur hi van, més coratge em donen per tirar endavant...

Abans de res, vull agrair el suport incondicional que ens donen el grup d'havanerus que allà us vareu combregar (Jordi, Maria Jesus, Isabel, Joan, Jaume (el de Castellar), els de Badalona, etc...

Aquest cap de setmana hem celebrat una nova cantada d'Havaneres Solidàries a Montcada i Reixac i tot i que l'afluència de públic no ha estat la desitjada, em sento molt content de com ha anat tot plegat. L'equip humà que ens varem trobar al Espai Cultural Kursaal et gratifica certes mancances que teníem quant a públic.


Recordo que la Montse Riera em va fer quatre preguntes per el seu programa de radio, i una de les preguntes va ser: "¿Quanta gent sou a Fòrum?". No vaig saber què contestar, encara ara els compto i continuo pensant que som molts els que hi estem darrera...

Companys, aquests cop, com en soc part implicada, deixaré la crònica a banda i us exposaré una sèrie de fotografies que el meu ull mecànic va captar.







  



 














Salut, força i havaneres a dojo!.


3 comentaris :

Isabel ha dit...

Vàrem passar una molt bona tarda, aquest any encara no havia tingut oportunitat de ser a cap cantada i vaig gaudir des d'abans de començar, quan a l'entrada vam poder reunir-nos un bon grup d'havanerus al voltant d'una taula, també vam badar per la taula on s'exposen samarretes, pins,cd's, fins i tot pedres solidàries. A l'entrar al teatre, vam veure que hi havia la Montse Riera, de El Racó de les Havaneres, feia patxoca comptar fins i tot amb una ràdio, vés! Van cantar en dues parts, només 3 grups, com ja s'havia comentat després de les últimes Havaneres per a la Marató, la veritat és que es gaudeix molt més, cinc cançonetes per grup ja deixa més bon gust. Els grups: Barca de Mitjana, Morralla i L'Espingari, que "cantava a casa", van estar magnífics, a banda com ja sabem de desinteressats, era bonic veure la seva simpatia i companyerisme a part d'escoltar-los. Morralla va tenir el detall de triar, com a cançó al bell mig de la seva cantada "La Barca Xica" en homenatge al Mestre Josep Maria Roglan. Es va recordar també Càstor Pérez, Andreu Navarro i persones que ens han deixat fa molt poquet, en breu espai de temps.
Quan a les imatges que acompanyen les Havaneres Solidàries, aquesta vegada ha hagut un canvi, des del meu punt de vista positiu, doncs segueix mostrant la realitat i deixant constància, això sí, d'una manera més diligent.
Les fotografies d'en Toni, deixen constància de la il·lusió, professionalitat i sentiment dels artistes.
A la mitja part, no va faltar el rom cremat, molt bo, per cert.
Cal agraïr a l'ajuntament de Montcada la seva col·laboració, amb una presentadora magnífica i un bon equip de llum i de so.
Només va faltar una miqueta de públic, és difícil saber el perquè, hi havia propaganda, no feia mal temps, tot i que feia vent i fred, però aquestes condicions s'han donat altres vegades, hauríem d'ajudar a buscar la fórmula perquè això rutlli sempre, no només alguna vegada. Si a tots ens agrada la cançó de taverna, perquè ens costa omplir un teatre tres cops l'any? Faig aquesta consideració, perquè potser, entre tots, en treiem idees, vinga, que en som un munt de gent i Catalunya és solidària per naturalesa, això ho sabem tots.
Només donar les gràcies als organitzadors i els grups col·laboradors per fer-nos gaudir d'una tarda de meravella.

Mari Carme Rodríguez ha dit...

Hola Toni, ja veig que de seguida has penjat les fotos de les havaneres de Montcada, però encara no n'he vist cap de les de Terrassa del mes de novembre... No en vas fer? ...

Toni ha dit...

Mari Carme, per la Cantada de Terrassa em va tocar fer de presentador i no en vaig poder fer amb suficient qualitat com per ser publicades. Tot i això ho revisaré a veure si en trobo alguna.
Gràcies per ser-hi.

P.D: Et varem trobar a faltar.

Les Havaneres

Recordo una estrofa del Mestre J.L. Ortega Monasterio, per veure si algú li fa cas......
“..... Escolteu la seva veu, oh canons de tot el món, i la gent de tot arreu, no més guerres ni més morts, no més bombes ni més focs, sóc el canó de Palamós. Si els canons de tot el món, fossin com el vell canó, que tranquil està adormit, blancs i negres dintre el pit, portarien una flor, la Rosa de Jericó.” Gràcies per avançat.............


Inici Bloc