No sabeu com s’agraeix, que gent amb una edat inferior a la que usualment escolta havaneres, vulgui escotar-ne. Més quan s’interessen pel gènere, quan volen saber, quan volen aprendre....Gràcies Gemma, gràcies Marc.
Entre les taules de la taverna es trobaven també uns bons companys que ja acostumen a sovintejar les cantades i la taverna, l’Isabel i en Joan, com sempre, encantadors, atents, simpàtics i amb un amor vers el gènere i la nostra cultura com pocs.
Entre les taules de la taverna es trobaven també uns bons companys que ja acostumen a sovintejar les cantades i la taverna, l’Isabel i en Joan, com sempre, encantadors, atents, simpàtics i amb un amor vers el gènere i la nostra cultura com pocs.
![Jordi Rubau i Jordi Grau, Els Arjau Arjau a la Bella Lola](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkqEpVNwaeqHWCb-jp9SWonRUAjxHHIbZ4k-ofE44bDUMAPfm1plDea9CgOddSGaePYJxlvx8bwyfLzsVeHj_tI__S4fHBsUF13WLlzy-T9A5PCQQOi9q5pRmHMta9-XUaMFUT7l2kkzI/s400/Arjau_inici_1.jpg)
Els Arjau a la primera part varen fer una tria que sovint em transporta a un temps que jo no he viscut però que no paro d’imaginar i alhora de recordar. Peces com "La Habana se llama Elena" (Antonio Serrano de Haro ; Càstor Pérez), "La caña dulce" (en desconec l’autor), Vell pescador (Llibori) varen anar fent passar la nit amb unes meravelloses interpretacions per part d’en Jordi Grau i en Jordi Rubau.
Últimament també ens passegen sovint per les peces escrites per la poetessa Palafrugellenca Narcisa Oliver, i musicades per el mestre Josep Bastons com Records, Mariner de terra endins i Tamariu. A la cantada, com en tantes altres ocasions, hi va haver mitja part, però en aquest cas, des d’una de les taules del final de la sala es varen començar a entonar havaneres “a palu secu”.
Eren en Victor Hernandez, en Paco, i un senyor molt gran que em van dir que és un “personatge” dins de La Bella Lola, un home que fa molt i molts anys que freqüenta la taverna i acostumava a cantar “Los palmares de Cuba” o com ell l’anomena “Pum, pum”, ell és l’Antoniu.
Eren en Victor Hernandez, en Paco, i un senyor molt gran que em van dir que és un “personatge” dins de La Bella Lola, un home que fa molt i molts anys que freqüenta la taverna i acostumava a cantar “Los palmares de Cuba” o com ell l’anomena “Pum, pum”, ell és l’Antoniu.
![Antoniu ; Victor Hernandez ; Paco Cardona Antoniu, Victor Hernandez i Paco Cardona](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPvwm7IdAZNGeYNtLL5vKfY0XElB3YLDA4_Kn4l92f8QXj79Luj-GONTCbR2xOtVKQt2Z0CTzL6jrgZ414eAfxxCfAV_XjWmGb_I78Q-No4Ec8MMvq0fTCxiT5DupmpqYg99YJLvVsJpc/s400/Arjau_Antonio_Paco_Victor_1.jpg)
De fet, quan ja no varen tenir prou amb cantar allà baix, varen venir a la taula dels musics, van agafar quatre cadires, i allà va començar la xefla. He de dir que em feia malt la panxa de tant riure, més per la manera d’interpretar algunes cançons que per la lletra en si. O millor dit, per la lletra canviada en alguna de les tornades.....
Després van tornar a entrar en feina, i es van tornar a posar “seriosos” per regalar-nos peces com Ulls verds (Josep Miquel Servià ; Ricard Viladesau), “Cádiz” un preciós valset mariner del qual en desconec l’autor, La balada d’en Lucas (Josep Ll. Ortega Monasterio), etc....
I una de sorpresa, Temps perdut, una meravellosa havanera, escrita per la Glòria Cruz i musicada per en Càstor Pérez. Bé, us puc dir que en Càstor hi posa musica al poema de la Glòria.
Després van tornar a entrar en feina, i es van tornar a posar “seriosos” per regalar-nos peces com Ulls verds (Josep Miquel Servià ; Ricard Viladesau), “Cádiz” un preciós valset mariner del qual en desconec l’autor, La balada d’en Lucas (Josep Ll. Ortega Monasterio), etc....
