Sovint trobo una certa relaxació en els grups, i la que he vist darrerament, ha estat un xic llarga. Permeteu-me aquesta reflexió pública sincera, després de molts dies he pogut escoltar una cantada en la qual tots els grups ho van donar tot i ha estat a la cantada que més m’agrada de tot l’any, La mostra de l’havanera catalana de Palamós, que enguany arriba a la seva trentena edició.
La cantada un cop més va estar sonoritzada per Sonostudi, i un cop més ho va fer de forma excel·lent. M’agrada l’esforç que ha fet per tal d’oferir-nos una bona qualitat, i m’agrada el fet que hagin sonoritzat de la manera en que ho varen fer. Molts van ser bons comentaris que em van arribar cap responsables i tècnics de la cantada, des d’aquí i espero que els arribi, Felicitats companys!
L’escenografia era molt senzilla, no hi havia cap element que no pertanyés a l’Arbreda, només un bonic joc de llums acompanyava les diferents cançons que ens regalaven els grups, el fet de donar tot el protagonisme als grups el trobo molt encertat, ja sigui per pressupost o bé per disseny, aquest any tot ha estat molt ben fet.
Quan a la presentació de l’esdeveniment, un cop més, el mestre de cerimònies més conegut i important de l’havanera, en Xicu Sánchez Carcassés que tot i no estar al cent per cent, va fer l’esforç de presentar la cantada de forma magistral. Tenia un rival dur, es jugava la final de la Supercopa, i com ell va dir, nosaltres estàvem a la Súper-cantada, i així va ser, varem guanyar i per golejada!
Com a detall del que representa la cantada de l’Arbreda us diré que es va escoltar la celebració del primer gol blaugrana, però va ser l’únic doncs la resta de gols no els varem escoltar. La concentració en la cantada es tal, que fa que tot el que no sigui cantada quedi en un segon terme.
Els grups participants per ordre de aparició han estat:
- Morralla.
- Arjau.
- Peix Fregit.
- Bergantí.
- Port-Bo.
El grup Morralla vaig tenir la sort d’escoltar-lo a la cantada d’havaneres solidaria que varem celebrar a Ripollet i ja em van deixar un bon gust de boca.
Ahir, un cop més, el grup em va sorprendre, quan a la serietat en la seva posada en escena, la rigorositat en les seves interpretacions, i com no, en la qualitat que ens varen regalar a tots els assistents.
Una tria molt encertada que va fer que la cantada anés per on tenia que anar aportant com he dit el toc de qualitat que no he trobat enlloc.
Les peces que ens varen regalar varen ser:
«Plora guitarra» del mestre Josep Lluis Ortega Monasterio.
«Una altre Menorca» escrita per en Tòfol Mus i musicada per en Deseado Mercadal.
«La barca xica» escrita per en Rafael Llop i musicada per el mestre i segon tenor del grup Morralla, Josep Maria Roglan.
«Illes Formigues» escrita per en Carles Teixidor i musicada de nou per en Josep Maria Roglan.
«Cançó Marinera» escrita per un altre mestre, altre tenor, però en aquest cas del grup Bergantí, en Pere Fort i musicada en Juan Benítez.
Ja veieu la tria, cent per cent de magistral doncs hi intervenen els mestres Ortega Monasterio, Josep Maria Roglan i Pere Fort. La fantàstica interpretació amb el silenci del públic van posar la melangia que requeria la cantada.
El nivell per començar era molt alt i això que el grup que va inaugurar la cantada era dels modestos, dels que son poc coneguts tot i portar un grapat d’any voltant i cantant per les nostres contrades.
Companys del grup Morralla, crec que us vaig felicitar un per un a tots, donant-vos les gràcies per haver-ho fet tant i tant bé, pel vostre esforç, per fer les peces com calen, per creure en allò que canteu, seguiu així, que dona goig i joia escoltar grups que ho posen tot.
Quant al segon grup de la vetllada, us he de dir que representava una forta aposta per part del director artístic de la cantada, però alhora, i sota la meva modèstia opinió, una aposta segura, un premi a una parella jove que ha lluitat molt per poder cantar a la Mostra de l’havanera Catalana de Palamós, i no vull dir lluitar quant a la insistència de voler participar, sinó per fer les coses com s’han de fer, per cantar havaneres amb el cor, per deixar-se la pell en molts escenaris i per ensenyar com es canten les havaneres amb sentiment.
Companys, us estic parlant del duet Arjau, amb en Jordi Grau i Jordi Rubau com a “únics” components. Deixeu-me que utilitzi la paraula únics en les dues vessants. El dia abans ens varem escapar una estoneta a "la taverna la bella Lola" per xerrar una estona amb ells, veure com es trobaven i donar-lis les millors desitjos per la cantada.
