dilluns, 27 d’abril del 2009

15

Peix Fregit, Sant Antoni de Vilamajor, 26 d'Abril

Menys mal que El Patronat,
tenia el cap tapat!!

Bon dia Companys!!
Ei, que us sembla si anem a una cantada del grup Peix Fregit?.
Si home si, a Sant Antoni de Vilamajor.
Doncs anem-hi!!.

Ahir diumenge, li varem dir a la pluja, que anés passant, que nosaltres teníem una cantada a Sant Antoni de Vilamajor, hi havia sostre, i si no feia molt mal, la deixaríem fer.

"Març ventós i abril plujós fan ser al pagès orgullós...... i al “havanero” què?.....

Doncs bé, em vaig retrobar amb el Grup Peix Fregit, quina alegria, això vol dir que poc a poc, tots ens estem posant a punt per la temporada.
La temporada passada, va ser uns dels primers grups que vaig escoltar, i aquesta, tot i que ha començat una mica més aviat, també és dels primers als que vaig a una cantada. Que bé, quina alegria que donem el tret de sortida a la temporada.
Em va agradar molt veure el bon rotllo que portaven dalt de l’escenari, reien molt sovint, i allò era senyal que s’ho estaven passant bé, i culminava una conversa que varem tenir l’any passat amb l’aposta del grup per en Norbert com a segona veu i acordionista del grup.


Ahir vaig gaudir de uns “solos” d’acordió envejables.Començava i acabava moltes cançons tot solet, i per aquells dits, passava aquell sentiment que jo tant i tant cerco en els havaneros.
Ja he comentat en varies ocasions, el sentiment, no el podem estudiar a les escoles, no el podem transmetre si no els sentim.
I senzillament, els Peix Fregit, entre altres moltes coses transmeten, i això avui, ier mi, és molt important.
Aquest cop, a la cantada, no anàvem sols, i per al que veig, ja serà un costum, doncs cada dia trobem nous companys dins el mon de Les Havaneres.
Si em pregunteu per la edat, no us amoïneu, el que conta és l’amor que sentim per el gènere.
Gràcies companys, companyia i companya!!.


Els Peix Fregit, ens varen presentar nous temes, i un treball nou, amb el títol, “Para ti”, escrita i composada per en Pep Nadal, primera veu i guitarra del grup. Els arranjaments els han fet ells mateixos, tot començant, en Norbert, passant per en Jordi, tornant a en Pep, i quan la tenien, tornaven a començar. En definitiva, els hi ha quedat una Havanera com cal, bonica, i amb un caire amorós d’allò més havanero.....Felicitats Pep, i per molts anys... M’agrada veure que els Havaneros, des de el seu lloc, també lluiten per la continuïtat del gènere, evolucionant i creant nous treballs, la resta, si podem, ja vindrà.


En la imatge, en Jordi està fent l’havanera Lamento Esclavo, i ens varem ficar dins el paper. Em va tornar a sorprendre, un cop més, la veu d’en Jordi Tormo, sota el meu punt de vista, o la meva oïda, fa la veu de baix, més baixa que conec, o quasi, doncs tinc un amic que deu nidó, oi Pere!!. (Faig una correció d’acord al comentari d’en Jordi Tormo, ell fa de Baríton, tot i que depenent de la cançó li toca fer la veu baixa, perdó per la meva ignorància Company, ja està corregit!!, i gràcies per el comentari).
Un cop ha passat un any des que els vaig conèixer, puc dir que aquests nois han fet un canvi molt i molt important, i penso que molt difícil, que és, substituir un membre del grup com era el Mestre Josep Bastons, per un “joven apuesto” Norbert Torrecillas.
Sabeu una cosa?, ho han aconseguit, treballen les tres veus molt uniformement, deixant de quan en quan que la veu del tenor en faci de les seves, que per això la té.
Encara que quasi tots els temes els fan els tres.

Companys!!. Amb aquest grup, com no podem gaudir del moment.


Bé companys, ja estic capacitat per anunciar-vos el grups que aquest any aniran a la Cantada de Calella de Palafrugell.
Abans de res, dir-vos, que he demanat permís, per publicar els noms dels grups que aniran a la cantada. I us poso en situació.
Tinc aquella sensació contradictòria dins meu, doncs, he notat tanta il·lusió per varios dels grups que hi assistiran, i tanta desolació per altres que no aniran. He de dir que predomina la alegria per els que van, però encara podria quedar en empat el sentiment, si l’artista convidat, és el que a mi m’agradaria, i que encara no es pot desvetllar.
Bé, al que anava, els grups, son:
Arjau
Arrels de Menorca
La Taverna
Port-Bo


Falta saber encara l’artista convidat.

Tres dels grups que hi van, formen part del nostre blog, i clar l’alegria era clara, però, quan em vaig assabentar que ni el Peix Fregit, ni l’Empordanet anaven, el meu sentiment trontollar una mica.
Encara em queda la possibilitat que l’artista o grup convidat, sigui un altre dels que últimament he seguit, i fan una havanera digna de ser interpretada en la Cantada de Calella, i d’aquestes, no se’n veuen cada dia.
En altres edicions, també han pujat noies dalt del entarimat de la Cala del Port-Bo, com la Nina, Susanna del Saz, Marina Rosell, aquest any, també li donaria pas a una noia, que canta havaneres com no havia sentit a ningú, acompanyada de una de les millors guitarres de l’havanera, i amb una percussió autentica......
Potser és el lloc adient per que milers d’espectadors canviïn el xip i coneguin que havaneres son el meu avi, la bella Lola i dos-cents més.

