dimarts, 4 d’octubre de 2011

0

Havaneres Solidàries a La Bisbal d'Empordà

Ben trobats Havanerus.
Aquest cap de setmana hem celebrat diversos esdeveniments relacionats amb el meravellós mon que ens envolta i en tots ells hem sortit ben premiats. El punt fort era dissabte, ja ho veieu, el mateix dia a la mateixa hora tenia la cantada d’havaneres solidàries a La Bisbal d’Empordà i l’entrega del II Concurs premis Blocs Catalunya. Com ja us vaig comentar en el darrer escrit, aquest bloc, el nostre, va ser escollit entre els tres millors blocs de cultura del nostre país..... Quin luxe!!.


 

Tot no podia ser, a tot arreu no hi podia arribar, així que vaig decidir enviar en representació nostra als meus pares a l’entrega de premis. Penso que a ells els hi faria molta il·lusió rebre el premi en cas que aquest fos per nosaltres. Jo vaig escollir quedar-me a La Bisbal, l’esdeveniment s’ho mereixia i també teníem la responsabilitat de tot el control tècnic de la cantada. Aprofito l’avinentesa per agrair a l’Agusti Casademont (tècnic de so de la cantada) i a en Joan (Tècnic del Teatre Mundial de La Bisbal) el formidable treball que van desenvolupar al llarg de tota la cantada.

Quan al passi d’imatges, vaig tenir la magnifica i inigualable col·laboració de la Cris, que a part de sorprendre’m per lo bé que ho va fer, va fer que la cantada quant a companyia esdevingués immillorable. Aquest fet també em va permetre anar de quan en quan a fer fotografies de l’acte i deixar alguna imatge gràfica pel record.

Albert Niell a la Cantada d'havaneres Solidàries de La Bisbal d'Empordà id=
La cantada estava presentada per l’Albert Niell, un bon jan i un gran professional. Em va agradar molt com es va adaptar a les idees plantejades i encara més com va portar l’esdeveniment. La naturalitat i espontaneïtat d’aquest noi, va fer de molt bon portar la cantada.
Albert, gràcies un cop més per participar en aquest projecte.


Els grups escollits per la cantada varen ser Bergantí, L’Espingari i Peix Fregit. Com podeu veure, dels millors que avui en dia es poden trobar arreu del país.

El grup L’Espingari va substituir als Mestre d’Aixa que a última hora no varen poder venir a la cantada.
Quant a públic teníem una bona representació del bo i millor del que avui es pot gaudir, tot i que aquest punt va ser el més fluix de la cantada. Aprofito per agrair a tots els presents l’esforç per acompanyar-nos. Molts ja ens vareu avisar que no podíeu venir per unes raons o unes altres, sé que estàveu amb nosaltres, gràcies igualment. No sabem ben bé que ens va fallar, però alguna cosa va fer que l’afluència de públic fos molt pobre. Tot i així estem contents doncs com molt bé va dir la Susi Tello, tot i ser poquets, hem aconseguit que durant un mes, 50 famílies no s’hagin d’amoïnar per tirar endavant. Clar està que hagués preferit que enlloc de un mes poguessin estar quatre, cinc o sis, però no ha estat possible.

L'Espingari a la cantada d'havaneres Solidàries de La bisbal d'Empordà
Varem rebre el suport de l’Ajuntament de La Bisbal, de les ràdios locals i del mitja totbisbal.com que ens va promocionar l’esdeveniment per tot, però encara així, com he dit, varem tenir una molt baixa assistència de públic. Quant a la cantada, jo no la vaig poder gaudir massa tot i que les cares de la gent i els aplaudiments em feien veure i sentir que anava d’allò més bé. També us he de dir que hi havia gent molt important per mi en la cantada i aquest recolzament no sempre hi és.

