dimarts, 10 d’abril de 2012

0

Port-Bo, Ateneu Familiar de Sant Boi

He tingut molta sort de poder escoltar als Port-Bo "A prop del mar". Aquest és el títol del seu últim enregistrament amb la Nina i també nom de l'espectacle que presenten per diversos teatres del nostre país.


No sé si haureu pogut gaudir de l'espectacle en directe, si ho heu fet, estic segur que no us ha deixat indiferents, i si no ho heu fet, us ho recomano per tal de veure l'evolució que ha fet l'havanera.

Jo ho vaig tornar a viure i veure a Vilafranca del Penedés, tot i colaborar amb les imatges, vaig tenir la sort d'anar gaudint tots i cadascuns del instants que passaven dins i fora d'aquell magnific teatre. Us adjunto unes quantes imatges del que normalment no podem veure, però estic segur que us semblarà haber-ho viscut en un o altre moment.

Port-Bo "A prop del mar"

La resta de l'espectacle no us l'explico, us convido a veure'l i com us he dit, segur que en gaudiu. (Us deixo un reguitzell d'imatges al final del post).

Faig un canvi de cantada, però no un canvi de grup, doncs per sort, el tercet calellenc quan es fora de tempoorada -podriem forta- ens complau amb cantades a menor escala, però amb cantades.


Les pessigolles a l’estomac per tornar a gaudir d’una cantada feia dies que no m’acompanyaven, que no les sentia i per sort tant a la prèvia com al llarg de la cantada em varen acompanyar.
La cantada de Sant Boi quasi podem dir que enceta la temporada oficial del grup calellenc Port-Bo. Com molts de vosaltres sabeu, aquest tercet no s’atura en tot l’any, quan minven les cantades es reuneixen per assajar i també per trobar-se amb una colla de companys al voltant d’una taula i cantar-ne quatre. La qüestió és no aturar-se, i ells ho aconsegueixen.


L’Ateneu familiar de Sant Boi de Llobregat ja fa uns quants anys que els convida a cantar-ne quatre pels seus socis i pels que els vulguin acompanyar. Aquest any, penso que també s’ha notat la crisi i la coincidencia amb un partit de futbol del Barça, doncs a diferencia amb altres anys, ha baixat la quantitat de públic, fet que va provocar que la cantada agafés un caire diferent al pensat inicialment.


Enorgulleix veure que l’havanera no s’atura, que hi ha gent que es preocupa i grup que hi treballen per que els que les seguim, no tinguem temps d’entrar en avorriments.
El grup Port-Bo entre altre, es capdavanter en dos factors que fan que l’havanera continuï endavant. Per una part, la creació de noves lletres i per altre, la preocupació en rescatar peces que estan a punt de caure en l’oblit.

Molts poden pensar que estan cansats d’escoltar certes peces, però si fem memòria potser fa molts i molts anys que no escoltem peces com «Ingrata mal pagadora», «Busco un rincón lejano», «En un bosque de las indias», «El coro», «Ya salen del puerto», «El negro Jesús Clemente», etc...potser molts de vosaltres ni les heu sentit anomenar...


Doncs el Port-Bo cada any en recupera unes quantes i aquest any, pel que hem pogut escoltar ha recuperat, «Guarda esa flor», «El coro», i una que jo la tinc titulada com «Ara m’entemana» però suposo que aquesta peça porta un altre títol que actualment desconec i el més aproximat pel que diu la lletra seria «Ara me’n demana».
Us deixo la peça enregistrada esperant que la gaudiu, jo n’estic molt orgullós de poder-la compartir amb tots vosaltres.


Feia dies que amb certs companys de cantades no ens trobàvem, sobre tot els dels voltants de Barcelona, i el cert és que va ser un autèntic plaer retrobar-nos un any més.
La cantada al Ateneu familiar de Sant Boi no es gens massificada, es tracta d’un antic ateneu, amb una bona sonoritat tot i el seu estat pel pas dels anys.
Es podia percebre el més mínim soroll fins i tot el d’un home de edat avançada que portava la radio connectada amb el partit que jugava el Barça, i era tal el silenci que hi havia, que se sentia a través dels auriculars la retransmissió del partit. El bon home no s’havia adonat, i amb la màxima educació li vaig pregar que afluixés el transmissor... Varen acabar rient tots dos...