Per la proximitat sabem el que significa, per coneixement, el que son capaços de regalar-nos, i crec que cap de les dues va fallar.
Quan van pujar, en Francesc Sánchez Carcassés encara parlava d’ells. Van entrar amb el cap cot, sense fer soroll, els doncs taburets els esperaven dalt de l’escenari, els dos micròfons apunt, i no va fallar el comentari de les veines de cadira, “només en son dos”.
La tria que varen fer va ser:
«Records» de la poetessa palafrugellenca Narcisa Oliver i de l’inconparable music d’havaneres i mestre, Josep Bastons.
«Tamariu» de nou una peça en que la Narcisa Oliver hi va possar la lletra i de nou en Josep Bastons hi va possar la musica.
«Vestida de nit» amb lletra de la Glòria Cruz i musica del nostre estimat i savi de l’havanera Càstor Pérez.
«Sardana Eterna» amb lletra d’en Blanquer i musica d’en Viader.
«Mariner de terra endins» de nou amb la parella de Palafrugell, a la lletra la Narcisa Oliver i a la musica el mestre Josep Bastons.
La actuació del grup Arjau va estar plena de moments per recordar, entre altre i crec que cal recordar-los va ser el moment emotiu de la cantada en que es van recordar dels que ja no estan entre nosaltres com en Càstor Pérez, Ramon Codina, Andreu Navarro i el darrer Pepe Giró.
Em van humitejar els ulls en diverses ocasions, les primeres varen ser en veure l’acceptació de la gent vers aquest duet, també quant vaig veure l’emoció que em van transmetre, i dues més que ara mateix us en detallo. Just abans de la interpretació de Vestida de Nit, varen tenir unes paraules, com en moltes ocasions vers les persones que ens han precedit i han marxat de la nostra vora d’aquest mon del cant de taverna.
Al llarg de la intepretació de la peça, les mirades d’en Jordi Grau vers les mans sobre la guitarra d’en Jordi Rubau, em van donar i aportar allò que feia dies que no rebia dels grups, amor i sentiment vers allò que ens estan cantant. Una més va ser quan al final de la interpretació de la sardana eterna la gent va picar molt fort de mans, va ser una interpretació magistral en la que dues veus semblaven fer-ne quatre, una sardana molt difícil de cantar i que van tirar endavant com uns “fenomenus”.
Quan varen acabar la cantada recordo que la gent no va parar de picar de mans, va ser l’ovació més llarga de la nit. No seré jo qui ho digui, sinó que a jutjar per l’ovació, va ser la mes llarga de la nit i crec que la més merescuda i alhora va ser el millor premi que els hi podien fer després del que ells ens varen fer amb el magnific regal que ens varen aportar aquelles dues veus i aquella guitarra.
“Jordi’s” gràcies per tornar-me a fer viure les havaneres i les cançons de taverna, per molts anys i tant de bó la gent que estima l’havanera i la cançó de taverna tingui la sort d’escoltar-vos per acabar-se d’enamorar del gènere.
El tercer grup en pujar al senzill però alhora preciós escenari de l’arbreda varen ser els Peix Fregit. Amb un Jordi Tormo encara lesionat però que va preferir cantar de peu que no amb una cadira com ho havia fet en altre ocasió. Segurament la cantada, el públic i el paratge s’ho valia.
La tria que varen fer per la cantada va ser:
«Mar, deixa’m un cant» amb lletra d’en Josep Maria Clara “Bepes” i el “princep de la tenora” Ricard Viladesau.
«La balada d’en Lucas» del mestre Jose Luis Ortega Monasterio.
«Rosor» amb lletra de M. Poal i música de J. Ribas.
«Rosa dels vents» amb lletra i música d’en Ricard Viladesau.
«Maria de les trenes» amb lletra de R. Ribera i música de J. Saderra.
Penso que no va ser una de les millors nits del trio Palafrugellenc, porten uns quants anys al mes alt nivell, però aquesta temporada no està sent de les més fructuoses, sota la meva opinió i a les cantades en que he pogut gaudir de les seves interpretacions. Amb totes les millors intencions els desitjo tornin a estar al gran nivell al que ens tenien acostumats, doncs nosaltres en serem els beneficiats i alhora espero que tornin a posar-se allà on els pertoca, on sempre han estat, però per això cal implicació, serietat, metodologia i constància.
Arribem a la mitja part i tot just es va aprofitar per que els grups poguessin vendre uns quants compactes dels darrers enregistraments que han fet i la resta pogués començar a compartir aquelles “converses de taverna” en que qui mes qui menys jutjava les primeres actuacions de la vetllada.