El primer grup en participar va ser L’Espingari, vinguts des de Montcada i Reixac. En Joan Perarnau, Pere Ferrer i Ricard Perarnau ens varen regalar aquesta tria de peces:
- La xalana (Carles Casanovas i Josep Bastons).
- Bitxintxo (Jose Luis Ortega Monasterio).
- Plora guitarra (Jose Luis Ortega Monasterio).- Mare vull ser pescador (Antònia Vilàs).- Habaneras de Cádiz (Antonio Burgos i Carlos Cano).

Grup L'Espingari a la cantada d'havaneres Solidàries de La Bisbal d'Empordà
Si hi vareu ser, estic segur que vareu poder gaudir de la versatilitat d’aquest grup del Vallès i de les sorprenents harmonitzacions que ens varen preparar. A banda de l’acordió i la guitarra, sempre han volgut anar afegint a les seves interpretacions diversos instruments de percussió així com l’ús d’un llagut que aporta si cal, un aire més mediterrani.

Berganti a la cantada d'havaneres Solidàries de La Bisbal d'Empordà
El segon grup del vespre varen ser els Bergantí. Pere Fort, Pere Margall, Joan Ripoll i Miquel Llorens que ens varen regalar la següent tria de peces:
- Barquejant (Carles Casanovas – Josep Bastons).
- El capità (Carles Casanovas - Antoni Mas).
- Follia (en desconeixem l’autor – Josep Bastons).
- Vull tornar-te a veure (Tòfol Mus – Josep Bastons).
- Somni (Manuel Pont – Manel Saderra i Puigferrer)

Els Bergantí des de els seus inicis ha apostat pel format més tradicional de Catalunya, que no es altre que el que va institucionalitzar en Josep Lluis Ortega Monasterio. Com moltes altres vegades us he dit, el grup Bergantí, un dels millors del nostre país, també destaca pel fet que cap de les seves veus despunta per sobre de les altres. Les espectaculars harmonitzacions i els magnífic arranjaments del mestre Pere Fort, en fan d’aquestes “quatre canyes” –com ells s’anomenen- un grup digne de voltar pel nostre país amb l’etiqueta de grup d’havaneres.

Grup Bergantí a la cantada d'Havaneres Solidàries de La Bisbal d'Empordà
Molts cops penso l’orgull que ha de suposar formar part d’un grup d’havaneres, en lo content i satisfet que t’has de sentir quan et pregunten si formes part i per contra, el greu que em sap algun altre grup que a cavall d’aquest nom ens el desprestigien.
No he tingut ocasió de preguntar-los com es van trobar a la cantada, però varen traspuar molt bones sensacions com la resta de grups participants.

El darrer grup del vespre va ser el que podríem dir més proper a la regió on es va fer la cantada, el grup Peix Fregit. Els membres del tercet palafrugellenc, Pep Nadal, Norbert Torrecillas i Jordi Tormo, un cop més, ens va regalar una fantàstica vetllada en la qual ens varen oferir la següent tria de peces.
- Aigua de mar (Pep Nadal).
- A la orilla de un palmar (En desconeixem l’autor).
- Ulls verds (Josep Miques Servià – Ricard Viladesau).
- Lágrimas negras (Miguel Matamoros).
- La María de les trenes (Saderra).

Peix Fregit a la cantada d'havaneres Solidàries de la Bisbal d'Empordà
Val a dir que l’aposta harmònica d’aquest grup està molt equilibrada però en ocasions permet el lluïment puntual del tenor (Pep Nadal) o del baix (Jordi Tormo). Del repertori us en destaco el fet que aposten per cançons força antigues com a noves creacions, fetes en part per el primera veu i guitarra del grup Pep Nadal.

Jo tot i no poder gaudir massa de la cantada pel fet que us he explicat al començament d’aquest escrit us he de dir que vaig sentir-me molt bé. Estava rodejat de bons companys, grans col·laboradors, més d’un amic i de la Cris.... que més puc demanar d’una cantada que de bon començament ja vaig veure que quan a assistencia de públic anàvem a l’aigua.....

Grup Peix Fregit a la cantada d'havaneres Solidàries de La Bisbal d'Empordà
Menys mal d’aquesta gent que sempre hi son tot i que a vegades no es veuen, Companys, gracies per col·laborar amb Fòrum Solidari, un projecte amb el que m’he implicat fins al moll de l’os i m’agradaria que molts de vosaltres coneguéssiu, doncs segurament, també us agradaria participar-hi.


