L'Empordanet a Calella de Palafrugell, el 22 d'Agost del deu.

Aquest any tot són bones noticies quan a divulgació de l’havanera. No només m’han fet col·laborador habitual de la revista Guaita si no que a més es publicarà una col·laboració en un mitja de comunicació estatal en el qual parlem d’havaneres, el proper dia 5 de Setembre entre les set i les vuit de la nit a Radio Nacional d’Espanya i Radio 5. És un regal, quasi no puc demanar més, espero el pròxim cop fer-ho millor i passar menys nervis.

També aprofito per donar les gràcies a les més de 500 persones que han votat pel bloc als premis blocs de Catalunya. No em podia imaginar que arribéssim tan amunt, i encara no s’ha acabat. Estem en la vuitena posició dins els blocs culturals catalans.
Havanerus, gràcies. I ara anem a la cantada que també és força important.


Si com va dir l’Empordanet -interpretant la preciosa havanera escrita per la Glòria Cruz i musicada per en Càstor Pérez -“Pinto les notes d’una havanera”, permeteu-me que com a marc hi posem la cala de Sant Roc de Calella de Palafrugell tal i com ens la varem trobar nosaltres aquest diumenge al vespre.

Quina meravella de cantada, quina tria més polida, quin paratge més bonic, quin grup tant especial i quina companyia tan luxosa. Varem arribar una hora abans del començament de la cantada i no era pas per tenir un bon lloc, el problema era que el horari al bloc estava malament. Costa trobar l’horari de les cantades, normalment et passes molta estona visitant la web dels ajuntaments buscant i buscant, i finalment acabo per no trobar-ho i no poder-ho especificar.
Aquest cop no recordo si la informació la vaig treure de la web del grup o bé de l’Ajuntament de Palafrugell, però sigui de on sigui, em sap greu però estava malament. Com acostumen a dir en castellà “no hay mal que por bien no venga” i així va ser, en arribar, altres companys del bloc també estaven allà.


També s’havien basat en l’horari del bloc, i ja que hi érem, varem aprofitar per fer-la petar una llarga estona. Allà estaven la Dolors, en Joan, la Teresa amb el seu marit i la Neus. La Cris i jo varem seure al seu costat. Tot feia preveure que la cantada seria per no oblidar. El previ a la cantada va estar molt bé, compartint converses, històries i moments de les havaneres amb aquests companys no te preu.
La nit era xafogosa, la mar estava en calma i el cel mig ennuvolat com feia dies que no veia i entremig, la meravellosa lluna, que quasi fa el ple, tot ho teníem de cara. La sonorització de l’esdeveniment –un any més- era a càrrec de Sonostudi i un cop més va estar genial. Els organitzadors eren els veïns del barri de Sant Roc de Calella de Palafrugell que celebraven la seva 41 festa major i 41 vegades cantant havaneres, quina colla més trempada!.
Entre els assistents també hi era en Ramon Sol, guitarra i veu de baix del grup d’havaneres Xató que va tenir un gran detall amb nosaltres, Gràcies Company!!.


Per començar amb la tria de L’Empordanet us diré que van fer la cançó que cada dematí em desperta, "El pensament". Inusualment la varen fer en Càstor Pérez i en Lluís Bofill només amb guitarres tal i com sonen al treball del Duet “Flor de lluna”. L’Empordanet fa una tasca meravellosa quan barreja peces relativament noves amb aquelles que són a punt de caure en l’oblit.
Una de les noves peces que ha incorporat en repertori ha estat “Follia” de la qual en Josep Bastons va musicar uns textos anònims. La peça ja m’agradava però m’ha anat agradant dia rere dia doncs primer els Arjau i ara L’Empordanet, en fan una interpretació magnifica.
Dins de les peces que recuperen de l’oblit i que més m’agraden us en destaco “La bassa fonda”, “Rendido”, “El seductor”, “Tamariuenca” entre altre.


Quan a peces més contemporànies que també m’agraden us en destaco “Mariner de terra endins”, “La Balada d’en Lucas”, “La Habana se llama Elena”, “Al pirata Joan Torrelles” i “Vestida de nit”.

El grup torna a estar en un gran moment, sempre trobarem a faltar la veu del company Pere Molina, però com cada cop ho fan més i més bé, i en Lluis Bofill ja no sols fa anar la guitarra si no que col·labora en les veus, fa que el grup hagi cobert amb nous registres.


Un grup a tenir molt en compte dins els millors grups d’havaneres del país. A la mitja part –com cada any- es va procedir al sorteig de quadres força bonics, també varen fer cremat per tothom i quan ja tothom era a lloc, va venir la gran sorpresa, la Neus que estava asseguda amb nosaltres va sortir a cantar quatre cançons. “Yo soy Guajira”, “Nena”, “El adiós del soldado” i “Si llego a besarte”.

L’ambient ja era força silenciós abans que ella sortís a cantar, però si es podia fer més silenci, ella ho va aconseguir. La Neus ens va poder regalar la seva preciosa veu sense cap esforç, per que si, per que li agrada i a nosaltres, encara més.
Gràcies pel regal i per la xocolata!.

Recordo especial el silenci que es va fer en la interpretació del "El adiós del soldado" (versió Cubana), en la qual, ni la guitarra d’en Càstor gosà a sonar. Va ser un moment preciós quan en aquell bonic paratge només s’escoltava una veu acompanyada d’alguna onada que gosava recolzar-se contra la sorra gruixuda d’aquella cala....


La Neus recolzada per la magnifica veu i guitarra d’en Càstor va fer que el públic assistent quedés bocabadat.
Al tenir la sort de ser al seu costat, també vaig poder escoltar de ben a prop els bonics comentaris que ella rebia.
Noia, t’has de sentir orgullosa de sentir el que sents i d’escoltar el que escoltes. Va ser molta la gent que es va aplegar per encoratjar-la un cop va tornar amb nosaltres i havent acabat la cantada, molts varen venir a felicitar-la.

Quin goig ser tan a prop i veure totes aquestes mostres d’afecte i carinyo vers la noia que fa que les havaneres sonin en veu de dona.
Gràcies Neus i Càstor, va ser un gran moment de la nit.


La sort, es que ningú eclipsa ningú, més aviat ens regalen forces i diferents actuacions i això fa que els guanyadors siguin sempre el públic i les havaneres, gràcies companys per aquests meravellosos regals.

A la segona part tot va ser més emotiu, cada any que passa, sempre hi ha un record malauradament per algú que ha marxat, aquest cop era una veïna del barri que es deia Carme.
Com molt bé va dir en Jordi –referint-se a la Carme- “des d’allà on siguis, aquest “Barquito de nácar” va per tu”. Les notes d’aquesta preciosa havanera ja estaven sonant en les guitarres d’en Lluís i en Càstor.


En Jordi com cada any la va interpretar més amb el cor que amb altre cosa fet que és fa palès amb l’emoció i el sentiment que hi posa.
Sobretot quan a la tornada arriba allò que diu....