I una de sorpresa, Temps perdut, una meravellosa havanera, escrita per la Glòria Cruz i musicada per en Càstor Pérez. Bé, us puc dir que en Càstor hi posa musica al poema de la Glòria.
![Jordi Grau i Jordi Rubau, Els Arjau Els Arjau, Jordi Grau i Jordi Rubau](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkZ2LmhTuwnsMGSLLqP36TnMfOy_SpAo14e3nUSqE6KnojhjK_qp_DGJHKc2oWKQMZ0d4lvbBJzFGcZg3uYM4obdFTxh7ludgRCSf3cK-_jJ3dN896Lsq2cXAHZed4M2BQvSnXBtHwoqY/s400/Arjau_mig_1.jpg)
És una meravella de peça, i en veu dels Jordi’s, queda en una joia per les oïdes. A la xefla també es va unir la Neus, i ens va regalar tres peces fantàstiques. Per una banda “Vivir en la Habana”, en la qual en Jordi Rubau la va seguir sense cap tipus de problema, i clar, on es posi un bon music, ja li poden posar partitures.....
Després van fer “Yo soy Guajira”, en la qual en Jordi (per baix) anava fent la segona veu, fantàstic companys. I per acabar, la que per mi va ser una de les peces estel·lar de la nit. Un preciós bolero “La gloria eres tu”.
No estic acostumat a escoltar boleros, però des de que vaig coincidir amb el mestre Bastons que no n’he deixat d’escoltar, i per rematar, ens ve la Neus i ens en fa aquest. Amb un registre de veu, dolç, enèrgic i potent, ens va fer descobrir una vessant que encara no li havíem escoltat, i la veritat és que te molt bon color. Haureu pogut llegir que el pròxim mes de Juliol, en concret, el dia 9 i el dia 23 es farà a La Bella Lola dues sessions de Boleros, en les quals, la Neus junt amb un pianista, interpretaran boleros a petició de la clientela de la taverna.
Un cop més la Neus ens ha sorprès amb la seva veu, i ens ha portat a un terreny en el qual encara no la coneixia, però mai es tard, i menys si es tracta de delitar-nos amb aquestes precioses peces.
Per molts anys amb aquestes iniciatives, tant d’en Paco i la Pepi per treure profit a tot el que pot donar La Bella Lola, com a la Neus, per treure profit de tot el que pot arribar a donar la seva veu.
En resum ,els que guanyem, els de sempre, el públic que visiti La Bella Lola, que no hi ha dia que no surtis amb una sorpresa.
![Jordi Rubau Jordi Rubau](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqgqhYxJKnxfW6S6Ii6UI-ZNfTzKEtUdL68weSuEqSfIxDpBVMbUYV2-MfMLHB_oLdzfoZSQVm3TXSKUa62bkihoeieJOPWL89qOM36Cw7AfNaJLleLfR8VxK-D-uE5FEh-flJQ-_A8rI/s400/Arjau_fi_1.jpg)
Un regal que en Jordi Rubau li va fer a la Pepi, “El zagal”. Acompanyat pel seu company, l’altre Jordi, els Arjau en varen fer una interpretació digna d’enregistrar, plena d’amor, sentiment i emoció. Sempre m’han parlat de la versió que feien d’aquesta mateixa peça en Càstor Pérez i en Fonsu Carreras quan eren el “Duet”.
No l’he escoltat mai en directe, en tinc l’enregistrament, que tot i ser emocionant, estic segur que no tenia res a veure amb la peça feta en directe per aquests dos “cracks” de l’havanera. Dues de les millors veus de l’havanera, i alhora una de les millors guitarres que hi ha.....
La sort que tenim que tot i anar cadascun per la seva banda, encara en podem gaudir, i per molts anys!!.
Un cop, explicada aquesta, permeteu-me que us comenti la que no m’ha deixat anar a dormir. La cantada que ha fet el Grup Bergantí a Barcelona. El paratge és preciós, uns jardins a la zona alta de Barcelona, en concret, a la part alta del carrer de Mandri, entre una illes de pisos, es troba un petit paratge fantàstic per escoltar havaneres, el parc de Ca n’Altimira.