De moment tots coincidíem, mestres i alumnes, aficionats i professionals, havanerus tots!.
Quant varem tornar a lloc, el quart grup de la cantada era a punt de començar, el mestre de cerimònies, Francesc Sànchez Carcassés ja estava fent les presentacions, val a dir que la cantada de la Mostra de l’havanera catalana celebra els seus 30 anys, i el grup Bergantí en fa 29, per tant, van molt agafats de la mà.
Ja pugen per l’escala en Miquel Llorens, Pere Margall, Pere Fort i per últim, en Joan Ripoll membres del grup Bergantí de Malgrat de mar.
La tria que varen fer per la cantada va ser:
«Vull tornar-te a veure» amb lletra del poeta menorquí Tòfol Mus i de música de l’estimat mestre palafrugellenc Josep Bastons.
«Encisadora» amb lletra i música de Jose Luis Ortega Monasterio.
«El capità» amb lletra del mestre Carles Casanovas i música d’un altre mestre, l’Antoni Mas.
«Somni» amb lletra de M. Pont i música de M. Saderra.
«El canó de Palamós» amb lletra i música de Jose Luis Ortega Monasterio.
La paraula que avui em defineix l’actuació del quartet de Malgrat de Mar és fantàstica, doncs varen arribar molt bé a un públic que ja els coneix força doncs fa un grapat d’anys que participen en aquesta cantada.
La gent picava ben fort de mans cada cop que acabaven les peces, les interpretacions eren magnifiques, i el nivell assolit fins al moment és el mes alt que jo he pogut escoltar aquest any.
De nou us vull destacar per quan teniu ocasió els “solos” d’en Pere Margall en la interpretació de la bonica marxa marinera “Encisadora”. La veu de baix plena i alhora molt ben afinada feia que tots els assistents quedéssim –un cop més, i no serà l’última- bocadabats en sentir aquella preciosa veu.
La tercera peça va anar dedicada a un bon capità que malauradament ens va deixar fa ben poc, en Miquel Ferrés. El respecte per la peça, com la peça en qüestió varen tornar a donar un toc emotiu a la vetllada.
Per acabar la actuació, i com ens acostumen a fer, “El canó de palamós” on tota la gent picava de mans quan la tornada deia allò de:
“El canó de Palamós
ben mirat que n'és d'hermós,
ja fa temps que està callat,
ja fa temps que mira el mar,
amb el ventre rovellat,
quatre rodes i un forat.
De la boca del canó,
només surten els records,
de les guerres d'aquells temps,
quant la gent de l'Empordà,
de La Selva i el Vallès,
es mataven per no res.
[...]”
Amb aquesta peça també varen aconseguir que el públic els regales una més que merescuda ovació per la actuació que ens havien regalat.
Arribem ja al darrer grup del vespre, el “tercet” palafrugellenc Port-Bo amb en Mineu Ferrer, Fonsu Carreras i el palamosí Carles Casanovas.
No podíem acabar d’una altre manera que amb una fantàstica actuació del grup Port-Bo que va donar el seu màxim nivell tal i com requeria la cantada.
La tria del tercet calellenc va ser:
«Al pirata Joan Torrellas» amb lletra i música d’en Carles Casanovas.
«El pescador de canya» amb lletra d’en Carles Casanovas i música d’en Josep Bastons.
«A prop del mar» amb lletra i música de l’Antoni Mas.
«La puntaire del Rialt» amb lletra de Padrós i música de E. Carbó.
«A mar oberta» amb lletra d’en Carles Casanovas i música de l’Antoni Mas.
Els Port-Bo com a darrer grup de la cantada havia pogut gaudir de l’espectacle i sabien que no es podien quedar enrere. La trobada necessitava escoltar-los al més alt nivell. No, no calia demanar sort, només havíem de demanar que ho fessin com ells saben i darrerament ens tenen acostumats, i així va ser. Quasi tots els grups varen interpretar peces musicades per en Josep Bastons i els Port-Bo no podien ser menys.
Com a sorpressa pels assitents, des de l’organització es va fer un gest per tant de simbolitzar la participació del public amb la cantada d’havaneres i a la darrera peça del grup Port-Bo varen fer pujar la “Escalem Coral” per cantar la preciós himne escrit per en Carles Casanovas “A mar oberta”.
Un cop més, varen revolucionar el pati de cadires i varen tornar a extreure’n un llarg aplaudiment acompanyats per paraules de suport.
Per acabar, en Xicu Sànchez -treien forces de quasi on no quedaven- va fer pujar a tots els grups dalt de l’escenari per cantar la darrera que no podia ser altre que la que va composar el mestre Jose Luis Ortega Monasterio, “El meu avi”.