“Las notas de una dulce habanera,
son besos para tierra española,
regalo de las olas que llegan
y el barquito de nácar,
va surcando los mares,
al compás del amor”.

I una gran ovació omple la platja......

Després de que en Jordi en oferís aquesta emotiva interpretació li va tocar el torn a un altre veí del barri del qual no conec el seu nom però que l’he vist sovintejar La taverna la bella Lola –com sempre dic, si algú sap com li diuen que m’ho faci arribar-“.


La cançó que varen fer és un altre de les meves preferides “Corrandes marineres” del mestre Josep Lluis Ortega Monasterio.
Aquesta peça l’he vist escrita com a “Corrandes marineres” i “Coplas Bravas”, les dues del mateix autor i amb diferents lletres.
M’agrada quan diu...

“No canto per bona veu,
perquè Deu no me l’ha dada,
si no per què no digueu,
que la festa no m’agrada.

Si jo sàpigues cantar,
tot lo dia cantaria,
i a Palamós aniria
tot cantant, cantant, cantant,
i el meu amor et daria,
amb cançons vora la mar.
[...]”


La cantada ja arribava a la fi, varem treure mocadors i mocadorets per acompanyar les dues darreres peces.
Per cert, en el sorteig no ens va tocar cap quadre i aquest cop si que havíem comprat algun número. L’any vinent espero tornar-hi, per mi no hi ha quasi cap altre cantada com aquesta, per tant, per poc que pugui, l’any vinent, espereu-me que vinc.

Havanerus, amics, companys i saludats, si hi éreu espero que en gaudíssiu tan com jo, si no us va ser possible, espero que n’hagueu gaudit ara, jo encara estic fascinat, però com tinc molts moments a flor de pell he decidit no estar-me’n i escriure ara que puc.

Salut, Força i Havaneres a dojo.

Mostra de l'Havanera Catalana a Palamós, 14 d'Agost del deu

La cantada més esperada de l’any i una mica més la passem per aigua.

Ja patia en veure uns núvols ben negres passejant per Palamós a darrera hora de la tarda.
Vaig decidir agafar la moto i anar a fer un vol per l’Arbreda a veure com anaven les probes de so dels grups.
Tot just acabaven d’assajar els Bergantí, era el torn del Peix Fregit i quasi no van arribar dalt de l’escenari que l’aigua ja va fer de les seves.
Les mirades totes anaven dirigides al cel i les pregaries de més d’un també.
Calia esperar així que em vaig tornar a casa, varem sopar i tot seguit varem tornar a anar a l’Arbreda.


Tot ja era sec, havia caigut un xàfec típic d’estiu, una mica més i ens suspèn la que per mi és la cantada de grups més bona. Aquest any em perdonareu però no puc opinar de la cantada doncs jo no ho vaig escoltar gens bé i per tant si no escolto quasi és com si no veig.
El que no vull passar per alt és el bon tracte rebut per en Joan C. un any mes, gràcies company!.
El que si que vaig poder fer varen ser fotografies dels grups, i aprofito per posar-les. Quant a la tria de cançons que varen fer, jo tinc una qüestió que no sé si resoldre.

Francesc Sànchez Carcassés

CUBACANT

Cubacant, Enric Canada, Xiqui Ramon, Neus Mar, Càstor Pérez.

BERGANTI

Bergantí, Joan Ripoll, Pere Fort, Pere Margall, Miquel Llorens.

PORT-BO

Port-Bo, Mineu Ferre, Fonsu Carreras, Carles Casanovas.

PEIX FREGIT

Peix Fregit, Jordi Tormo, Pep Nadal, Norbert Torrecillas.

CUBACANT, BERGANTI, PORT-BO i PEIX FREGIT.

Entenc -tot i que no comparteixo la idea- que la majestuosa cantada de Calella aculli altre gènere que no sigui havanera pel fet que es retransmesa per televisió.
El que no acabo d’entendre es com una cantada com la de l’Arbreda de Palamós també hi son permesos altres gèneres. Aquesta cantada es esperada per grans amants d’havaneres. És ben poca la gent que per casualitat passa per la porta i entra en la cantada.
Mes aviat, les entrades s’esgoten tot jus a la setmana d’haver-les posat a la venda, segurament això vol dir que la gent que va a l’Arbreda vol escoltar havanares. Ja ho veieu companys, per mi a “La mostra d’havaneres” s’han de fer havaneres, la resta, que les facin en altra cantada que també son ben acollides.

En acabar la cantada varem anar a la taverna la Bella Lola, encara teníem corda i jo volia escoltar més havaneres. Es presentava de nou el grup Àmfora, en Xavi Jonama i en Pere Molina de nou junts, tot sigui per passar una bona estona.


De la cantada de Palamós varem acabar a la bella Lola un grapat de seguidors, en Pere Margall, en Càstor Pérez, la Neus, l’Anna i en Francesc, els meus pares Antonio i Rosa, la Sílvia, en Jordi, la Cris i jo. No sé si em deixo algú, espero que em pugui perdonar.

Companys, espero que aquest cop us agradin “els retratus” a mi de la cantada em va agradar com sempre, la companyia doncs aquest cop, a part de la Cris també venien els meus pares.

Havanerus, companys, amics i saludats, Salut, força i havaneres a dojo.

XXXI Cantada d’havaneres de Begur al Pati de les Escoles velles amb els grups L’Empordanet, Peix Fregit i Port-Bo, 7 d'Agost del deu

Aquesta cantada ha coincidit amb la cantada que es fa a la platja de Llafranc amb els grups Peix Fregit i Port-Bo i que en altres anys n’he fet la crònica. Aquest any, com ja varem fer ara farà dos anys, varem pensar que la millor opció, era anar al Pati de les Escoles velles de Begur. Són dos paratges totalment diferents, a Llafranc hi tens la platja, l’olor a mar, lloc ideal per escoltar una preciosa cantada d’havaneres. A Begur tens un pati d’escoles amb un encant especial, amb una sonoritat excepcional i amb la participació d’un grup com l’Empordanet que no hi participava en la cantada de Llafranc.

El cartell de la cantada estava equivocat, posava la participació de Els pescadors de l’Escala en lloc del Peix Fregit i em va saber greu doncs vol dir que no paren prou atenció al que fan i al que han organitzat i donat que és una cantada on es cobra entrada, penso que s’ha de tenir més cura de detalls com aquests, i no deixar que passin per alt, estic segur que molta de la gent que va assistir a la cantada sabia molt bé on anava i els grups que anava a escoltar, eren “havanerus”.
Com us podeu imaginar, els grups havien d’anar de Begur a Llafranc i de Llafranc a Begur. No us enganyo si us dic que vaig patir per que tot sortís bé, i pensareu que és una tonteria, però, la veritat, no em volia imaginar una cantada amb problemes d’organització, doncs seria força criticada.
Tot va anar molt bé, els primers en començar varen ser els Peix Fregit, Jordi Tormo, Pep Nadal i Norbert Torrecillas.


