diumenge, 31 d’agost de 2014

2

12è Festival d'havaneres i 6è concurs de Composició d'havaneres de Sant Pol

Ben trobats companys.
Després d’un any d’absència a la cantada de Sant Pol, enguany i a última hora vaig decidir-me per anar per tal de gaudir d’una cantada de bandera, com en principi feia preveure el cartell.


Els grups participants son:
- Els pescadors de l’Escala.
- Neus Mar.
- Peix Fregit.
- Port-Bo.

Com veieu, a excepció d’un grup, parlem de grups que normalment segueixo, i que per poc que puc, acompanyo i gaudeixo de les seves cantades. El grup restant, ja el coneixeu vosaltres i la resta de la humanitat. També és el primer grup que actua, i ho fa interpretant les tres peces que queden finalistes al concurs de composició d’havaneres, que aquest any celebra el seu 6ena edició i posteriorment quatre del seu repertori habitual.

Les peces que varen ser escollides pel jurat per veure a través de les votacions del públic quina era la més aclamada varen ser:
- «El cant de la mar» (Lletra i música de Marti Batalla i Busquets). (2on Premi)
- «Al mar» (Lletra de Maria Lluïsa Gascon Prades i música de Sebastià Gironès Garcia). (3er premi).
- «Un amor a cada port» (Lletra i música d’Antoni Mas Bou). (1er premi)

I les peces que varen interpretar Els pescadors de l’Escala del seu repertori i varen formar part del que diem la seva carta de presentació varen ser:
- «La bella cubana» (J. White Lafitte).
- «Tramuntana amiga meva» (Clara Sànchez-Castro – A. Prat).
- «Rumb a la llibertat» (Miquel Guiu – A. Prat).
- «Catalans a l’Alcàrria» (Joaquim Soms).


El segon grup de la cantada varen ser els Peix Fregit amb la interpretació de les peces:
- «No volveré» (Manuel EsperónErnesto Cortazar).
- «Un cant a la gavina» (Alfred AlmedaJosep Bastons).
- «Lamento borincano» (Rafael Hernández).
- «Rosa dels vents» (Ricard Viladesau).
- «Llafranc» (Josep Martí Clarà “Bepes”Ricard Viladesau).

A la mitja part es va passar a recollir per les cadires el vot del públic per veure quina de les tres peces era la guanyadora i també es va oferir el cremat als assistents sense que ningú es tingués que moure de la cadira, tot un luxe.


El tercer grup va ser el de la Neus Mar i ens va interpretar peces com:
- «La balada d’en Lucas» (Jose Luis Ortega Monasterio).
- «Amarraditos» (Pedro BelisarioMargarita Durán).
- «Alfonsina y el mar» (Ariel Ramírez Félix Luna).
- «Vestida de nit» (Glòria CruzCàstor Pérez).
- «Allà en la Habana» (En desconeixem l’autor).


El quart i últim grup va ser els Port-Bo amb la interpretació de les peces:
- «Pescador sóc d’una cala» (Carles CasanovasJaume Burjachs).
- «El seductor» (En desconex l’autor).
- «Tocat per la tramuntana» (Carles CasanovasAntoni Mas).
- «Àngel Guimerà» (Desconeixem l’autor).
- «Lola la tavernera» (Carles CasanovasJosep Bastons).

Una cantada d’havaneres que tot i el silenci del respectable públic, és un autèntic despropòsit pensar que es pot guanyar un lloc entre les cantades més importants dels país, doncs si es continua apostant per cert grup d’havaneres en altre època capdavanter del gènere i per una sonorització com aquesta o com la que es va fer a la X edició, val més que pleguin ara que encara està ben considerada, el públic no es mereix que se’ls hi cobri un sol cèntim per escoltar el que es va escoltar i no pas per culpa dels grups, clar.





Els organitzadors, la penya Xindries, són una autèntica joia, un grup de gent que es desviu per la seva cantada, i els que contracten el só els hi tiren per terra tot l’esforç d’un grapat d’amics que celebren la seva festa en forma de cantada d’havaneres i tants i tants actes que fan, per emportar-se com a premi, una cantada tant deficient com la viscuda el passat dissabte.