Jo havia fet la travessa de la Cantada de Calella, i no he fet el ple.
Però bé, des d’aquí vull recolzar el Grup Peix Fregit perquè continuï treballant, enregistrin el seu nou treball, i omplint totes les cantades, i pensin, que han de donar pas, però que tornaran, i tant que si!!.
Per el que fa a l’Empordanet, té una qualitat indiscutible i envejable.
Serà la tercera revolució de la que es va parlar al facebook relacionat amb les havaneres?.
Potser és un bé per l’havanera, sincerament, no ho sé, penso que sí, doncs els grups que pugen son prou bons per que no trobem a faltar algú, més aviat, donarem a coneixer nous grups, i potser és el que vol la gent.
L’únic grup que no conec, son els Arrels de Menorca, he vist que son joves, i només per això, ja em sembla bé, doncs com ja he dit, el jovent ha de lluitar per la continuitat.
Ara, el sentiment, és el que em costa de controlar, i veure que l’Empordanet i Peix Fregit no pugen, em fa una mica de neguit, però com ja he dit, tots no poden pujar, i ja estic molt content que hi pugen els Arjau, La Taverna i els Port-Bo.
Caram com costa controlar els sentiments, ser imparcial, i intentar escriure sense que el cor et digui el que li agradaria. Però això no ho puc fer, i molts cops, o quasi tots, el que escriu és ell, aquest muscle que no para de bategar, i molts dels seus batecs, van destinats a Les Havaneres, als companys, per tant, i ja per acabar...
Arjau, Jordi's, felicitats, no és la primera, i espero que no sigui la última.
Arrels de Menorca, gaudiu de la Cantada, dels companys, i feu-ne quatre, a veure que diu aquest jovent!!.
La Taverna, Miquel, Ferran i Adam, com diuen ultimamament, fem un: “Al loro, que no estamos tan mal!!”. Que feliç estic per vosaltres!!.
Port-Bo, Carles, Fonsu i Mineu, aquest any, competència dura!!, gaudiu-la!!.

Petons, i Abraçades, escolliu, que tinc per tots una mica.

Per cert, vull donar el tot el recolzament a en Miquel, doncs he parlat amb ell fa poc, i vull recolzarlo amb l'ànim de continuar lluitant, com he llegit al facebook, i ell m'ha dit, ha perdut un amic, en Jordi, amb un dels que va començar a fer havaneres i des de el nostre blog, Miquel, ànims, força, i pensa ens els bons moments, i si vols cridem junts!!.

Salut Companys!!

dilluns, 20 d’abril del 2009

2

Entre Begur i Calella, el 18 de Abril, i el 19, a Cornellà

Es presentava un cap de setmana amb molt d’entusiasme.
Un Facebook, carregat d’emocions i sentiments.
Un retrobament amb aquells amics amants de Les Havaneres.
En definitiva, Els meus famosos i ja coneguts, Companys!!.
Jo em retrobava amb joves amics, o nous amics, no em serveix la paraula, vells amics....en Pere, l’Anna, Francesc, Alfons, Encarnació, Neus, Miquel, val, val, ja paro....
Us presento l’agenda del cap de setmana, ara que ja ha passat, us he de dir que en feia bona cara.

Per començar, Cubacant, l’essència de l’havanera, i després a la taverna Bella Lola, per escoltar al grup La Taverna.
Alguns dels amics, entre mig, varen assistir al espectacle que varen fer els Port-Bo a Palafrugell, i per el que hem varen dir, també va estar molt bé.
Com el comparar, no sempre es bó, fins que jo no pugui anar, no podré fer-vos saber com és l’espectacle que ha fet Port-Bo.

Per tant, començaré per el què si conec, Cubacant, l’essència de l’havanera.
A part de ser la segona vegada que hi vaig, -ja us avanço que no serà la ultima-, vaig tornar a gaudir d’una veu, d’una guitarra, i de tot un seguit de instruments de percussió. Oh i tant!!.
Ja hi tornem a ser, no tinc adjectius per definir dels emocions que varem sentir.
En el primer escrit de Cubacant, em va resultar més fàcil, doncs no havia utilitzat els adjectius, magnífic, fantàstic, meravellós, però clar, potser queda una mica malament, que els torni a utilitzar.....

Cubacant va sortir a la contra del Diari el Punt, a la edició de Comarques Girona el Dimarts 14 de Abril. El periodista Josep Bofill descriu Cubacant d’una manera formidable, i li agraeixo per el suport i la difusió que dona al gènere.

Jo, Cubacant, ja us el vaig definir al escrit del 23 de març, i em sap greu, tornar-hi, però a veure si aquest cop, ho milloro, si es que és possible.
Començo per dir que Cubacant, no és una cantada d’havaneres, és un concert d’havaneres, o un espectacle d’havaneres.
La posada en escena, està molt treballada i pensada.
La escenografia, màgica, i els intèrprets, per treure’ns el barret. (em sembla que no anem bé...caram, no puc evitar-ho...).
Aquest cop, he pogut afegit imatges de la posada en escena, la famosa maleta, el suport audiovisual. Cubacant, ens transporta a principis de segle XIX, quan la gent es reunia en un auditori per escoltar havaneres en veu de dona..... així que...com diu la cançó..."oh benvinguts, passeu, passeu...." al meu particular auditori que us intentaré explicaré amb paraules el què el cor va sentir....
En primer lloc, quan entrem al auditori, casino, o teatre, veurem, una sèrie de objectes, com una maleta, una cadira, una taula......i una projecció en el rerefons. Tal com comença, ens fan una breu presentació del que és Cubacant, i del que és l’havanera, de l’origen, doncs, com molt bé diu en Càstor, sempre es bo saber de on venen les coses, de seu origen, encara que en la havanera hi ha molts dubtes........
La primera persona que surt a l’escenari.......una dona.....ai, ai, ai......anem a escoltar havaneres, i surt una dona, ai, ai, ai....

Caram, per els primers homes de Calella que varen començar a cantar havaneres de manera pública, en Josep Xicoira, Carles Mir i Ernest Morató, els mítics fundadors del grup Port-Bo, no era ben vist que les dones interpretessin havaneres, i clar, ara ens trobem una, dalt de l’escenari.... a veure que fa.
Doncs bé, ens presenta, amb una veu dolça, el que serà l’espectacle, el que és l’havanera primerenca del segle XIX. I ens diu, que les havaneres de aquells temps estaven fetes per ser interpretades en veu de dona (ara ho començo a entendre tot, ja situo a la noia, ja entenc perquè està dalt de l’escenari), mireu, ja que estem, us la presento.....

