L'Espingari al Restaurant La Selvatana de Palamós

I ara havaneres a Palamós en una de taverna amb el grup L’Espingari. Si, llegiu bé, el grup L’Espingari em va avisar que la gent del Restaurant La Selvatana volia fer algunes nits d’havaneres oferint un menú amb peix a un preu força raonable i amb un ambient molt distès.

No vaig poder anar a sopar per que tenia un compromís familiar però quan aquests va acabar, em vaig escapar cap al carrer Allada 5 de Palamós.

El restaurant era ple a besar, amb gent del poble i algun turista que probablement va quedar ben sorprès, doncs quan a mitjanit va començar la cantada, ningú va marxar del seu lloc.

Jo vaig demanar permís per poder seure a la barra sense destorbar als assistents i al personal del restaurant doncs la cantada ja havia començat i no cal molestar per poder gaudir del cant de taverna.

Cantada del barri de Sant Roc a Calella de Palafrugell

Ben trobats companys.

Tot seguit trobareu detalls de la cantada del barri de Sant Roc de Calella de Palafrugell. En altres edicions ja us he anat mencionant que per mi és la millor cantada de l’any amb diferencia, i cada cop que algú coincideix o bé en parlem, acabem tenint la mateixa opinió.

Probablement amb totes les cantades que he viscut, ja podria fer un llistat amb les que considero les millors, tot i que tindrien que estar dividides per indrets. No és el mateix una cantada de barri en Festa Major, que la que es pot fer en una platja, la que es fa en un recinte tancat tipus envelat, la que es fa en teatre-auditori, etc... A cada lloc d'aquests almenys hi ha una que destaca per damunt de les altres, o millor dit, que jo destaco per damunt de les altres, ja sigui per indret, per grups, per companyia o per tot plegat.

32º Mostra de l'havanera Catalana a Palamós

Com cada any, i ja en fa 32, Palamós acull a l’Arbreda, la Mostra de l’Havanera Catalana amb l’organització a càrrec de l’Agrupació Sardanista Costa Brava sota la direcció i organització d’en Xicu Sánchez Carcassés.

Enguany els grups convidats han estat els mateixos que l’any passat, s’ha repetit cartell amb el canvi d’artista convidat, que com recordareu va ser la Neus Mar que li fa fer un petit homenatge a en Josep Bastons, i aquest hem comptat amb la col·laboració del cantautor català Toni Subirana.

Dintre de les sorpreses que sempre presenta en Xicu Sánchez Carcassés aquest ens va aparèixer un amb recull d’imatges, revistes i un vinil dels inicis de la Mostra Catalana, on la revista Proa se’n feia resó. No deixes de sorprendre’m Xicu!

La cantada va comptar amb la participació dels grups d’havaneres Bergantí, Norai, Peix Fregit i Port-Bo.

Estiuejant entre Havaneres i cançons de taverna (1)

Companys, tornem de vacances, amb moltes vivències i algunes fins i tot per explicar.

Aquest any, malgrat la crisi, hem pogut gaudir de les cantades típiques i alhora mítiques de l’estiu, i d’alguna altra que no hi comptaven i que també s’ha guanyat un lloc en el meu record.

El mes d’agost, habitualment em porta a escoltar cantades conjuntes dels grups doncs son les que predominen per terres empordaneses.

Aquest any, al fer menys dies de vacances del que és habitual, també ha fet que pugui gaudir de certes cantades que s’han fet al Vallés i no poder assistir a certes cantades que no em deixava escapar per poc que estigués a prop a l’Empordà.

El primer divendres d’agost, el grup Arjau va presentar el seu tercer disc, “dosmésun”, en una cantada a la plaça de Port-Bo a Calella de Palafrugell.

La plaça estava plena a vessar, no hi varen quedar cadires lliures, i la gent es va anar col·locant per les escales i fins i tot al voral del pedrís que hi ha al damunt de la plaça.

Entre tota la multitud de gent s’hi trobaven un bon nombre d’havanerus, amb els quals aquest any, ens hem retrobat en moltes ocasions i hem celebrat diverses xefles que espero puguem tornar a repetir. Sou un grup fantàstic!.