I no hi ha més sord que el que no vol escoltar, doncs en diverses ocasions, em vaig dirigir a la taula de so, concretament al tècnic de so, i li vaig dir que en certa ocasió la percussió no s’escoltava, en altre, la guitarra, i la seva resposta, va ser molt clara, ”deixeu-me tranquil que ja sé el que em faig”. Probablement sap el que fa, però deu ser sord i per aquest motiu no s’adona si un instrument sona o no sona, i dic jo que un tècnic de so pot ser de tot menys sord, tot i que cada dia em crec més que la sordera està mes present del que m’agradaria entre diversos grups d’havaneres, doncs si escoltessin el que fan, probablement baixarien dels escenari i demanarien perdó.

En fi companys, us ben asseguro que la Penya Xíndries son un colla fantàstica, una colla com poques es troben, i sincerament, no es mereixen una cantada com aquesta. Em sap molt greu per ells, tant de bo els de Sonostudi es poguessin posar d’acord amb qui gestiona els contractes de sonorització per tal de garantir un mínim de qualitat en aquest apartat.





Espero que qui tingui a les seves mans les millores proposades les porti a terme per tal de salvar la cantada i continuar cercant aquell objectiu que en el seu dia em varen plantejar, ser una de les cantades referents als país.


Clar que quant als grups us diré que dels 15 cantaires/músics que varen pujar dalt de l'escenari, solament 7 tenien la capacitat de cantar les 5 peces escollides sense faristols i per tant sense partitures ni lletra, ells em demostren que treballen de valent i que creuen en el que fan, i curiosament, els noms corresponen amb el que traspuen. Aquests 6 son (per ordre d'aparició): Jordi Tormo del Peix Fregit, Neus Mar, Emilio Sánchez i Toni Gadea del grup Neus Mar i el Port-Bo al complert, en Fonsu Carreras, en Mineu Ferrer i en Carles Casanovas. El meu més sentit reconeixement i agraïment per la tasca que feu.

Us deixo el vídeo de la cançó guanyadora del 6è concurs de composició d’havaneres de Sant Pol a càrrec de Els pescadors de l’Escala.



I un breu àlbum de fotografies del que el meu ull mecànic va captar entre una cosa i l’altre.

Salut, força i havaneres a dojo!.


©Toni Foixench

2 comentaris :

Francesc Martín ha dit...

Benvolguts havanerus, veient el vostre esperit crític, vull pensar que amb la intenció de mantenir l’havanera en el nivell que es mereix, m'estranya molt que no feu referencia a la diferencia que hi ha amb alguns grups (primeres espases del mont de les havaneres) entre els directes i les gravacions en CCDD.
Personalment crec que és una enganyifa, si has escoltat els CCDD quan vas als directes nomes tens la satisfacció de veure'ls en persona ja que si vols sentir els instruments i les veus ben afinades has d’escoltar els CCDD

Salut, força i havaneres a dojo!.

Bloc Havanerus ha dit...

Benvolgut Francesc.
Aquesta crítica també la vaig fer al bloc en el seu dia i també hi ha opinions per a tots els gustos, entre altres, recordo una que deia algo així com (intentem anar més enllà del que s'ha fet fins ara i mirem de buscar el que es pot arribar a fer amb el gènere -no son paraules textuals, son aproximades-).

Quant a la afinació, no tinc massa a dir, ja sabem com son les gravacions i el que s'arriba a fer, o es pot arribar a fer. Per aquesta raó, els grups que acostumo a seguir són aquells als quals els hi escolto cantades en directe i és llavors quan veus si un grup t'agrada o no t'agrada. Si la tria de grups fos a través de cd, no hi cabrien a la secció de grups del Bloc.

Quant a la afinació, et diré que no sóc un entès. Si la fan de l'alçada d'un campanar potser, però quan escolto un grup només puc dir si van empastats o no, o fins i tot et diria que ho puc sentir bé o no, i potser en alguns casos he notat alguna cosa estranya que els que en saben diuen afinació, però jo no gosaria a dir que allò sona desafinat, com t'he dit no sóc un entès.

A favor d'algun dels grups del Bloc et diré que he estat a les gravacions dels darrers cd's i no han de retocar gairebé res -entre els entesos "punxar"- i aquests són els que m'agraden i els que us trobeu al Bloc.
Salut company i gràcies pel teu comentari.

Les Havaneres

Recordo una estrofa del Mestre J.L. Ortega Monasterio, per veure si algú li fa cas......
“..... Escolteu la seva veu, oh canons de tot el món, i la gent de tot arreu, no més guerres ni més morts, no més bombes ni més focs, sóc el canó de Palamós. Si els canons de tot el món, fossin com el vell canó, que tranquil està adormit, blancs i negres dintre el pit, portarien una flor, la Rosa de Jericó.” Gràcies per avançat.............


Inici Bloc