divendres, 30 de març de 2012

0

Port-Bo, La Nova Pasta IIª part

Als últims dies els Port-Bo m'han fet reviure totes les époques i escenaris pels que ha passat l'havanera. Si parlem d'èpoques podem parlar de la etapa tavernera,  la etapa dels concerts i la dels escenaris.
 

No us faré una crònica de la cantada de la Nova Pasta doncs fa quatre dies ja us ho vaig explicar. Si us sembla parlem del que ens varen fer viure els Port-Bo i tota una colla de músics i amics a un bon grapat de persones.
Aquest cop, hi aportaré més material gràfic i algun audiovisual per tal de intentar transmetre de la manera més neta el que allà es vivia, sentia i respirava.


Avui en dia resulta quasi impossible pensar que algú només pel fet de voler cantar i fer-la petar, vagi una tarda de dissabte a un local, es trobi amb els amics, coneguts i saludats, i ara tu, ara jo, després tu, i després tu també, passin hores i hores...


Doncs bé, algo així és feia a molts llocs de la Costa Brava, no tan sols els dissabtes sinó també els dies que la mar no deixava sortir a treballar als pescadors, o bé, quan aquests tornaven de la mar i abans d’anar cap a casa passaven per la taverna per fer-la petar i si hi havia algú que els acompanyes, cantar-ne quatre.

Tots sabeu que sóc molt novell en el gènere i ja us podeu imaginar que els que cantaven d’aquella època son quasi tots a “palco”.
Ens queda la darrera fornada, en la que hi trobem per una banda en Ricard Balil, taverner de pro i en Josep Bastons, impulsor i precursor que l’havanera puges als escenaris.


Al grup d’en Balil, segurament hi podíem afegir als pescadors de Calella, part dels components del grup Calella, en Mèlio, en Franciscu, la gent de Tamariu, Abelardo, Es Ninyo i L’Hermós, per citar-ne alguns.
A la banda d’en Josep Bastons, hi trobem al recent desaparegutut Càstor Pérez, Ortega Monasterio, Carles Casanovas, Fonsu Carreras i Mineu Ferrer.

Aquests dos últims, en Fonsu i en Mineu, abans d’entrar a formar part del grup Port-Bo eren grans coneixedors i coneguts cantants de taverna. Els agradava cantar i el seu bagatge musical el varen compartir amb els anteriorment anomenats cantants de les tavernes.


Per aquest motiu, a La Nova Pasta de Llafranc hi trobem uns quants dels que varen viure en primera persona part d’aquella època i son ells els que millor ens la poden ensenyar.
De les cançons de taverna que avui es canten no tinc cap dubte que perduraran en el temps, ja sigui per que estan sent enregistrades en formats digitals per un grapat de grups, o bé per la gran difusió a nivell mundial que es fa del gènere (xarxes socials, Blocs, etc...).

Dins dels meus propòsits està anar recuperant algunes d’aquestes peces per tal de digitalitzar-les i fer-les eternes. Tots hi podeu participar, tots en podem gaudir, qualsevol de vosaltres que tingui una gravació antiga, me’n pot fer una copia i aquesta serà difosa a tota aquella persona que s’interessi pel gènere. Musicalment potser no hi veieu massa riquesa però penseu que te un valor molt important doncs conté retalls de la nostra historia, de la nostra cultura, del que son avui les havaneres i la cançó de taverna.
M’agradaria que en un futur, qualsevol persona pogués consultar les cançons de taverna del segle XX a Catalunya.


Després d’aquesta llarga explicació i coneixent lo poc que conec del gènere, hem de donar les gràcies a grups com el Port-Bo per cantar quan se’ls demana, peces d’aquest tipus. Cal destacar que seguint els passos del que en el seu dia fou director musical del grup Càstor Pérez, encara avui, els Port-Bo, cada any incorporen alguna de les peces que eren a punt de caure en l’oblit i la enregistren en el treball discogràfic que any rere any fan (a veure aquest any quina ens immortalitzen).

El periodista Xavier Febrés també va fer una tasca d’investigació i recopilació de peces de taverna, i junt amb la Fundació Ernest Morató varen treure al mercat tres compactes anomenats Havaneres de Llegenda, si encara no els teniu, us els recomano.

La cantada va tornar a fregar l’excel·lència doncs varen deixar a banda els formalismes i es varen dedicar a oferir-nos allò que volíem escoltar.


Varem tenir el plaer de comptar amb un grapat d’havanerus, no recordo una trobada tan informal i amb tanta gent relacionada amb el mon del cant de taverna.
A part dels molts seguidors del grup amfitrió, a les taules del local, hi trobàvem a gent com en Xavi Jonama, a en Josep Bastons, na Neus Mar, en Joan Forrellat, Lourdes Valls i Joan Torras, Mauricio Campos i La Cote, Nina, Antoni Mas, Toni Gadea, Lluis Subiranas "Subi".
Entre els molts seuidors del Port-Bo us vull destacar la presencia d'una parella que va venir des de Euskal Herria, Amaia i l'Iñigo. Dues persones entranyables, en guardo un gran record, i com a ells els hi agrada que els hi parlem en català no els hi traduiré. Eskerriz asko zuri Amaia ta Iñigo.

Entre les moltes peces que ens varen regalar us anomeno les que crec que s’escolten menys: «Ven i ven», «Guarda esa flor», «El coro», «Tamariuenca», «Son», «El zagal», «Ven a mi» i «Cuando tus ojos».


Si us passegeu pel bloc, podeu visitar la secció “Extra” on hi trobareu diversos vídeos que segurament us poden interessar.

Recull d'imatges de La Nova Pasta....






 







Salut, Força i Havaneres a dojo!.

Les Havaneres

Recordo una estrofa del Mestre J.L. Ortega Monasterio, per veure si algú li fa cas......
“..... Escolteu la seva veu, oh canons de tot el món, i la gent de tot arreu, no més guerres ni més morts, no més bombes ni més focs, sóc el canó de Palamós. Si els canons de tot el món, fossin com el vell canó, que tranquil està adormit, blancs i negres dintre el pit, portarien una flor, la Rosa de Jericó.” Gràcies per avançat.............


Inici Bloc