dimarts, 16 d’agost del 2011

7

30 Mostra de l'havanera catalana de Palamós

Ben trobats Havanerus.
Sovint trobo una certa relaxació en els grups, i la que he vist darrerament, ha estat un xic llarga. Permeteu-me aquesta reflexió pública sincera, després de molts dies he pogut escoltar una cantada en la qual tots els grups ho van donar tot i ha estat a la cantada que més m’agrada de tot l’any, La mostra de l’havanera catalana de Palamós, que enguany arriba a la seva trentena edició.

La cantada un cop més va estar sonoritzada per Sonostudi, i un cop més ho va fer de forma excel·lent. M’agrada l’esforç que ha fet per tal d’oferir-nos una bona qualitat, i m’agrada el fet que hagin sonoritzat de la manera en que ho varen fer. Molts van ser bons comentaris que em van arribar cap responsables i tècnics de la cantada, des d’aquí i espero que els arribi, Felicitats companys!

L’escenografia era molt senzilla, no hi havia cap element que no pertanyés a l’Arbreda, només un bonic joc de llums acompanyava les diferents cançons que ens regalaven els grups, el fet de donar tot el protagonisme als grups el trobo molt encertat, ja sigui per pressupost o bé per disseny, aquest any tot ha estat molt ben fet.

Quan a la presentació de l’esdeveniment, un cop més, el mestre de cerimònies més conegut i important de l’havanera, en Xicu Sánchez Carcassés que tot i no estar al cent per cent, va fer l’esforç de presentar la cantada de forma magistral. Tenia un rival dur, es jugava la final de la Supercopa, i com ell va dir, nosaltres estàvem a la Súper-cantada, i així va ser, varem guanyar i per golejada!

Com a detall del que representa la cantada de l’Arbreda us diré que es va escoltar la celebració del primer gol blaugrana, però va ser l’únic doncs la resta de gols no els varem escoltar. La concentració en la cantada es tal, que fa que tot el que no sigui cantada quedi en un segon terme.

Els grups participants per ordre de aparició han estat:
- Morralla.
- Arjau.
- Peix Fregit.
- Bergantí.
- Port-Bo.

El grup Morralla vaig tenir la sort d’escoltar-lo a la cantada d’havaneres solidaria que varem celebrar a Ripollet i ja em van deixar un bon gust de boca.

Ahir, un cop més, el grup em va sorprendre, quan a la serietat en la seva posada en escena, la rigorositat en les seves interpretacions, i com no, en la qualitat que ens varen regalar a tots els assistents.

Una tria molt encertada que va fer que la cantada anés per on tenia que anar aportant com he dit el toc de qualitat que no he trobat enlloc.

Les peces que ens varen regalar varen ser:
«Plora guitarra» del mestre Josep Lluis Ortega Monasterio.
«Una altre Menorca» escrita per en Tòfol Mus i musicada per en Deseado Mercadal.
«La barca xica» escrita per en Rafael Llop i musicada per el mestre i segon tenor del grup Morralla, Josep Maria Roglan.
«Illes Formigues» escrita per en Carles Teixidor i musicada de nou per en Josep Maria Roglan.
«Cançó Marinera» escrita per un altre mestre, altre tenor, però en aquest cas del grup Bergantí, en Pere Fort i musicada en Juan Benítez.


Ja veieu la tria, cent per cent de magistral doncs hi intervenen els mestres Ortega Monasterio, Josep Maria Roglan i Pere Fort. La fantàstica interpretació amb el silenci del públic van posar la melangia que requeria la cantada.
El nivell per començar era molt alt i això que el grup que va inaugurar la cantada era dels modestos, dels que son poc coneguts tot i portar un grapat d’any voltant i cantant per les nostres contrades.


Companys del grup Morralla, crec que us vaig felicitar un per un a tots, donant-vos les gràcies per haver-ho fet tant i tant bé, pel vostre esforç, per fer les peces com calen, per creure en allò que canteu, seguiu així, que dona goig i joia escoltar grups que ho posen tot.

Quant al segon grup de la vetllada, us he de dir que representava una forta aposta per part del director artístic de la cantada, però alhora, i sota la meva modèstia opinió, una aposta segura, un premi a una parella jove que ha lluitat molt per poder cantar a la Mostra de l’havanera Catalana de Palamós, i no vull dir lluitar quant a la insistència de voler participar, sinó per fer les coses com s’han de fer, per cantar havaneres amb el cor, per deixar-se la pell en molts escenaris i per ensenyar com es canten les havaneres amb sentiment.


Companys, us estic parlant del duet Arjau, amb en Jordi Grau i Jordi Rubau com a “únics” components. Deixeu-me que utilitzi la paraula únics en les dues vessants. El dia abans ens varem escapar una estoneta a "la taverna la bella Lola" per xerrar una estona amb ells, veure com es trobaven i donar-lis les millors desitjos per la cantada.
Per la proximitat sabem el que significa, per coneixement, el que son capaços de regalar-nos, i crec que cap de les dues va fallar.


Quan van pujar, en Francesc Sánchez Carcassés encara parlava d’ells. Van entrar amb el cap cot, sense fer soroll, els doncs taburets els esperaven dalt de l’escenari, els dos micròfons apunt, i no va fallar el comentari de les veines de cadira, “només en son dos”.

La tria que varen fer va ser:
«Records» de la poetessa palafrugellenca Narcisa Oliver i de l’inconparable music d’havaneres i mestre, Josep Bastons.
«Tamariu» de nou una peça en que la Narcisa Oliver hi va possar la lletra i de nou en Josep Bastons hi va possar la musica.
«Vestida de nit» amb lletra de la Glòria Cruz i musica del nostre estimat i savi de l’havanera Càstor Pérez.
«Sardana Eterna» amb lletra d’en Blanquer i musica d’en Viader.
«Mariner de terra endins» de nou amb la parella de Palafrugell, a la lletra la Narcisa Oliver i a la musica el mestre Josep Bastons.


La actuació del grup Arjau va estar plena de moments per recordar, entre altre i crec que cal recordar-los va ser el moment emotiu de la cantada en que es van recordar dels que ja no estan entre nosaltres com en Càstor Pérez, Ramon Codina, Andreu Navarro i el darrer Pepe Giró.

