dilluns, 1 de setembre del 2008

0

29ª Cantada d'Havaneres a Begur, 9 d'agost

Poso al dia el blog, un cop acabades les vacances.
Em sap greu el no haver pogut assistir a la Cantada de l'Arbreda de Palamós. Algun company m'ha enviat informació de com va anar, i si no fos per la pluja, haguessin acabat els Peix Fregit, però l'aigua no ho va permetre.
En fi, a la que si que vaig poder anar, i amb moltes ganes, va esser a la de Begur, amb un dels grups que més m'agraden i que fins aquest dia no havia tornat a sentir en directe.

Us adjunto el Cartell de la cantada.
La sonorització de la Cantada va ser bona, el lloc, impressionant, i els grups...... ara us comento.
El Llóc: Pati de les Escoles Velles de Begur.

Per començar, L'Empordanet, amb en Càstor, Xavi, Pere i Lluis. Quantes ganes en tenia de sentir-los un altre cop per presentar-me. Ja havíem parlat via mail, però jo no en tenia prou, volia conèixer en persona a un dels Mestres de la guitarra, a un Mestre de l'havanera actual, en Càstor Pérez.

I així va ser, em va rebre molt cordialment, i es va posar a la meva disposició per al que fes falta, i li agraeixo de tot cor.
La cantada de Begur, es va caracteritzar, perquè varem actuar els tres grups dos cops cadascun. Començaren L'Empordanet, seguit dels Pescadors, i acabà la primera part els Port-Bo. Una mica de Cremat i tornem-hi, L'Empordanet, Pescadors i Port-Bo.
Això es per si algú en tenia moltes ganes, sentir-los dos cops la mateixa nit, et deixa un regust, inoblidable.
Els tres grups ja estan prou consolidats com per trobar quelcom nou, però per a mi, que feia molt de temps que no sentia a L'Empordanet, em varen semblar de lo millor de l'Havanera Catalana en aquests moments. Les dos veus principals, en Xavi i en Pere, seguides de la veu d'en Càstor, i de quan en quan la d'en Lluis, fan que quedi una serenor d'alt de l'escenari, impressionant.

Encara que a mi lo que més em meravella d'aquest grup son les dues guitarres, la d'en Càstor i la d'en Lluis. Tenen una introducció a les havaneres que no ho fa cap grup actual, o millor dit, cap grup que jo conegui.

Em fascina sentir-les, i crec que són les dues millors guitarres de l'havanera. La d'en Càstor segur, les seves mans, passegen per les cordes de tal manera, que en surten unes velles melodies mai sentides per mi. Càstor, et felicito per lo bé que sonen els acords de la teva guitarra.
Tot seguit, Els Pescadors de L'Escala.

Em va cridar molt la atenció, que m’entra els grups esperaven el seu torn, estaven entre el públic, però els Pescadors, a excepció d'en Quim, es varen quedar tancats a una espècie de habitació que hi havia al costat de l'escenari, i no vaig poder parlar amb ells.
En Quim va ser l'excepció, ell si que estava entre el públic durant la actuació dels altres grups, i vaig poder parlar amb ell, i es un vailet molt trempat i divertit, crec que només cal veure'l dalt de l'escenari, es un vailet divertit. Encara que la cantada de Begur, va ser seria, ell em va comentar que a d'altres cantades, fa que la gent participi més, que a part de sentir havaneres, la gent rigui, o s'enrigui d'ell. En fi, Els Pescadors, varen estar molt bé, no havia sentit mai la veu d'en Quim, però te un bon "Xorro" de veu, que dona gust escoltar.
Per acabar la primera part, Port-Bo.

Pot ser es dels grups que més he vist aquest estiu, però us puc ben assegurar que van canviant el repertori, doncs si cada dia fessin el mateix, potser els hi canviaríem el lloc. El toc divertit d'en Fonso, em fa veure'ls tot el que puc, doncs els seus gestos, la seva forma d'interpretar l'havanera, i quelcom més, fa que sigui un espectacle per les oïdes i per als ulls, anar a veure als Port-Bo.

A la mitja part, el Cremat, aquest sí que no falta mai, encara que hi ha cops, que s'acaba...... ¡Salut!.

Un cop havent pres el Cremat, i haver firmat uns quants Cd's, els grups tornaven a la Cantada. Amb el mateix ordre, L'Empordanet, Pescadors i Port-Bo.
La Cantada es va acabar amb la Bella Lola i El Meu Avi, i amb un detall, en Carles li deixà la guitarra a en Càstor, per que fós ell, qui fes l'introducció i portes el ritme de les dues havaneres. Em va agradar el detall.

Fa poc vaig adquirir un Cd dels Duet, grup format per en Fonso (ara a Port-Bo) i en Càstor (ara a L'Empordanet), us el recomano, jo no he trobat més, però crec que hi han tres cd's enregistrats. És dels millors cd's que tinc, no em pensava que la guitarra d'en Càstor, i la veu d'en Fonso, formessin un duet tant i tant bo, però un cop he conegut als dos, només busco la forma de trobar-los.

En fi companys, aquest agost he estat poc per terres catalanes, vaig estar al pais Nipó, i solament us vull dir una cosa, al museu de la Pau d'Hiroshima va quedar enregistrat un tros de una de les meves havaneres preferides, que encapçala aquest blog, i que allà on vaig deixo constància, "El canó de Palamós". Per cert, impressionant el que van fer els americans, no solament "els valents de a bordo no varen tornar......i tingueren la culpa els americans", sinó, que allà, encara avui, es veu i es palpa el dolor que hi varen deixar.

Fins aviat, i com dirien en aquelles terres, "Sayonara".

Les Havaneres

Recordo una estrofa del Mestre J.L. Ortega Monasterio, per veure si algú li fa cas......
“..... Escolteu la seva veu, oh canons de tot el món, i la gent de tot arreu, no més guerres ni més morts, no més bombes ni més focs, sóc el canó de Palamós. Si els canons de tot el món, fossin com el vell canó, que tranquil està adormit, blancs i negres dintre el pit, portarien una flor, la Rosa de Jericó.” Gràcies per avançat.............


Inici Bloc