dijous, 3 de setembre del 2009

4

28ª Mostra de l'havanera catalana de Palamós, 14 d'agost.

Aquest any si!.


Quin goig poder assistir a la cantada de la vila de Palamós, la Mostra de l’Havanera Catalana.
Per començar l’escrit, m’agradaria fer-vos cinc cèntims d’aquesta trobada, espero que us agradi.
La Mostra es va iniciar l’any 1978 fruit de la passió per l’havanera de Joaquim Simó, Evarist Puig i Josep Lluís Ortega Monasterio.
Encara que el nom que es va utilitzar va ser Festival de cançó marinera de Palamós.

Als pocs anys, en concret, al 1981, la Mostra és va independitzar del Festival, passant a ser Mostra de l’Havanera Catalana de Palamós, i sent aquesta la primera edició, de la que avui anomenem Mostra de l’havanera Catalana de Palamós.
Aquesta cantada te diversos aspectes que la fan especial, senzilla i única.
Per una banda tenim que totes les peces interpretades han de ser en català.
Per altre banda tenim el silenci i el respecte que es genera quan els grups entonen les peces.
I finalment tenim el recinte, l’Arbreda de Palamós, que per les seves característiques converteixen el paratge en el lloc idoni per desenvolupar aquest acte.
Grans veus de Les Havaneres, han rebatejat l’Arbreda i a Palamós, com el Palau de l’Havanera.
Ja fa uns quants anys que em coincideix que marxo per aquestes dates, i em resulta impossible gaudir d’aquesta meravellosa cantada.
Abans de endinsar-me al escrit, vull agrair a en Joan l’esforç i la tasca que va fer per que jo, junt amb la Cris poguéssim veure la Mostra. Si company, per tantes i tantes coses que vares fer per mi en aquest dia tan especial.
Varem anar a mitja tarda per saludar als grups, escoltar les proves de so i gaudir dels moments previs a la cantada.


Tal com vaig entrar, vaig quedar bocabadat. No sabia que l’acte tenia escenografia. Quina sorpresa!.
Cerco paraules, expressions, adjectius, però no en trobo cap idoni que expressi el sentiment que vaig notar, no cerco la manera de redactar-vos el que vaig veure, tot plegat, era espectacular companys, ho heu de veure, heu de gaudir-ho, i després, potser entre tots, trobarem aquesta paraula que cerco per definir aquell fantàstic moment.
A falta de la paraula, us intentaré explicar com va anar la vetllada.
Estava avisat que la Mostra de l’Havanera de Palamós, no era una cantada qualsevol, estava definida com un concert d’havaneres en un paratge anomenat el Palau de l’Havanera.
Mai havia vist res igual, és diferent a tot i a totes les cantades a les quals he assistit per el moment.
Quant a la cantada de Calella, doncs també, pocs símils a trobar, trient el sentiment que jo sentia per la cantada i per el moment, que han estat força similar.
Quan t’esvelleguen l’entrada, i es passa per aquelles voltes prefabricades, ja perceps que quelcom especial es cou a l’altra banda.
Tot seguit et fan entrega d’un llibret amb els grups i les peces que interpretaran.
També et donen un coixí per estar còmode en les cadires.

Que us sembla companys, no és espectacular que es preocupin tan per el nostre ben estar, tot plegat, anem a escoltar i gaudir d’havaneres.
Senzillament Genial, gràcies i per molts anys organitzadors.
Nosaltres varem seure en un lloc preferencial gràcies com ja he dit a en Joan.
Era la cinquena o sisena fila, un cop més, immillorable.
Com a companya de cadira a una banda tenia a la Cris, i a l’altra, després del passadís, a l’Alcaldessa de Palamós.
Per la cantada anava acompanyat dels meus pares, ells un cop més també volien gaudir de les havaneres, però no vaig poder seure al seu costat, estàvem en llocs separats, però teníem l’ocasió de creuar les mirades i els gestos de complicitat, per tal de expressar-nos allò que no ens podíem dir.
La sonorització de l’esdeveniment era a càrrec de la ja coneguda empresa Sonostudi.
La mateixa que sonoritza altres grans cantades com la de Calella, Roses i Llafranc per posar-vos uns quants exemples.