Boira a La Floresta

Ara que el peu ja em permet alguna cosa més...

Vaig tenir el goig d’anar a escoltar la cantada que el grup Boira feia a La Floresta, un districte de Sant Cugat del Vallés, amb motiu de cloenda de la festa major.

Amb el grup Boira tinc el gran inconvenient que no ens trobem gaire sovint, jo no vaig per les terres de ponent tot el que m’agradaria i ells no venen per terres barcelonines o empordaneses tot el que els voldrien, així que ens hem de conformar amb les contades ocasions que tenim per veure’ns i no deixar-les escapar gaudint-les al màxim.

No vaig voler fer massa tard, volia arribar amb una mica de temps per poder compartir amb ells una estona i xerrar dels temes que sempre compartim, familia, havaneres i cant de taverna.

Aquest cop teníem temps, ells no havien de muntar l’equip doncs és la pròpia organització que ho proporciona així que només calia estar canviats, amb les veus ben afinades i els instruments en solfa per quan el grup de blues que els precedia acabés la seva actuació.

Quan varen pujar a l’escenari, van provar veus en cinc minuts, i quasi sense adonar-nos, ja varen començar amb la primera peça per anar fent veus.

No hi havia massa gent, però la que hi havia era molt respectuosa. Això em va permetre transportar-me a tots els sentiment que evocaven les frases del tenor del grup, en Jordi Carulla, el qual el caracteritzo -entre altre- per tenir molt de sentiment en les seves interpretacions. Alhora, la dolçor de la seva potent veu me la situa en un lloc preferencial dintre dels tenors de l’havanera.

Aquesta primera veu era la que més es sentia des de la pista junt amb la de l’Enric Bardina que inicialment també es sentia massa i no tocava, doncs en Ramon Bordes quedava massa apagat, fet que va deslluir les primeres peces.

Això passa per que els grups no acostumen a portar un tècnic de só que els sonoritzi sinó que son ells mateixos qui tenen la taula de mescles sintonitzada tal i com a ells els agrada, i quan et trobes amb un tècnic que no coneix el grup sintonitza de la millor manera que ell creu i a vegades no és la més adient.

Però tot això es va poder salvar gràcies a diverses indicacions que se li van poder fer i llavors es va poder gaudir de valent de la cantada.

Ells s’hi van trobar molt a gust, les seves cares reflectien el bon moment que estaven passant. Anaven desgranant totes les peces del repertori sense cap complicació, com aquell passeig que et ve tant de gust fer i que en cap coment les cames et fluixegen.

Així ens varen portar fins a les peces que jo trobo més boniques interpretades per ells com son «Habaneras de La Habana», «Escolta es vent», «L’havanera del nàufrag», «El capità», «El barraler», «A la sombra de un palmar», «La calma del mar», «Lluna plena», «Encisadora» i «Barquejant» entre moltes altres peces.

El grup Boira tal i com jo els he conegut el hi he vist una evolució exponencial, potser serà la casualitat pel que hi cregui, però més aviat jo crec que s’han donat certs factors que han fet que aquest quartet de les terres de ponent esdevinguin un referent dintre de l’havanera i el cant de taverna del país.

Trobo que aporten tres veus molt potents, peculiars, molt diferent entre elles però que juntes sonen de meravella. Permeten gaudir dels “solos” d’en Jordi Carulla en moltes de les peces, i en altres, de la veu trencada d’en Ramon Bordes, de la qual en sóc un enamorat... com quan ens diu “se fue como limón” a «Habaneras de La Habana».

I com no, la veu de l’Enric Bardina que hi aporta un coixí a les veus que fa que la conjunció global que escoltem quedi com una de sola.

No em vull allargar, cal escoltar-los per poder gaudir de tots aquests aspectes que us vull destacar, no sé si amb una en tindreu prou.

Ara us destaco els instruments, un acordió i una guitarra.

La presencia de l’acordió es molt important dins el grup, i se’n fa càrrec en Toni Castell, cal destacar que ho fa sense cap tipus de partitura. El ritme que imposa per acompanyar les veus el trobo preciós i sap posar les notes allà on toquen sense que predomini massa però alhora bressola l’empastat de les veus.