Companys, enguany la Mostra de l’havanera catalana ha arribat a la seva trentena edició, i si calia celebrar-ho i oferir una bona cantada, es va aconseguir amb escreix. El temps va posar a prova la paciència dels assistents, doncs minuts abans de començar encara ruixava pels carrers de Palamós.
Segurament, el temps tampoc es volia perdre la cantada i va donar un breu descans a l’aigua, per donar pas a una lluna que quasi feia el ple.
El silenci ens acompanyava, la lluna hi posava la llum, els grups les bones cançons de taverna, i nosaltres, els havanerus que omplíem de gom a gom l’Arbreda, picàvem ben fort de mans intentant aquest gest donar suport i agraïment als que dalt de l’escenari ho feien tan i tan bé i ens donaven el cent per cent de les seves possibilitats.
Feia molts dies que no escoltava una cantada d’aquelles que et deixa satisfet, d’aquelles que quan surts, encara et fan pessigolles a l’estomac les moltes emocions que et fan viure. Feia dies que no tenia ganes d’escriure com he tingut després de la cantada de l’Arbreda.
En ocasions puntuals vaig poder gaudir a les darreres cantades que vaig tenir la sort d’anar com la de la VIII cantada d’havaneres de la Costa Daurada que es celebra a Calafell i de la que em va sorprendre moltes coses quan a organització, trobada massificada de gent i quant a grups podria dir que només els Pescadors de l’Escala i l’Empordanet em van agradar com ho varen fer en un resum general.
Malgrat un cop més i fent referència al primer grup, alguna presentació una mica llarga, uns papers que volaven per l’escenari i algun altre detall, però quan a les interpretacions, aquest cop em van agradar molt, un encert tant en la tria com en la forma en que varen ser afrontades.
Quant a L’Empordanet el problema va estar en la sonorització de la veu d’en Pere Molina que durant moltes peces sonava de manera molt força i es feia de mal escoltar.
La trobada d’havaneres de la Costa Daurada ha entrat dins el meu calendari de cantades per la porta gran. No us podeu arribar a imaginar tot el que es munta per aquesta cantada.
Permeteu-me que guardi molts dels secrets que allà s’hi troben doncs penso que els heu de descobrir si en teniu ocasió. Els que un cop més he de fer es felicitar als organitzadors, casualment torna a estar pel mig el mestre de cerimònies Francesc Sánchez Carcassés, que donada la confiança breu però alhora intensa em va explicar molts dels esdeveniments que es preparen per la trobada.
La cantada pot presumir de ser la única que es celebra al llarg de dos dies, si companys, tot un cap de setmana amb la participació dels millors grups del país. Tot i que en aquesta i sota la meva percepció, els grups no estaven al cent per cent o bé no es trobaven a gust dalt de l’escenari, fet que va provocar la pèrdua de concentració i motivació en quasi tots els grups participants, treien com he dit alguna peça o actuació puntual.
Diumenge al vespre varem anar a la cantada que es celebra a Malgrat de Mar doncs allà ens retrobàvem després de tres anys amb el Trio arrels de Menorca, en Beni Cacho, Amador Simonet i en David Serra.
A la cantada també hi va participar Berganti, La barretina i Cubacant. Sens dubte, el trio menorquí va fer que escoltes i sentís el que volia escoltar. Varen creuar el mediterrani per venir ha regalar una actuació de sis peces en les quals els que sovint intentem anar escoltant-los varem quedar amb la boca oberta, ara us podeu imaginar els que no els havien escoltat mai, potser encara ara no la poden tancar.
No entenc com no son més contractats des d’aquesta banda doncs en les dues ocasions que els he escoltat he observat una gran acceptació per part del públic. Un cop més el gran sincronisme tant en les veus com en les guitarres fa que no tinguem cap exemple similar al nostre país.
Ells interpreten tot tipus de cançó, i es passegen pels boleros, valsets, ranxeres i alguna havanera, però companys, deu n’hi do la qualitat que ens regalen en totes i cadascuna de les peces sigui quina sigui el gènere al que pertanyin.
De nou, i com vaig fer en la cantada de Calella us els recomano, i si en teniu ocasió no els deixeu escapar, doncs si els comenceu a escoltar, seran ells els que us embolcallaran amb les seves cançons. La resta de grups van tenir una actuació molt modesta, Bergantí jugava a casa i el públic el coneixia força fet que potser va distreure el interès d’aquest.
Quant a Cubacant, tot i portar un bon rumb, en ocasions com la de diumenge, veig que encara falta treball i esforç per tal d’anar tots a una, de fer un bon ajustatge de veus, doncs qualitat en tenen, i ens ho han demostrat en cantades com la de Les Santes de Mataró.