![Beragnti a Barcelona Bergantí a Barcelona](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilFv27wmBf8MRgwqqfF88v44mOf4lautQEmjG5DmQTDjVZ6xOUy4sYfJlJyJCZ8SDJ9WNn_hl0pkWSQcUJ0btTx24VZiRnzAsYQG4m0MJ34vVcV-mBazJQkbQ4be7npWn2VjatwrgUUXQ/s400/Berganti_1_1.jpg)
Vaig arribar un quart d’hora abans que engeguessin, temps que vaig aprofitar per fer-la petar amb en Pere i la resta de la colla del Grup Bergantí. Abans que jo, havien arribat l'Isabel i en Joan, la mateixa parella que ens havíem trobat a La Bella Lola, i ja us he descrit. Un tros de verd dins de Barcelona, un petit pulmó per tot el soroll i contaminació que a la capital es viu.
El cert és que allà quedaves desconnectat de tot soroll, i només desitjava que el temps s’aturés per poder gaudir d’aquelles converses i aquells moments que per molts, son només pur tràmit abans d’una cantada i per mi son tot un mon de descobriments i aprenentatges. La tria de peces va ser molt encertada, com varen fer a La Bella Lola, varen visitar quasi totes les regions, comarques, vagueries, on hi ha compositors d’havaneres.
![Bergantí Pere Fort i Pere Margall Bergantí, Pere Fort i Pere Margall](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQArAC21dK-axPEqmbzNVYLwkK5riC3EOZsk7EaATbY7LRwj-BUtiI0_IvZ_ODqi7TMGB1-2dtwiqgdLCJshrMQxynUBbnh4jx2bUmGnHPTz9IL9-nF-M6JUcx4xx8S5DXfp0vv8bNWy0/s400/Berganti_3_1.jpg)
La gent responia amb fortes picades de mans cada cop que acabaven una peça. En Pere Fort te molta mà a part de tocar l’acordió magistralment, de ficar-se a la gent a la butxaca. És un gran music, un bon mestre. Peces com Records (Narcisa Oliver ; Josep Bastons) Quan jo en tenia quatre anys (Nicolau Guanyavents), La sardana de la mar (Josep Martí Clarà “Bepes” ; Ricard Viladesau), Busca’m a l’Empordà (Carles Casanovas ; Toni Mas).
Una meravella de veus, com ja us vaig comentar a l’escrit de La Bella Lola, “les quatre canyes” sonen molt i molt bé.
![Bergantí a Barcelona Bergantí a Barcelona](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWRcn2LIaiYKLesashsjgeY6mXQqX4hqwKNSv3EZSWYZIfmwNzb_ue0MG8F2lhOyvbid-i_BBdjUi9TiQ-HHhDs7XMs6IaT1g9srpgOS8IfpH6DtPpk-FCdoca2JSDaywobl_DWofwHz4/s400/Berganti_2_1.jpg)
Son quatre però semblen una de sola, fantàstic companys. Recordo uns acorda de la guitarra d’en Miquel fent la preciosa havanera escrita per en Tòfol Mus i musicada per el mestre Ortega Monasterio, Na nena, anomenada també Tornada a Menorca. Una meravella de peça,uns bonics acords acompanyats per les notes magistrals que el mestre Pere Fort extrau de la seva preciosa acordió.
A la mitja part, com no podria fallar, hi va haver cremat. Penso que va costar de cremar, i no se si havia cremat prou, però la gent se’l bevia que donava gust. També, al quedar arrecerats en aquell parc, l’humitat anava fent acte de presencia, i veies com la gent s’anava arreplegant un contra l’altre, cada cop estàvem mes juntets, i no és que cada cop ens estiguéssim estimant mes, sinó que començava a fer una fred que calia tapar-se.
![gots de Cremat gots de Cremat](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwPaOiK-GrxboY-1PUia8k32gzgbo1Zp2kbLWEGfBcLSyZhGkpMXMzxibLPE07kEYfHRWMCqFQlvCNfNQOStVnvgIIE5vKCm72ewF2UqeKUiS7PwGib35z-Yjfs43YysKHzy05FEgNjng/s400/Berganti_cremat_1.jpg)
Companys, com us podeu imaginar, la nit en que vaig començar a escriure, vaig acabar al llit, tancant els ulls i revivint aquella meravellosa vesprada que havíem viscut. Ara em cau el temps a sobre, jo havia comentat que no tindria temps per fer l’escrit, però finalment, un cop més, m’he sorprès a mi mateix, i ha sortit tot solet.....així que, espero que el gaudiu, i un cop més que us hagi agradat, jo m’ho he passat genial un altre cop.
Havanerus: Salut, força i havaneres a dojo.
Després van fer “Yo soy Guajira”, en la qual en Jordi (per baix) anava fent la segona veu, fantàstic companys. I per acabar, la que per mi va ser una de les peces estel·lar de la nit. Un preciós bolero “La gloria eres tu”.