La guitarra també té una posició especial, a mans d’en Ramon, aporta una grapat d’acords i notes que fan que les peces sempre s’escoltin sempre amb melodies molt treballades.

L'estil que tenen és molt peculiar i únic com gairebé tots els grups que acostumo a seguir, potser els Boira són el que fan l'havanera més picada quan a ritmes i veus i alhora més lenta del que és habitual en altres grups que conec, que més aviat, si no es preocupen prou, s'acceleren i no hi ha qui els pari. 

El grup a part de treballar força les veus, ho fa amb els instruments per tal que la gran qualitat que hi poden aportar es faci palès en totes i cadascuna de les seves actuacions.

Aquest fruit queda recollit amb els calorosos aplaudiments que rebien en acabar totes i cadascuna de les peces que ens varen regalar.

Companys, ha estat un plaer trobar-nos de nou, no sé quan serà la propera, però tingueu per segur, que per poc que pugui, allà hi seré.

Salut,força i Havaneres a dojo!.

©Toni Foixench

Peix Fregit a Barberà del vallés

Quin goig retrobar-me amb el grup Peix Fregit després de tant de temps. Potser és dels grups que menys he pogut escoltar aquest any, però les circumstàncies no sempre ens deixen estar allà on ens agradaria.

Si no m’hagués trencat diversos dits del peu, la meva idea era haver escoltat el grup a la cantada que varen fer a Barberà del Vallés i posteriorment a la que feien a Rubi. Però la lesió que us comento m’ha impedit poder moure’m amb comoditat i per tant haver de cancel·lar certes cites que m’havia marcat a la meva agenda de Les Havaneres.

Però bé, abans que això succeís, diumenge 21 vaig poder anar a escoltar a Peix Fregit a Barberà, en un barri molt tranquil que cada any engalana el carrer i fa un bona inversió en havaneres.

Em va il·lusionar especialment trobar-me de nou amb la Isabel i en Joan, una parella especial, molt maca, estimada per nosaltres i per molta gent i que el grup va tenir el detall de dedicar-li una peça molt maca interpretada per en Norbert Torrecillas amb un solo d’acordió “la polka del gallito”. Jo vaig tenir la sort de poder seure al seu costat i entre cançó i cançó la feiem petar una estona.

Suposo que tots els lectors del bloc ja sabreu que el grup Peix Fregit aquesta temporada ha començat una nova etapa amb el canvi de tenor.

En Pere Molina provinent del grup L’Empordanet s’ha incorporat al grup a principis d’any, Això els ha provocat una feina d'anar a contrarellotge per poder assolir un mínim de nivell per cobrir les cantades que ja tenien contractades i les possible que podien venir.

Vaig rebre un tastet del que seria la nova formació a la cantada que es va fer a l’hivern a Gavà i allà mateix vaig poder veure la bona feina que podien arribar ha assolir.

En Jordi Tormo ja ens ho ha comentat diverses vegades a facebook quan rep floretes dels seus seguidors, que encara els queda molt per fer, però com sovint li diem, el camí és bó, i la drecera que han escollit, sota el meu punt de vista, és la correcta.

A la cantada de Barberà ens varen interpretar un grapat de peces que jo no els hi havia escoltat i que els hi queden de meravella.

L’equilibri de veu entre en Jordi Tormo i en Pere Molina està molt encertat, i el coixí musical i vocal que aporta en Norbert Torrecillas fa que Peix Fregit torni a avançar posicions a un ritme trepidant dintre dels meus grups preferits.

Els que ja coneixem la veu d’en Jordi Tormo no podem més que gaudir cada cop que ens la regala, però el que queda força bé és aquest nou equilibri de veus que hi ha entre les tres, encertat, treballat i molt estimat.

Dintre de les moltes peces que ens varen regalar us en destaco:

- La barca xica (Rafael Llop – Josep Maria Roglan).

- La Maria de les trenes (Ramon Ribera – Josep Saderra).

- Tengo una lancha en el mar (En desconec l’autor).

- Pescador sóc d’una cala (Carles Casanovas – Jaume Brujachs).

- Lluna Plena (Tòfol Mus – Josep Bastons).