Quant al grup local La barretina, no els coneixia, vaig escoltar les peces que ens varen oferir per respecte.
Salut, Força i havaneres a dojo!.
La cantada un cop més va estar sonoritzada per Sonostudi, i un cop més ho va fer de forma excel·lent. M’agrada l’esforç que ha fet per tal d’oferir-nos una bona qualitat, i m’agrada el fet que hagin sonoritzat de la manera en que ho varen fer. Molts van ser bons comentaris que em van arribar cap responsables i tècnics de la cantada, des d’aquí i espero que els arribi, Felicitats companys!
L’escenografia era molt senzilla, no hi havia cap element que no pertanyés a l’Arbreda, només un bonic joc de llums acompanyava les diferents cançons que ens regalaven els grups, el fet de donar tot el protagonisme als grups el trobo molt encertat, ja sigui per pressupost o bé per disseny, aquest any tot ha estat molt ben fet.
Quan a la presentació de l’esdeveniment, un cop més, el mestre de cerimònies més conegut i important de l’havanera, en Xicu Sánchez Carcassés que tot i no estar al cent per cent, va fer l’esforç de presentar la cantada de forma magistral. Tenia un rival dur, es jugava la final de la Supercopa, i com ell va dir, nosaltres estàvem a la Súper-cantada, i així va ser, varem guanyar i per golejada!
Com a detall del que representa la cantada de l’Arbreda us diré que es va escoltar la celebració del primer gol blaugrana, però va ser l’únic doncs la resta de gols no els varem escoltar. La concentració en la cantada es tal, que fa que tot el que no sigui cantada quedi en un segon terme.
Els grups participants per ordre de aparició han estat:
- Morralla.
- Arjau.
- Peix Fregit.
- Bergantí.
- Port-Bo.
El grup Morralla vaig tenir la sort d’escoltar-lo a la cantada d’havaneres solidaria que varem celebrar a Ripollet i ja em van deixar un bon gust de boca.
Ahir, un cop més, el grup em va sorprendre, quan a la serietat en la seva posada en escena, la rigorositat en les seves interpretacions, i com no, en la qualitat que ens varen regalar a tots els assistents.Una tria molt encertada que va fer que la cantada anés per on tenia que anar aportant com he dit el toc de qualitat que no he trobat enlloc.
Les peces que ens varen regalar varen ser:
«Plora guitarra» del mestre Josep Lluis Ortega Monasterio.
«Una altre Menorca» escrita per en Tòfol Mus i musicada per en Deseado Mercadal.
«La barca xica» escrita per en Rafael Llop i musicada per el mestre i segon tenor del grup Morralla, Josep Maria Roglan.
«Illes Formigues» escrita per en Carles Teixidor i musicada de nou per en Josep Maria Roglan.
«Cançó Marinera» escrita per un altre mestre, altre tenor, però en aquest cas del grup Bergantí, en Pere Fort i musicada en Juan Benítez.
Ja veieu la tria, cent per cent de magistral doncs hi intervenen els mestres Ortega Monasterio, Josep Maria Roglan i Pere Fort. La fantàstica interpretació amb el silenci del públic van posar la melangia que requeria la cantada.
El nivell per començar era molt alt i això que el grup que va inaugurar la cantada era dels modestos, dels que son poc coneguts tot i portar un grapat d’any voltant i cantant per les nostres contrades.
Companys del grup Morralla, crec que us vaig felicitar un per un a tots, donant-vos les gràcies per haver-ho fet tant i tant bé, pel vostre esforç, per fer les peces com calen, per creure en allò que canteu, seguiu així, que dona goig i joia escoltar grups que ho posen tot.
Quant al segon grup de la vetllada, us he de dir que representava una forta aposta per part del director artístic de la cantada, però alhora, i sota la meva modèstia opinió, una aposta segura, un premi a una parella jove que ha lluitat molt per poder cantar a la Mostra de l’havanera Catalana de Palamós, i no vull dir lluitar quant a la insistència de voler participar, sinó per fer les coses com s’han de fer, per cantar havaneres amb el cor, per deixar-se la pell en molts escenaris i per ensenyar com es canten les havaneres amb sentiment.
Companys, us estic parlant del duet Arjau, amb en Jordi Grau i Jordi Rubau com a “únics” components. Deixeu-me que utilitzi la paraula únics en les dues vessants. El dia abans ens varem escapar una estoneta a "la taverna la bella Lola" per xerrar una estona amb ells, veure com es trobaven i donar-lis les millors desitjos per la cantada.
Per la proximitat sabem el que significa, per coneixement, el que son capaços de regalar-nos, i crec que cap de les dues va fallar.