Cada grup participant interpretava dotze peces, fet que va fer que la cantada donés un ampli repertori de peces clàssiques i contemporànies. El Peix Fregit va fer peces com “vell pescador”, “malalt d’amor”, “lamento esclavo”, “la sirena de Begur”, “cap a tu”, “para ti” i “aigua de mar” entre altre. Continuo afirmant que avui per avui està arribant a un nivell que no se si havia tingut en altre moment, doncs desconec les èpoques en que en Josep Bastons, Manel Iglesias i Maria Cervera en formaven part, o quan en Josep Bastons, Pere Savalls i Jordi Tormo componien el grup.
Després dels primers, els segons, en aquest cas, l’Empordanet, amb en Càstor Pérez, Xavi Jonama i Lluís Bofill.


La nova formació poc a poc van empastant veus, i quan va acabar la cantada, vaig dirigir-me a ells per felicitar-los, doncs van sonar de meravella. He notat uns avenços extraordinaris quan arranjaments, doncs en algunes peces en Lluís es va animar a cantar, fet que feia que en Càstor pogués dedicar-se a fer segones veus com a ell li agrada. Els trobo en un molt bon moment.

La tria que va fer l’Empordanet va ser la més clàssica i la que més em va agradar, doncs no paren d’extreure peces perquè no quedin en l’oblit. Peces com “rendido”, “el seductor”, “tamariuenca”, feien que la gent es mires sense saber-les.
Clar que us he de dir que també em varen sorprendre per be quan varen interpretar “follia” i “al pirata Joan Torrelles”. Us vull destacar un gran moment de la cantada, els que hi vareu ser ja us el podeu imaginar, els que no, us el detallo.

En Xavi Jonama va demanar al seu ex company de grup Pere Molina que els acompanyés en una de les peces, concretament, amb la que “se’n titola” “en un rico cafetal”.


En Pere la va dedicar al seu germà Paco, el qual ara fa tres mesos que va marxar d’aquest món. Va ser molt emotiu, tots teníem els ulls brillants, només va faltar que ell tampoc aguantés i van començar a aparèixer mocadors i no pas per fer “la bella Lola”. Va ser un gest molt bonic, un gran moment, un cop més va demostrar que dins aquesta gran persona també hi ha un gran cor.

Em va fer molta il·lusió tornar-lo a escoltar de nou, en tenia moltes ganes, és com un somni tornat a fer realitat. Us he de dir que els que tingueu ocasió, aquest dissabte a la taverna La bella Lola, actuarà el grup Àmfora, format per en Xavi Jonama i en Pere Molina, tornen d’allà on varen sortir.
Com molt bé han anomenat l’esdeveniment serà un Àmfora Revival. Clar que nosaltres serem a Palamós a la 29 Mostra d’havaneres, però en acabar, farem camí cap a Calella per veure encara que sigui les darreres peces, però aquesta no me la vull perdre per res del món.


A la mitja part hi va haver cremat per tots aquells que en volguessin, un munt de cassoles cremaven al final del pati, i m’hi vaig acostar per retratar aquella bonica imatge.

La segona part començava bé, els Port-Bo havien arribat amb temps, ja no calia patir. Feia ben poc que els havia escoltat, i just abans de començar vaig veure com en Carles Casanovas escollia les peces que ens regalarien. Parlava amb en Càstor, amb en Marc Carreras –tècnic de so de la cantada, dels Port-Bo i gran professional- per tal de saber les peces que s’havien fet i no repetir-ne cap.

Triar dotze peces no resulta fàcil, però tenint damunt la taula el nou enregistrament, no li resulta gens difícil escollir les peces. Els Port-bo ja estaven en preparats, Carles Casanovas, Fonsu Carreras i Mineu Ferrer damunt l’escenari esperant engegar.


La tria, un cop més magnifica, peces com “barquejant”, “Ay Lola si me quieres”, “Pensant en tu”, “El capità” i “la clienta” entre altres feien que la vetllada anés adoptant l’adjectiu de magnífica. Quin goig de cantada, jo m’esperava que fos bona, però no pas tant. Jo m’esperava gaudir de bons moments, però no pas tants.

En definitiva, de les millors de la temporada, junt amb la que varem anar a Peratallada, espero que l’any vinent es torni a repetir i si són amb aquests grups, millor. Un cop més es demostra que si la tria de grups és bona, la cantada no falla. Per tant als organitzadors els diria que si la volen igual de bona i omplir com van omplir, els grups participants han de ser de categoria, i qualsevol del bloc per mi ho són. Així que si voleu triar, us ho poso fàcil.


Espero que estigueu gaudint de les vacances, els que ja les heu fet o les tingueu pendents, potser podeu gaudir del bloc més que nosaltres.

Havanerus, companys, amics i saludats, Salut força i havaneres a dojo.

Port-Bo a Peratallada el 6 d'Agost del deu

Companys, el període estival ja el tenim a sobre.
Qui més qui menys aquests dies té una cantada d’havaneres a la vora. Si voleu un consell, no us en esteu, aneu-hi, que segur que si el grup es bo, en gaudiu i força.

Jo tinc la sort d’estar aquests dies per l’Empordà més concretament, al meu estimat Palamós, i per sort nostra, no parem de tenir cantades a la vora. Com ja he dit en altre ocasió, no vaig a totes, no m’agrada abusar, i també hi ha altre cosa per fer. Però hi ha alguna de les cantades que si puc no les perdono. Algunes ja he tingut la sort de escoltar-les altre any, i d’altre que me’n han parlat tant bé, que només espero que el dia en qüestió no tingui altre pla.

Peratallada és un poble medieval molt bucòlic que et convida a perdre’t pels seus carrers. No es pot accedir al poble en cotxe, s’ha de deixar a les afores. Però la visita val molt la pena. Varem quedar per sopar amb uns companys que varen fer que la vetllada fou encara millor. L’Antonio i la Rosa, una parella seguidora del bloc i de les havaneres. El grup que participava eren els Port-Bo, èxit garantit.


Havent sopat ens varem dirigir a la plaça on era la cantada. Tothom agafava una cadira i la plantava allà on li anava bé. No varem ser dels primers en arribar, però havíem sopat tan bé, que tampoc passava res si estàvem una mica allunyats, el so encara és millor. El repertori de la cantada em va recordar als darrers que li havia escoltat, però es que és tan bo que no em canso d’escoltar-lo.

Varen començar amb “Oreneta gentil”, una peça molt romàntica –com ells. Després varen començar a fer peces del darrer treball “Entre dones” i concretament varen començar amb el que fan amb la col·laboració de la Neus, “Ay Lola si tu me quieres”. Tot seguit el que fan amb la Laura Casanovas, “Ulls verds”, una peça que particularment m’encanta tant la versió del cd con en directe, no sé si algun dia, aquest grup palafrugellenc ens regalarà la interpretació de les peces, entre dones, fet que espero amb anhel. I així varen anar regalant-nos tots o quasi tots els temes del nou treball, una meravella el fet de saber-los quan volem –en l’enregistrament- i un goig escoltar-los en directe.



