dissabte, 13 de setembre de 2014

2

Tela Marinera i Ultramar a la Festa Major de Sabadell '14

Benvolguts havanerus,
Aquest cop vinc amb sorpresa, com aquell que va a pescar amb l’esquer habitual, i tot i que el primer que va pujar varem ser unes castanyoles que ni pel suquet, vaig aguantar amb bona voluntat i vaig acabar agafant un llobarret de mida.


No hi ha mal, que per bé no vingui, el passat diumenge al vespre, per culpa de l’agenda del grup Port-Bo vaig acabar anant a la Festa Major de Sabadell per escoltar havaneres i descobrir un grup amb qui darrerament ens hem creuat una sèrie de missatges en els quals no he tret massa aigua clara.

M’havia muntat el vespre de manera que tornant de Palamós passava per Santa Perpètua de Mogoda a escoltar els Port-Bo a les deu del vespre tal i com marcava l’agenda. Però se’m va ocórrer enviar un whattsapp a una amiga per veure si hi anava i em va contestar que ja hi era i el grup ja feia estona que cantava.
Llavors, com recordava haver vist anunciat la Festa Major de Sabadell i en ella, l’actuació dels grups Tela Marinera i Ultramar i no coneixia cap dels dos, vaig creure que era un bon moment per anar i escoltar grups que no havia sentit fins al moment, tot una aventura.



Vaig arribar a la plaça del mercat faltant mitja hora per l’inici de la cantada, pensant en agafar bon lloc i poder escoltar en bones condicions els dos grups. La sorpresa meva va ser quan acostant-me a la plaça, no era capaç de trobar una cadira buida entre el grapat de gent que s’aplegava. Però tot d’una, vaig veure una cadira lliure prop de la taula se so, on vaig descobrir que els que sonoritzaven la cantada era Sonostudi, així que almenys, algun conegut a la taula de so em trobaria i així va ser.
Fent un recompte ràpid de cadires i fileres ocupades, em sortien unes xifres molt maques per una cantada d’havaneres de Festa Major, als voltants d’un miler de persones tirant per baix...


Inicialment vaig guardar la càmera de fotos per tal de gaudir al cent per cent de la cantada i oblidar-me de la màquina durant una estona, però el primer grup de la cantada, m’ho va posar fàcil. Era millor fer fotografies i de pas algun enregistrament per tal de fer-vos partícips i que pugueu treure la vostra opinió, la meva ja us la podeu imaginar...
El grup Tela Marinera es va fundar l’any 1979 i d’això en fa 35 anys...
Us deixo una mostra de l’actuació del grup Tela Marinera.


En acabar l’actuació d’aquest grup de Sabadell, es va fer la mitja part i es va repartir cremat entre els assistents. La durada de la mitja part va ser d’aproximadament 40 minuts, temps suficient per re col·locar-nos degut a que molta gent va marxar, entre altre motiu i sense pensar malament per que la cantada va començar a les onze de la nit i la primera part acabava a una mica abans de la mitja nit.



El grup Ultramar, el segon de la vetllada, va començar la seva actuació passat un quart d’una de la matinada, i sense presentacions, anant pel dret, varen arrencar amb la primera peça a raig "La rosa del port" del mestre Ortega Monasterio. Em va estranyar molt que triessin aquesta peça, no recordo haver trobat en una cantada conjunta que els grups repetissin peces ja interpretades, doncs el grup Tela Marinera ja l'havia interpretat i entre el públic es va sentir una remor amb comentaris similars. Però bé amb aquesta peça van poder ajustar veus, volums, instruments, per tal d’oferir-nos una cantada com cal i engegar amb bon peu tot i la repetició de peça.

I vet aquí la sorpresa. Tenia aquella agradable sensació d’haver descobert un nou grup d’havaneres que dintre de les diferencies amb que habitualment estic acostumat quant a repertori, arranjaments i veus, tenien molts motius que em varen atraure des de la primera peça.


De moment, em guardo alguns, però sí que us diré que entre altres fets que em varen captivar va ser la part instrumental del grup. Poques vegades he pogut gaudir de tants instruments tocats amb tant de sentiment i tots posats en la justa mesura.

Els arranjaments del grup -segons varen dir- estan fets en gran mesura per en Joan Ramon i des d’aquí m’agradaria felicitar-lo per lo treballats que estan, tot i que us he de dir que tenen un estil molt propi, i els ritmes de les peces sovint els escoltava a ritme de bolero més que d’havanera. Us deixo una mostra....



També us he de destacar en Francesc Memvrives, acordionista i tercera veu (crec) del grup. Al llarg de la seva actuació em vaig anar fixant en els detalls musicals que té i em va recordar a un altre bon amic acordionista que sense partitura davant, també juga amb l’acordió d’una manera molt similar a la d’en Francesc, aportant a cada moment la melodia que no destaca per damunt de res, però que no pot faltar en cap instant.



I per últim l’Àngel Riba i la Núria Berengueras, podem dir les dues veus del grup que alternen la primera veu depenent de la peça així com la part instrumental. He de dir que vaig gaudir força de la veu de l’Angel en la interpretació de l’Havanera d’en Tomeu Penya, una peça que la tenia molt col·locada a un altre amic, i que amb aquesta versió, també em van fer voltar el cap.