Per preparar la veu, els Port-Bo ens varen explicar que les cantades les comences amb un valset mariner en català –en aquesta ocasió «Oreneta gentil»-, després interpreten una havanera en castellà, -en aquesta ocasió «De colores o Calavera»- i després una havanera en català –en aquest cas «Ara me'n demana». A partir d’aquí, Ad libitum, que com molt bé ens va explicar en Carles Casanovas en música significa que s’interpreta de manera lliure, a gust de cadascú -per dir-ho de manera col·loquial i elegant-.

La primera part de la cantada la varen fer regalant-nos part de les peces que formaran el nou àlbum que estan a punt d’enregistrar però que desconeixem el contingut, i si ens el pregunten segurament no encertaríem massa tot i la il·lusió que tenim per la seva arribada.



Entre altre peça ens varen regalar «Guarda esa flor» de la que en desconeixem l'autor i de la qual en varem parlar força a la xarxa social facebook, doncs per error es va publicar que l’autor de la peça era en Melesio Morales i no em vaig poder estar d’aclarir-ho, i pels que no teniu facebook o accés a aquesta informació, us en faig cinc cèntims ens aquesta secció i trobareu la explicació complerta a la secció converses, en la qual encetem una de nova, “Guarda esa Flor, o internet te la prendrà”...

Tal i com vaig poder llegir en un article del Sr. Juan Garrido dins de la “Historia popular en México”, aquest ens parlava de la “Gran colección de cantos populares” de l’any 1909. En ell hi trobem la peça «la flor» atribuïda per Rubén M. Campos a Melesio Morales al seu llibre “El folklore de las ciudades” l’any 1930 a la pàgina 303. Aquí hi ha la confusió doncs es tracta de dos cançons diferents, només cal llegir les respectives lletres i escoltar els dos ritmes per veure que no parlem de la mateixa peça.
Més informació: www.leshavaneres-converses.blogspot.com



Dins de les tasques de divulgació i investigació que faig al bloc, en breu us informaré de diferents troballes que he fet en relació a peces com «Busco un rincón lejano», també anomenada «Tendrás un altar» i «La casita blanca». Després de veure diferents vinils i escoltar diferents enregistraments de l’època, quasi amb tota seguretat podem dir que la lletra d’aquesta peça va ser escrita per Iván Diez i la música la va fer Antonio Polito.
Altre peça de la que parlarem serà de d’una que ja al seu dia en varem parlar «Los mocachines» anomenada originàriament «Maragata» i de la que possiblement també hem trobat els autors.

Fets aquests aclariments, continuo amb la cantada i ho faig destacant un altre de les noves inclusions al repertori «Un viejo amor» amb lletra d’Adolfo Fernández Bustamente i música d’Alfonso Esparza Oteo. Peça força coneguda pels assistents que va provocar certa col·laboració gratuïta per part d’algun assistent. També varen fer «la caña dulce» havanera picant de la qual en desconeixem l’autor.



A la mitja part tot i aprofitant per fer el cremat, molts dels assistents es varen acostar als diferents membres del grup per fer-li peticions de peces que els hi agradaria escoltar. Aquests les varen anar apuntant i quan varen pujar, varen engegar la llista fins que es va acabar. Ja veieu el goig que provoca entre els assistents el fet que et cantin aquelles peces que vols escoltar.

Dins de les moltes peces escollides pel públic us en destaco «la colombiana», «la barca xica» (d’en Rafael Llop i Josep Maria Roglan), «A cau d’orella» (Carles Casanovas i Josep Bastons), «Oració del pescador» (Carles Casanovas), «Bitxintxo» (Jose Luis Ortega Monasterio) entre moltes de les peces.



Jo vaig haver de marxar sense acomiadar-me, la cantada es va allargar molt i no comptava amb arribar tard, i si l’acabava segur que ho feia. El grup calellenc va estar  més de dues hores regalant a la gent cançons de taverna.
Jo vaig marxar joiós i orgullós d’haver gaudit d’una cantada com aquella, de les que guardes i expliques a la gent quan et pregunten per certes cantades.

Us deixo quatre imatges que crec que us poden interesar de l'espectacle "A prop del mar".



 
 
 
 
 
 
 

Salut, Força i Havaneres a dojo!

Cap comentari :

Les Havaneres

Recordo una estrofa del Mestre J.L. Ortega Monasterio, per veure si algú li fa cas......
“..... Escolteu la seva veu, oh canons de tot el món, i la gent de tot arreu, no més guerres ni més morts, no més bombes ni més focs, sóc el canó de Palamós. Si els canons de tot el món, fossin com el vell canó, que tranquil està adormit, blancs i negres dintre el pit, portarien una flor, la Rosa de Jericó.” Gràcies per avançat.............


Inici Bloc