Quan van pujar, en Francesc Sánchez Carcassés encara parlava d’ells. Van entrar amb el cap cot, sense fer soroll, els doncs taburets els esperaven dalt de l’escenari, els dos micròfons apunt, i no va fallar el comentari de les veines de cadira, “només en son dos”.
La tria que varen fer va ser:
«Records» de la poetessa palafrugellenca Narcisa Oliver i de l’inconparable music d’havaneres i mestre, Josep Bastons.
«Tamariu» de nou una peça en que la Narcisa Oliver hi va possar la lletra i de nou en Josep Bastons hi va possar la musica.
«Vestida de nit» amb lletra de la Glòria Cruz i musica del nostre estimat i savi de l’havanera Càstor Pérez.
«Sardana Eterna» amb lletra d’en Blanquer i musica d’en Viader.
«Mariner de terra endins» de nou amb la parella de Palafrugell, a la lletra la Narcisa Oliver i a la musica el mestre Josep Bastons.
La actuació del grup Arjau va estar plena de moments per recordar, entre altre i crec que cal recordar-los va ser el moment emotiu de la cantada en que es van recordar dels que ja no estan entre nosaltres com en Càstor Pérez, Ramon Codina, Andreu Navarro i el darrer Pepe Giró.
Em van humitejar els ulls en diverses ocasions, les primeres varen ser en veure l’acceptació de la gent vers aquest duet, també quant vaig veure l’emoció que em van transmetre, i dues més que ara mateix us en detallo. Just abans de la interpretació de Vestida de Nit, varen tenir unes paraules, com en moltes ocasions vers les persones que ens han precedit i han marxat de la nostra vora d’aquest mon del cant de taverna.
Al llarg de la intepretació de la peça, les mirades d’en Jordi Grau vers les mans sobre la guitarra d’en Jordi Rubau, em van donar i aportar allò que feia dies que no rebia dels grups, amor i sentiment vers allò que ens estan cantant. Una més va ser quan al final de la interpretació de la sardana eterna la gent va picar molt fort de mans, va ser una interpretació magistral en la que dues veus semblaven fer-ne quatre, una sardana molt difícil de cantar i que van tirar endavant com uns “fenomenus”.
Quan varen acabar la cantada recordo que la gent no va parar de picar de mans, va ser l’ovació més llarga de la nit. No seré jo qui ho digui, sinó que a jutjar per l’ovació, va ser la mes llarga de la nit i crec que la més merescuda i alhora va ser el millor premi que els hi podien fer després del que ells ens varen fer amb el magnific regal que ens varen aportar aquelles dues veus i aquella guitarra.
“Jordi’s” gràcies per tornar-me a fer viure les havaneres i les cançons de taverna, per molts anys i tant de bó la gent que estima l’havanera i la cançó de taverna tingui la sort d’escoltar-vos per acabar-se d’enamorar del gènere.
El tercer grup en pujar al senzill però alhora preciós escenari de l’arbreda varen ser els Peix Fregit. Amb un Jordi Tormo encara lesionat però que va preferir cantar de peu que no amb una cadira com ho havia fet en altre ocasió. Segurament la cantada, el públic i el paratge s’ho valia.
La tria que varen fer per la cantada va ser:
«Mar, deixa’m un cant» amb lletra d’en Josep Maria Clara “Bepes” i el “princep de la tenora” Ricard Viladesau.
«La balada d’en Lucas» del mestre Jose Luis Ortega Monasterio.
«Rosor» amb lletra de M. Poal i música de J. Ribas.
«Rosa dels vents» amb lletra i música d’en Ricard Viladesau.
«Maria de les trenes» amb lletra de R. Ribera i música de J. Saderra.
Penso que no va ser una de les millors nits del trio Palafrugellenc, porten uns quants anys al mes alt nivell, però aquesta temporada no està sent de les més fructuoses, sota la meva opinió i a les cantades en que he pogut gaudir de les seves interpretacions. Amb totes les millors intencions els desitjo tornin a estar al gran nivell al que ens tenien acostumats, doncs nosaltres en serem els beneficiats i alhora espero que tornin a posar-se allà on els pertoca, on sempre han estat, però per això cal implicació, serietat, metodologia i constància.
Arribem a la mitja part i tot just es va aprofitar per que els grups poguessin vendre uns quants compactes dels darrers enregistraments que han fet i la resta pogués començar a compartir aquelles “converses de taverna” en que qui mes qui menys jutjava les primeres actuacions de la vetllada.
De moment tots coincidíem, mestres i alumnes, aficionats i professionals, havanerus tots!.