Em van humitejar els ulls en diverses ocasions, les primeres varen ser en veure l’acceptació de la gent vers aquest duet, també quant vaig veure l’emoció que em van transmetre, i dues més que ara mateix us en detallo. Just abans de la interpretació de Vestida de Nit, varen tenir unes paraules, com en moltes ocasions vers les persones que ens han precedit i han marxat de la nostra vora d’aquest mon del cant de taverna.


Al llarg de la intepretació de la peça, les mirades d’en Jordi Grau vers les mans sobre la guitarra d’en Jordi Rubau, em van donar i aportar allò que feia dies que no rebia dels grups, amor i sentiment vers allò que ens estan cantant. Una més va ser quan al final de la interpretació de la sardana eterna la gent va picar molt fort de mans, va ser una interpretació magistral en la que dues veus semblaven fer-ne quatre, una sardana molt difícil de cantar i que van tirar endavant com uns “fenomenus”.

Quan varen acabar la cantada recordo que la gent no va parar de picar de mans, va ser l’ovació més llarga de la nit. No seré jo qui ho digui, sinó que a jutjar per l’ovació, va ser la mes llarga de la nit i crec que la més merescuda i alhora va ser el millor premi que els hi podien fer després del que ells ens varen fer amb el magnific regal que ens varen aportar aquelles dues veus i aquella guitarra.


“Jordi’s” gràcies per tornar-me a fer viure les havaneres i les cançons de taverna, per molts anys i tant de bó la gent que estima l’havanera i la cançó de taverna tingui la sort d’escoltar-vos per acabar-se d’enamorar del gènere.

El tercer grup en pujar al senzill però alhora preciós escenari de l’arbreda varen ser els Peix Fregit. Amb un Jordi Tormo encara lesionat però que va preferir cantar de peu que no amb una cadira com ho havia fet en altre ocasió. Segurament la cantada, el públic i el paratge s’ho valia.


La tria que varen fer per la cantada va ser:
«Mar, deixa’m un cant» amb lletra d’en Josep Maria Clara “Bepes” i el “princep de la tenora” Ricard Viladesau.
«La balada d’en Lucas» del mestre Jose Luis Ortega Monasterio.
«Rosor» amb lletra de M. Poal i música de J. Ribas.
«Rosa dels vents» amb lletra i música d’en Ricard Viladesau.
«Maria de les trenes» amb lletra de R. Ribera i música de J. Saderra.


Penso que no va ser una de les millors nits del trio Palafrugellenc, porten uns quants anys al mes alt nivell, però aquesta temporada no està sent de les més fructuoses, sota la meva opinió i a les cantades en que he pogut gaudir de les seves interpretacions. Amb totes les millors intencions els desitjo tornin a estar al gran nivell al que ens tenien acostumats, doncs nosaltres en serem els beneficiats i alhora espero que tornin a posar-se allà on els pertoca, on sempre han estat, però per això cal implicació, serietat, metodologia i constància.


Arribem a la mitja part i tot just es va aprofitar per que els grups poguessin vendre uns quants compactes dels darrers enregistraments que han fet i la resta pogués començar a compartir aquelles “converses de taverna” en que qui mes qui menys jutjava les primeres actuacions de la vetllada.

De moment tots coincidíem, mestres i alumnes, aficionats i professionals, havanerus tots!.


Quant varem tornar a lloc, el quart grup de la cantada era a punt de començar, el mestre de cerimònies, Francesc Sànchez Carcassés ja estava fent les presentacions, val a dir que la cantada de la Mostra de l’havanera catalana celebra els seus 30 anys, i el grup Bergantí en fa 29, per tant, van molt agafats de la mà.


Ja pugen per l’escala en Miquel Llorens, Pere Margall, Pere Fort i per últim, en Joan Ripoll membres del grup Bergantí de Malgrat de mar.

La tria que varen fer per la cantada va ser:
«Vull tornar-te a veure» amb lletra del poeta menorquí Tòfol Mus i de música de l’estimat mestre palafrugellenc Josep Bastons.
«Encisadora» amb lletra i música de Jose Luis Ortega Monasterio.
«El capità» amb lletra del mestre Carles Casanovas i música d’un altre mestre, l’Antoni Mas.
«Somni» amb lletra de M. Pont i música de M. Saderra.
«El canó de Palamós» amb lletra i música de Jose Luis Ortega Monasterio.

La paraula que avui em defineix l’actuació del quartet de Malgrat de Mar és fantàstica, doncs varen arribar molt bé a un públic que ja els coneix força doncs fa un grapat d’anys que participen en aquesta cantada.

La gent picava ben fort de mans cada cop que acabaven les peces, les interpretacions eren magnifiques, i el nivell assolit fins al moment és el mes alt que jo he pogut escoltar aquest any.



De nou us vull destacar per quan teniu ocasió els “solos” d’en Pere Margall en la interpretació de la bonica marxa marinera “Encisadora”. La veu de baix plena i alhora molt ben afinada feia que tots els assistents quedéssim –un cop més, i no serà l’última- bocadabats en sentir aquella preciosa veu.

La tercera peça va anar dedicada a un bon capità que malauradament ens va deixar fa ben poc, en Miquel Ferrés. El respecte per la peça, com la peça en qüestió varen tornar a donar un toc emotiu a la vetllada.


Per acabar la actuació, i com ens acostumen a fer, “El canó de palamós” on tota la gent picava de mans quan la tornada deia allò de:
“El canó de Palamós
ben mirat que n'és d'hermós,
ja fa temps que està callat,
ja fa temps que mira el mar,
amb el ventre rovellat,
quatre rodes i un forat.

De la boca del canó,
només surten els records,
de les guerres d'aquells temps,
quant la gent de l'Empordà,
de La Selva i el Vallès,
es mataven per no res.
[...]”

Amb aquesta peça també varen aconseguir que el públic els regales una més que merescuda ovació per la actuació que ens havien regalat.


Arribem ja al darrer grup del vespre, el “tercet” palafrugellenc Port-Bo amb en Mineu Ferrer, Fonsu Carreras i el palamosí Carles Casanovas.

No podíem acabar d’una altre manera que amb una fantàstica actuació del grup Port-Bo que va donar el seu màxim nivell tal i com requeria la cantada.