Després de molt de temps, el grup Peix Fregit torna a traspuar aquelles sensacions que de bon principi em varen fer sentir. Aquell seu ben posat dalt de l’escenari, aquelles rialles i aquelles mirades engrescadores un cop més tornen a veure’s i estic molt content per ells i per nosaltres.

Hi ha molta feina per fer, moltes cantades que cobrir i molt neumàtic per gastar, però tot fa preveure que aquesta nova etapa del Peix Fregit serà molt profitosa. Tant de bó ni res ni ningú la espatlli i ens donin de nou glorioses vetllades plenes d’havaneres i cançons de taverna com ells saben.
Us deixo un enregistrament d'una de les noves peces que han incorporat aquest any.

En breu actualitzaré la seva secció al bloc, darrerament l’he tingut una mica aparcada veien quin camí prenien i si hi havia la possibilitat d’anar plegats i se’ns dubte que hi anirem.

Companys, gràcies per la bona feina que feu.

Salut, Força i Havaneres a dojo!.

©Toni Foixench

XXXI Cantada d'Havaneres i Cançons de taverna de Platja d'Aro

Platja d’Aro va acollir aquest dissabte la 31ª edició de la Cantada d’Havaneres i Cançons de Taverna.

No puc precisar la gent que hi havia però pel cap baix entre cadires i gent que va quedar al passeig suposo que deu voltar de les mil cinc-centes a dos mil persones.

Vaig quedar molt sorprès i content de veure una segona fila tan plena d’havanerus com l Teresa i en Lluis, l’Anna, Francesc, Marga, Marina, Dolors, Joan, Artur, Angela, Carme, Maria Pilar, Pepita, (i algú més que potser em deixo –perdó-).

Varem trobar a faltar a l’Isabel i en Joan, a la qual li desitgem una ràpida recuperació d’una intervenció que ha patiti esperem veure-la ben aviat per les cantades.

Els grups escollits per l’organització varen ser Bergantí, Els Cremats i Port-Bo, i a la mitja part, un any més va haver la participació del grup de Cassà de la Selva, Els Panxuts.

Nosaltres hi varem assistir en família, no hi ha millor companyia per una cantada que anar amb la gent a qui estimes i més si l’afició per una música o un gènere és compartida. Clar que si ho voleu arrodonir, i feu la previa amb un sopar amb amics, es torna quasi insuperable, gràcies per ser-hi amics. 

Tot i que el petit de la casa encara no sap massa on va, tinc clar que tant les veus com la música que escolta li resulta familiar. Ha tingut la sort de compartir taula amb molts d'ells i crec que els hi reconeix la veu.

La sonorització de la cantada anava a càrrec de Sonostudi, empresa habitual en aquests esdeveniments. I com no podia ser un altre en aquests casos, el presentador, en Xicu Sánchez Carcassés. Tots els ingredients son el bo i millor que tenim, per tant, l’èxit de la cantada està quasi assegurat.

Aquesta cantada està dividida en dos parts: la primera en la que s’interpreta més quantitat d’havaneres i la segona on les peces que predominen estan considerades cançons de taverna.

El primer grup en pujar a l’escenari varen ser els que venien de més lluny, el grup de Malgrat de Mar, els Bergantí i ens varen regalar peces com «El barraler» (Carles Casanovas – Josep Bastons), «Negro Abelardo» (Jaume Pol Girbal – Josep Bastons), «Qualsevol dia» (Tòfol Mus – Josep Bastons) i «Tocat per la tramuntana» (Carles Casanovas – Antoni Mas).

Nosaltres estàvem assentats al costat de l’escenari, teníem la sort que ens havien posat un altaveu de molt bona qualitat ben aprop i en varem poder gaudir com si estiguéssim a tribuna.

Val a dir, que quan em vaig acostar a les primeres files per anar a fer fotografies, vaig quedar parat de la diferencia de so que hi havia. Els altaveus disposats a banda i banda de l’escenari ressonaven molt i feien que les veus no lluïssin tot el que tocava.