Neus Martínez, la noia que canta.
Va encapçalar el projecte de interpretar havaneres del segle XIX i XX, pensades per veu de dona. Sí companys, les primeres havaneres, varen ser escrites i musicades, per que una dona en fes la interpretació.
Per mi va ser un descobriment, doncs dintre de les lectures que he fet del mon de l’havanera, no comprenia, o no havia escoltat mai una dona cantant havaneres.
Bé, la veritat és que un cop ho vaig fer, en un reportatge televisiu, i sigui per la persona, o per el tipus de veu, personalment, no em va agradar.

Però clar, ara em trobo, una noia jove, amb una veu dolça i alhora enèrgica...., i el meu pensament ha canviat, ja no puc dir que les havaneres en veu de dona no m’agraden, bé millor dit, les havaneres cantades per la Neus m’agraden i molt.
Tot ha estat possible després de veure Cubacant. Que tindrà aquest espectacle, que tothom que hi va surt amb un sentiment similar?.
Quan la Neus va decidir que volia fer aquest espectacle, va anar a cercar a la persona ideal, com ell s’ha definit, un estudiós de l’havanera. En Càstor Pérez, i mira, ja que hi som, us el presento també, però no parlaré gaire d’ell, que no li agraden el protagonisme, però com no el tinc al costat per què m’ho prohibeixi, solament desitjo que li agradi.

Càstor Pérez, el de la guitarra.....
Per les seves mans passa des de els arranjaments, al estudi, i el coneixement del què veiem, el què ha aportat tota la informació que ens dona Cubacant.
El què ha preparat la recepta.
Bé, no sé que dir-vos d’aquest home, si el coneixeu, sobren comentaris, i si no el coneixeu, no hi caben els comentaris, per tant, a veure si puc fer un entremig, entre els què els coneixeu, i els què el desconeixeu.
És un gran estudiós de l’havanera i un gran music. Ell ha estat el primer guitarrista que va acompanyar als mítics Josep Xicoira, Carles Mir i Ernest Morató, fundadors del Grup Port-Bo. És un guitarrista excel·lent, doncs és dels pocs que li agrada fer-se una havanera seva, hi fa els arranjaments necessaris perquè sigui la seva guitarra qui marqui el ritme dins de la cançó.
No tothom te la capacitat de fer-ho.

En Càstor ha estat moltes vegades a Cuba per cercar informació de l’havanera, i quan torna, sempre te el neguit de compartir-la, i aquest cop, s’ha superat, doncs ho ha volgut compartir fent un espectacle, Cubacant.
Aquest ha estat el primer cop que he parlat amb ell més de un minut. Varem comentar algun escrit que he fet jo sobre una cançó publicada, i d’altres temes, sempre, basant-nos amb el record d’aquells compositors de principis del XX.
Només puc tenir paraules d’agraïment, per algú que vol compartir un tresor. Aquest tresor, és l’havanera, i aquesta havanera ja sigui cubana, o catalana, la compartim i aprenem gràcies a gent com en Càstor.
Gràcies Mestres, i per molts anys!!.


Com diu al vídeo promocional, en Càstor, a ell, no li agradava massa el fet de incorporar la percussió dins de l’havanera, doncs el ritme sempre ha estat marcat per la guitarra, i en Càstor així ho vol, i així ha estat, l’Enric, li deixa marcar el ritme a la guitarra, però aquesta no va sola, l’acompanyen, depenen del moment, bongos, caixa, i tot un seguit de instruments de percussió dominats per les mans o els dits de l’Enric.
Sota la meva opinió, dins de l’havanera, Cubacant, ha trencat dos mites.
El primer, incorporar la veu d’una dona, a un cant que aquí el tenim com a cant de homes.
I el segon, afegir la percussió, que també hi te cabuda.
I ja que em trenca el segon mite dins de les havaneres, us el presento....

Enric Canada, el percussionista, el que parla amb els dits....
Aquest home té la virtut de transmetre amb els dits uns sons meravellosos. Un acompanyament digne dels millors sons cubans, i fins i tot en algun moment, em recordà a sons africans.
Per la presentació que en varen fer, és un percussionista que ha aprés del grans mestres cubans, i ha format part en més de cent enregistraments.
Ha col·laborat amb grans musics de la nostra terra com en Serrat, en Llach, entre molts d’altres.

Ei, Companys, inicialment m’atrevia a comentar Cubacant, però veig que per molt que ho intento no aconsegueixo transmetre allò que el cor em diu.
Per tant, i sentint-ho molt, haureu de anar al pròxim espectacle que faran, que si no m’equivoco, serà a Platja d’Aro (centre cívic) el pròxim 8 de maig a les 20:30h.
Per cert, al Casino Cultural de Begur, va quedar ple a besar, no se si varen fer servir el cartell de no hi ha entrades, però no m’estranyaria.



A la sortida, com ja us he dit, les cares de la gent portaven un gest estrany, un rostre captivat, no em sorprenien els comentaris afalagadors cap a Cubacant, doncs jo també els comparteixo, i els vaig tornar a reviure!!.
Gràcies Neus, Càstor i Enric, per fer-nos gaudir de la vostra musica i per compartir emocions.
Podeu obtenir més informació i millor a:
la web del grup:
www.cubancant.com
o al blog seu propi blog:
www.cubacant.blogspot.com.

En breu els afegiré al blog com a grup.

Quan varem sortir de Cubacant amb el cor encongit per aquell sentiment que ens embolcallava, varem anar a sopar.....on?, doncs a la Bella Lola, on sinó!!...amb grans amics, amb molt bona gent, com voleu que no m’agradi el que faig si estic rodejat de amics com en Pere Margall, Alfons, Encarnació, Miquel, Trini, Anna, Francesc, l’Adam, Ferran, Neus, -i com diu aquesta ultima- “la que m’ha de aguantar a casa, què és el més difícil” la Cris.
Total, teníem una taula de deu, i varem acabar onze o dotze.....
I sabeu que?, a la taverna i cantava un amic, si home, si, el home entranyable i el seu grup. El Grup La Taverna.