La tria del tercet calellenc va ser:
«Al pirata Joan Torrellas» amb lletra i música d’en Carles Casanovas.
«El pescador de canya» amb lletra d’en Carles Casanovas i música d’en Josep Bastons.
«A prop del mar» amb lletra i música de l’Antoni Mas.
«La puntaire del Rialt» amb lletra de Padrós i música de E. Carbó.
«A mar oberta» amb lletra d’en Carles Casanovas i música de l’Antoni Mas.


Els Port-Bo com a darrer grup de la cantada havia pogut gaudir de l’espectacle i sabien que no es podien quedar enrere. La trobada necessitava escoltar-los al més alt nivell. No, no calia demanar sort, només havíem de demanar que ho fessin com ells saben i darrerament ens tenen acostumats, i així va ser. Quasi tots els grups varen interpretar peces musicades per en Josep Bastons i els Port-Bo no podien ser menys.

Com a sorpressa pels assitents, des de l’organització es va fer un gest per tant de simbolitzar la participació del public amb la cantada d’havaneres i a la darrera peça del grup Port-Bo varen fer pujar la “Escalem Coral” per cantar la preciós himne escrit per en Carles Casanovas “A mar oberta”.


Un cop més, varen revolucionar el pati de cadires i varen tornar a extreure’n un llarg aplaudiment acompanyats per paraules de suport.


Per acabar, en Xicu Sànchez -treien forces de quasi on no quedaven- va fer pujar a tots els grups dalt de l’escenari per cantar la darrera que no podia ser altre que la que va composar el mestre Jose Luis Ortega Monasterio, “El meu avi”.


Companys, enguany la Mostra de l’havanera catalana ha arribat a la seva trentena edició, i si calia celebrar-ho i oferir una bona cantada, es va aconseguir amb escreix. El temps va posar a prova la paciència dels assistents, doncs minuts abans de començar encara ruixava pels carrers de Palamós.

Segurament, el temps tampoc es volia perdre la cantada i va donar un breu descans a l’aigua, per donar pas a una lluna que quasi feia el ple.

El silenci ens acompanyava, la lluna hi posava la llum, els grups les bones cançons de taverna, i nosaltres, els havanerus que omplíem de gom a gom l’Arbreda, picàvem ben fort de mans intentant aquest gest donar suport i agraïment als que dalt de l’escenari ho feien tan i tan bé i ens donaven el cent per cent de les seves possibilitats.



Feia molts dies que no escoltava una cantada d’aquelles que et deixa satisfet, d’aquelles que quan surts, encara et fan pessigolles a l’estomac les moltes emocions que et fan viure. Feia dies que no tenia ganes d’escriure com he tingut després de la cantada de l’Arbreda.



En ocasions puntuals vaig poder gaudir a les darreres cantades que vaig tenir la sort d’anar com la de la VIII cantada d’havaneres de la Costa Daurada que es celebra a Calafell i de la que em va sorprendre moltes coses quan a organització, trobada massificada de gent i quant a grups podria dir que només els Pescadors de l’Escala i l’Empordanet em van agradar com ho varen fer en un resum general.


Malgrat un cop més i fent referència al primer grup, alguna presentació una mica llarga, uns papers que volaven per l’escenari i algun altre detall, però quan a les interpretacions, aquest cop em van agradar molt, un encert tant en la tria com en la forma en que varen ser afrontades.


Quant a L’Empordanet el problema va estar en la sonorització de la veu d’en Pere Molina que durant moltes peces sonava de manera molt força i es feia de mal escoltar.

La trobada d’havaneres de la Costa Daurada ha entrat dins el meu calendari de cantades per la porta gran. No us podeu arribar a imaginar tot el que es munta per aquesta cantada.

Permeteu-me que guardi molts dels secrets que allà s’hi troben doncs penso que els heu de descobrir si en teniu ocasió.
Els que un cop més he de fer es felicitar als organitzadors, casualment torna a estar pel mig el mestre de cerimònies Francesc Sánchez Carcassés, que donada la confiança breu però alhora intensa em va explicar molts dels esdeveniments que es preparen per la trobada.


La cantada pot presumir de ser la única que es celebra al llarg de dos dies, si companys, tot un cap de setmana amb la participació dels millors grups del país. Tot i que en aquesta i sota la meva percepció, els grups no estaven al cent per cent o bé no es trobaven a gust dalt de l’escenari, fet que va provocar la pèrdua de concentració i motivació en quasi tots els grups participants, treien com he dit alguna peça o actuació puntual.


Diumenge al vespre varem anar a la cantada que es celebra a Malgrat de Mar doncs allà ens retrobàvem després de tres anys amb el Trio arrels de Menorca, en Beni Cacho, Amador Simonet i en David Serra.

A la cantada també hi va participar Berganti, La barretina i Cubacant.
Sens dubte, el trio menorquí va fer que escoltes i sentís el que volia escoltar. Varen creuar el mediterrani per venir ha regalar una actuació de sis peces en les quals els que sovint intentem anar escoltant-los varem quedar amb la boca oberta, ara us podeu imaginar els que no els havien escoltat mai, potser encara ara no la poden tancar.


No entenc com no son més contractats des d’aquesta banda doncs en les dues ocasions que els he escoltat he observat una gran acceptació per part del públic. Un cop més el gran sincronisme tant en les veus com en les guitarres fa que no tinguem cap exemple similar al nostre país.



Ells interpreten tot tipus de cançó, i es passegen pels boleros, valsets, ranxeres i alguna havanera, però companys, deu n’hi do la qualitat que ens regalen en totes i cadascuna de les peces sigui quina sigui el gènere al que pertanyin.



De nou, i com vaig fer en la cantada de Calella us els recomano, i si en teniu ocasió no els deixeu escapar, doncs si els comenceu a escoltar, seran ells els que us embolcallaran amb les seves cançons. La resta de grups van tenir una actuació molt modesta, Bergantí jugava a casa i el públic el coneixia força fet que potser va distreure el interès d’aquest.


Quant a Cubacant, tot i portar un bon rumb, en ocasions com la de diumenge, veig que encara falta treball i esforç per tal d’anar tots a una, de fer un bon ajustatge de veus, doncs qualitat en tenen, i ens ho han demostrat en cantades com la de Les Santes de Mataró.