Quant varem tornar a lloc, el quart grup de la cantada era a punt de començar, el mestre de cerimònies, Francesc Sànchez Carcassés ja estava fent les presentacions, val a dir que la cantada de la Mostra de l’havanera catalana celebra els seus 30 anys, i el grup Bergantí en fa 29, per tant, van molt agafats de la mà.
Ja pugen per l’escala en Miquel Llorens, Pere Margall, Pere Fort i per últim, en Joan Ripoll membres del grup Bergantí de Malgrat de mar.
La tria que varen fer per la cantada va ser:
«Vull tornar-te a veure» amb lletra del poeta menorquí Tòfol Mus i de música de l’estimat mestre palafrugellenc Josep Bastons.
«Encisadora» amb lletra i música de Jose Luis Ortega Monasterio.
«El capità» amb lletra del mestre Carles Casanovas i música d’un altre mestre, l’Antoni Mas.
«Somni» amb lletra de M. Pont i música de M. Saderra.
«El canó de Palamós» amb lletra i música de Jose Luis Ortega Monasterio.
La paraula que avui em defineix l’actuació del quartet de Malgrat de Mar és fantàstica, doncs varen arribar molt bé a un públic que ja els coneix força doncs fa un grapat d’anys que participen en aquesta cantada.
La gent picava ben fort de mans cada cop que acabaven les peces, les interpretacions eren magnifiques, i el nivell assolit fins al moment és el mes alt que jo he pogut escoltar aquest any.
De nou us vull destacar per quan teniu ocasió els “solos” d’en Pere Margall en la interpretació de la bonica marxa marinera “Encisadora”. La veu de baix plena i alhora molt ben afinada feia que tots els assistents quedéssim –un cop més, i no serà l’última- bocadabats en sentir aquella preciosa veu.
La tercera peça va anar dedicada a un bon capità que malauradament ens va deixar fa ben poc, en Miquel Ferrés. El respecte per la peça, com la peça en qüestió varen tornar a donar un toc emotiu a la vetllada.
Per acabar la actuació, i com ens acostumen a fer, “El canó de palamós” on tota la gent picava de mans quan la tornada deia allò de:
“El canó de Palamós
ben mirat que n'és d'hermós,
ja fa temps que està callat,
ja fa temps que mira el mar,
amb el ventre rovellat,
quatre rodes i un forat.
De la boca del canó,
només surten els records,
de les guerres d'aquells temps,
quant la gent de l'Empordà,
de La Selva i el Vallès,
es mataven per no res.
[...]”
Amb aquesta peça també varen aconseguir que el públic els regales una més que merescuda ovació per la actuació que ens havien regalat.
Arribem ja al darrer grup del vespre, el “tercet” palafrugellenc Port-Bo amb en Mineu Ferrer, Fonsu Carreras i el palamosí Carles Casanovas.
No podíem acabar d’una altre manera que amb una fantàstica actuació del grup Port-Bo que va donar el seu màxim nivell tal i com requeria la cantada.
La tria del tercet calellenc va ser:
«Al pirata Joan Torrellas» amb lletra i música d’en Carles Casanovas.
«El pescador de canya» amb lletra d’en Carles Casanovas i música d’en Josep Bastons.
«A prop del mar» amb lletra i música de l’Antoni Mas.
«La puntaire del Rialt» amb lletra de Padrós i música de E. Carbó.
«A mar oberta» amb lletra d’en Carles Casanovas i música de l’Antoni Mas.
Els Port-Bo com a darrer grup de la cantada havia pogut gaudir de l’espectacle i sabien que no es podien quedar enrere. La trobada necessitava escoltar-los al més alt nivell. No, no calia demanar sort, només havíem de demanar que ho fessin com ells saben i darrerament ens tenen acostumats, i així va ser. Quasi tots els grups varen interpretar peces musicades per en Josep Bastons i els Port-Bo no podien ser menys.
Com a sorpressa pels assitents, des de l’organització es va fer un gest per tant de simbolitzar la participació del public amb la cantada d’havaneres i a la darrera peça del grup Port-Bo varen fer pujar la “Escalem Coral” per cantar la preciós himne escrit per en Carles Casanovas “A mar oberta”.
Un cop més, varen revolucionar el pati de cadires i varen tornar a extreure’n un llarg aplaudiment acompanyats per paraules de suport.
Per acabar, en Xicu Sànchez -treien forces de quasi on no quedaven- va fer pujar a tots els grups dalt de l’escenari per cantar la darrera que no podia ser altre que la que va composar el mestre Jose Luis Ortega Monasterio, “El meu avi”.
Companys, enguany la Mostra de l’havanera catalana ha arribat a la seva trentena edició, i si calia celebrar-ho i oferir una bona cantada, es va aconseguir amb escreix. El temps va posar a prova la paciència dels assistents, doncs minuts abans de començar encara ruixava pels carrers de Palamós.
