dilluns, 5 d’octubre de 2009

2

Peix Fregit a Barcelona per les Festes de la Mercè, 25 de setembre

Companys, tornem-hi, que no ha estat res.
Barcelona, està de Festa Major i un any més, porten havaneres a dojo.


El cartell de la cantada, no el tinc, però la Cris, ha fet aquest magnífic muntatge, i fa palès la seva coneixença de l'imatge, l'estil, el gust i l'amor compartit que tenim per aquest gènere que ens ocupa darrerament, Les Havaneres. Un cop més, Gràcies Reina!.
Un programa força interessant per quatre dies. Comença Barca de Mitjana, després Port-Bo, seguit de Peix Fregit i per acabar els Cremats.
Una al dia, i no està gens malament el cartell de les cantades previstes.
Us he de dir que per motius d’horaris i alguna cosa més, no he pogut anar a les dues primeres.
Som divendres, i avui tenim als Peix Fregit, en Jordi Tormo, Pep Nadal i Norbert Torrecillas, visiten Barcelona per deixar la seva empremta.
Mai he vist havaneres a Barcelona.
Aquest serà el primer cop. Us he de dir que em sobta que una capital com Barcelona, no faci més cantades.
Però bé, avui si que en tenim, i amb un dels millors grups d’havaneres del país.
El paratge és El Portal de la Pau. Just als peus de Colom, i davant el moll d’on surten “las golondrinas”.
L’escenari és impressionant, de lo gran que és, quasi no es veuen ni els musics.
Voleu dir que no és una mica gran aquest escenari per fer havaneres?.
Voleu dir que a Barcelona no hi ha paratges on les havaneres se sentirien més còmodes?.
Voleu dir que amb una hora d’havaneres en tindrem prou?.
Com ja us he dit, no vaig poder assistir a les cantades dels grups en dies anteriors, però gràcies a diversos lectors del blog, em varen fer cinc cèntims, i predominava una expressió entre tots els comentaris. “No et vares perdre res”.
Quina llàstima que de tots els comentaris que em varen fer, predominés aquesta expressió.
Tots els dits assenyalen cap a la mateixa banda, cap a la sonorització de l’acte, que anava a càrrec de una empresa que no vull recordar el seu nom, a part que no el sé.
Els grups es varen defensar com pogueren, però contra uns tècnics de so deficients, hi ha poc a fer.
Menys mal d’en Marc Carreras, que a l’actuació dels Port-Bo, encara va aconseguir alguna cosa, tot i que no li varen deixar fer el que calia.

Bé, el cas és que jo anava “acollonido”. Doncs si en els dos dies anteriors, la sonorització havia estat un desastre, avui, teníem tots els números per tornar-hi. Però no companys, aquest cop varem tenir més sort, tot i que les dues primeres peces que va interpretar el Peix Fregit, varen sonar molt i molt malament.

Inici de l'actuació de Peix Fregit

El grup no es posà gens nerviós, i va continuar a la seva. I en varen treure profit, doncs a partir de la tercera peça, la cantada va tenir la sonorització que calia, i segur que desitjaven tots els assistents.
L’organitzadora de l’acte, no era gens permissiva, com ja us he dit, els grups només ens podia regalar una hora de cantada.
El Portal de la Pau era ple de gom a gom, fins i tot, Colom, assenyalava on es feien les havaneres..... tot un detall per la seva part...
Jordi Tormo, Pep Nadal i Norbert Torrecillas, ens varen regalar un grapat de peces.
Quasi no varen haver introduccions, tot per no perdre temps i regalar el màxim numero de peces als assistents.

Varen fer, "Lamento borincano", "Para ti", "Encisadora", "Mar deixa’m un cant", "Ulls verds", "Lola la tavernera", "Cap a tu", "Marta", entre d’altres.

D'esquerra a dreta, Norbert Torrecillas, Pep Nadal i Jordi Tormo.