Quant al grup local La barretina, no els coneixia, vaig escoltar les peces que ens varen oferir per respecte.


Salut, Força i havaneres a dojo!.

dilluns, 1 d’agost del 2011

2

Barca de Mitjana a Sant Esteve de Sesrovires

Ben trobats Havanerus. Aquesta no me la esperava ni jo, però finalment he pogut anat a escoltar el grup de Premià de Mar, Barca de mitjana. Els que comentem sovint, sabeu que en tenia ganes, des de la cantada d’havaneres solidàries de Ripollet que en vaig poder fer un petit tastet, em vaig quedar amb les ganes de fer una bona ració, i ahir ho vaig aconseguir.

Barca de Mitajana a Sant Esteve de Sesrovires
La cantada es va fer a Sant Esteve de Sesrovires, un bonic poble de la comarca del Baix Llobregat, a la vora de Martorell, que està de Festa Major i una bona manera de celebrar-ho és amb aquesta bonica cantada. La fan en uns jardins que hi ha just darrera de l’Ajuntament. El paratge relaxava, convidava a relaxar-se, el grup venia amb ganes, llàstima que jo aquest cop, per companyia tot just portava “La Càmera”.

En arribar, el grup ja estava dalt de l’escenari entonant cançons, i la gent ja omplia totes les cadires que els organitzadors havien disposat. Vaig trobar un foradet al costat de les escales que portaven a un petit bar, tenia vista directa a l’escenari, i estava a la distància justa per poder gaudir del bon so que l’equip de só i el paratge ens oferia.

A la primera part de la cantada, per mi, el grup va anar escalfant motors i ens varen regalar boniques havaneres com “Rosina” i “Bitxintxo”. Altre bonic valset com “la xalana” i afegiren una mica més de ritme amb “Niña Isabel” i el xotis català de l’Antoni Mas “La botiguera”. El que si vaig percebre d’aquest grup vers al que més habitualment escolto és una preocupació per variar una mica els ritmes i aportar alguna cosa nova al que tots ja coneixem del gènere, diguem que han volgut donar una mica més de dinamisme a les cantades fet que aconsegueixen entre altre amb la variació de ritmes i de quan en quan amb els acudits d’en Jaume Romaguera, un especialista en el gènere còmic.

Barca de Mitjana a Sant Esteve Sesrovires
A la mitja part vaig aprofitar per anar a saludar als músics, feia molt de temps que no ens veiem, i guardo d’ells un record molt entranyable, doncs entre altres moltes virtuts, han estat molt bona gent, i sempre i en tot moment han col·laborat amb les peticions que hi hem tingut.
La segona part va començar més forta, jo també vaig aprofitar per relaxar-me una mica, necessitava uns moments de calma, la setmana estava sent pesada, i res millor per mi que una bona cantada d’havaneres per deixar de pensar en allò que ens amoïna.


L’Eugeni Gil és l’acordionista del grup i alhora i en certes cançons, el que esgarrapa el requint. És un tot un luxe poder escoltar aquest gran músic.
Vaig descobrir aquest -per mi- nou acordionista fantàstic, ja m’havia deixat algun detall a la cantada de Ripollet, però dimecres a Sant Esteve ens va donar una lliçó de música a tots els assistents.
Per una banda, tocava l’acordió per tots els llocs on es podia tocar, construïa uns acords perfectes i alhora li extreia unes notes que embolcallaven les precioses lletres que ens cantaven en Jaume, en Joan i en Faust.

Eugeni Gil de Barca de Mitjana a Sant Esteve Sesrovires
Del grup us en parlaré a la secció Grups del bloc, doncs penso que és un grup pel que hi vull fer la meva aposta. Ja fa molts anys que volten pel món de l’havanera, però jo tot just fa un parell d’anys que els vaig descobrir. Recordo que va ser una cantada a Roses, però aquell dia no vaig arribar a temps per veure la seva actuació i llavors comptaven amb dos components que ara han estat substituïts per l’Eugeni Gil i en Faust Vilalta.

Els components del grup son quant a veus en Joan Botey que cobreix la corda de baríton, en Faust Vilalta la de tenor, en Jaume Romaguera cobreix la corda de baix i rasca la guitarra amb aquest toc tant maresme i l’Eugeni Gil que manxa l’acordió i rasca el Requint.
Son un grup amb una dilatada experiència dins el món de l’havanera, cada any actuen unes quantes vegades a la taverna la bella Lola, on segons ells es troben com a casa, encara no he tingut la sort de coincidir amb ells i poder gaudir dels Barca de Mitjana en l’estat més taverner.

Barca de Mitjana a Sant Esteve Sesrovires
La tria de peces de la segona part va ser força bona, van començar amb la substitució de l’acordió pel Requint, fet que va fer que la gent es fes moltes preguntes. Quin goig quan les primeres notes de l’havanera “Viajera” amb lletra de Francisco de Val i música de Francisco García Morcillo començaren a sentir-se per la caixa del requint. Jo vaig quedar bocabadat, la curositat en que aquest gran music acaronava les cordes del requint i alhora quan tocava l’esperonava per no perdre cap nota, varen fer que més d’un cop arrenques del públic fortes picades de mans. Fet similar va passar amb el “Sin ti” i amb “Cala Montgó” de la qual també van fer una versió una mica diferent a la que més sovint escolto.

Ells acostumen a parlar del seu “só maresme” i és ben cert que les havaneres del maresme em sonen diferent a les que acostumo a escoltar sovint per l’empordanet, Sobre tot en destaco el toc un xic més accelerat i alhora uns rasgats de guitarra que queden molt bé quan fan una rumbeta o un valset.

La tria de la segona part també ens va regalar el preciós valset que va escriure la Narcisa Oliver i va musicar en Josep Bastons “Records”. També van fer un vol per l’interior del cant de taverna i ens van regalar “La pauleta”, sense massa interpretació, però amb molta gracia i molt respecte per la peça.