Segurament, el temps tampoc es volia perdre la cantada i va donar un breu descans a l’aigua, per donar pas a una lluna que quasi feia el ple.
El silenci ens acompanyava, la lluna hi posava la llum, els grups les bones cançons de taverna, i nosaltres, els havanerus que omplíem de gom a gom l’Arbreda, picàvem ben fort de mans intentant aquest gest donar suport i agraïment als que dalt de l’escenari ho feien tan i tan bé i ens donaven el cent per cent de les seves possibilitats.
Feia molts dies que no escoltava una cantada d’aquelles que et deixa satisfet, d’aquelles que quan surts, encara et fan pessigolles a l’estomac les moltes emocions que et fan viure. Feia dies que no tenia ganes d’escriure com he tingut després de la cantada de l’Arbreda.
En ocasions puntuals vaig poder gaudir a les darreres cantades que vaig tenir la sort d’anar com la de la VIII cantada d’havaneres de la Costa Daurada que es celebra a Calafell i de la que em va sorprendre moltes coses quan a organització, trobada massificada de gent i quant a grups podria dir que només els Pescadors de l’Escala i l’Empordanet em van agradar com ho varen fer en un resum general.
Malgrat un cop més i fent referència al primer grup, alguna presentació una mica llarga, uns papers que volaven per l’escenari i algun altre detall, però quan a les interpretacions, aquest cop em van agradar molt, un encert tant en la tria com en la forma en que varen ser afrontades.
Quant a L’Empordanet el problema va estar en la sonorització de la veu d’en Pere Molina que durant moltes peces sonava de manera molt força i es feia de mal escoltar.
La trobada d’havaneres de la Costa Daurada ha entrat dins el meu calendari de cantades per la porta gran. No us podeu arribar a imaginar tot el que es munta per aquesta cantada.
Permeteu-me que guardi molts dels secrets que allà s’hi troben doncs penso que els heu de descobrir si en teniu ocasió. Els que un cop més he de fer es felicitar als organitzadors, casualment torna a estar pel mig el mestre de cerimònies Francesc Sánchez Carcassés, que donada la confiança breu però alhora intensa em va explicar molts dels esdeveniments que es preparen per la trobada.
La cantada pot presumir de ser la única que es celebra al llarg de dos dies, si companys, tot un cap de setmana amb la participació dels millors grups del país. Tot i que en aquesta i sota la meva percepció, els grups no estaven al cent per cent o bé no es trobaven a gust dalt de l’escenari, fet que va provocar la pèrdua de concentració i motivació en quasi tots els grups participants, treien com he dit alguna peça o actuació puntual.
Diumenge al vespre varem anar a la cantada que es celebra a Malgrat de Mar doncs allà ens retrobàvem després de tres anys amb el Trio arrels de Menorca, en Beni Cacho, Amador Simonet i en David Serra.
A la cantada també hi va participar Berganti, La barretina i Cubacant. Sens dubte, el trio menorquí va fer que escoltes i sentís el que volia escoltar. Varen creuar el mediterrani per venir ha regalar una actuació de sis peces en les quals els que sovint intentem anar escoltant-los varem quedar amb la boca oberta, ara us podeu imaginar els que no els havien escoltat mai, potser encara ara no la poden tancar.
No entenc com no son més contractats des d’aquesta banda doncs en les dues ocasions que els he escoltat he observat una gran acceptació per part del públic. Un cop més el gran sincronisme tant en les veus com en les guitarres fa que no tinguem cap exemple similar al nostre país.
Ells interpreten tot tipus de cançó, i es passegen pels boleros, valsets, ranxeres i alguna havanera, però companys, deu n’hi do la qualitat que ens regalen en totes i cadascuna de les peces sigui quina sigui el gènere al que pertanyin.
De nou, i com vaig fer en la cantada de Calella us els recomano, i si en teniu ocasió no els deixeu escapar, doncs si els comenceu a escoltar, seran ells els que us embolcallaran amb les seves cançons. La resta de grups van tenir una actuació molt modesta, Bergantí jugava a casa i el públic el coneixia força fet que potser va distreure el interès d’aquest.
Quant a Cubacant, tot i portar un bon rumb, en ocasions com la de diumenge, veig que encara falta treball i esforç per tal d’anar tots a una, de fer un bon ajustatge de veus, doncs qualitat en tenen, i ens ho han demostrat en cantades com la de Les Santes de Mataró.
Quant al grup local La barretina, no els coneixia, vaig escoltar les peces que ens varen oferir per respecte.
Salut, Força i havaneres a dojo!.
