dimarts, 16 de juliol del 2013

1

XXXI Cantada d'Havaneres i Cançons de taverna de Platja d'Aro

Platja d’Aro va acollir aquest dissabte la 31ª edició de la Cantada d’Havaneres i Cançons de Taverna.



No puc precisar la gent que hi havia però pel cap baix entre cadires i gent que va quedar al passeig suposo que deu voltar de les mil cinc-centes a dos mil persones.
Vaig quedar molt sorprès i content de veure una segona fila tan plena d’havanerus com l Teresa i en Lluis, l’Anna, Francesc, Marga, Marina, Dolors, Joan, Artur, Angela, Carme, Maria Pilar, Pepita, (i algú més que potser em deixo –perdó-).
Varem trobar a faltar a l’Isabel i en Joan, a la qual li desitgem una ràpida recuperació d’una intervenció que ha patiti esperem veure-la ben aviat per les cantades.

Els grups escollits per l’organització varen ser Bergantí, Els Cremats i Port-Bo, i a la mitja part, un any més va haver la participació del grup de Cassà de la Selva, Els Panxuts.
Nosaltres hi varem assistir en família, no hi ha millor companyia per una cantada que anar amb la gent a qui estimes i més si l’afició per una música o un gènere és compartida. Clar que si ho voleu arrodonir, i feu la previa amb un sopar amb amics, es torna quasi insuperable, gràcies per ser-hi amics. 



Tot i que el petit de la casa encara no sap massa on va, tinc clar que tant les veus com la música que escolta li resulta familiar. Ha tingut la sort de compartir taula amb molts d'ells i crec que els hi reconeix la veu.

La sonorització de la cantada anava a càrrec de Sonostudi, empresa habitual en aquests esdeveniments. I com no podia ser un altre en aquests casos, el presentador, en Xicu Sánchez Carcassés. Tots els ingredients son el bo i millor que tenim, per tant, l’èxit de la cantada està quasi assegurat.

Aquesta cantada està dividida en dos parts: la primera en la que s’interpreta més quantitat d’havaneres i la segona on les peces que predominen estan considerades cançons de taverna.



El primer grup en pujar a l’escenari varen ser els que venien de més lluny, el grup de Malgrat de Mar, els Bergantí i ens varen regalar peces com «El barraler» (Carles CasanovasJosep Bastons), «Negro Abelardo» (Jaume Pol GirbalJosep Bastons), «Qualsevol dia» (Tòfol MusJosep Bastons) i «Tocat per la tramuntana» (Carles CasanovasAntoni Mas).
Nosaltres estàvem assentats al costat de l’escenari, teníem la sort que ens havien posat un altaveu de molt bona qualitat ben aprop i en varem poder gaudir com si estiguéssim a tribuna.



Val a dir, que quan em vaig acostar a les primeres files per anar a fer fotografies, vaig quedar parat de la diferencia de so que hi havia. Els altaveus disposats a banda i banda de l’escenari ressonaven molt i feien que les veus no lluïssin tot el que tocava.
El segon grup va ser Port-Bo, i les peces que ens varen interpretar varen ser: «Oreneta gentil» (desconeixem l’autor), «Un viejo amor» (Alfonso Esparza), «La baca xica» (Rafael Llop Josep Maria Roglan) i «Tossa bonica» (Francesc Mas Ros).



El tercer grup de la primera part varen ser Els Cremats i es varen ajustar (els que més) al guió i ens varen interpretar havaneres com: «Na nena» (Gumersind RieraJ. L. Ortega Monasterio), «La colombiana» (en desconec l’autor), «La calma de la mar» (Nicolau Guanyavents) i «Habaneras de Càdiz» (Antonio BurgosCarlos Cano).
Tret dels problemes que us he comentat del so, els tres grups varen fer interpretacions formidables. Amb aquests repertoris i les bones interpretacions que es varen fer la primera part d’havaneres deixava el nivell molt alt.

A la mitja part i just abans de repartir el cremat, el grup convidat com cada any eren Els Panxuts de Cassà de la Selva.
Aquest any ens varen regalar la interpretació d’una peça dedicada a la recentment traspassada Antònia Vilàs. També –i com no podia fallar- ens varen regalar la interpretació de la peça estrella de la cantada «L’havanera de la cantada del cavall bernat» (o algo així).