Dins les peces que no estan al nou treball i que també ens varen regalar us en destaco “Allà en la Habana”, “La Xalana”, “Lola la tavernera” i “Malalt d’amor” entre altre. La sonoritat era molt bona, tan per part del grup com del paratge on es feia la cantada. Companys, si podeu, l’any vinent, no us la perdeu.

Havanerus, Salut, Força i Havaneres a dojo.

Arjau a la Bella Lola, i Peix Fregit a Badalona, 17 i 18 de Juliol del 10

“[...] Com m’agrada anar a la taverna fins a les tantes del dematí,
m’agrada escoltar els cantaires sense cap presa per anar a dormir,
m’agrada la clientela, amics que venen a espantar els mals,
m’agrada la tavernera que ens fa feliços per quatre rals,
que guapa la tavernera, i totes les altres que hi trobaràs. [...].”.

Així diu la tornada d’aquest bonic valset mariner escrit i composat per el mestre Antoni Mas. Defineix molt bé com ens varem sentir dissabte a la taverna la bella Lola.

Varem sopar entre amics, uns d’aquí, uns d’allà, però amb un denominador comú, que no és més que l’amistat amb en Jordi Grau i en Jordi Rubau, els Arjau.

La taverna era plena a besar, la gent quedava esperant a la porta a veure si algú s’aixecava, però com ja hem dit altre vegada, si no reserves, es complicat trobar lloc, i els que estàvem asseguts fèiem poca cara d’aixecar-nos.

Un cop més, varem rebre un tracte molt i molt bo per part de tot l’equip de la bella Lola, en Paco, la Pepi, en Cesc, la Silvia, tots i totes ens tracten molt bé, i d’aquesta manera, es fa difícil estar-nos un temps sense trepitjar la taverna. Si ens tracteu tan bé, no ens fotreu fora mai. Pepi, ja ho veus, estem millor a la taverna que a casa, Gràcies per tot.

Varem sopar com reis, a la taverna, et posen un tiberi que costa acabar-lo, amb una qualitat molt i molt bona. Darrerament no paren d’afegir plats i adaptar-se a la nova taverna, i clar, amb tanta varietat i tan bona, em costa escollir. Pel que fa al beure, doncs també va haver-hi i força.

El públic assistent tenia ganes que la xefla comencés, anàvem pels cafès, i ja s’escoltava la remor que anunciava que els musics s’havien d’anar preparant, i no es feren esperar.

En Jordi Rubau començava a afinar la guitarra i la veu, la primera de forma automàtica, la segona, amb un acte reflex. En Jordi Grau, preparat com sempre, al peu del canó i la primera que ens anuncien, és la preciosa havanera escrita per en Josep Miquel Servià i musicada per en Ricard Viladesau, “Ulls verds”.

La cantada va tenir un nivell altíssim, una qualitat de les que les converteix en inoblidables. En Jordi Rubau venia amb energia, amb força, amb ganes de cantar i fer gaudir a la gent. En Jordi Grau es deixà contagiar per l’energia positiva que portava en Rubau, i poc a poc ens deixar a anar fins aconseguir que la reacció del públic davant de peces com Gavina bonica, Vestida de nit, o Veinte años, fos un no parar d’aplaudir.

Radiaven alegria i felicitat, i com sempre, qualitat musical. Realment esdevé un plaer gaudir d’una cantada com aquesta.
Em be una reflexió que vull compartir amb vosaltres, i de la que espero la vostra opinió tan si estic errat, com si esteu d'acord.
En les darreres actuacions estic observant que el nivell puja i puja, que les cantades milloren qualitativament, que els grups busquen arranjaments més adients, que s’esforcen en trobar una bona sonorització, i en definitiva, que Les Havaneres sumen i sumen.
Permeteu-me que us en destaqui la millora qualitativament dels Bergantí, Peix Fregit, Els Cremats i Arjau.
Dit això, continuo, doncs la millora dels Arjau ha estat la que m’ha portat en aquesta reflexió.


Estàvem molt ben acompanyats, en una taula de les bones, l’edat màxima no crec que passes els trenta quatre, el jovent també escolta havaneres. En Jordi i la Raquel, també l’altre Jordi i la guitarra, en Tito i la Laura, en Nano i la Marta, i com no, la Cris i jo. Érem vuit, nou, i fins i tot contant la guitarra d’en Jordi, Deu.

A vegades penso el perquè més jovent no escolta havaneres, i amb els casos que he trobat ha estat per que no troben un grup que els transmeti. Per sort, amb les companyies que he anat a les cantades, hem aconseguit que poc o molt es contagiïn d’havaneres, però cap d’ells s’ha quedat indiferent, i menys ha continuat afirmant que no li agraden Les Havaneres, i ja m’han fet feliç.

Companys, per que les havaneres agradin, sempre s’han d’escoltar bons grups, gaudir d’una bona companyia, que el paratge sigui idoni, i que els col·laboradors, organitzadors i medis estiguin a l’alçada. Si parlem de jovent, hem de fer que apart de tot, els cantaires hi tinguin afinitat amb aquesta edat, crec que és un punt molt important.

A dia d’avui es fa difícil trobar grups amb una mitja d’edat per sota dels quaranta, però no és un problema, doncs jo em trobo molt proper a grups del bloc que l’edat és molt superior però que tenen aquest punt fort, afinitat amb el jovent.


Tornant a la cantada de la taverna la bella Lola, va haver una “espontània”, la Maria Dolors, ens regalar un parell de peces, la primera va ser “Els vells amants” (La chanson des vieux amants) de Jaques Brel, permeteu-me afegir-vos un tall.

[...]
Amor, amor, meravellós i tendre i dolç amor,
des del matí naixent fins al ponent,
t’estimo encara, ho saps, t’estimo.

Tu saps quins són els meus defectes
i jo conec les teves dents.
Tu em retenies dins cent trompes,
i jo et perdia cent moments.
Jo vaig tenir d'altres amants,
em feia por arribar al descans.
Em cal sentir sempre un impuls,
i finalment, i finalment,
varem tenir prou de talent,
per fer-nos vells sense ser adults.
[...]

Hi posà en cor en la interpretació, la seva veu ens posà la pell de gallina, una força com poc cops he vist, i una veu castigada pel pas dels anys, però espectacular i emotiva. Vaig quedar meravellat.
Abans d’acabar la nit, va venir al nostre costat i ens va regalar, "Escolta es vent" (Tòfol Mus ; Josep Bastons). Quina delícia ens va deixar assaborir aquesta dona.