Barca de Mitjana a Sant Esteve Sesrovires
Us vull destacar per sobre de altres peces el canvi que han fet la preciosa havanera cubana de Maria Teresa Vera “Veinte años”. No sóc gaire partidari d’acceptar canvis però davant d’aquest no puc dir res per la gran milloria que li vaig sentir. Segurament ho fa la gran quantitat de vegades que l’he escoltat d’una sola manera i de les poques que m’han arribat com a mi m’agraden que arribin.
Aquest cop, la peça no vull dir que m’arribes al ben moll de l’os, però si que us diré que el fet de accelerar l’havanera i transformar-la en un tango, ha fet no hi parés molta atenció i em va agradar força, com ja us he comentat.

També us diré que el tenor del grup, en Faust Vilalta ha estat un gran cantant de tangos fet que es fa palès en la interpretació d’aquesta peça. Aquest noi hi posa molt de sentiment en totes les peces que interpreta fet que tampoc sovinteja damunt dels escenaris i fet que fa que també es guanyin un lloc dins el bloc. Ja sabeu que quan hi ha sentiment i amor vers allò que ens envolta, tenim l’èxit quasi assegurat. Han entrat per la via directa dins els grups que vull anar escoltant, penso que tot i divergir una mica del que estic acostumat, per tria, per llocs on canten, per tipus de persones, per ser uns bons Havanerus, i per que m’agraden com ho fan!.



Companys, us deixo una peça que em va agradar molt com la van fer, espero que en gaudiu tant de la interpretació com de la peça.
Per acabar, també ho varen fer d’una manera diferent, hi posaren ganes, sentiment i un ritme una mica diferent a les mes que conegudes “la bella Lola” i “El meu avi”, fet que la gent encara s’animés més a treure el mocador i fer-lo voleiar.

Salut, Força i havaneres a dojo!.

dilluns, 25 de juliol del 2011

1

Entre Parets i Mataró, deu n'hi dó quin nivell.

Ben trobats Havanerus.
Permeteu-me que agraeixi els vostres vots als premis blocs Catalunya. Encara estem a temps i si ho desitgeu,, i creieu que en som mereixedors, us deixo l’adreça per tal que pugueu continuar votant. www.stic.cat El bloc és a la secció Cultura/tendències sota el nom, Les Havaneres. També us podeu fer seguidors del bloc al gadget que trobareu a la part dreta del bloc "Som i serem". Actualment som 31 membres, que us sembla si fem ben gran aquesta colla d'Havanerus?.

Ja estem en plena temporada, ara només es qüestió de deixar-se portar o bé pel grup o bé pel paratge, però qualsevol de les dues opcions acostuma a ser bona si se sap fer be la tria, o fins i tot totes dues.

Dijous passat vaig anar a Parets del Vallès al Parc de la Linera a escoltar el grup Port-Bo. El poble estava de festa major i varen escollir als Port-Bo per amenitzar la vetllada amb havaneres, bona tria!.

Port-Bo a Parets del Vallès
L’any passat el grup que va anar a aquesta cantada va ser el grup Bergantí, fet que reafirma que en aquest poble volen havaneres de qualitat. Espero que segueixin amb aquesta influencia i no es deixin portar per altre motiu que no sigui el de la qualitat, així la cantada te l’èxit assegurat.

El paratge és un racó molt bonic d’aquesta població del Vallès. Un petit parc ple de fonts i aigües que baixaven gronxades per les havaneres, enguany del Port-Bo. El grup calellenc va arribar bé de temps, en Marc Carreras, tècnic de so de grup, ja ho tenia tot a punt, i just quan varen acabar de sopar varen començar les proves.

Port-Bo a Parets del Vallès
Ja estaven quasi totes les cadires plenes, i encara els quedaven trenta minuts d’espera, es feia palès que la gent no es volia perdre la cantada i sobretot tenir un bon lloc per escoltar les precioses cançons de taverna que ens regala el Port-Bo.

Us deixo un recull de imatges de la vetllada, vaig gaudir molt de peces molt bones i que feia molt de temps que no escoltava, doncs com ja va sent habitual, la segona part de les cantades del Port-Bo acaba sent a la carta, a lliure elecció del públic, per tal de fer-los més partícips, i alhora fer que els que sovint escoltem havaneres quedem sorpresos amb la tria d’alguns dels assistents.

Port-Bo a Parets del Vallès

Carles Casanovas i Fonsu Carreras dels Port-Bo a Parets del Vallès

Carles Casanovas del grup Port-Bo a Parets del Vallès

Cremat a Parets del Vallès

Cremat a Parets del Vallès
Diumenge la cantada de Les Santes a Mataró, va ser totalment diferent, inicialment no teníem previst anar, però venint de Palamós varem decidir passar-hi, va com va.
M’havien avisat que la concentració de gent era espectacular, que ben bé es podien contar més de tres mil cadires, i que no podríem passar per enlloc. La cantada era molt llarga doncs representa que els dos grups participants fan com dues cantades independents.

Cubacant a Les Santes de Mataró
Tot aquest fet provocava que no tinguéssim massa ganes d’anar però per contra els dos grups que cantaven ens tenen el cor robat, i varem decidir assistir per veure si ens en prenen un altre tall o bé ens el tornaven.

Bergantí a les Santes de Mataró
Els grups que hi participaven eren els Bergantí i Cubacant.
Us he de dir, que quasi ja no ens queda cor, entre el que vaig gaudir dijous a Parets i el que vaig escoltar ahir a Mataró, necessitaré uns quants dies per refer-me de tant i tantes bones havaneres.

El grup Cubacant tot just arribava de la cantada que havien fet a Dènia amb els Morralla. Varen portar molt bones sensacions tant de la cantada, de la companyia i de la convivència.

Neus Mar i Xiqui Ramon a la Cantada de les Santes de Mataró
Aquest jove grup calellenc encara esta vivint els primers compassos de vida i la veritat és que espero que esdevinguin llargues melodies.


Ells van ser el primer grup en posar els peus dalt de l’escenari. Per davant tenien més de tres quarts d’hora de cantada. Ja calia que portessin el repertori ben preparat doncs a la segona part els tocava encara fer trenta minuts més. Els espectadors gaudien de tres hores d’havaneres i cançons de taverna. Menys mal que els grups participants son del bons, no em puc imaginar una cantada així amb certs grups, doncs crec que ni ells mateixos s’hi poden veure.