Ara tocava el segon torn de la cantada i on es poden veure certes diferentes maneres d’entendre la cançó de taverna només veient els repertoris escollits.
Crec que la immensa majoria de gent no es fixa en les dues parts doncs els hi falta coneixement del gènere, com és normal. Però nosaltres que sempre intentem ser-hi, veiem per on acostuma ha anar cada grup.

Els primers en tornar a l’escenari varen ser els Bergantí i ens varen interpretar de tot una mica: «El amor es como el vino» (En desconec l’autor), «La subhasta» (Tòfol MusJosep Bastons), «La sardana de la mar» (J. Marti “Bepes”Ricard Viladesau), «Las fuentes» (En desconec l’autor).



Els segons i respectant l’ordre els Port-Bo i ens varen interpretar: «La xalana» (Carles CasanovasJosep Bastons), «El pescador de canya» (Carles CasanovasJosep Bastons), «Lola la tavernera» (Carles CasanovasJosep Bastons), «Pepe» (Antoni Mas),

I el darrer grup, Els Cremats els quals ens varen intepretar: «Son de la loma» (Miguel Matamoros), «La taverna del vell mercant» (Enric Ferrer), «Ull per ull» (Adrià Puntí), «El cuarto de Tula» (S. Gonzalez Siaba).

Ja ho veieu vosaltres mateixos la diversitat de peces interpretades i els ritmes que s’hi afegeixen. Per una banda tenim, valsets, sardanes, masurques, rumbes i txotis, i per l’altra, es tira més cap a la part cubana i la seva manera d’entendre el cant de taverna amb son cubà i cançó mediterrània.



La cantada no podia acabar sense les dues peces de rigor, «La bella Lola» i «El meu avi». La sorpresa va venir de nou quan en Xicu Sánchez Carcassés em va fer pujar per celebrar l’aniversari del bloc. Val a dir que altres anys també ho ha fet, però com no havíem parlat del tema, pensava que se li havia passat, però com ja sabeu els que el coneixeu, a en Xicu no se li escapa cap detall, per això –i molt més- el considero el millor organitzant, dirigint i presentant cantades d’havaneres, Xicu, per molts anys!

En Dídac havia quedat dormit al cotxet, des de les primeres notes de l’acordió d’en Pere Fort. No sé si ho va fer per cansament o per la costum que tinc de cantar-li alguna abans d’anar a dormir...

Aprofito l'avinantesa per demanar-vos el vostre vot si ho creieu oportú als Premis Blocs Catalunya 2013. (Si clickeu l'imatge us portarà directament a la web de www.stic.cat, un cop allà, a la part dreta de la pàgina us podeu registrar amb el vostre compte de Facebook o twitter i accedir a les votacions. Trobareu el bloc Les Havaneres a la categoria Cultura/Tendències).


 

I sense fer massa soroll, no sigui que algú es desperti, us convido a trobar-nos a la propera...













Salut, Força i Havaneres a dojo!.

©Toni Foixench

1 comentari :

Isabel ha dit...

És una cantada molt bonica i que em porta molts bons records, té l'abans el durant i el després de la cantada on cada any compartim estones entranyables amb els amics havanerus. Moltes gràcies per pensar en nosaltres, jo estic recuparant-me molt i molt bé, així que no trigarem a veure'ns.
Em fa peneta haver-me perdut aquests meravellosos grups, a més a més, Els Panxuts fan un paper increïble aquí Platja d'Aro i posen un toc d'humor fabulós.
Gràcies per aquesta crònica, tant la part escrita com les fotografies són petites joies. Fins molt aviat, amics havanerus!

Les Havaneres

Recordo una estrofa del Mestre J.L. Ortega Monasterio, per veure si algú li fa cas......
“..... Escolteu la seva veu, oh canons de tot el món, i la gent de tot arreu, no més guerres ni més morts, no més bombes ni més focs, sóc el canó de Palamós. Si els canons de tot el món, fossin com el vell canó, que tranquil està adormit, blancs i negres dintre el pit, portarien una flor, la Rosa de Jericó.” Gràcies per avançat.............


Inici Bloc