Els Arjau, després d’una breu parada, de nou agafaren la guitarra i continuaren amb la bonica cantada que ens estaven regalant. Varen fer la peça “Barcarola”, que com altres vegades ja us he dit, personalment m’agrada molt. Se’n desconeix l’autor, però el que queda clar és que la versió que es canta a les nostres contrades te poc sentit, però com els pescadors, la llengua castellana la desconeixien força, a vegades, per no dir quasi sempre, cantaven d’oïda, i cantaven mes o menys com l’havien sentit, d’aquí que en algunes peces no trobem sentit, però no deixen de ser espectaculars.


Ha estat una nit fantàstica, no goso a dir la millor, però si de les millors nits que hem passat al taverna la bella Lola. A dos quarts de quatre de la matinada varem deixar la taverna, en Paco i la Pepi porten molt ritme i no podem ni volem abusar, així que varem anar a fer l’última, i varem xerrar de tot una mica, i mireu com anava la cosa, que fins i tot i sense guitarra, amb els Jordi’s encara varem fer “Mirad como brillan las olas”.

Jo quasi no recordava aquesta peça, però poc a poc l’anaven fent, i poc a poc jo anava recordant, una meravella. Estàvem en la terrassa d’un bar musical, i no em podia imaginar que estiguéssim cantant-ne una, no tenim nom, no ens hem podem estar, quan ens passa alguna pel cap, l’hem de dir, i si tens la sort de tenir els Arjau al costat, els hi dius, i la fan.

Semblarà una tonteria, algú ho trobarà de poc formal, però per mi, és un plaer poder comptar amb gent com ells, i amb la possibilitat de cantar aquestes nostres cançons allà on mes o menys es pugui.
Gràcies Companys!.

Aprofito també per dir-vos que el grup Arjau ja te pàgina web, així que espero que en gaudiu, i si voleu visitar-la, només heu seguir aquest enllaç: www.arjau.com.

No vull acabar sense deixar-vos un tall d’aquesta meravellosa peça, per molts mai escotada, per altres poc recordada, per altres quasi oblidada, i per mi, una de les que no es pot deixar perdre.

Mirad,
como brillan las olas,
las olas matutinas.

Mirad,
como se mece el pájaro,
sobre el mar.

A toda vela, se lanza ya,
las ilusiones, que me da la mar.
Que bueno debe ser, que bueno debe ser,
que bueno debe ser, que bueno debe ser,
una niña hermosa, da gusto y placer.

Olé, olé negrito,
que vienes a bailar,
una linda americana,
con su manera de andar.

Baila negrito, con su negrita,
dale tu gracia angelical.

Baila negrito, con su negrita,
y dale un beso que rico lo da.

Caram companys, quina nit ens vareu donar. Gràcies per tot!.

Ja ho veieu, som diumenge, i segurament fem una cara de cansats considerable, però ha valgut la pena.
De regrés cap a ca nostra.......
La Cris em comentà que els Peix Fregit tenien cantada a Badalona, ella tenia feina, jo temps, així, que com per ganes no és, la vaig deixar a casa, i vaig posar rumb a Badalona, concretament al barri del Remei, que no havia estat mai, i ja veurem quan hi torno.


Tenia molta il·lusió d’escoltar-los i moltes ganes de veure’ls. Des de la cantada de Calella que no xerràvem, i d’això ja fa uns quants dies.
Vaig arribar una mica just de temps, a la cantada ja es habitual trobar coneguts, en aquest cas, en Jaume, en Jordi, i un grapat de gent que coneixia el grup.
En aquest tipus de cantades, a part del lloc, es fa molt proper el contacte amb el grup. Els teníem a tocar, escoltàvem els seus comentaris entre peça i peça, i us he de dir que tots eren bons....

Un vespre formidable, continuo afirmant sobre la bona marxa del grup, i el gran nivell que estan assolint. Encara és avui i em pregunten quin és el meu grup preferit, i la veritat, és que com ja us he dit altre vegada, no en tinc un d’exclusiu i preferit.

Per sort, tinc una dotzena per escollir, i no sé mai amb quin em quedaria, bé, si em deixen triar amb llibertat, em quedo amb tots ells.



En Jordi Tormo, Pep Nadal i Norbert Torrecillas, ja estan preparats, “claves”, guitarra i acordió, és l’únic que han de prepara, les veus ja estan més que preparades.
No vaig voler apuntar les peces que cantaven, a vegades ho faig i d’altres no, també es cert, que no recordo totes les peces, però si les que més em varen agradar a mi.
La cantada estigué sonoritzada pel propi grup, i es realitzà al mig d’un carrer. La sonoritat era força bona, la petita amplada del carrer feia que el só ens embolcalles a tots. Al barri hi passejaven forces ètnies diferents a la nostra, i resultava estrany una cantada d’havaneres entre tot aquell seguit de cares, però van ser molt respectuosos.

La primera peça que varen fer, si no m’erro va ser “Ulls verds” (Josep Miquel Servià i Ricard Viladesau), caram, comença igual que la cantada d’ahir a la nit, això promet!.
Recordo una per en Jordi Tormo, una peça extreta de “La taberna del puerto”, “Despierta Negro” Lletra i musica d’en Pablo Sorozabal.
Una peça feta per que la corda de baixos ens delitin, i qui millor dins els mon de Les havaneres que en Jordi Tormo per cobrir aquesta peça.
Dins d’altres peces especials de la cantada i com individualitats, aquest cop per part d’en Pep Nadal, us en destaco, “Matinada” (Quim Vives ; Ruggiero Leoncavallo).
I la darrera, per en Norbert, i sota petició d’un dels assistents, el pasdoble “Islas Canarias”, executat de forma magistral.


Quan a repertori el vaig veure adient al públic assistents. Peces de les que anomenen conegudes, i de quan en quan, en deixaren caure les noves d’en Pep Nadal, "Para ti" i "Aigua de Mar".
Com més les escolto més m’agraden, i com més m’agraden, més les vull escoltar....ja ho veieu, tinc un problema!.

Peix Fregit ha fet cas al nom del seu darrer treball, Peix Fresc. Han donat un aire fresc a l’havanera, ells saben com fer-ho.
Tenen veus formidables, en Jordi Tormo a la corda de baríton o tercera veu, en Pep Nadal a la corda de Tenor o primera veu, i en Norbert com a segon tenor o segona veu.
Varen fer vibrar als assistents, varen extreure llargs aplaudiments després de peces com “Girona m’enamora”, “Encisadora”, “Lola la tavernera” i “la barca xica” entre altre.

La veritat es que quedo fascinat, i quan surto d’una cantada, em quedo sense paraules, necessito un temps en el qual, segurament rebobino el que he vist, valoro, i gaudeixo, sobretot, gaudeixo del que veig i escolto.

Ja som dilluns, amb una calor difícil de portar, però amb una música de fons que fa passar tots els mals, així que, a passar ràpid la setmana, si podeu, gaudiu d’havaneres, que jo ho intentaré.
Un cop més estic molt sorprés de veure que ja tenim 201 vots directes quant al bloc, i prop de 350 al total dels escrits, podem continuar votant el bloc i els escrits fins al 6 de setembre. Cada actualització que faig al bloc, us permet anar a la pàgina i donar-li si ho creieu oportú el vostre vot, en lloc de posar l'enllaç dels premis ho faré a través del logo del bloc com el que teniu aquñi baix.