Jordi Grau i Neus Mar de Cubacant a la cantada de Les Santes de Mataró
Cubacant penso que ja ha enlairat el seu vol. Comença a fer anar les ales lliurement, no aixeca massa de terra per tal de fer les coses bé- no perque no puguin- però penso que ja pot tirar ben fort amunt i arribar al lloc que els pertoca.

Neus Mar i Xiqui Ramon de Cubacant a la cantada de Les Santes de Mataró
La complicitat en les veus, les mirades, els gestos, les cançons interpretades feia entre veure el bon moment que en tan curt espai de temps han aconseguit. Les peces que ens van regalar varen estar a un nivell magnífic. Han trobat el moment just per anar-nos regalant peces interpretades per tot el grup com per qualsevol dels seus components.

Jordi Rubau de Cubacant a la cantada de Les Santes de Mataró
Ahir, la imatge d’en Jordi Rubau amb un peu a sobre d’una cadira de plàstic -si haguès estat de balca- la que hi havia, em va fer venir a la memòria una imatge que tinc de dos cantaires calellencs que els van afegir als iniciadors de l’havanera a casa nostra.

Jordi Rubau de Cubacant a la cantada de Les Santes a Mataró
Us parlo d’una imatge d’en Càstor i en Xiqui en plena adolescència acompanyant als fundadors del Port-Bo.
Ahir en Rubau feia el mateix posat. Ell a una banda de l’escenari, i tots els seus companys pendents d’ell. Quins records, llàstima d’aquell escenari tant i tant gran doncs ja em podia imaginar el un altre marc totalment diferent.

Jordi Rubau a la cantada de Les Santes de Mataró
En Jordi va tenir la iniciativa en una de les peces que a Platja d’Aro no em va acabar de fer, “Si fóssim gavines” amb lletra del poeta menorquí Tòfol Mus i música del mestre Jose Luis Ortega Monasterio. Quin goig de peça, ara sí que la vas clavar!.

Grup Bergantí a les Santes de Mataró
Quant al grup Bergantí, dir-vos que un cop més es van posar la gent a la butxaca amb les fabuloses interpretacions que ens varen fer. La gent quan els va veure ja xiuxiuejava allò de “mira, aquests porten acordió” amb el semblant que un grup d’havaneres si no porta acordió, no és un grup d’havaneres -un tòpic massa escoltat fora de les comarques empordaneses- tot i que la persona que tenia al costat li va dir “no et queixaràs del grup que els ha precedit, i aquells no en portaven d’acordió”.

Pere Fort del grup Bergantí a Les Santes de Mataró
Una conversa a la que no vaig gosar a entrar per tal de no distreure la meva atenció vers el grup de Malgrat, però que m’hagués agradat per tal de saber que és el que aquesta gent ve a escoltar o que pretenent escoltar, quasi sempre s’aprèn.
Però si parlem de sentiment, potser només cal escoltar per poder veure-ho.

Com ja us he dit, no teníem previst quedar-nos tota la cantada, la idea era estar una estona amb els companys, gaudir de la companyia, de la cantada i marxar cap a casa.

Miquel Llorens a la cantada de Les Santes de MataróCompanys, tot i la gran quantitat de gent, hi havia respecte pels cantaires -fet que desde el bloc agraeixo a tota la gent que allà s'hi trobava- fet que sincerament, em va sobtar, doncs no acostuma a passar sovint, al menys a les primeres files, tot i que veient el nivell que hi havia, aquests havien captat al públic i no se’l volien deixar escapar.

Pere Margall del grup Bergantí a Les santes de Mataró
Ha estat un plaer compartir aquesta breu però alhora intensa crònica de la cantada d'ahir, no em vaig acomiadar d'algu de vosaltres -uns cantaveu, altre estaveu entre el public, espero que ho entengueu, hi havia molta gent.

Salut, Força i havaneres a dojo!.

dijous, 21 de juliol del 2011

4

29º Cantada d'havaneres i cançó de taverna de Platja d'Aro.

Ben trobats Havanerus. Al igual que molts sabem que el primer cap de setmana de Juliol tenim la Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell, aniria bé, que anéssim afegint a la llista de les millors cantades de la temporada la que es celebra el segon cap de setmana de Juliol, la Cantada d’havaneres i Cançó de Taverna de Platja d’Aro.

29º Cantada d'havaneres i cançó de taverna de Platja d'Aro id=
Com ja em va passar l’any passat, trobo que el títol de la cantada és del tot encertat doncs tot i que no està distribuït equitativament, si que permet afegir dins de la cantada el que trobem a la resta de les cantades d'havaneres que son, cançons de taverna i havaneres.

Aquest any es repetia “tercetu” de grups, Els Cremats, Bergantí, i Cubacant.

El presentador i director artístic de la cantada és en Francesc “Xicu” Sánchez Carcassés. Un cop més, com va passar a Calella, ha de ser felicitat i des de el Bloc aprofito l’avinentesa per fer-ho. La cantada ens va oferir un reguitzell de peces tant de nova autoria com de més clàssiques amb molt bon gust i amb molt bona qualitat.

<span class=
La empresa que va sonoritzar la cantada, tal i com va passar a Calella, va ser Sonostudi, però aquest cop, exceptuant una sola peça, la cantada es va escoltar molt bé, tot i que algun grup em comentar que ells no es van sentir del tot bé.

Pel vostre coneixement us diré que els cantants no escolten el mateix que escoltem des de baix. Penseu que si no t’escoltes bé, costa molt que puguis cantar bé, no et trobes segur i moltes vegades no escoltes prou bé als companys. Per tant, és molt important que ambdues parts estiguin ben sonoritzades per tal de gaudir de la cantada com cal.

La escenografia era molt senzilla però alhora molt bonica. Es va disposar un joc de llums a la part frontal de l’escenari que donaven a una xarxa que cobria tota la part frontal un ambient càlid com pocs escenaris.

Des de la part de darrera de l`escenari s’enlairaven uns pals amb un tipus de velam molt vistós que anava canviant de color depenent del moment, un detall molt encertat per la cantada.

