dimarts, 30 de juliol del 2013

3

Peix Fregit a Barberà del vallés

Quin goig retrobar-me amb el grup Peix Fregit després de tant de temps. Potser és dels grups que menys he pogut escoltar aquest any, però les circumstàncies no sempre ens deixen estar allà on ens agradaria.


Si no m’hagués trencat diversos dits del peu, la meva idea era haver escoltat el grup a la cantada que varen fer a Barberà del Vallés i posteriorment a la que feien a Rubi. Però la lesió que us comento m’ha impedit poder moure’m amb comoditat i per tant haver de cancel·lar certes cites que m’havia marcat a la meva agenda de Les Havaneres.
Però bé, abans que això succeís, diumenge 21 vaig poder anar a escoltar a Peix Fregit a Barberà, en un barri molt tranquil que cada any engalana el carrer i fa un bona inversió en havaneres.
Em va il·lusionar especialment trobar-me de nou amb la Isabel i en Joan, una parella especial, molt maca, estimada per nosaltres i per molta gent i que el grup va tenir el detall de dedicar-li una peça molt maca interpretada per en Norbert Torrecillas amb un solo d’acordió “la polka del gallito”. Jo vaig tenir la sort de poder seure al seu costat i entre cançó i cançó la feiem petar una estona.



Suposo que tots els lectors del bloc ja sabreu que el grup Peix Fregit aquesta temporada ha començat una nova etapa amb el canvi de tenor.
En Pere Molina provinent del grup L’Empordanet s’ha incorporat al grup a principis d’any, Això els ha provocat una feina d'anar a contrarellotge per poder assolir un mínim de nivell per cobrir les cantades que ja tenien contractades i les possible que podien venir.
Vaig rebre un tastet del que seria la nova formació a la cantada que es va fer a l’hivern a Gavà i allà mateix vaig poder veure la bona feina que podien arribar ha assolir.


En Jordi Tormo ja ens ho ha comentat diverses vegades a facebook quan rep floretes dels seus seguidors, que encara els queda molt per fer, però com sovint li diem, el camí és bó, i la drecera que han escollit, sota el meu punt de vista, és la correcta.
A la cantada de Barberà ens varen interpretar un grapat de peces que jo no els hi havia escoltat i que els hi queden de meravella.
L’equilibri de veu entre en Jordi Tormo i en Pere Molina està molt encertat, i el coixí musical i vocal que aporta en Norbert Torrecillas fa que Peix Fregit torni a avançar posicions a un ritme trepidant dintre dels meus grups preferits.


Els que ja coneixem la veu d’en Jordi Tormo no podem més que gaudir cada cop que ens la regala, però el que queda força bé és aquest nou equilibri de veus que hi ha entre les tres, encertat, treballat i molt estimat.
Dintre de les moltes peces que ens varen regalar us en destaco:
- La barca xica (Rafael LlopJosep Maria Roglan).
- La Maria de les trenes (Ramon RiberaJosep Saderra).
- Tengo una lancha en el mar (En desconec l’autor).
- Pescador sóc d’una cala (Carles CasanovasJaume Brujachs).
- Lluna Plena (Tòfol MusJosep Bastons).
Després de molt de temps, el grup Peix Fregit torna a traspuar aquelles sensacions que de bon principi em varen fer sentir. Aquell seu ben posat dalt de l’escenari, aquelles rialles i aquelles mirades engrescadores un cop més tornen a veure’s i estic molt content per ells i per nosaltres.



Hi ha molta feina per fer, moltes cantades que cobrir i molt neumàtic per gastar, però tot fa preveure que aquesta nova etapa del Peix Fregit serà molt profitosa. Tant de bó ni res ni ningú la espatlli i ens donin de nou glorioses vetllades plenes d’havaneres i cançons de taverna com ells saben.
Us deixo un enregistrament d'una de les noves peces que han incorporat aquest any.


En breu actualitzaré la seva secció al bloc, darrerament l’he tingut una mica aparcada veien quin camí prenien i si hi havia la possibilitat d’anar plegats i se’ns dubte que hi anirem.




Companys, gràcies per la bona feina que feu.

Salut, Força i Havaneres a dojo!.

©Toni Foixench

3 comentaris :

jordi tormo i capdevila ha dit...

Toni! gràcies pels comentaris, les fotos i el vídeo. T'agraeixo que vinguessis i dediquessis una part del teu temps a venir-nos a escoltar. Tens raó amb el que dius de la feina feta, però també és ben cert que ens en queda molta per fer i per aconseguir la sonoritat i la conjunció que volem. Crec però, que som en el bon camí. També l'encertes quan comentes la complicitat que notes dalt de l'escenari. Sense això, un grup no pot transmetre bones vibracions al públic i, darrerament, com era prou evident en la temporada passada, la complicitat entre nosaltres havia quedat força malmesa. És per això que tenim tanta il·lusió en la nova etapa, perquè ens hem retrobat dos vells amics (en Pere i jo) i perquè amb en Norbert crec que formem un molt bon equip. El temps dirà si tinc raó o no, però de moment, les coses pinten molt bé i ens ho estem passant molt bé cantant junts. En fi, acabo reiterant-te el meu (nostre) agraïment. Salut i visca la terra!

Isabel ha dit...

Bon dia Toni, entre la teva crònica i el comentari d'en Jordi, crec que heu dit tot el que s'ha de dir de la cantada de Barberà i de PEIX FREGIT. Estic completament d'acord, ara gaudim del grup, no solament de les seves veus, la complicitat com diu en Jordi dalt de l'escenari es respira baix a les cadires i això és un tant per cent molt important en una cantada. De la qualitat, no puc dir res, per a mi ho fan molt bé, continuen sent el meu grup preferit, així que no sóc imparcial, però no em puc estar de comentar que han millorat, que les veus d'en Pere i en Jordi són totes dues especials i juntament amb l'acordió d'en Norbert fan una combinació que m'enamora. Seguiu endavant PEIX FREGIT i tu Toni, posa't bé de seguida per no perdre't aquestes tres joies.

Alfons ha dit...

Despres de llegir el que dieu del nostre estimat Peix Fregit, tant sols hem queda dir, Endavant amics cada vegada que us escolto trobo una gran millora amb la sincronització de veus i aixó que ha estat una tasca prou dificil pero heu fet una gran feina assolint el nivell necesari per continuar sen un dels millors grups d'havaneres que avui dia hi ha en aquest genere.Toni dessitjo que et recuperis el mes aviat possible de la tava lessió. Una forta abraçada i fins aviat.

Les Havaneres

Recordo una estrofa del Mestre J.L. Ortega Monasterio, per veure si algú li fa cas......
“..... Escolteu la seva veu, oh canons de tot el món, i la gent de tot arreu, no més guerres ni més morts, no més bombes ni més focs, sóc el canó de Palamós. Si els canons de tot el món, fossin com el vell canó, que tranquil està adormit, blancs i negres dintre el pit, portarien una flor, la Rosa de Jericó.” Gràcies per avançat.............


Inici Bloc