Aquest cop, i sota la meva modesta opinió, la sonorització estava força encertada.


La Mostra és presentada per en Francesc Sànchez Carcassés, una persona, que entre altres moltes virtuts, te la de ser un gran coneixedor de les havaneres i dels grups que les interpreten.
Ens aportà els seus grans coneixements, en la presentació de tots i cadascun dels grups previs a la seva actuació, d’una forma magistral.
Un cop us he explicat com estava tot l’entorn de Mostra, ara m’endinsaré en el que va ser la cantada, en els grups, i les peces que aquests li varen regalar a les nostres oïdes.
Atenció companys, comença el concert al Palau de l'havanera.
A la Mostra hi participen quatre grups, interpretant sis peces cadascun d’ells, fent una petita mitja part entre el segon i el tercer grup.
En primer lloc, per encetar la cantada, i per comprovar que està tot a punt, el grup Bergantí.


Normalment, el primer grup és que rep més quant ajustos de sonorització, però en aquest cas, penso que tot va sortir bé, a la primera.

Així que, pujant per les escaletes que donen accés a l’entarimat de l’Arbreda ja tenim en Miquel, Pere Margall, Pere Fort, i Joan Ripoll.
En aquest ordre varen desfilar per davant dels assistents per tal de situar-se davant els micròfons, i començar la seva actuació.
La tria escollida per Bergantí va ser:
- La taverna (Lletra: C. Casanovas ; Música: A. Mas).
- Vola, vola barca meva (Lletra: T. Mus ; Música: J. Bastons).
- La taverna del vell mercant (Lletra: E. Ferrer ; Música: E. Ferrer).
- Margarita (Lletra: C. Casanovas (traducció) ; Música: J.Ll. Ortega Monasterio).
- Bona festa (Lletra: J. Vicens “Xaxo” ; Música: Ll. Garriga).
- El canó de Palamós (Lletra: J.Ll. Ortega Monasterio ; Música: J. Ll. Ortega Monasterio).
La actuació del Bergantí va ser fantàstica, personalment, em van agradar molt.
Ha tingut la valentia i ha estat dels pocs grups que s’han atrevit a estrenar cançons per la Mostra com Vola, vola barca meva i La taverna del vell mercant, amb el que això representa.
A part del elevadíssim nivell sonor que ens varen regalar.
Van ser els primers en rebre les ovacions que nosaltres podíem regalar-los. No tenim altre manera de agrair la tasca que feu, si no és amb els aplaudiments.
Els entesos que per allà s’hi trobaven, en parlaven com un dels millors de la Mostra d’enguany.
El fet de cantar com a grup, com una sola veu, el caracteritza força, i els magnífics sons de l’acordió d’en Pere Fort, tot i ser la meitat de gran que el que porta l’Adam de La Taverna, en Pere Fort li extreu el suc com si fos un acordió d’orquestra.
Companys, una tria encertadíssima, en la part de cançons, i una aposta segura quant a grup.
Finalment i després d’una llarga ovació, el Bergantí, abandonar l’escenari de l’Arbreda, i puja de nou, en Francesc Sànchez per presentar-nos el següent grup.
En aquest cas, Peix Fregit.

