dilluns, 15 de juny del 2009

9

A prop del mar, ben a prop el 13 de juny

Companys, ja el tenim aquí!!
Que just m’ha anat poder veure l’espectacle A prop del Mar, dels Port-Bo amb la col·laboració de Nina, Antoni Mas, Pep Poblet, i Toni Gadea.
Aquest cop, tot i tenir la cantada a prop del meu estimat Palamós, tenia que tornar a dormir al Vallés. Tot no podia ser, i com ja he dit altres cops, els kilòmetres no em fan perdrem una cantada d’havaneres, i menys, si parlem d’un espectacle com el que estava a punt de veure.
Però abans de avançar-me als fets, us diré que varem tenir temps de sopar a casa de uns amics, i no hi ha res més bó, que els sopars en bona companyia, oi Miquel i Trini? un cop més, gràcies companys!!.

Els quatre anàvem a veure el espectacle, així que ens varem afanyar a sopar, i ens varem dirigir a Sant Antoni, ben aviat, per veure si trobàvem uns quants lectors del blog, que ens vareu dir que anàveu.


Un cop varem arribar, a la primera fila, ja teníem reservades unes cadires, i per si no ho sabeu o no ho he dit mai, els companys del blog, son molt trempats, i sense jo dir res, ens varem trobar cadires reservades al seu costat, quina sorpresa noies, gràcies!!.
Allà ens varem retrobar amb la Silvia, Anna, Sunsi, Dolors, també vaig tenir la sort de conèixer a l’Anna Maria i varem xerrar una estoneta, tots estàvem preparats per que engegués l’espectacle, tot i que deien que els feia por la sonorització doncs al ser un poliesportiu, l’acústica no seria el mateix que al Teatre de Palafrugell o a l’Auditori de Barcelona.


Però mireu companys, la sort que jo vaig tenir a Sant Antoni, és que podia fer fotos, i a Barcelona no, per tant, ja em va anar bé veure’ls aquí, doncs, un reportatge sense suport gràfic no em resulta igual.
Per tant, jo havia de veure l’espectacle a Sant Antoni, per Sant Antoni, tot son casualitats, però cada cop, m’agraden més aquestes casualitats que es produeixen a la vida.
Mireu, estava a primera fila, rodejat de bons companys, havien triat el lloc, si fos lloc amb cadires numerades, segurament no hagués estat possible estar assegut al costat del companys, i a primera fila.
Nois, ho sento, aquest era el meu dia, rodejat amb qui jo volia i al millor lloc que podia estar.

Tot d’una varen aparèixer en Carles, Fonsu, i Mineu.
Varen seure just davant nostre, en una taula de fusta, ben parada, tres o quatre ampolles d’aigua i els micròfons.
Doncs bé, en Carles, va fer una breu explicació de com eren les cançons de taverna a casa nostra, i ens va dir que les Havaneres, son un tipus de cançó de taverna, i quan es juntaven els avis per fer-ne quatre, potser el que menys cantaven eren havaneres.
Doncs bé, ens va explicar que els primers en fer cançó de taverna, no portaven acompanyament musical, i només s’acompanyaven dels artells de la mà picant contra la taula per portar el ritme de la cançó i anar tots a una.
D’aquesta manera, en varen fer un parell, “Cuando la noche” i “Ay Lola, si tu me quieres”. Eren cançons fetes “a palu secu” o fetes “a pit i collons”, i ells ens les varen recrear de la millor manera que avui es pot fer.

Tot acaba de començar, just les veus anaven agafant calor, i llavors, va aparèixer un home, un músic, un gran compositor d’havaneres, el Mestre Antoni Mas, en “Tumas”.
Aquest es va penjar un petit acordió a l’espatlla, i junts varen interpretar una peça que l’altre Mestre, en Carles, havia composat de ben jovenet, “l’oració del pescador”.
Fins al moment, mai havia escoltat al Mestre Mas, però li agraeixo la emoció, i el sentiment que hi posà tant en el acordió com posteriorment en el piano.
Quin goig, quina meravella, poder tenir damunt d’un escenari en Mas i els Port-Bo.
Per molts anys que ho puguem gaudir nois!!.


En Carles tot just ens presentava l’evolució de l’havanera quan va passar de l’entarimat el teatre, i fou llavors quan varen incorporar-se la resta de musics i una cantant d’excepció.
I mireu, ja que esteu llegint, i heu arribat fins aquí, us els presentaré.


Començant per la part posterior de l’entarimat, es va situar en Toni Gadea, un gran percussionista, i que si no m’erro, el dissabte fou el seu aniversari, des d’aquí, i aprofitant l’avinentesa, per molts anys Toni.