En Miquel, l’Adam i en Ferran, a part de compartir taula, amistat, bons moments, i un grapat de etc..... ens varen transmetre aquelles inquietuds que tenien per pujar a l’escenari el 4 de juliol a la 43ª Cantada de Calella de Palafrugell.
Per ells era nou, per nosaltres emocionant,
per nosaltres un moment, per ells una vida,
I per tots plegats, una il·lusió.
La cantada a la taverna va anar molt bé, va ser molt divertida, vaig cantar i cantar acompanyant al meu gran amic Pere Margall, no sé si en alguna ocasió fins i tot ens varem passar, caram, una mica més i ens fan cantar a nosaltres.
“de music, boig, i poeta, tots en tenim una miqueta”.

A la mitja part, va aparèixer la Neus i en Càstor, (si home, els de Cubacant).
La seva aparició, era una sorpresa per molts, però especialment per l'amic Pere, però la Bella Lola, té això, i és que com a molt, sabràs el grup que hi va a cantar, però les sorpreses, sempre estàn assegurades.
Varen fer varies cançons, una de elles, em va deixar molt i molt parat.
Vestida de Nit
, aquesta no està al seu repertori,
l’autora és la Glòria Cruz, i en Càstor hi posà la música, aquest cop, la Neus hi posà la veu.
Aquesta havanera m’agradava molt interpretada per el Duet (Fonsu Carreras i Càstor Pérez), i per el tipus de veus, el lloc, pensava que no seria possible que la Neus se la fes seva.
Però nois, em vaig quedar bocabadat un altre cop. Aquesta noia pot amb el que li posin davant. I tant que se la va fer seva....i nostra, clar!!.

També sortir l’Isabel Mitats, que agafà la guitarra d’en Ferran i ens va fer dues cançons.

Companys, us podeu imaginar per un moment la situació?, mes que res, perquè jo la vaig viure, i us la vull fer reviure a vosaltres. Un grup d’amics, escoltant, gaudint i compartint Havaneres, crec que fins i tot, si ens deixen, en mengem i bevem.
Què més puc demanar!!.

Bé companys:
el dia ja s’acaba.....
Si em cerqueu,
i no em trobeu,

ja em sabeu,
ens veiem, a la pròxima cantada!!

Per cert, això era dissabte, i el diumenge?.
Bé, sembla que ho voleu saber tot. Em vaig quedar amb un regust amarg, de no poder anar a la cantada dels Port-Bo al teatre de Palafrugell.
Tot no podia ser, no he d’abusar, i per aquesta raó, quan vaig arribar de Palamós, em vaig dirigir a Cornellà, per tal de escoltar-los, i tornar a gaudir de molt bona companyia com l'Anna, en Francesc i la Silvia, els incondicionals dels Port-Bo....


Va durar una horeta, però nois, quina horeta ens varen donar.
Els dos últims cops que he escoltat als Port-Bo, m’han transmès, quelcom que altres cops no em passava. Pot ser que els cop que hi he anat ha estat amb persones que els hi donen un suport incondicional, i aquesta incondicionalitat, potser s’enganxa.
Han estat molt i molt divertits, com la cançó dedicada a la “Coral Mercader”, o la salutació a la pobre dona que va marxar per anar a fer un cremat. “Adeu senyora, ara feia dies que no la veiem”.
Quina manera de riure.


Bé, vaig escoltar temes nous del seu últim treball, ACOBLATS, una col·laboració amb la Cobla Montgrins, un treball diferent, mai fet, Cobla en forma d’Havanera, o Havanera en forma de Cobla, per tant, el títol ja ho diu tot, Acoblats.
Us el recomano un cop més, però si el voleu comprar haureu de anar a les pròximes cantades.

Apa companys, que per ser un cap de setmana d’Abril, ja anem forts!!
Hi ha una dita que em va molt bé que diu:

“El pescador, quan es fa en mar, mai no sap si pescarà”.

Apa Companys.....Petons, Abraçades.....trieu, que estan d'oferta!!.

dimecres, 15 d’abril del 2009

0

De Palamós a Calella, 11 de Abril

Bé Companys, la segona cantada de primavera, i com bé ja diuen, la sang s’altera!!.
Tornem a parlar de cantades, i he tornat a fer sort.
Vaig assistir a dues, el mateix dia, per una banda, la presentació del grup Norai, i després, a la Taverna Bella Lola.....
Ja ho sé que m’estic mal acostumant, però no hi puc fer rés, és una dolça malaltia que m’embolcalla els sentiments i em porta a gaudir d’una manera, diguem que diferent!!, i que m'agradaria compartir amb molts de vosaltres.
El cas també està, que em trobo rodejat de bons amics a cada cantada, i això no pot fer que vagi malament.
Arrenquem amb un grup nou, el Grup Norai.


El formen cinc components, Lourdes Valls, Josep Ribas, Lluís Requena, Kevin William i en Joan Torras.
Tots ells formen part de la coral el Progrés de Palamós.
Crec que es bó que arrenquin nous grups d’havaneres, i d’aquesta manera, donem continuïtat al gènere.
Tots els inicis son durs, i normalment, no és fácil fer-se lloc entre els grans, i ser considerat, un grup dels de dalt, però si el temps i les veus ajuden, tot arribarà.....si més no, ja tenim un nou grup d'havaneres.
Tenen veus de coral, i jo estic acostumat a un altre tipus de veus, més fortes, amb més caràcter, i és per això que em vaig quedar una mica a mitges.....com diuen en un blog de una amiga, veus aiguardentoses.....suposo que referint-se a les veus dels vells pescadors...
Em faltava una mica de sentiment rera aquelles veus, però estic segur que ho aniran polint, i és per això que tinc ganes de tornar-los a trobar per l’Empordà.....