Norbert, Pep i Jordi, en aquest ordre varen passar per davant nostre per acostar-se als micròfons ja situats en posició per part dels hàbils i ràpids membres de Sonostudi.
Quin nivell companys, primer Bergantí, ara Peix Fregit, això està agafant un nivell difícil de igualar.
La tria dels Peix Fregit va ser:
- Mar, deixa’m un cant (J.M. Martí Clarà “Bepes” ; Música: R. Viladasau).
- Ulls verds (Lletra: J. M. Servià ; Música: R. Viladasau).
- Cap a tu (Lletra: T. Mus ; Música: J. Bastons).
- Mariner de terra endins (Lletra: N. Oliver ; Música: J. Bastons).
- Al mar (Lletra: J. M. Servià ; Música: J. Bastons).
- És la moreneta ( Lletra: A. Carcellé ; Música: A. Carcellé).
Penso que les cançons del Peix Fregit van ser les més ovacionades per els assistents de la cantada.
Enguany els hi va tocar a ells ser els més ben valorats. Per molts anys companys!.

Aquesta nova etapa del Peix Fregit penso que es reforça en actuacions com aquesta, en premis com els que els hi podem oferir nosaltres que escoltem i gaudim de les havaneres, una ovació com la de que es va veure i escoltar enguany a la Mostra de l’havanera de Palamós.
Van fer que les tres veus es fonguessin en una de sola. Pocs cops jo he vist que això es produeixi, i un cop ho he pogut escoltar, desitjaria que totes les cantades fossin en aquest estil, però no tothom deu estar d’acord amb aquesta manera de escoltar havaneres.

En va agradar molt el ajust de sonorització que us varen fer, i comentant-ho amb altre gent que hi entén més, també van ser del mateix paré, la qual cosa m’alegra i em gratifica.

Ara toca un descans, quinze minuts per anar a fer un cremat, comprar els darrers treballs llançats per els grups, i estar a punt per tornar a gaudir de la segona part de la cantada, que havent vist la primera amb el elevadíssim nivell, ja veurem com va la segona part.
Vaig aprofitar per saludar als amics assistents a la cantada, també, molt ben posicionats.
La varem fer petar una estona tots plegats, avis, amics, coneguts, havaneros, cadascú deia la seva.
És fantàstic compartir opinions, sempre s’aprèn alguna cosa, encara que sigui, a callar.
Em va fer molta il·lusió trobar-me en Víctor, si nois, el noi del que us he parlat en altre escrits, sobre tot, en els de La Bella Lola, és actual membre del grup Llops de Mar, i amb una veu de tenor digna d’escoltar.
És molt difícil veure havaneros (membres d’altres grups) en cantades dels altres grups. I sincerament, penso que si tenen l’ocasió sempre es bo veure com ho fan els demés. Aprens coses, si més no, el què no s’ha de fer.
Molt curts és varem fer aquest quinze minuts. Vols dir que es varen comptar de forma correcta?.
Caram companys, em va faltar temps per saludar a tota la gent que volia, em vaig quedar amb les ganes de xerrar una estona amb altre gent.
Coi de temps i del que el fa avançar.

Tornem a lloc, que en Francesc Sànchez Carcasses ja és a lloc per donar pas al següent grup d’havaneres, Els pescadors de l’Escala.


Us he de dir que fins al moment, no havia tingut la ocasió d’escoltar una cantada d’aquest grup, tret de la cantada de l’any passat a Begur.

La tria de Els pescadors de l’Escala ca ser:
- Si tornés (Lletra: Tòfol Mus ; Música: J. Bastons).
- Vull ser el teu port (Lletra: A. Prat ; Música: A. Prat).
- La gavina (Lletra: F. Sirés ; Música: F. Sirés).
- Plora guitarra (Lletra: J. Ll. Ortega Monasterio ; Música: J. Ll. Ortega Monasterio).
- Entre les barques (Lletra: J. M. de Segarra , Música: S. Dabau).
- L’Empordà (Lletra: J. Maragall ; Música: E. Morera).
L’actuació de Els pescadors de l’Escala a la Mostra fou correcta, penso que tenen qualitat suficient per estar en cantades com la mostra, però costa molt veure una cantada amb tots el grups al cent per cent.
Potser va ser la coordinació del grup, el que va fer que aquest tram de la cantada no estigués d’acord amb el que jo m’esperava. Clar que hi cap la possibilitat que no ho apreciés bé.
Tot i que m’agrada la veu d’en Quim, tenor i guitarra del grup, aquest cop no va ser dels millors dies.
El fet de tenir el contrabaix, la “Berra”, fa que les cançons tinguin en ritme ben marcat en aquest instrument, i per el moment, i d’acord amb tot el que he escoltat, prefereixo que sigui una guitarra qui marqui el ritme.
Cal dir que en la Mostra de l’havanera Catalana de Palamós, cada any es rota el grup que conclou la cantada entre el Peix Fregit i els Port-Bo.
I aquest cop, com podreu deduir, els hi toca a Port-Bo.