També ens varen regalar un parell de sardanes.
Si nois, la gent s’emocionà quan en Jordi ens les va presentar. La primera va ser, “El saltiró de la cardina”, que varen fer de forma magistral, i la segona va ser “És la moreneta”, que al igual que la primera, la varen brodar.
Entre el públic hi havia un clar comentari sobre les sardanes que ells feien.
Molta gent els identificava clarament com un dels millors grups, si no el millor, fent sardanes, i companys, us he de dir que estic força d’acord amb aquesta manifestació.

La simpatia i el “bon rotllo” que desprèn el grup, el transmeten de dalt a baix de l’escenari, i tots els que allà estàvem, gaudíem de totes i cadascuna de les peces que ens regalaven.
Teníem davant nostre un dels millors grups de l’havanera catalana i el públic els pagà de la millor manera en que es pot fer, amb grans aplaudiments entre peça i peça.
Si nois, una hora és molt poc, no havíem tingut massa temps per gaudir que ja la guitarra d’en Pep i l’acordió d’en Norbert entonaven les notes de les dues havaneres de cloenda.
Imagino que ja sabeu de quines parlo, "La bella Lola" i "El meu avi", i amb això, el grup Peix Fregit s’acomiadà de Barcelona amb una lliçó magistral de cançons de taverna, i amb elles, les havaneres i les sardanes.

Imatge del públic assistent a la cantada dels Peix Fregit.

Companys, molt curt, massa i tot.
Els que tingueu mà dins l’organització, penseu que amb una hora, no fa ni per escalfar les veus dels membres dels grups.
Si us plau, que les critiques serveixin per buscar un bon escenari, per tenir una bona sonorització, i per intentar que les havaneres, un dels nostres cants populars, es respectin i es col·loquin allà on és mereix.

Companys, salut, força i havaneres a dojo.

2 comentaris :

Silvia ha dit...

Dons si Tony vas tenir sort i vas venir el millor dia dels quatre, reialment les festes de la Merce no es el millor lloc per debutar a Barcelona, però be ja descobriràs que tenim altres llocs on val la pena venir a escoltar havaneres.

No dubtis que a Barcelona deuen haver-hi molts millors espais per crear un ambient mes recollit, com mes intim per una cantada que no sigui el Portal de la Pau, que esta molt be per anar a buscar la golondrina,al Maremagnum fer fotos a Colon o el que vulguis pero no per escoltar havaneres a part que l escenari esta pensat per a la resta d actuacions musicals de la festa ( massa, molt massa gran ).

Aixó si, s ha d agrair als grups que tornin un any rere l altre malgrat el que han d´aguantar ( presses, poc temps i a sobre mala sonoritzacio)


No et felicito per l´escrit perque com sempre es genial i simpàtic, pero aquest cop les fotos i el muntatge son espectaculars.

Tony ha dit...

Sílvia ja he trobat un altre lloc a Barcelona per escoltar havaneres....
A l'Esquerra de l'Eixample, per cert... hi havia una noia com tu....
O eres tu?. he,he,he,he.....
Vaig tenir la sort que entre tu i l'Isabel em vareu assabentar de la cantada....
Si no fos per vosaltres, no hagués sabut d'ella....
Per tant, l'escrit es vostre!.

Un cop més, gràcies per les teves paraules.... i fins la propera.

Salut, força i havaneres a dojo!.

Les Havaneres

Recordo una estrofa del Mestre J.L. Ortega Monasterio, per veure si algú li fa cas......
“..... Escolteu la seva veu, oh canons de tot el món, i la gent de tot arreu, no més guerres ni més morts, no més bombes ni més focs, sóc el canó de Palamós. Si els canons de tot el món, fossin com el vell canó, que tranquil està adormit, blancs i negres dintre el pit, portarien una flor, la Rosa de Jericó.” Gràcies per avançat.............


Inici Bloc