El segon grup va ser Port-Bo, i les peces que ens varen interpretar varen ser: «Oreneta gentil» (desconeixem l’autor), «Un viejo amor» (Alfonso Esparza), «La baca xica» (Rafael Llop – Josep Maria Roglan) i «Tossa bonica» (Francesc Mas Ros).

El tercer grup de la primera part varen ser Els Cremats i es varen ajustar (els que més) al guió i ens varen interpretar havaneres com: «Na nena» (Gumersind Riera – J. L. Ortega Monasterio), «La colombiana» (en desconec l’autor), «La calma de la mar» (Nicolau Guanyavents) i «Habaneras de Càdiz» (Antonio Burgos – Carlos Cano).

Tret dels problemes que us he comentat del so, els tres grups varen fer interpretacions formidables. Amb aquests repertoris i les bones interpretacions que es varen fer la primera part d’havaneres deixava el nivell molt alt.

A la mitja part i just abans de repartir el cremat, el grup convidat com cada any eren Els Panxuts de Cassà de la Selva.

Aquest any ens varen regalar la interpretació d’una peça dedicada a la recentment traspassada Antònia Vilàs. També –i com no podia fallar- ens varen regalar la interpretació de la peça estrella de la cantada «L’havanera de la cantada del cavall bernat» (o algo així).

Ara tocava el segon torn de la cantada i on es poden veure certes diferentes maneres d’entendre la cançó de taverna només veient els repertoris escollits.

Crec que la immensa majoria de gent no es fixa en les dues parts doncs els hi falta coneixement del gènere, com és normal. Però nosaltres que sempre intentem ser-hi, veiem per on acostuma ha anar cada grup.

Els primers en tornar a l’escenari varen ser els Bergantí i ens varen interpretar de tot una mica: «El amor es como el vino» (En desconec l’autor), «La subhasta» (Tòfol Mus – Josep Bastons), «La sardana de la mar» (J. Marti “Bepes” – Ricard Viladesau), «Las fuentes» (En desconec l’autor).

Els segons i respectant l’ordre els Port-Bo i ens varen interpretar: «La xalana» (Carles Casanovas – Josep Bastons), «El pescador de canya» (Carles Casanovas – Josep Bastons), «Lola la tavernera» (Carles Casanovas – Josep Bastons), «Pepe» (Antoni Mas),

I el darrer grup, Els Cremats els quals ens varen intepretar: «Son de la loma» (Miguel Matamoros), «La taverna del vell mercant» (Enric Ferrer), «Ull per ull» (Adrià Puntí), «El cuarto de Tula» (S. Gonzalez Siaba).

Ja ho veieu vosaltres mateixos la diversitat de peces interpretades i els ritmes que s’hi afegeixen. Per una banda tenim, valsets, sardanes, masurques, rumbes i txotis, i per l’altra, es tira més cap a la part cubana i la seva manera d’entendre el cant de taverna amb son cubà i cançó mediterrània.

La cantada no podia acabar sense les dues peces de rigor, «La bella Lola» i «El meu avi». La sorpresa va venir de nou quan en Xicu Sánchez Carcassés em va fer pujar per celebrar l’aniversari del bloc. Val a dir que altres anys també ho ha fet, però com no havíem parlat del tema, pensava que se li havia passat, però com ja sabeu els que el coneixeu, a en Xicu no se li escapa cap detall, per això –i molt més- el considero el millor organitzant, dirigint i presentant cantades d’havaneres, Xicu, per molts anys!

En Dídac havia quedat dormit al cotxet, des de les primeres notes de l’acordió d’en Pere Fort. No sé si ho va fer per cansament o per la costum que tinc de cantar-li alguna abans d’anar a dormir...

Aprofito l'avinantesa per demanar-vos el vostre vot si ho creieu oportú als Premis Blocs Catalunya 2013. (Si clickeu l'imatge us portarà directament a la web de www.stic.cat, un cop allà, a la part dreta de la pàgina us podeu registrar amb el vostre compte de Facebook o twitter i accedir a les votacions. Trobareu el bloc Les Havaneres a la categoria Cultura/Tendències).

 

I sense fer massa soroll, no sigui que algú es desperti, us convido a trobar-nos a la propera...

Salut, Força i Havaneres a dojo!.

©Toni Foixench