Així que amb una magistral presentació d’en Francesc Sànchez Carcasses, en Carles, Fonsu i Mineu, es situen al ben mig de l’escenari, just on havien col·locat els micròfons per dir-nos la seva.

La tria dels Port-Bo va ser:
- L’oració del pescador (Lletra: C. Casanovas ; Música: Carles Casanovas).
- Pensaments (lletra: C. Casanovas ; Música: A. Mas).
- Cap de Creus (Lletra: J. Gay ; Música: R. Cabrisas).
- Malalt d’amor (Lletra: C. Casanovas ; Música: E. Juanals).
- No sé (Lletra: A. Mas ; Música: J. Bastons).
- Busca’m a l’Empordà (Lletra: C. Casanovas ; Música: A. Mas).
La tria va estar prou encertada, tot i que varen canviar la composició inicial, es a dir, la que teníem en el programa.
Un gest que em sobtà molt, però que penso que ja havien parlat amb la organització.
Vaig entendre el canvi doncs, la peça que inicialment havien triat era El noi, i la varen canviar per Busca’m a l’Empordà, cançó nominada al premis de la acadèmia com a millor cançó en llengua catalana del 2009.
Per tant, i si la organització ho va permetre, ho trobo encertat.
Caram companys, això s’acaba, i no ho vull, però el temps no espera, no s’atura, i no he trobat encara la forma de fer-ho, i de nou, torna a aparèixer en Francesc Sànchez Carcasses per demanar la presencia dels grups que enguany han participat a la Mostra per fer la última, El meu avi.
També demanar la presencia del Mestre Josep Bastons que estava entre el públic expectant i gaudint segur de la cantada, perquè portés la direcció de l’havanera.
Si nois, amb El meu avi, es donava per acabada la fantàstica i meravellosa XXVIII Mostra de l’havanera Catalana de Palamós.


D’aquell dia, tinc molts moments guardats en la retina, els que allà no hi cabien, els hi vaig fer un lloc en el cervell, i quan aquest també quedar ple, a la resta, els vaig fer passar fins al cor, d’aquesta manera vaig quedar ple d’havanera, i això no m’ho pren ningú, doncs no està al abast.
Companys, amics, voleu escoltar havaneres?.
Si afirmeu la meu qüestió, us prego que per l’any vinent feu la compra de les entrades el mes aviat possible, i gaudireu com jo, de les històries que ens embolcallen dins les havaneres.


Salut, força i d’havaneres, tantes com us calguin!.

4 comentaris :

Unknown ha dit...