La escenografia va ser molt bona, estava tota relacionada amb la mar i amb Palamós. Donaven vida a un norai (pilar de ferro on s’afermen els caps de les embarcacions) amb una veu en off que anava presidint i encapçalant les cançons.
La sonorització va tornar a ser bona, ens trobàvem al mateix lloc que l'ultima vegada quan varem escoltar Cubacant a La Gorga de Palamós, però el grup era diferent, encara que la companyia......va ser genial, varem tornar a coincidir uns quants dels blog, i uns quants havaneros.....ja no sé, si diferenciar entre havaneros i seguidors de Les Havaneres, doncs a tots, uns més que els altres us considero, Companys de Les Havaneres...
Companys com la Neus , la Silvia, en Jordi (el nen), en Miquel, en Pere Molina, etc... quin goig i quin bon rotllo desprenen les nostres mirades....
En molts dels casos sento complicitat, no fa falta que ens diguem gaires paraules per expressar un sentiment d’amor cap a un gènere que compartim....
Un cop acabada la presentació del Grup Norai, un sopar ràpid, i cap a Calella, a la Taverna Bella Lola

........caram, en Paco i la Pepi no tenien lloc, era normal, li havia trucat amb molt poc temps.
Us recomano que si voleu anar, truqueu amb una setmaneta d’antelació, i com més a prop del estiu ens trobem amb més antelació haurem de anar trucant......
Per tant, varem anar just a la mitja nit, hi havia lluna plena (o així m’ho va semblar), i la claror de a la Cala del Port-Bo, era impressionant, llàstima que els núvols varem embolcallar aquella lluna que tenia més sentiment que altres nits, era diferent.

La actuació va ser dels ARJAU, quina casualitat, eh?...doncs no!!.
Ho sabia i per això hi varem anar. Aquest cop, la cantada era en plena Setmana Santa, i encara que no ho sembli, hi va haver respecte per el temps que estàvem, doncs les cançons picants i més taverneres, no hi varen aparèixer gaire. Ho vaig entendre, però les vaig trobar a faltar.
Aquest cop, els vaig trobar que els hi faltava una mica de "xispa", potser era l’època, o que m’havien molt ben acostumat a la última cantada, però penso que és la primera opició.
A la mitja part, hi va intervenir un home que desconec, (com és normal), va fer una cançó molt divertida, que tampoc sé el nom ni la lletra (això ja és més dificil).

Crec que és un home popular, si més no, un music, capaç de interpretar qualsevol cosa, doncs va encadenar en un moment, boleros, rumbes amb mexicanes, per acabar amb el Brindis de La Traviata molt i molt mogudeta.....
Que diu una cosa així....
[...]
Libiam nè lieti calici
Che la bellezza infiora,
E la fuggevol ora
S'inebri a voluttà.
Libiam nè dolci fremiti
Che suscita l'amore,
Poichè quell'occhio al core
Onnipotente va.
Libiamo, amor fra i calici
Più caldi baci avrà.
[...]

I si ho traduïm, perquè quedi a casa, seria quelcom així...
[...]
Bevem alegrement d’aquest got,
resplendent de bellesa,
i que l’hora efímera,
s’ompli i ens delegi....
Bevem amb el dolç estremint,
que l’amor desperta,
donat què en aquests bells ulls,
ens travessaran el cor.
Bevem doncs el vi,
ens avivarà els petons del amor.
[...]

A la segona part, els Arjau, els Jordi’s, és varen posar una mica les “piles”, i van tornar a captivar als molts espectadors que escalfàvem les cadires de la Taverna.....


En Jordi, s’aferrava la guitarra amb molt de sentiment, hi van haver imatges molt bones, però solament les vaig poder enregistrar amb els meus ulls. Ho sento companys, per més bona que sigui la màquina de fotografiar, hi ha coses que no pot transmetre, i una d’elles, és la passió que té en Jordi Rubau. Per sort, la vaig compartir un cop acabada la cantada, va ser fantàstic, varem, parlar i parlar, i quan la Taverna Bella Lola va tancar varem anar a unes carpes, i encara varem continuar parlant i parlant, i de quan en quan parlàvem de altres coses que no eren havaneres.... Caram, per mi va ser una sort.....la nit s’acabava amb la sortida del sol prop de les sis de matí, caram, aquest cop, si que l’hem allargat...... Hi havia moltes raons per les que no volia tornar a Palamós, i una d’elles, era per continuar parlant del gènere que tant i tant m’agrada, Les Havaneres.

Amics i amigues, Companys Tots!! fins aviat!!, que ho serà!!.

dilluns, 23 de març del 2009

5

Cubacant, Palamós 22 de març

Com ho puc fer aquest cop, perquè quan us ho expliqui, no us porti de nou a pensar...... ¡Quina llàstima que no hi vaig ser!.
Bé companys, us he de dir, que no te solució, estic segur que pensareu que va ser una llàstima que no hi poguéreu anar, el próxim heu de venir!!.

Estem parlant de un projecte, de cap i peus, encapçalat per una noia molt simpàtica, la Neus.
M’ha quedat clar que ho viu, que li agrada, i que transmet allò que vol que sentim, l’havanera en la seva essència, l’havanera cantada per una dona i acompanyada de dos grans musics, l’Enric Canada, i en Càstor Pérez.
M’he adonat que no els agrada que els “ensabonin” -com diu la Neus-, però, veient-los, em costa molt reprimir les paraules de lloança per la tasca que fan.
Permeteu-me, solament, ho diré un cop, -o potser dos- ¡Son espectaculars!.
Bé i ara per feina.

El lloc, és molt correcte, l’auditori de La Gorga a Palamós.
No hi havia estat mai, però te una sonorització molt bona i molt còmode. Quant a comoditat us he de dir que ha estat de les millors, doncs he estat rodejat de els nous amics del Blog.
Si companys, aquest cop ens hem trobat, L’Anna, Francesc, Miquel, Trini, Alfons, Encarnació, Cris i jo, i encara hi faltava uns quants del blog.
Us podeu imaginar el fet de posar-li cara a la resta de gent que hi escriu en aquest blog...?
Bé espero poder aconseguir-ho.
També varem contar amb la presencia de grans personatges del món de l’havanera que varen anar a veure l’espectacle, i els hi vull agrair el gest que varen tenir amb mi, Gràcies Companys!!.