També us en destaco la part instrumental ja sigui de corda o de percussió que aporta en certes peces l’Angel, sense excessos, ja sigui agafant els ous o l’axatse, i fins i tot acompanya el grup amb el baix elèctric quan la peça ho requereix.

Quant a la Núria Berengeras seré breu per tal que no trobar mar de fons i no donar peu a interpretacions fabuloses. Em va agradar força la seva veu i també la part musical que ens aporta ja sigui tocant la guitarra, com en certes peces el baix elèctric, trobo que han sabut col·locar la veu d’una dona allà on s’ha de posar sense destacar per damunt de cap altre.



Com he dit anteriorment, Ultramar té un estil propi, i com ja sabeu els que em llegiu, aquest factor també m’agrada molt, encara que a vegades si aquest estil divergeix molt de la peça inicial (tal i com va ser creada pel seu autor), la sensació passa de agradable a tot lo contrari, però no va ser ni molt menys la sensació que em va aportar.

Cal ser valent, arriscar i innovar quan toca, però sempre respectant l’essència amb que l’autor va crear la peça, les imitacions acostumen a ser dolentes i porten al fracàs.
Un bon amic un dia em va dir “si una peça està tant ben feta, no podem fer-la igual, doncs quasi segur que l’espatllaràs, cal esforçar-se i buscar la teva versió d’aquella peça” (ens referíem a la peça Luz que brillas i com a referent la interpretació que va fer en Fonso Carreras i Càstor Pérez al seu disc Flor de lluna, encara avui, per mi, la millor interpretació que s’ha fet.



Com fan altres grups, Ultramar permet durant l’actuació el lluïment dels seus components, cadascun amb allò que s’hi troba més còmode, ja sigui amb forma d’instrument o en forma de veu.

I com no podia ser d'altre manera, varen concloure la cantada els dos grups units dalt de l'escenari intepretant els dos cants comuns, La bella Lola i El meu avi.

En acabar la cantada, em vaig dirigir a peu d’escenari per comprar el darrer enregistrament que tinguessin el grup Ultramar i quan el tenia a les mans vaig veure que era de l’any 2009, el que em diu que no han enregistrat res en els últims cinc anys. Sóc de l’opinió que els grups s’han d’esforçar a enregistrar, doncs vull creure, que cada any hi ha peces noves, nous arranjaments, nous repertoris que cal treballar i a ser possible deixar-los reflectits en un treball. Penso que cada cop es més necessari buscar factors que ajudin a la evolució de l’havanera i això vol dir que els grups han de treballar de valent, i la creació d’un cd, habitualment ho porta. També hi ha grups que porten sempre el mateix repertori, jo encara no m’hi he trobat, però segons em comenten es habitual en certs tipus de grups.



Dit això, i amb el cd a les mans, vaig aprofitar que la Núria Berengueras es va acostar a la vora de l’escenari per presentar-me, i per tal que pogués posar cara a partir d’aquell moment a la persona amb la que s'intercanvia diversos correus i als comentaris que ens hem anat fent a les xarxes socials. Posant cara a la gent i mirant els ulls, s'acostuma a veure molt i sempre resulta més fàcil tot plegat.

Em vaig presentar i acomiadar del grup, va ser un plaer que els nostres camins es creuessin, no sempre es possible. A vegades, té que sortir un pla malament, per que l’altre sigui igual o fins i tot millor.



Tant de bo el que ens va regalar el grup Ultramar a l’actuació de Sabadell es vagi repetint concert rere concert, o si pot ser millorant, i si un dia ens tornem a creuar, que crec que serà aviat, pugui gaudir i tornar a veure les cares de felicitat que deixàveu a la gent que us escoltava. No em faria cap por recomanar a organitzadors un grup com Ultramar per cantades arreu del país...

Us deixo l'enllaç a l'àlbum de fotografies del que va captar el meu ull mecànic.


Salut, força i havaneres a dojo!.

 
©Toni Foixench, tots els drets reservats.

2 comentaris :

Llorenç Fernández ha dit...

Gràcies Toni pel teu comentari. Celebro t'hagi agradat. Quan vulguis pots contactar amb mi pel que calgui.
Llorenç Fernández
Son de l'Havana , La Chatta Orquestra

Bloc Havanerus ha dit...

Moltes gràcies per l'oferiment Llorenç. De moment espero que ens poguem retrobar i poder gaudir de la teva qualitat.
Salut

Les Havaneres

Recordo una estrofa del Mestre J.L. Ortega Monasterio, per veure si algú li fa cas......
“..... Escolteu la seva veu, oh canons de tot el món, i la gent de tot arreu, no més guerres ni més morts, no més bombes ni més focs, sóc el canó de Palamós. Si els canons de tot el món, fossin com el vell canó, que tranquil està adormit, blancs i negres dintre el pit, portarien una flor, la Rosa de Jericó.” Gràcies per avançat.............


Inici Bloc