Quan als II concurs de Premis Blocs Catalunya, m'han demanat que adjunti aquest escrit que m'ha fet una persona molt estimada per mi. Sota la petició, inicialment em vaig negar, però al dir-m'ho per segona vegada, penso que no li puc dirr que no dues vegades. La primera va ser quan el bloc va fer tres anys i varem compatir la cantada de Calella. La segona ha estat després de viure la nit d'havaneres Solidàries. M'agrada molt compartir, però aquest correu si no es per que la persona m'ho ha demanat, no ho hagués fet.
A mi m'ha emocionat, no he tingut encara paraules per contestar al correu....

Per molts anys pels tres anys......
Per tants d´anys com diuen els mallorquins.....
Poses color a les paraules.....pintes de boira les sensacions.....entrelligues mots amb salabror de mar......i talment tot arriba als nostres cors amb regust d´havanera .....
Ran d´ones ...blau intens...cors que bateguen entre notes salades....
Cal estimar molt l´havanera per a robar hores al son i al descans. .....

I també, els meus mots van ara en memòria d´una nit de màgia i encís, sentiments d´ esclat i de contenció.....No ho havia viscut...bé t´havia llegit i m´havies transmès.....
Enmig de tanta gent desconeguda per a mi, em vaig sentir una més.....
Enmig del meu desconeixement del món de l´havanera d´una forma més profonda diguerem, em vaig sentir partícep de la màgia de la nit...
Enmig de la gent , a la sorra i ran d´onada, em varen calar melodia i cançons....

Enmig del meu inicial desconcert, dues cares amigues....
Gràcies per estar amb mi i fer-me partícep d´aquest vostre món.....


Bona gent, bon ambient, bona companyina,

Fins a sempre....

(I aquest és el segon arrel d'una vetllada solidaria)
Paraules planeres i senzilles de matí de diumenge mandrós....

Ets finalista, d´entre tres, i entre tants.....i ho ets perque ho fas bé, t´hi entregues, ho treballes i elabores tots els continguts amb cura i respecte......
Ets finalista, perque t´ho vals, perque fas aquesta tasca de forma desinteressada a costa d´hores de son i de temps lleure, i perque vols......
Ets tu finalista perque malgrat tots et llegim i ens hi troben reflectits, tu ens ho poses fàcil....i t´ho agraïm...
Però tu ets el finalista, malgrat no el guanyador, per mi però ho ets per tota la teva dedicació i saber fer...

Doncs per tant, finalista d´entre tres, finalista d´entre tants.....per molts anys i enhorabona. Que no decaigui aquesta il.lusió.....

Finalment, la festa va acabar i no hem guanyat el primer premi, aprofito per felicitar al bloc de "pulseres vermelles" com a gran guanyador.
Després de correus com aquests, em sento tant feliç com quan em van dir que erem finalistes. El fet de veure en totes aquelles pantalles gegants el nom Havaneres, uns presentadors mencionant, i fins i tot a les televisons fen ressó.....
Buf, no us ho podeu imaginar, jo ho vaig viure l'any passt, aquest, els meus pares ens ho han explicat.

Antonio i Rosa, gràcies per la suplència, m'hagués agradat que haguessiu recollit el premi només per la felicitat que els hagués donat el rebre'l en nom meu.

Salut, Força i havaneres a dojo!.

Cap comentari :

Les Havaneres

Recordo una estrofa del Mestre J.L. Ortega Monasterio, per veure si algú li fa cas......
“..... Escolteu la seva veu, oh canons de tot el món, i la gent de tot arreu, no més guerres ni més morts, no més bombes ni més focs, sóc el canó de Palamós. Si els canons de tot el món, fossin com el vell canó, que tranquil està adormit, blancs i negres dintre el pit, portarien una flor, la Rosa de Jericó.” Gràcies per avançat.............


Inici Bloc