Us confessaré un secret, i és que em costa molt redactar el que vaig veure ahir.
Lo fàcil, i el més correcte es dir-vos, que heu de anar a veure-ho.
El que jo vaig veure, el que vaig sentir, no us ho podré explicar, doncs no existeixen paraules que defineixen el sentiment que vaig notar, el que em van transmetre, no sé companys, és totalment diferent al que jo havia vist fins ara dins el món de Les Havaneres.
Jo diria que han fet, de una cantada de havaneres, un Concert d’havaneres, o un Espectacle d’havaneres.
Ens passegen al llarg de dues hores per havaneres i boleros del segle XIX, i del XX, amb cançons tan boniques com Vivir en la Habana, El adiós del soldado, yo soy guajira, lágrimas negras, etc.....

En aquest grup, tenim, per una banda, joventut i força. Per altra banda tenim la experiència de dos grans mestres de la música –L’Enric i en Càstor-, i un d’ells per partida doble, savi de la música i del gènere, i amb ganes de donar a coneixer el que sap. I és d'agrair.

El concert que fan, és diferent, intentaré explicar-ho amb paraules, però per si un cas, ho acompanyaré de imatges, doncs hi va haver moments, que s’han de veure, i no es poden explicar, doncs, no trobo la paraula adient per alguns moments de la actuació.
La Escenografia de l’acte era molt senzilla, i alhora molt valuosa, i quasi tot girava al voltant de una maleta, un llibre i una transició de imatges.
La posada en escena, va ser molt bona, i alhora original.
La Neus treia de la maleta objectes que recordaven a les havaneres que entonava, un mocador, un vano, una gorra, una rosa,.....
I del llibre, la història de l’havanera que entonava.

Tot era senzill i alhora ilustrat i pedagògic, fins i tot amb algun moment màgic, doncs cada una de les cançons anava precedida de la seva història, del seu origen, i acompanyada de un objecte.
Molts cops he volgut posar una mica de història de Les Havaneres al blog, gràcies als llibres que he anat llegint, però ara ja sé el que hem de fer, és molt i molt senzill, anar a veure CUBACANT.

Per cert, en son tres, permeteu-me que us els presenti....

Neus.
Una dona, i quina dona!!,
Una veu, i quina veu!!.
Una amiga, i quina amiga!!.
Com va dir la Neus ahir des de dalt de l’escenari, jo ho dic avui i sempre des de baix, hi ha alguna cosa que ens uneix, i que fà que notem “un no sé què” cada cop que ens parlem, o millor dit, cada cop que ens escrivim.
Te una veu dolça i tendra però amb força i amb un sentiment que embolcalla les cançons que interpreta.
Ho intentaré resumir escrient un troset de l'havanera "Vivir en la Habana".

“En la Habana, me regalaron,
un tarrito de rica miel,
y al probarlo se despertó,
en mi pechito un vivo querer”.

Ahir, ens vares regalar la teva veu!!.

Em permets que em copiï....Gràcies per ser com ets!!.

En Càstor Pérez.
No ho vull tornar a dir, si llegiu el blog, ja sabeu la meva opinió, és un dels únics estudiosos de l’havanera.
Ara ja sé el que no li agrada que li diguin, però un cop més, ho ha tornat a demostrar....
Càstor, que vols que faci, no em puc estar...toques la guitarra com el Deus!!
Aquest home acarona la guitarra, -la seva nineta-, i d’ella en surten notes que van i venen, que venen i van. No sé si ell ho vol així, però aconsegueix fer-me sentir emoció, sentiment, i amor, per allò que fà, i que jo comparteixo amb vosaltres, Les Havaneres.
M’agrada la cançó de “Nena” que interpretes amb la Neus.
A part, en Càstor, per als que no ho sàpiguen, va rebre la influencia dels tres fundadors del grup Port-Bo, Ernest Morató, Josep Xicoira i Carles Mir, per tant, ell ha viscut l’havanera tal com era a casa nostra, el cant de taverna, i ha estudiat tal i com era a l’Havana, una havanera més lírica, interpretada en quasi tots els casos per una dona.

Enric Canada.
És al que menys conec, però la percussió que vaig sentir ahir acompanyant unes havaneres, no m’imaginava que fos possible aconseguir-ho. L’acompanyament musical que feia sobre la marcada guitarra d’en Càstor era de mestre. Per tant, i sense saber d’ell, només us puc dir, que arrodonia una actuació pròpia de un Teatre, potser el Liceu, perquè no, i amb el gènere que a tots en recull aquí, Les Havaneres.



Aquest espectacle, ens transporta durant dues hores per el món de l’havanera, des de el seu inici, per allà al segle XIX. Fins al passat segle XX.
Gràcies, per moltes raons, per fer el que feu, per transmetre, per unir, per ensenyar, per demostrar que el jovent també creu en la cultura i en els nostres cants com l’havanera.
I ara si em permeteu, afegiré un apartat nou als escrits, -El meu racó- on hi guardaré paraules, moments, i com no, els compartiré amb vosaltres, per fer-los vostres, nostres, de Les Havaneres, per acabar sent, els nostres moments, encara que solament hi hagi, el meu sentiment..... El meu racó......

EL MEU RACÓ

-Una cançó:
El adiós del soldado.
Em vares emocionar punyetera!!, se m’entelaven els ulls, per un moment parpellejava més ràpid del compte, caram, recordo, la gorra, tot seguit, el mocador negre, no ho oblidaré, no t’oblidaré, i t’ho agrairé molt de temps!!.
Gràcies!!.

- Una il·lusió:
Veure en Jordi Rubau dels ARJAU.

- Un moment:
La dedicatòria que ens va fer la Neus als amics del blog. No m’esperava que ens menciones/emociones des de dalt de l’escenari.