<span class=
El primer grup en regalar-nos la actuació va ser Els Cremats i la tria de peces que van escollir -com acostuma a passar- varen ser força acceptades pel públic que omplia la sorra de la platja, tot i que segons la meva opinió, divergeix una mica del que jo entenc per Havaneres i Cançó de Taverna, però això no treu la seva qualitat i el ritme que aporten a les cantades en que hi participen.

Aquest jove grup empordanès, com descriuen ells, han passat pel turmix una preciosa havanera de la qual en desconeixem l’autor però si que sabem que en Josep Bastons i va posar la música, Follia. (En desconeixem l’autor - Josep Bastons).
- El último trago (J. A. Jiménez).
- La barca xica (Rafael Llop - Josep Mª. Roglan).
- Havanera embrujada (M. González).

<span class=
Clar està que si en Josep Bastons hi va posar la música, Els Cremats han afegit un altre totalment diferent, per tant podríem dir que aquesta nova “Follia” ja no és d’en Josep Bastons, doncs imagineu-vos per un moment que algú pensa que en Josep Bastons hi va posar aquesta melodia. Com passa o pot passar al gènere, una havanera accelerada esdevé una rumbeta i això és més o menys el que ha fet el grup Els Cremats. Podríem dir que la peça se l’han fet seva, li han donat el seu toc rítmic. En Gato Pérez ens en parlava i ja la relacionava a la “Rumba de Barcelona”:

"La rumba neix al carrer,
filla de Cuba i d'un gitanet,
I sa germana que és l'Havanera,
ve gronxadeta entre mariners."

<span class=
La segona peça és una de les peces que més m’agraden fora del gènere que ens ocupa, una preciosa ranxera escrita i musicada per en Jose Alfredo Jimenez “El último trago”. La interpretació que varen fer va ser força bona, però permeteu-me que em quedi en la que els hi vaig escoltar a la Sala Luz de Gas, on trobo que es troben més a gust.

La quarta peça, va ser una havanera canària d’en Manuel González, quan la vaig començar a escoltar no em podia creure que era aquella peça. M’havien passat el programa de la cantada però us he de dir que no me’l vaig mirar, vaig aprofitar la portada per donar difusió però la resta no vaig voler veure-la per tal de ser sorprès en la cantada, i com veieu, ho varen aconseguir.

Amb aquesta peça Els Cremats acabaven la seva primera actuació, doncs la cantada constava de dues participacions de cada grup diferenciant en la mida del possible, una primera part més seriosa amb temes més propers a l’havanera i una segona part amb temes més de cançó de taverna. Quedi clar, un cop més, que l’havanera és dins de la cançó de taverna, però pretenc que tingui una mica el seu espai.

<span class=
El segon grup en regalar-nos peces va ser el grup Bergantí. Un cop més l’experiència posava els peus damunt de l’escenari. Com va passar l’any passat ens trobem amb una cantada en què es creuen dues generacions de cantants, tres, si parlem dels que van heretar el llegat del avis, varen cantar a les tavernes, i de quan en quan ho feien damunt “de la acera” ara vorera, després es va passar als escenaris, i els darrers, els que només han conegut els escenaris i fins i tot teatres i auditoris.

A la primera part, el grup Bergantí va regalar-nos:
- La taverna (Antoni Mas).
- El capità (Carles Casanovas - Antoni Mas).
- Vull tornar-te a veure (Tòfol Mus - Josep Bastons).
- Somni (M. Pont - M. Saderra).

Un grup que, malgrat la seva modèstia opinió, està creixent contínuament. Jo no sé si cada cop els escolto amb més carinyo, doncs sempre intento que regni la imparcialitat, però com ja us vaig dir l’últim cop que vaig tenir la sort de coincidir amb ells, vaig gaudir des de la primera fins la última peça.


<span class=
Trobo poc reconegut, o poc mencionat, el meravellós treball que aporta el mestre Pere Fort al mon de l’havanera i el regal que ens fa tant a través dels arranjaments que li sentim al grup Bergantí com a molts altres grups que ell ajuda pel sol fet d’ajudar.
Aquest grup de Malgrat aporta una havanera diferent al que normalment s’escolta. Poc a poc i amb el pas del temps, he pogut anar intuint per on aniran els trets quan els Bergantí es fan una peça seva.

Com ja em va passar amb Busca’m a l’Empordà, aquest cop, m’ha passat amb El capità. Val a dir que la lletra que va composar en Carles Casanovas és una autèntica meravella de la havanera contemporània alhora del magnífic treball realitzat pel mestre Antoni Mas quan hi va fer la lletra, però el Bergantí, anant una mica més enllà hi ha aportat el seu toc especial, diguem que ha acabat d’arrodonir la peça, li ha aportat allò que calia per tal que acabés de ser perfecte.

<span class=
La tercera peça -què quan més l’escolto més m’agrada- us he de dir que des de el primer dia que la vaig escoltar, sempre l’he volgut escoltar més i més, us estic parlant d’una de les noves creacions del poeta menorquí Tòfol Mus i del polifacètic, mestre i amic, Josep Bastons, Vull tornar-te a veure.

De nou, Bergantí ens aporta el seu toc distintiu, i en aquest cas un en destaco la veu de baix d’en Pere Margall. En aquest cas no hi poso adjectius, ell ja sap el que en penso, i vosaltres, si m’heu llegit en altres ocasions, també.


I per acabar aquesta secció de la cantada, una sardana, Somni. És de les peces que trobo que la gent més escolta, es a dir, no es preocupen per portar el ritme de la sardana tot picant de mans, sinó que més aviat es tracta d’anar escoltant la bonica lletra.

<span class=
El darrer grup de la primera part ja estava preparat per pujar, però abans en Xicu Sánchez Carcassés ens va donar quate pinzellades del que son, el que ens presenten i el que ens regalen, que resumint son molt bones havaneres i cançons de taverna, i parlem del grup Cubacant.

Les peces que ens va regalar varen ser:
- Si fóssim gavines (Tòfol Mus – Jose Luis Ortega Monasterio).
- El pensament (Narcisa Oliver – Josep Bastons).
- M’encantaria (Tòfol Mus – Josep Bastons).
- La subhasta (Tòfol Mus – Josep Bastons).