Salut, Força i Havaneres a dojo.

2º Aniversari del Bloc Les Havaneres ara havanerus.com

Havanerus, companys, amics, i saludats, estem d’aniversari, el bloc ha fet dos anys.

No n’estava segur de fer publiques algunes dades, però si igualen la felicitat que tinc jo quan les veig a les vostres per saber-ho, ja som contents, i per tant, penso que son tan vostres com meves.

No fa falta gaire interpretació, només us vull dir que som molts els que fem possible que això funcioni cada dia, i a tots i a cadascun de vosaltres, us vull donar les gràcies.

No em vull deixar ningú.

Gràcies als que em llegiu sense comentar, estic segur que per ganes no serà, potser us pot més la vergonya o la por a fer alguna falta, però a mi em fa feliç que en alguna cantada, com ahir, em comenteu que em llegiu. Als que no em llegiu i solament mireu, també, gràcies.

Gràcies als comentaristes habituals, sense vosaltres, tampoc tindria valor el bloc. Ja veieu que no entro gaire a les vostres discussions, m’agrada llegir-vos i quan cal, us dic la meva, si em necessiteu, sabeu on soc, si us necessito, se on trobar-vos.

Gràcies als companys de cantada, que alhora acostumen a comentar, i en algun dels casos, fins i tot pugen al escenari per cantar, doncs com ja us he dit, les cantades no son iguals si no tens algú al costat per poder comentar.

Gràcies al deu, un any que de moment fa honor al número.

Gràcies Pere. No em puc estar, perdoneu la personalització però un any més, és un any que empeny, i tu n’ets part important. Ets una "canya" i no pas escardada. Company, ajuda’m a bufar les espelmes!.

Gràcies a la Cris, sense ella, la cantada mai és perfecta. Amb poques paraules es veu l’amor. I per mostra el meravellós logo que va crear. Sense tu, l’havanera perdria el nom i la raó.

Gràcies “Havanerus”, Gaudiu dels regals, obrim-los plegats.....

Visites del bloc: 17.500.
Pàgines visitades: 25.000.
Comentaris: 1.120.
Usuaris: 8.200.
Fotografies: 3.450.
Escrits: 55.

Salut, Força i Havaneres a dojo.

XXVIII Cantada a Platja d'Aro, Bergantí, Cubacant, Cremats i Panxuts, deu de juliol, any deu.

Dissabte va ser un dia important per Catalunya, un dia per demostrar que molta gent està unida sota una bandera, un dia per demostrar que els catalans volem que se’ns tingui en compte, un dia en el qual, Catalunya ha dit, ja n’hi ha prou!.


Encara hagués sigut més gran si els polítics s’haguessin quedat a casa, i si haguessin volgut sortir ho haguessin fet com a persones normals, amb els seus fills, la seva família, amb amics, però el que no calia, era el gran protagonisme que varen tenir.
Si no tenen protagonisme on l’han de tenir, perquè el volen tenir amb nosaltres?.
En fi companys, no és el lloc per entrar en temes polítics, però donada la situació i la gran festa que es va viure, perdoneu, però no ho volia passar per alt.
A tots el que vareu anar, moltes gràcies per ser-hi.

La Cris i jo estàvem a Palamós, amb la il·lusió d’anar a una bonica cantada d’havaneres que es feia a Platja d’Aro. Era el primer cop que anava, i com em va passar per la cantada de Calella, estava segur que seria una cantada fantàstica, el cartell així ho reflexava, i el resultat va superar les meves expectatives.

Enguany teníem la presencia de tres grups espectaculars. Bergantí, Cubacant, i Els Cremats.
Després d’una setmana, ens tornàvem a trobar amb grans companys, quins nervis, quina il·lusió.
Aquest cop, anàvem tres, doncs passarem a recollir la Sílvia per Sant Antoni abans d’anar a la cantada.
De camí a Platja d'Aro, la Sílvia ens posà les dents llargues al parlar-nos d’una cantada de boleros que va fer la Neus Mar la nit anterior a la taverna la bella Lola.
Malauradament, jo no hi vaig poder anar, espero no perdre-m’ho el pròxim dia 23 de Juliol, que ho tornarà a fer.
Fins i tot, un dels grans de l’havanera i dels boleros estigué present, el mestre Josep Bastons. Que a la mitja part regalà als assistents uns quants boleros. Pels que no ho sabeu, en Josep, també és un gran compositor de boleros, i com em van dir un dia, se’ls sap tots.

La cantada prometia, els grups, a excepció d’un, venien de la 44ª Cantada d'havaneres de Calella de Palafrugell , i l’un n’estic segur que si continua amb aquest nivell, ben aviat els podrem veure allà dalt. Els desitjo el millor.
Aprofitem abans que comenci la cantada per fer un entrepà ràpid, no tenim massa temps, i jo que vull arribar aviat, encara fa mes curt el temps per fer l’entrepà.

A la cantada de Platja d’Aro ens trobem una llarga experiència al capdavant de l’havanera i al mateix temps una joventut i unes ganes de fer, que donen força als que com jo, estimem l’havanera, i pensem que no solament s’han fet les havaneres per gent gran.
L’escenografia va estar feta amb molta cura, hi havia bon gust pel mig. Els colors blau i blancs junt a les xarxes que envoltaven l’escenari, donaven un caliu especial a la cantada. El fet que aquesta es produís a la sorra de la platja, també hi donava un toc mariner i de calma que en poques ocasions es pot gaudir.
Totes les cantades que es celebren a la platja em donen pau i serenor, el poder estar descalç, gaudint de les pessigolles que fa la sorra entre els dits, jugant inconscientment amb qualsevol cosa que per allà volta, caram, estava relaxat, molt relaxat.
La sonorització de l’esdeveniment es feia a càrrec de Sonostudi, gran empresa coneguda per molts dels que seguim el mon de Les Havaneres com a responsable de les sonoritzacions de grans cantades com la de Calella, l’Arbreda de Palamós, i tantes altres que es celebren arreu del país.
El presentador i coordinador de la cantada, no podia ser un altre, que en Francesc “Xicu” Sànchez Carcassés.
Ho dic pel fet que he trobat que en les millors cantades, sempre acostumem a tenir, els millors sonoritzadors, els millors presentadors, els millors grups, les millors tries, els millors paratges, i com no, les millors companyies.
La cantada es presentava amb una gran novetat. L’estrena del grup Cubacant amb els quatre components damunt d’un escenari, la Neus, en Càstor, en Xiqui i l'Enric.
L’expectació entre “havanerus” era màxima, totes les mirades anaven destinades als mateixos, però no us avanço res, ja ho anirem veient.