- Un desig:
Repetir-ho per molts anys!!.

- Un agraïment:
A Cubacant, per posar-me el pel de punta en varies ocasions i per què ho continuïn fent, per facilitar la feina de explicar el què, el com i el quan de les havaneres. Per compartir l'amor que hi ha per les Havanares, per molts Anys!!.

Espero que us agradi aquesta nova secció, la vull compartir amb vosaltres, amb tots aquells que estimeu l’havanera, però, com ja he dit, és el meu racó.

Companys!!, de veritat, si voleu saber, si voleu història e històries, Cubacant us espera. www.cubacant.com
La seva propera actuació serà a Begur, el 18 de Abril a les 19:00h, al Casino Cultural, presentaran el seu treball, L’essència de l’havanera, si jo no puc anar, us prego que els recolzeu força, s’ho mereixen!!, i com diriem per una obra, Molta Merda!!.

Salut, Petons i Abraçades, i trieu el que millor us vagi en aquest moment!!.

dilluns, 16 de març del 2009

16

Havaneres de Sant Boi a Calella, 14 de Març.

Hi ha una Corranda Palamosina del Mestre Ortega Monasterio, que diu una cosa així com:
“De Palamós a Calella,
han fet una carretera,
per on hi va cada dia,
la Mercé, de L’Armentera,
ai, Merceditas de mi alma,
quan més te veig,
més m’agrades,
m’estim més mirar-te d’un
que cinquanta de casada”.

Doncs bé, jo vaig fer un “de Sant Boi a Calella”.
L’activitat de les cantades arrenca, i jo intento no quedar-me enrere, encara que he abusat un xic.
Companys, no puc començar d’una altra manera, ha de ser enviant agraïments, i tornem a l’ordre d’aparició.....
A dues noies assegudes al meu costat en el pati de butaques del Ateneu. (Luzquebrilla, i Silvia).
Als que estaven dalt de l’escenari d'aquell auditori. (Carles, Fonso, Mineu)
A la meva ombra, la millor companyia, i la que ha fet gran part de les fotografies d’aquesta cantada (Cris).
Als que estaven asseguts en aquelles tres cadires de La Bella Lola. (Miquel, Ferran, Adam).
A la noia de estava asseguda just darrera meu, a La Bella Lola. (Neus)
Als “patrons” de La Bella Lola (Paco i Pepi).
A tots i cadascun, Gràcies, per aportar allò que m’aporteu!!.

Anem a pams i per ordre d’aparició en aquest 14 de març.
Inicialment, no tenia intenció de anar a la Cantada dels Port-Bo, però, ens varen donar unes circumstancies, que em varen permetre fer-ho. I no ho vaig dubtar gaire.
Em vaig presentar a Sant Boi, a quarts de vuit, sabia que algú es portaria una gran sorpresa al veure’m, al igual que jo, i em venia molt de gust escoltar en Carles, Fonso i Mineu.

La cantada va ser al Ateneu Familiar de Sant Boi, amb unes instal·lacions una mica antigues, podria dir rústiques, però bé, la realitat, és que els pas dels anys, se li notaven a les butaques, i les cortines de l’Ateneu.
Bé, la sonorització, aquest cop la portava el grup, i està força bé.
La cantada la vaig gaudir força, i em venia molt gust fer-la petar amb la Sílvia, i la Luzquebrilla, però no era ni el lloc ni el moment, els Port-Bo estaven dalt de l’escenari, interpretant temes nous, i temes vells que jo mai els hi havia escoltat, i què us he de dir, que em van agradar molt.
Un dels temes que van estrenar, va ser “Pensaments”, del nou treball que han enregistrat amb la Cobla Orquestra Montgrins i que porta per nom Acoblats. Si no ho impideix ningú, sortirà a mitjans d’Abril al mercat.

Les seves veus, en fan una de molt gran, i única, sobre tot, quan els dona per fer una a “Palu secu”, o com va dir en Carles, “A pit i collons”, bé aquesta expressió, no la va dir en Carles, o millor dit, sí la va dir, però no la volia dir, o què se jo....deixem-t’ho així.
Bé, fos com fos, era la manera de com els Avis anomenaven la seva forma de cantar, sense instruments, amb les seves veus, un gotet de vi, i una mossa alegrant les mirades d’aquells vells mariners, un tant agosarats, i què fa ben poc, m'ha semblat veure'ls per aquí.

A la mitja part, no hi va haver cremat, -per tant no toca fotografia del cremat de Sant Boi, el lloc no hi era permés de fer foc-, per contra hi va haver galetes i moscatell, l’alcohol que no falti!!, amb el bon dia que va fer, no se que havíem d’escalfar.
Vull agrair en Carles i a la resta del grup, el fet que ens dediquessin una cançó, just abans de marxar jo.
Mal que em pesi, no vaig poder quedar-me fins al final de la Cantada, però no volia fer tard, havia de marxar a Calella a sopar a La Bella Lola, i encara em quedaven uns quants kilòmetres i la gran sorpresa de conèixer, a un nou amic, en Miquel.

Doncs, bé, vaig arribar a Calella cap a les deu de la nit, pel camí, havia trucat en Paco, per dir-li que arribaria més tard, no arribava a tot arreu, i em començava a posar nerviós.
Estava súper content de haver conegut als amics del Blog, i encara em quedaven uns quants a la taverna La Bella Lola.
Quan vaig entrar per la porta, un home gran, tant en cos, com en persona, es va aixecar de la seva cadira, i va venir a rebre’m, quina il·lusió, era en Miquel. ¡Company, quina alegria!.
Vaig veure una taula buida, just al costat de la seva, no m’ho podia creure, era per nosaltres?, en Miquel, em va fer un gest amb la mà tot inclinant el seu cap, i dient, “passa, passa, que aquesta taula, es per vosaltres”.
I així va ser, estaven al costat d’ells, compartint, que bé, quina nit que ens esperava.
No vaig gosar a molestar m’entra sopaven, però tinc pendent tornar-nos a veure, per fer-la petar, ens hem de explicar moltes coses, i m’agrada aprendre.