Al ben mig hi trobem una cadira alta, junt a ella, un parell de saxos, i tot sortit del no res, en Pep Poblet.
Companys, quin bon vent treu dels pulmons, i que bé col·loca les mans!!.


I per acabar, la noia que havia de passar la proba davant aquell tribunal, la noia es diu Anna Maria Agustí, i no és la lectora i seguidora del blog, tots la coneixem com Nina.
Que per cert, em va dir que quan podia, llegia el blog, -gràcies noia, un orgull!!.

Amb la broma que feien per veure la qualitat de la cantant, els que estàvem de públic en gaudíem en totes les que va fer.
Ens va interpretar La balada d’en Lucas, Llop de mar, La barca xica, entre d’altres.

Poc a poc, les col·laboracions entre els Port-Bo i la Nina s’anaven unint, fins que van fer el tema que dona títol a l’espectacle, A prop del Mar.

Va ser aquí quan crec que la van aprovar, oi Carles?.
Quin goig escoltar aquest espectacle, les cares dels que estàvem assentats ho deien tot, quasi ningú gosava a entonar les cançons, tots estaven meravellats per les introduccions que en feien tant l’Antoni Mas amb el piano, com en Pep Poblet amb el saxo. Noi, tens una bufera impressionant, gràcies per aquests moments.
Tot i conèixer les melodies de les cançons que interpretaven, em va agradar molt i molt, les introduccions i acompanyaments que feia en Pep amb el saxo, per mi mai sentides fins aleshores.
La percussió a càrrec d’en Toni Gadea era l’acompanyament final per aconseguir que aquests cants arribessin de la taverna al teatre.
Però que serien aquests grans musics sense els Port-Bo?. oi que amb musics resulta més fàcil?.....la resposta la teniu a l'espectale, però un faig cinc centims.

Ells continuarien sent uns grans musics, però a mi em faltaria quelcom, i l’espectacle ja no seria a prop del mar.
Veus, veus, i veus, quines veus companys, és meravellós tenir l’ocasió de escoltar aquest tercet. Tot i que no puc coincidir més cops amb ells, però cada cop que hi coincidit m’han deixat ben servit per uns dies. Sabeu una cosa, aquest cop, no sé si per la proximitat, o per que cada cop cerco noves coses, vaig escoltar molt i molt bé la guitarra d’en Carles, o potser per altres raons.
Menys mal que aquest dissabte no se m’han escapat, doncs va dir que el dissabte era l’últim concert de la temporada de “A prop del mar”, doncs la noia que canta, la Nina, comença de nou amb el seu espectacle teatral i no pot compaginar-ho.
Ah, la noia que canta, si home, si, la Nina, l’he deixat per el final, i no per això la menys important, però com els examinadors no se quina nota li van posar, estava esperant que en diguessin alguna cosa.

Bé companys, bromes a part, en Carles, Mineu, i Fonsu, la van examinar ben examinada, la posaren a prova en varies cançons, fins i tot, la cançó de "Ai, noi" que és una cançó típica de taverna, amb un xic de picaresca, i que varen interpretar formidablement.
Per una banda, la Nina, en Mineu i en Fonsu, contra en Carles, molt i molt divertida companys, gràcies!!.

Per tant, jo faré meves unes paraules que va dir en Carles, i com el Mestre, per mi és mereix tant el meu afecte com el meu màxim respecte (a part, fa la cara de saber de que parla), li va dir: “Noia, ho fots molt bé, si!, t’hi pots dedicar”.

En fi companys, que l’obra m’ha servit un cop més per aprendre, i per veure el camí que ha fet el cant de taverna amb el pas dels anys, passant per tavernes com Can Patxei, Ca la Raquel o Can Batlle, fins al Palau de Música o l’Auditori de Barcelona.
Companys, gràcies fer posar l’havanera allà on toca!!.

Gràcies per aquests deliciosos moments!!.

9 comentaris :

Anònim ha dit...

Bona nit.Sembla que sóc la primera a fer el comentari tot i que l'Anna Maria ja l'ha fet aquest tarda a la part Port Bo,segurament perquè encara no hi havia aquest bonic i tan esperat reportatge!
Em va semblar espectacular,no sé si a l'auditori sonava més bé però a mi em va emocionar i fer vibrar d'allò més i en especial Cadaqués T'estimi,que no coneixia i em sembla una peça fora de sèrie.
Tots simpatiquissims i la Nina molt natural i una magnífica professional.
Sento no haver pugut saludar-vos al arribar però no us coneixo...i no vaig poder ser a la porta a l'hora que en Sean Connery i en Harrison Ford van dir.Vaig arribar mot just...handicaps de tenir dos fills petits que sempre et demanen.
Però no us veig a la foto nois!i tu Anna Maria per la descripció al blog tampoc oi? reconeixo en Tony però on sou els trempats i ànimes del blog Port Bo que no sou a la foto??
Espero que ens puguem saludar en una altra cantada.
Petons.ROSER

Anònim ha dit...