No estic acostumat a escoltar boleros, però des de que vaig coincidir amb el mestre Bastons que no n’he deixat d’escoltar, i per rematar, ens ve la Neus i ens en fa aquest. Amb un registre de veu, dolç, enèrgic i potent, ens va fer descobrir una vessant que encara no li havíem escoltat, i la veritat és que te molt bon color. Haureu pogut llegir que el pròxim mes de Juliol, en concret, el dia 9 i el dia 23 es farà a La Bella Lola dues sessions de Boleros, en les quals, la Neus junt amb un pianista, interpretaran boleros a petició de la clientela de la taverna.
Un cop més la Neus ens ha sorprès amb la seva veu, i ens ha portat a un terreny en el qual encara no la coneixia, però mai es tard, i menys si es tracta de delitar-nos amb aquestes precioses peces.
Per molts anys amb aquestes iniciatives, tant d’en Paco i la Pepi per treure profit a tot el que pot donar La Bella Lola, com a la Neus, per treure profit de tot el que pot arribar a donar la seva veu.
En resum ,els que guanyem, els de sempre, el públic que visiti La Bella Lola, que no hi ha dia que no surtis amb una sorpresa.
![Jordi Rubau Jordi Rubau](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqgqhYxJKnxfW6S6Ii6UI-ZNfTzKEtUdL68weSuEqSfIxDpBVMbUYV2-MfMLHB_oLdzfoZSQVm3TXSKUa62bkihoeieJOPWL89qOM36Cw7AfNaJLleLfR8VxK-D-uE5FEh-flJQ-_A8rI/s400/Arjau_fi_1.jpg)
Un regal que en Jordi Rubau li va fer a la Pepi, “El zagal”. Acompanyat pel seu company, l’altre Jordi, els Arjau en varen fer una interpretació digna d’enregistrar, plena d’amor, sentiment i emoció. Sempre m’han parlat de la versió que feien d’aquesta mateixa peça en Càstor Pérez i en Fonsu Carreras quan eren el “Duet”.
No l’he escoltat mai en directe, en tinc l’enregistrament, que tot i ser emocionant, estic segur que no tenia res a veure amb la peça feta en directe per aquests dos “cracks” de l’havanera. Dues de les millors veus de l’havanera, i alhora una de les millors guitarres que hi ha.....
La sort que tenim que tot i anar cadascun per la seva banda, encara en podem gaudir, i per molts anys!!.
Un cop, explicada aquesta, permeteu-me que us comenti la que no m’ha deixat anar a dormir. La cantada que ha fet el Grup Bergantí a Barcelona. El paratge és preciós, uns jardins a la zona alta de Barcelona, en concret, a la part alta del carrer de Mandri, entre una illes de pisos, es troba un petit paratge fantàstic per escoltar havaneres, el parc de Ca n’Altimira.
![Beragnti a Barcelona Bergantí a Barcelona](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilFv27wmBf8MRgwqqfF88v44mOf4lautQEmjG5DmQTDjVZ6xOUy4sYfJlJyJCZ8SDJ9WNn_hl0pkWSQcUJ0btTx24VZiRnzAsYQG4m0MJ34vVcV-mBazJQkbQ4be7npWn2VjatwrgUUXQ/s400/Berganti_1_1.jpg)
Vaig arribar un quart d’hora abans que engeguessin, temps que vaig aprofitar per fer-la petar amb en Pere i la resta de la colla del Grup Bergantí. Abans que jo, havien arribat l'Isabel i en Joan, la mateixa parella que ens havíem trobat a La Bella Lola, i ja us he descrit. Un tros de verd dins de Barcelona, un petit pulmó per tot el soroll i contaminació que a la capital es viu.
El cert és que allà quedaves desconnectat de tot soroll, i només desitjava que el temps s’aturés per poder gaudir d’aquelles converses i aquells moments que per molts, son només pur tràmit abans d’una cantada i per mi son tot un mon de descobriments i aprenentatges. La tria de peces va ser molt encertada, com varen fer a La Bella Lola, varen visitar quasi totes les regions, comarques, vagueries, on hi ha compositors d’havaneres.