M'encanten les teves cròniques Tony.La teva sensibilitat,passió i admiració pel gènere és fa ben palés en aquestes cròniques tan boniques que ens fan reviure les cantades o imaginar vivament les que no hi hem estat.
La de L'arbreda miro de no perdre-me-la cap any.El lloc em sembla molt adient,l'escenografia força cuidada i el so magnific.
Dels grups he de dir que sincerament no comparteixo el teu gust pels Bergantí tot i que són un bon grup però jo hagués escollit abans l'Empordanet que després dels Port Bo són els meus preferits.
No obstant tots els grups em van agradar a nivell de qualitat musical i interpretació però potser no tan el repertori.Penso que deuen triar les havaneres més comercials i conegudes per assegurar-se l'èxit de la cantada ja que són les que més agraden a la majoria del públic,però la veritat és que jo ja estic una mica cansada d'algunes peces i n'hi ha de molt més bones encara que més desconegudes que seria fantàstic que el públic tingués oportunitat de descobrir.I en aquest cas alabo la tria dels Port Bo més que de cap altre i no més perquè sigui el meu grup preferit i perquè comenti al blog sino perquè sincerament tot el repertori triat va ser de una excel.lent qualitat musical i de composició i penso que aquest fet acompanyat de la indiscutible qualitat interpretativa,de les magnifiques veus d'en Fonsu,en Carles i en Mineu va col.locar l'actuació dels Port Bo per damunt de la qualsevol altre grup de la cantada.No sé si van rebre més ovacions els Peix Fregit però Cap de Creus mereix sempre posar el públic dempeus.Fàntastics el Port Bo!No sé que en penses Tony perquè no has comentat res de la seva actuació com has comentat dels altres grups,només has parlat del repertori.No et va acabar d'agradar l'actuació?Digan's en alguna cosa..
Petons.

Unknown ha dit...

Bona tarda.Escolta Adela m'agradaria saber perquè t'ha de preocupar que el Tony no faci el comentari que tu voldries de l'actuació dels Port Bo i ho comparis amb els altres grups.No penseu els seguidors del Port Bo que potser és perquè ja en feu prou vosaltres de comentaris,ja parleu i reparleu omplint un blog a vessar durant uns quan mesos...encara no en teniu prou?si vosaltres ja diueu tot el que s'ha de dir corregido y aumentado!!!!que més voleu?ja no li cal dir res al Tony amb tot el que garleu vosaltres.
Teniu un blog sencer per esplaiar-vos que prou ho feu!entre comentaris de tota mena,poesia i la rosseta mona increible difusora number one de les cançons d'un dels guapos de la colla,jo diria que no us podeu queixar i potser deixar fer una mica i no presionar un seguidor i amant sincer del món de l'havanera com és l'amic Tony.
Ell sabrà perquè no ha comentat l'actuació del grup a nivell artistic i musical.Potser no van estar a l'altura...i perquè no podria ser??
Per mi no són el millor del panorama actual i a l'arbreda el Peix Fregit i els Bergantí ho van fer molt més bé.
És el que hi ha noies...no pot ser que els Port Bo ho acaparin sempre tot i que els trobeu totes les gràcies habidas y por haber!
De bon rotllo com dieu,però és la meva opinió.
Felicitats per la crònica Tony.Comparteixo la teva opinió.

Unknown ha dit...