Vaig aprofitar per parlar amb en Pere Margall, tenia moltes ganes de veure’l, després de la Cantada a Can Palet de Calella varen haver de marxar, i quasi no ens varem poder acomiadar, així que varem aprofitar per posar-nos una mica al dia, tot i que solament havia passat una setmana, però teníem unes quantes coses per explicar-nos.

També vaig poder saludar a en Xiqui, en Càstor, l’Enric i la Neus, i desitjar-los el millor per aquesta nit.
Jo estava més nerviós que ells, tenia moltes ganes que la cantada els sortís rodona, que els que allà estàvem, gaudíssim de les moltes meravelles que te aquest grup per mostrar-nos, ensenyar-nos i fer nos gaudir.

L’Antonio i la Rosa, ens varen guardar lloc al costat seu, als quals els hi vull agrair, doncs és un dels molts detalls que tenen amb nosaltres, i no està pagat.
Però la veritat és que en una cantada com aquesta, el fet d’estar a les primeres files fa que no puguis apreciar la bona qualitat de so, doncs està molt alt de volum per tal de poder arribar als que estan en la part mes allunyada de l’escenari.
No se si es possible sonoritzar per parts, i fer una distribució dels altaveus, doncs quan vaig anar a fer fotos al cremat que era al final de les cadires, tampoc s’escoltava gaire fort, es a dir, que potser nosaltres ens queixàvem que s’escoltava massa fort, i els del final de les cadires quasi no ho escoltaven.

El primer en pujar a l’escenari fou en Xicu Sánchez Carcassés, i ens va fer una presentació acuradíssima i polida dels grups assistents, Bergantí, Cubacant, Cremats i Panxuts.
Com no, també ens presentà la cantada fent referència a les dues parts de les que constava, i ben diferenciades. En la primera es feia més havanera i en la segona, més cant de taverna.

Per aquesta raó la cantada s’anomena, Cantada d’havaneres i cançó de taverna de Platja d’Aro, i sincerament, ho trobo molt encertat, doncs tot i anar de la mà, varen quedar molt ben distingits, i ens ensenya als assistens diferents ritmes marcats dins els nostres cants tradicionals.


En “Xicu” es fixà en el primer grup que pujava a l’escenari, el Bergantí, fent menció especial a les moltes vegades que ha assistit en aquesta cantada, i es que no m’estranya que hi pugi, doncs son dels millors que tenim dins el mon de l’havanera catalana.
Els quatre components ja son dalt de l’escenari, i la tria escollida per la primera part de l’actuació es de:
- Pescador sóc d’una cala. (Carles Casanovas / J.M. Brujachs).
- Busca’m a l’Empordà (Carles Casanovas / Antoni Mas).
- Pensament (Carles Casanovas / Antoni Mas).
- Gavina Bonica (F. Graells / Ricard Viladesau).

Caram companys, que be sona el Bergantí, quin goig sentir-los i saber-los tan a prop.
Un cop més us en destaco la tasca que fa en Pere Fort quan arranjaments musicals. Te molta feina per triar les peces i fer-ne els arranjaments, però el resultat final queda exquisit. Així com la dolça i potent veu d’en Pere Margall, com ja us he dit tantes i tantes vegades, de les millors veus de baix que conec, tant en grup com en els “solos”.
En Joan Ripoll, un cop més, un cul inquiet, està damunt de l’escenari, i si no fos perquè no pot ballar, no pararia de donar voltes. No està quiet mai. Quant al quart component, en Miquel Llorens dir-vos que els dels que no s’equivoca amb la guitarra. M’hi vaig estar fixant, el tenia davant per davant, i la veritat és que em va deixar bocabadat amb els molts canvis d’acords que fa, i tots d’una manera molt i molt correcta.
Ara feia molt temps que no escoltava peces com Pescador soc d’una cala i Gavina Bonica, i va ser una sort que ens les regalessin per aquesta cantada.
Entre el públic hi havia una lectora i comentarista del bloc que jugava a casa, i no podia fallar, l’Anna Maria.
Varem xerrar una estona i varem parlar de la il·lusió que li va fer escoltar aquestes peces. Un cop més varem estar d’acord, tan que se’n parla al bloc, i la fan els Bergantí.

El segon grup, com molt bé va dir en “Xicu” era una estrena mundial, estàvem davant d’una nova formació, aquest cop al complert, i com no, es presentaven davant d’una gran afició. El grup Cubacant.


Alguns varem tenir la sort d’escoltar-los a la taverna la bella Lola, però no estaven al complert, faltava el gran percussionista Enric Canada.
Tenia moltes ganes que arribes aquest dia, ja havia escoltat Cubacant i com vaig dir, seria molt difícil de millorar el que ja havíem escoltat, però un cop més estava equivocat. Mare meva, estava molt equivocat.
No em surten totes les paraules que voldria emprar per descriure els sentiments que em voltaven dins el cap. Potser es massa aviat per extreure’ls.
Dalt d’aquell escenari teníem professionalitat, joventut, experiència, innovació, alegria, metodologia, constància, veus, musics, companys, havanerus, caram, em deixo molts, però es que no pararia...........ah si, i musics, grans musics.

Ara si que puc afirmar que son dels millors grups que he escoltat, l’Enric ha arrodonit un nou grup que donarà molt a parlar, i ens farà gaudir en totes les audicions, i us diria més, faran passar molt bones vetllades a ritme d’havanera.

Si en teniu ocasió, no us els deixeu escapar, ocasions d’aquestes no passaran per davant cada dia, doncs com us vaig dir en l’escrit de la seva presentació, s’han marcat un número màxim d’actuacions al llarg de l’any, doncs per damunt de tot, volen viure.
La tria escollida per Cubacant a la primera part ha estat de:
- Ay Lola (En desconec l’autor).
- Yo soy guajira (En desconec l’autor).
- Des del Llagut (J. M. de Segarra / T. Subirana).
- El pensament (Narcisa Oliver / Josep Bastons).

Totes les peces varen ser espectaculars quant a interpretació, veus i música.
Us en destaco per damunt d’altre, "Des del Llagut", un cop més, en Xiqui ens feu una interpretació que només ell és capaç de fer, només amb la seva veu hi ha prou per fer-la. L’Enric l’acompanyà amb una espècie de càntir, que feia uns sons que mai havia escoltat, però ens trobem davant quatre musics molt i molt grans, i no pas d’edat. I en Càstor amb la guitarra, que sonà com mai.

Varen concloure la primera part amb "El pensament", una de les peces que més m’agrada dins el mon de l’havanera, i que cada cop que l’escolto per Cubacant fa que guanyi mes posicions. La Neus, un cop més ens regala aquelles interpretacions que nomes ella sap fer. Recordo un parell de dones del costat meu que no paraven de dir “Caram aquesta noia, te una veu tan dolça, que no la faria baixar de l’escenari en tota la nit”.
Jo estava d’acord amb aquelles dones, elles no tenien la mateixa sort que jo de conèixer-la, però amb aquell tastet que els va fer, estic segur que es varen quedar enganxats, i esperant la segona part de la cantada per tornar a gaudir-ne.