Un cop van acabar de sopar, els va tocar agafar els instruments, i començar a entonar havaneres i cançons de taverna.
Estava convençut de que el que anava a escoltar m’agradaria, i no sé si us ho sabre transmetre, em deixeu que ho intenti?.
Bé, dins el grup, sota el meu paré, hi ha una persona clau, que es l’Adam, el noi de l’acordió. Al voltant d’ell gira, per una banda, la veu i experiència d’en Miquel, i per l’altra la guitarra i veu d’en Ferran.

Anem a pams, en Miquel, te una veu dolça, alegre, un goig per les oïdes, pot cantar sol, no es fà gens pesat, però, no sempre canta sol, doncs en Ferran, i de quan en quan, l’Adam, hi posen la seva, i llavors es converteixen, en allò que jo havia escoltat en el seu penúltim treball, una nova meravella per al meu petit mon de Les Havaneres. I també, tenen al forn, un nou treball, que espero vegi la llum en breu, sort comapnys!!.
Per tant, ja tinc una nova incorporació al Blog, el Grup La Taverna, ara em toca, actualitzar la secció de grups, i alguna coseta més.

Bé a la mitja part de la cantada, va aparèixer una nova amiga, en aquest cas, mig del Blog, mig del Facebook, la Neus, veu del grup CUBACANT. M'estalviarè algun comentari, però de riallera i de simpàtica, n’és un grapat. Ho diré clarament, ens va deleitar amb la seva veu.
Un altre noi, anònim per mi, es va posar a tocar el piano, mentre ella entonava dues belles cançons. El problema és que aquell piano sonava molt alt, i la veu de la Neus, no volia lluitar contra aquell tros de fusta, però ja vaig sentir el que volia, una veu femenina dins el mon de l’havanera.
Va fer una havanera i un bolero, i us he de dir, que ja tinc dia i hora per tornar a veure aquesta mossa i al seu grup CUBACANT, amb en Càstor a la guitarra i l’Enric Canada a la percussió, aquest diumenge 22 a Palamós, a les 19:00h. al Teatre Auditori La Gorga, us hi apunteu?.

A la mitja part també va fer de les seves en Víctor, ex-component de El Taper, amb aquella veu tant peculiar, va entonar una sardana amb un component dels Llops de Mar, crec que era en Pep, no recordo el seu nom, però he intentat esbrinar a través d’Internet, i penso que és ell.
Us podeu imaginar la meva situació?, què més puc demanar, amb companyia de la meva dona, uns grans amics, -en Miquel i el seu grup-, una nova amiga, -la Neus-, i uns cantaires espontanis -en Víctor i en Pep-., i jo engrunant les cançons lo millor que podia o sabia. Recordo un comentari de la dona d'en Miquel, girant-se cap a mi, dient, caram noi, te les saps totes, eh?, i jo vaig pensar....quasi, quasi, però no, encara em falta molt....

L’Adam, es va lluir, la feina que jo tenia per seguir-li les mans, tot tocant un acordió més gran que ell. Em sembla lògic que hagi de estar assentat. Mai havia vist un acordió tant gran, de veritat.
També en Ferran amb la guitarra, però un moment molt emocionant, per mi, va ser quan anaven a entonar, “Vestida de Nit”, i m’agafa l'Adam, i es posà a tocar la guitarra com els deus. Mare meva, solament em faltava això.
Caram quina competència ha sortit entre acordionistes, en Pere del Grup Bergantí, En Norbert de Peix Fregit, i ara l’Adam del Grup La Taverna, que bonic és això nois, com m’agrada estar rodejat d’aquest bons acordionistes, i quin millor!!.
Tots ells tenen virtuts, formes i maneres que els diferencien de l’altre. També tindran defectes, com tots en tenim, però com ja vaig dir que els defectes se m’obliden ràpid, -i en aquest cas, tampoc els he trobat- i solament em quedo amb la part positiva de les coses, la unió de tres acordionistes que m’han alegrat l’estada allà on ens hem trobat, per cert, de part de les meves orelles, Gràcies!!.

Com bé diu, el meu amic Pere, “La Bella Lola traspua allò que sols pot traspuar La Bella Lola”.
I com diu la Sílvia, “la música, és un dels arts més directes, entra per l’oïda, i va directe al cor.” Per tant, aquest cap de setmana he pogut comprovar les dos dites. Gràcies companys.

Per acabar bé el cap de setmana, el diumenge varem anar a dinar a un altra taverna, La Pepa Caneja de Palamós, -un altre santuari de l’havanera- i que a mí també em traspua un “no sé què” al cos, que m’agrada, a part d’aquella gambeta de Palamós, que tant enyoro quan no la tinc.
Tot sortint, just on estan les barraques dels pescadors, sento una tonada coneguda, alguna cosa com,
“[..]
perquè si em vols trobar,
Busca’m a l’Empordà.....
[...]”
No m’ho podia creure, seguint aquella tonada, arribo a una de les barraques on hi vaig trobar un “vell” pescador, em vaig fer la pel·lícula.....”un llop de mar”, aquell home estava cosint les xarxes trencades per el rocam del fons del mar, estava escoltant havaneres, era idíl·lic, i li vaig demanar si el podia retratar, i va accedir molt amablement.

Companys, gràcies a tots i totes, si em deixeu, i el temps permet, ho repetirem.

Salut, Petons i Abraçades, que cadascú triï el que li vagi millor!!.

Les Havaneres

Recordo una estrofa del Mestre J.L. Ortega Monasterio, per veure si algú li fa cas......
“..... Escolteu la seva veu, oh canons de tot el món, i la gent de tot arreu, no més guerres ni més morts, no més bombes ni més focs, sóc el canó de Palamós. Si els canons de tot el món, fossin com el vell canó, que tranquil està adormit, blancs i negres dintre el pit, portarien una flor, la Rosa de Jericó.” Gràcies per avançat.............


Inici Bloc