Voldria dir unes quantes coses sobre el comentari del Pere com a seguidora dels Port Bo i habitual comentarista del seu blog.
És una llàstima que hagim de llegir aquesta mena de comentaris en un blog carregat d'emotivitat,poesia,amistat i música.
Mira Pere,en cap moment he llegit que l'Adela presioni el Tony perquè opini com ella o per no haver fet un comentari sobre l'actuació a nivell musical del grup.
Quan no podem anar a una cantada,ens agrada saber com ha anat i esperem les boniques cròniques del Tony,les que ens fa també normalment l'Anna Maria i qualsevol altre company del blog.
Aquests dies,la primera setmana de setembre,estan arribant les cròniques de l'estiu que tots esperavem.
Com tu mateix reconèixes,el Tony no parla de l'actuació dels Port Bo a nivell musical i artistic a la cantada de l'Arbreda com ho fa amb tots els altres grups i ens ha estranyat com ha seguidors del grup.L'Adela només ha reflectit educadament una cosa que tots podem veure llegint la crònica.Ha preguntat simplement si no li va agradar l'actuació que bé podia ser perquè és ben lliure de tenir la seva opinió.Però nosaltres també ho som de preguntar-li amb educació el perquè no ha parlat de la seva actuació musical i només ha esmentat el repertori a diferència del que ha fet amb els altres grups i saber si no li va acabar de fer el pes la seva actuació.
Tot el que hi vulguis afegir,deduir i embolicar...ja és problema teu.
El que és trist i infantil es veure comentaris crispats,gelosos i resentits perquè un grup té més comentaris o seguidors que els elogien que els altres.
L'èxit del blog Port Bo,deixant a part la seva indiscutible i esplèndida trajectòria artistica,és simplement degut a una colla de persones a qui els agrada comentar,escriure,debatir i parlar sobre poesia,cançons i sentiments en un blog per internet.
Podia haver passat amb qualsevol altre grup però com tantes coses a la vida s'han donat les circumstàncies adients perquè passés amb el blog Port Bo.
Va començar amb simpàtics i picants comentaris d'uns senyors que tenien ganes de distreure's en mesos d'hivern quan la gent no surt tan i va saber-li donar embranzida amb sensibilitat,gràcia i simpatia una
noia enamorada de la poesia i de les cançons d'en Carles Casanovas.A mi m'ha agradat i ho trobo d'agraïr que es donin a conèixer les cançons d'un excel.lent compositor de casa nostra i encomanar entusiasme per descobrir-les i parlar-ne.A tot això i hem d'afegir els comentaris simpàtics i ocurrents d'en Jan,els consells d'autoajuda,els poemes i les idees per engegar nous temes arran del món de l'havanera.Tot una colla de poersones,com jo mateixa, que hem vist en aquest blog un espai sa,d'amistat on-line,de carinyo envers el grup i entre els companys i de sensibilitat i sentiments.
És tot això el que ha fet créixer el blog Port Bo.Com es diu actualment en molts llibres i revistes d'autoajuda i psicologia,atreus allò que irradies i rebs el que dónes.
La rosseta mona,com tu l'anomenes, i els primers comentaristes que per motius familiars ja no poden comentar,han transmés i irradiat tot el que abans he esmentat i per això han rebut a canvi el mateix.Els que hem descobert el blog darrerament,hem vist tot el que de bonic i positiu hi ha en aquest blog i per afinitat ens ha agradat,ho hem valorat i ens hi hem quedat.
És una llàstima que a tu només et preocupi si parlem massa,que els Port Bo tinguin massa comentaris i que una noia difongui massa l'obra del Mestre Casanovas.
Decididament no has sabut veure tot el que de bo,bonic i enriquidor podem compartir i t'has quedat amb la gelosia i la critica negativa.Ho sento molt per tu.Bona nit

Silvia ha dit...

Fa temps un amic em va dir: a tots aquells que us agraden les havaneres no podeu deixar d'anar a la Mostra de L'Arbreda. I renoi si tenia raó...

Si per als grups es el Palau de l'Havanera, per nosaltres es el paradís, quin silenci, quin respecte, quina sonorització, si fins i tot els grups mes professionals i veterans sembla que s´estiguin examinan .

L'actuació de Bergantí va ser Genial, quatre veus que semblan una de sola, Port-Bo com sempre inmillorables, però aquella nit, no se si perquè feia temps que no els escoltava, si era pel lloc o perquè van brodar un cop mes la sardana Es la Moreneta, el grup que em va despertar més emocions va ser el Peix Fregit, en Norbert sonava de manera esplèndida i la veu d en Jordi millor que mai.

Els Pescadors mai en acabat de fer-me el pes i L'Arbreda no vaig poder canviar d'opinió.

Les Havaneres

Recordo una estrofa del Mestre J.L. Ortega Monasterio, per veure si algú li fa cas......
“..... Escolteu la seva veu, oh canons de tot el món, i la gent de tot arreu, no més guerres ni més morts, no més bombes ni més focs, sóc el canó de Palamós. Si els canons de tot el món, fossin com el vell canó, que tranquil està adormit, blancs i negres dintre el pit, portarien una flor, la Rosa de Jericó.” Gràcies per avançat.............


Inici Bloc