![Bergantí Pere Fort i Pere Margall Bergantí, Pere Fort i Pere Margall](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQArAC21dK-axPEqmbzNVYLwkK5riC3EOZsk7EaATbY7LRwj-BUtiI0_IvZ_ODqi7TMGB1-2dtwiqgdLCJshrMQxynUBbnh4jx2bUmGnHPTz9IL9-nF-M6JUcx4xx8S5DXfp0vv8bNWy0/s400/Berganti_3_1.jpg)
La gent responia amb fortes picades de mans cada cop que acabaven una peça. En Pere Fort te molta mà a part de tocar l’acordió magistralment, de ficar-se a la gent a la butxaca. És un gran music, un bon mestre. Peces com Records (Narcisa Oliver ; Josep Bastons) Quan jo en tenia quatre anys (Nicolau Guanyavents), La sardana de la mar (Josep Martí Clarà “Bepes” ; Ricard Viladesau), Busca’m a l’Empordà (Carles Casanovas ; Toni Mas).
Una meravella de veus, com ja us vaig comentar a l’escrit de La Bella Lola, “les quatre canyes” sonen molt i molt bé.
![Bergantí a Barcelona Bergantí a Barcelona](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWRcn2LIaiYKLesashsjgeY6mXQqX4hqwKNSv3EZSWYZIfmwNzb_ue0MG8F2lhOyvbid-i_BBdjUi9TiQ-HHhDs7XMs6IaT1g9srpgOS8IfpH6DtPpk-FCdoca2JSDaywobl_DWofwHz4/s400/Berganti_2_1.jpg)
Son quatre però semblen una de sola, fantàstic companys. Recordo uns acorda de la guitarra d’en Miquel fent la preciosa havanera escrita per en Tòfol Mus i musicada per el mestre Ortega Monasterio, Na nena, anomenada també Tornada a Menorca. Una meravella de peça,uns bonics acords acompanyats per les notes magistrals que el mestre Pere Fort extrau de la seva preciosa acordió.
A la mitja part, com no podria fallar, hi va haver cremat. Penso que va costar de cremar, i no se si havia cremat prou, però la gent se’l bevia que donava gust. També, al quedar arrecerats en aquell parc, l’humitat anava fent acte de presencia, i veies com la gent s’anava arreplegant un contra l’altre, cada cop estàvem mes juntets, i no és que cada cop ens estiguéssim estimant mes, sinó que començava a fer una fred que calia tapar-se.
![gots de Cremat gots de Cremat](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwPaOiK-GrxboY-1PUia8k32gzgbo1Zp2kbLWEGfBcLSyZhGkpMXMzxibLPE07kEYfHRWMCqFQlvCNfNQOStVnvgIIE5vKCm72ewF2UqeKUiS7PwGib35z-Yjfs43YysKHzy05FEgNjng/s400/Berganti_cremat_1.jpg)
Companys, com us podeu imaginar, la nit en que vaig començar a escriure, vaig acabar al llit, tancant els ulls i revivint aquella meravellosa vesprada que havíem viscut. Ara em cau el temps a sobre, jo havia comentat que no tindria temps per fer l’escrit, però finalment, un cop més, m’he sorprès a mi mateix, i ha sortit tot solet.....així que, espero que el gaudiu, i un cop més que us hagi agradat, jo m’ho he passat genial un altre cop.
Havanerus: Salut, força i havaneres a dojo.
1 comentari :
Gràcies Tony, no pels afalacs de la primera crònica que m’han fet exclamar: quina vergonya! però sí gràcies per les dues cròniques, sobretot per l’última. Vas dir que no tindries temps de fer-la perquè al dia següent havies de marxar i resulta que vas fer un bon esforç que t’agraeixo una mica avergonyida perquè jo fins ara no t’havia llegit.
Com sempre, queda tot ben explicat i només donar-te la raó, que bé que ho vam passar a La Bella Lola! Els Arjau són molt Arjau i crec que no vas ser tu sol que vas agafar mal de panxa de tant riure amb ells i el Víctor i el Paco i aquell senyor que ara sé que es diu Antoniu, són molt divertits, la veritat, encara ara molts cops riem recordant aquella nit. I la Neus, com sempre, encantadora.
Quan a la cantada dels jardins de Ca n’Altamira, una meravella, en Pere Fort, a més de posar l’acordió, s’hi deixa l’ànima la veritat i a més, aquella nit crec que estaven particularment contents. La tria va ser molt bona, l’entorn insuperable i tot i el fred que s’anava girant va ser una molt bona cantada que vam gaudir fins al final, la pluja els va respectar.
Com sempre, gràcies per fer-nos reviure aquells moments, no dubtis que hem gaudit dels reportatges.
Publica un comentari a l'entrada