Dins del ràpid creixement i acoblament d’aquest grup empordanès en destaco la tria de peces que ens ofereixen en totes les cantades. Pels que escoltem moltes havaneres i cançons de taverna, aquest és un dels grups que més novetats ens aporta, fet que per una banda ens fa molt contents als que seguim força les havaneres i per altre, a vegades descol·loca al que vol escoltar les típiques havaneres i que acostumen a cantar el vuitanta per cent de grups d’havaneres.

<span class=
Però bé, ells han apostat per una havanera nova, amb ritme i esperen despertar les ganes de conèixer de tots els que els escolten. Les peces triades no son totes de nova creació però si que son poc escoltades. De l’arranjament musical i vocal que va fer en Càstor Pérez de la preciosa havanera El pensament en destaco el fet que ells l’han continuat i enriquit amb uns meravellosos acords de guitarra.

Quant a les veus us diré que ja quasi ho tenen, han empastat a una velocitat elevadíssima, tal i com els va passar l’any passat amb la nova incorporació d’en Xiqui al grup. Crec que als voltants de la mateixa cantada va ser quan Cubacant començava a sentir-se com ha de ser. Ara tornem a estar allà mateix tot i que pel camí hem perdut una baula, i com aquestes no les tornarem a trobar, però estem allà mateix i per molts anys.

Jordi Grau de Cubacant a la 29ª Cantada d'Havaneres de Platja d'Aro
Arribem a la mitja part i e
n Xicu ens va preparar una sorpresa molt entranyable, inoblidable i alhora sorprenent. Quant el grup Cubacant va acabar la seva actuació, ens van fer arribar dos gots de cremat, i llavors ell va pujar a l’escenari per convidar a la gent a fer el cremat i parlar breument de nosaltres. Si companys, per parlar breument de nosaltres, del bloc Havanerus.

Va dir que estàvem de celebració, i va parlar dels tres anys de bloc i del treball que s’hi fa.
Us podeu imaginar la meva cara?. Jo no cabia dins meu, la samarreta m’estava justa per tot arreu i alhora em sentia feliç doncs en aquesta cantada ens trobàvem molts havanerus. No m’ho podia creure, va ser un reconeixement al mes alt nivell. Més agraït no podia estar i mes sorprès tampoc. Ho vaig fer en aquell precís instant, però ara ho torno a fer, Moltes gràcies pel meravellós detall i reconeixement que ens vares donar davant de tanta gent.
També
, gràcies pel regal que em vares fer, en tinc una part, ja se que em falta l’altre. Se’m van humitejar els ulls, i només de pensar en la resta, encara més. Ets un gran Havaneru company!.

Xicu Sanchez Carcassés a ala 29ª Cantada d'Havaneres de Platja d'Aro
A la mitja part varem aprofitar per xerrar una estona amb els companys i comentar els diferents aspectes de la cantada. Com sempre un plaer escoltar tota aquella gent que poc a poc anem coincindint i fent caliu al llarg de la temporada.

Per amenitzar l’espera i donar pas a la segona part de la cantada, Els panxuts de Cassà de la Selva varen fer una breu però alhora intensa actuació fent prevaldre el seu estil de cançó, el més taverner.
Son un grup molt divertit que ens aporten les cançons de taverna amb un sentiment per elles tal i com ho farien els vells cantaires.

Els Panxuts a la 29ª Cantada d'Havaneres de Platja d'Aro
Com cada any, ens regalen una havanera que es diu “La cantada a Cavall Bernat” que no es altre que un popurri una mica retocat d’havaneres força conegudes com “El meu avi”, “Rosina”, “La bella Lola”, “El llop de mar” entre altre moltes peces.

Els panxuts a la 29ª Cantada d'Havaneres de Platja d'Aro
La segona peça va ser “Havanera medieval” del cantautor ganxó Josep Andujar “Sé”. En aquest cas hi va haver fins i tot posada en escena. Uns quants barrets de rei, reina, banyut i fins i tot de bufó. Una interpretació molt divertida que va amenitzar l'espera i alhora va donar una mica més de força a la petició del grup, que l'any que ve, hi tornin.

A la segona part l’ordre de grups es tornava a repetir, la idea és que els grups interpretin més cançó de taverna i es perdi una mica el formalisme, sempre que hi hagi respecte.

Neus Mar i Jordi Rubau a la 29ª Cantada d'Havaneres de Platja d'Aro
La tria de peces tornava a ser de quatre per grup, i aquest cop, aquestes potser si que abasten més la cançó de taverna pròpiament dita, però exceptuant el grup Bergantí en la interpretació de “Las avecillas” també anomenada “Las fuentes”, i posteriorment “El amor es como el vino” la resta penso que ens varen regalar peces del seu repertori habitual i no pas aquelles una mica més desenfadades, o amb menys formalismes.


Els Cremats a la 29ª Cantada d'Havaneres de Platja d'Aro
De la segona part també us destaco una interpretació del grup Cubacant, els quals han heretat un dels regals que ens va deixar en Càstor abans d’emprendre el seu llarg viatge. La peça que va arranjar és l’havanera cubana escrita per Fernando Sánchez de Fuentes y musicada per el seu germà i més conegut Eduardo Sánchez de Fuentes “Tu” agermanada amb la nostra manera de cantar aquesta havanera i a la qual se li va canviar la lletra i el títol per “Tecla”.
Com sempre la cantada va acabar amb molt bon rotllo i molt bona germanor, i si res no falla, l'any que ve i tornarem.

29ª Cantada d'Havaneres Platja d'Aro
29ª Cantada d'Havaneres Platja d'Aro
29ª Cantada d'Havaneres Platja d'Aro
Va ser una molt bona vetllada, una cantada excel·lent i una trobada d’havanerus, com cap!. Companys, gràcies per aquest meravellós regal,

Pastis tercer aniversari
Salut, Força i havaneres a dojo!.

Les Havaneres

Recordo una estrofa del Mestre J.L. Ortega Monasterio, per veure si algú li fa cas......
“..... Escolteu la seva veu, oh canons de tot el món, i la gent de tot arreu, no més guerres ni més morts, no més bombes ni més focs, sóc el canó de Palamós. Si els canons de tot el món, fossin com el vell canó, que tranquil està adormit, blancs i negres dintre el pit, portarien una flor, la Rosa de Jericó.” Gràcies per avançat.............


Inici Bloc