Ei,bona nit!Sí noies,quin espectacle més formidable!!sincerament m'hagués sabut greu perdreme'l.Ens va agradar moltissim a l'Arnau i a mi,vàrem passar una estona vibrant i entranyable.A mi em va encantar Lola la Tavernera cantada amb la Nina i la nova d'en Mas A prop del Mar.Cadaqués T'estimi ja la coneixia i fa posar la pell de gallina cantada esplendidament pel grup i la Nina.
Tenies raó nena...el millor espectacle de la temporada.
Carinyo,va ser un plaer coneixe't,comprovar que ets tan bonica,simpàtica,encisadora,(....callo)com deien l'Arnau i en Pere i que si tingués 10 anys més (54 0 55 potser no et semblarien tan eh?)et seguiria per totes les cantades de l'estiu fins que aquests ulls verds i grossos em miressin com de ben segur saben mirar...!bé potser a la propera vida diuen oi??
Si,va anar molt bé la cita,però que molt bé però ja t'ho explicarem en una altre cantada.En concret jo solo passar uns dies al Port de la Selva i allà hi haurà una cantada.Coneixes el Port de la Selva? no sé on estiueges o d'on ets perquè ets una mica misteriosa però espero que sigui a l'Empordà que s'et pugui buscar per allà!
I escolta bufona jo tampoc entenc perquè no surts a la foto amb el grup i els musics.Em vas dir que et feia il.lusió quedar-te a felicitar-los..La seguidora més entusiasta del blog Port Bo i d'en Carles,que comenta amb més empenta i entusiasme,que s'apunta a totes les inicaitives,que no perd ocassió de presentar-nos treballs,cançons i encomanar-nos la seva il.lusió i que no ha parat de demanar un reportatge d'A Prop del Mar i no tens ni un lloc a la foto dels amics del blog???
Carinyo,ja et vaig dir i no només jo que per la vida no es va amb el lliri a la mà bufona,que t'el trepitjaran nena!!!escolta l'avi Jan!!
Bé bonica,fins la propera.Cuida't molt.
JAN

Anònim ha dit...

Ei nena ja has vist que m'he equivocat..no vull dir pas 10 anys més!!!!nooooo ni boig!!!vull dir 10 menys...ja s'enten eh?i diga'm si també en serien massa eh?..només per curiositat....i espero que no et sapiga greu el que t'he dit del lliri a la mà eh nena?però hi ha coses que m'emprenyen i són tan obvies...!!!t'ho dic amb carinyo i per un bé..ja et veig força intel.ligent,aixerida i desperta però,però...una mica naïf també bonica.
Apa a somniar amb els angelets!o amb Bolanera!!!! o el teu carai de bolero...!!
JAN

Silvia ha dit...

Tot lo bo es fa esperar...
Tony les fotos son genials i la crònica com sempre
si hi has estat ho revius i potser fins i tot hi veus
algun detall que se t havia escapat, sinó hi has estat
tan fas una idea del que s ha viscut.
Va ser una nit fantàstica, l´espectacle, els musics,
els amics, tot plegat.

horabaixa ha dit...

Hola Tony,

Ara feia dies que no entrava i com cada cop que ho faig, quedo meravellada. Crec que haurien de fer-te una menció especial, aquests del mon de les havaneres.

M'encante el ritme.

Quina dedicació !!! com deus disfrutar..........

Miquel ha dit...

Molt maco nois , com que no som noies guapes , en acabar vareu fugir esperitats !!! ja,ja , ja veig que va anar be , Jan, Arnau... a mi em va agradar molt , la veritat que son uns mestres muntant espectacles , i per molts anys .
Anna Maria , va ser un plaer saludar-te .
Horabaixa , al Tony tens tota la raó , l'hi haurem de fer un monument , encara que el monument a un gran amic ja el te dins el nostre cor.

VISCA LES HAVANERES , i la gents que ens aguanta a les actuacions .

Abraçades per tothom.
Miquel

Anònim ha dit...

Hola amics i amigues.Varem passar una bona vetllada amb a Prop del Mar acompanyats d'uns artistes incomparables i d'un repertori de cançons molt ben escollit.
Tots van mostrar una professionalitat i simpatia que ens va fer gaudir encara més d'un concert excepcional.
Indubtablement per repetir.
Em va agradar molt la cançó d'en Mas que dóna títol a l'espectacle i la meva pregunta és si ja és pot comprar.
Felicitats a l'Antoni per aquesta magnífica cançó.
Això que no hi ha res comparable al TENDRE AMOR D'UNA NINA..m'ha robat el cor.Què m'en dius Jan? no és una imatge per recordar i...enyorar.
Ai les havaneres i les seves lletres que ens diuen tan i ens fan pensar tan.No us fan pensar amics?entre això dels ulls enamorats que l'Esther ja va preguntar si era el títol d'alguna cançó i aquesta lletra de l'Antoni Mas...és una sort realment a la vida qui pugui gaudir de tot això i més a partir dels 50 com diu la Carme.Totes aquestes lletres s'haurien de fer realitat!
Sento Miquel haver marxat esperitats com dius però en Jan havia programat una sortida sorpresa i com que tots dos esperem lletres d'havaneres que es facin realitat....no podíem perdre ocasió oi que ho entens?De tota manera a l'hora que vam dir erem a la porta i vam poder saludar a una nineta que un dia ens va desitjar una de les coses més boniques que si li pot desitjar a algu a la vida.
Ei bufona,em va agradar molt tornar-te a veure tan bonica i més si cap com et recordava..més prima oi per això?i parlar una mica amb tu.Espero que la propera podem anar a fer una copa i parlar força més.
Una abraçada i fins aviat a tothom.
ARNAU

Alfons ha dit...

Hola a tots i totes! Tony perdona que sigui tant repetitiu pero es que ets un "CRAK" en el tema reporter, et don unaltre 10 per tot el que explicas del espectacle A prop del mar, jo i la Ciò el varem veure al Auditori amb una bona companya tambe, ens va agradar molt i va ser el primer cop que varem sentir a la Nina cantar havaneras,
El proper dia 21, tenim intenciò de anar-hi a Palamos a la cantada den Port-Bo que si no vaig errat, sera al Moll dels pescadors be si vens ja ens veurem.
Rep una abraçada i don-li un gran petò a la Cris de la nostre part.

luzquebrilla ha dit...

Òndia Tony!,finalment has aconseguir anar-hi,"mai es tard cuan arriba".Sobre el teu comentari, veig que una cosa quan t´agrada, l´descrius amb molt de sentiment.Personalment et diré que per mi la millor de les tres actuacions, va ser L'Euditori,encara que no s´hi poguessin fer fotografies.Penso que tot bon quadre necessita un marc adient, i el Poliesportiu .no era aquest marc.
Després d'haver fet el meu comentari les altres dues vegades,avui no tornaré a recalcar que -A PROP DEL MAR,o millor dit el Port Bo, i els músics varen estar com sempre,genials macos, mestres,i genis. Però el que sí afegiré els grans dots de la Nina ,la seva gràcia interpretativa o "salanc"com dirien els vells pescadors.Ens feia pensar amb la total absència d'un guió.
Els dos ambients creats en el mateix espectacle,explicaven molt bé la trajectòria de l´havanera cinquanta anys enrere,Taverna i Teatre,ara,crec que a la vida real, la gran protagonista va ser la taverna i la seva gent; aquesta gent em fascina!!... són els veritables genis de la història,gent senzilla,amb pocs coneixements musicals, que cantaven espontàniament,com a pura expressió del sentiment que portaven dins, gràcies a ells la havanera va arribar al teatre,i van fer camí per arribar a on estem ara. Genial, que aquestes peces dolces i gronxadores com són les havaneres i cançons de taverna arribin al teatre,i se embolcallin de bons instruments, però mai hem de perdre el coneixement dels seus orígens.Penso que el Port Bo coneix molt bé la dita que diu:qui perd els seus orígens, per la identitat.Això amb l´havanera i cançó de taverna no pot passar mai.Trobo perfecte quan en Carles en les cantades, entre cançó i cançó, fa esment d´aquesta història i la seva gent.-Visca aquest gènere i els que la fan possible!!!
Ei Tony !, i la cançó estrella de l'espectacle què?no m´has de dir res?...ai noi com ets,ho sabia, ho sabia,mira que.....un altre dia aniràs a la última fila,oi Silvia?
Petó gros

Les Havaneres

Recordo una estrofa del Mestre J.L. Ortega Monasterio, per veure si algú li fa cas......
“..... Escolteu la seva veu, oh canons de tot el món, i la gent de tot arreu, no més guerres ni més morts, no més bombes ni més focs, sóc el canó de Palamós. Si els canons de tot el món, fossin com el vell canó, que tranquil està adormit, blancs i negres dintre el pit, portarien una flor, la Rosa de Jericó.” Gràcies per avançat.............


Inici Bloc