Els arranjaments d’en Càstor en aquesta peça fan entreveure la capacitat i el tresor que te aquest home, i per sort, li agrada compartir.
Cubacant ja s’havia estrenat, les primeres files ens miràvem, els coneguts, ens somrèiem, els desconeguts admiraven, ningú es va quedar indiferent, els rostres ho varen demostrar, per molts anys Cubacant, i gràcies Neus, Càstor, Xiqui i Enric, gràcies per ser-hi.


I per acabar la primera part de la cantada, la revolució de l'havanera del segle XXI, Els Cremats, un cop més, la part amb més ritme la portaven ells. La tria de peces escollides varen ser:
- El mariner i la nareta (G. Ottaviano / S. Gambardella).
- Habanera embrujada (Manuel Gonzalez).
- La calma de la mar (Nicolau Guanyavents).
- Eixerit (Ramon Ponsatí).

Aquesta part de la cantada era la referent a havanera, i en la que ells en destaquen pels ritmes que li aporten a peces com "Habanera embrujada", dels quals en destaco la gran qualitat musical, com tantes altres vegades. També en destaco els arranjaments de veus que darrerament hi trobo, jo els escolto millor, per mi, guanyen dia rera dia.
La primera peça la varem escoltar a Calella, i em va deixar un bon gust de boca, i dissabte em va acabar d’agradar, si senyors, molt bona elecció.

La tasca d’elaboració de noves peces també està present dins Els Cremats, doncs en aquesta cantada, tot i ser una mica arriscat, ens regalaren peces de nova creació, i més amb autors del propi grup, però no les peces no ens arribaren fins a la segona meitat.


A la mitja part, més cremat, però aquest cop, en forma de rom, va haver-hi per tots els assistents, no recordo el numero d’olles, però hi havia un grapat. Totes cremaven a la vegada, tots enlairaven les flames al cel, i va esdevenir un joc de llums molt bonic de veure.
Fet el cremat, vaig tornar a la cadira, hi participava un grup convidat, Els panxuts de Cassà de la Selva.


Un grup més de cançó de taverna i cançó marinera, bé, més que cançó, un grup de conya marinera.
Son molt divertits, amenitzen qualsevol trobada, i reivindicaren que en lloc de fer tres peces, els deixin fer quatre, però no va ser possible, tot i que nosaltres, un cop acabada la cantada en varen gaudir d’unes quantes més, però això ho deixo, per llavors.
Ells son: En Xevi, en Pep, en Risto, en Francesc i una noia, que en té nom, però no el sé .....
La seva tria va ser:
- Oda a la taverna.
- Cantada a Cavall Bernat.

Com ja us he dit, van amenitzar la mitja part, ja en son habituals a la cantada, i varen extreure rialles dels mes seriosos i dels més puristes.
Arrencava la segona part de la cantada, amb la cançó més de taverna, més desenfadada, i més lliure quan a ritme.


Enceten de nou els Bergantí, amb una tria, espectacular:
- Las fuentes (En desconec l’autor).
- Cap a tu (Tòfol Mus / Josep Bastons).
- La sardana de la mar (Bepes / Ricard Viladesau).
- El canó de Palamós (J. Ll. Ortega Monasterio).

Feia molts dies que no escoltava “Las fuentes”. Es d’aquelles que des del primer dia em varen marcar, i quasi sempre que me’n demanen una de taverna, acostumo a recomanar aquesta.
Els Bergantí la broden, el jocs de veus, i la seva qualitat, fan que els quedi feta a mida.
Us en destaco també la fabulosa rumbeta feta per en Tòfol Mus i musicada per en Josep Bastons, “Cap a tu”. Li dona l’aire desenfadat i corredís de la taverna, alhora que permet donar a conèixer al públic noves peces amb un ritme més mogudet.
Com no, “La sardana de la mar”, una peça que els hi vaig escoltar a l’Empordanet, i que admiro tan la lletra com la música, ara, com aquell primer dia que la vaig escoltar, també admiro a qui la interpreta.
I més ritme si es que és possible amb “el canó de Palamós”.
Un fi d’actuació espectacular i meravellós a càrrec d’aquest grup de Malgrat de mar, que tot i ser Maresme, sempre els faig mes amunt que a vall.


En Xicu Sànchez torna a donar pas a Cubacant per que ens preparin la seva tria de cançó de taverna, que en aquest cas va ser:
- Tu aventura (F. Torres).
- Vola barca meva (Tòfol Mus/Josep Bastons).
- Si llego a besarte (Luís Casas Romero).
- M’Encantaria (Tófol Mus/Josep Bastons).

Us torno a destacar totes i cadascuna de les peces escollides. La dolça i enèrgica veu de la Neus en aquesta segona part ens demostrar que pot amb qualsevol registre que hagi de cobrir.
El sentiment que hi posa, el ritme que porta, tot el que ens transmet, i sobretot la seva veu, fa que qualsevol peça escollida soni de meravella.
Clar que està acompanyada de dues grans veus, la d’en Càstor i la d’en Xiqui, i un gran percussionista, l’Enric Canada, que fan que aquest grup ens regales un dels millors moments de la nit.
Ens ofereixen la possibilitat d’escoltar-los junts o per separat, i la veritat que aquesta versatilitat li dona un aire diferent al que ens tenen acostumats la resta grups.


I per finalitzar la cantada, de nou, Els Cremats, aquest cop, amb una aposta arriscada, la seva part més tavernera, més autentica, en definitiva, amb les seves creacions.
La tria escollida per aquesta segona part va ser:
- Amarela (Narcis Ferrer).
- Lola la tavernera (Carles Casanovas / Josep Bastons).
- Història d’un cel rogent (Xavi Juanals).
- La taverna del vell mercant (Enric Ferrer).

Amb l’excepció de la segona peça, les altres son creacions pròpies, i la veritat és que sonaren força bé.
De la que més us he parlat i és perquè jo també la trobo l’havanera del segle XXI, es de “La taverna del vell mercant” (Enric Ferrer), però es que cada cop que l’escolto quedo meravellat.

Quan a la resta, doncs destacar el bon ritme que donaren a “Lola la tavernera” que musicalment parlant, no hi ha altre com ells. Les altres dues, em varen costar una mica, a veure si els torno a escoltar i poc a poc ens fem amb elles, tot i que el “reggae” “Amarela” no el faig gaire dins el gènere, però en celebro la seva creació.

Els Cremats ens poden oferir qualsevol tipus de cantada, i no ha de ser obligatòriament d’havaneres, estan treballant en un nou treball d’un gènere musical diferent al que ens tenen acostumats, però fins que no tingui més noticies, no us podré avançar res.


Finalment, en “Xicu” Sànchez Carcasses demanar la presencia de tots els grups dalt de l’escenari, i ens recorda l’havanera “El meu Avi” quan va esdevenir un crit de reivindicació, i potser avui l’hem de tornar a treure del bagul i interpretar-lo com cal.
Des de la cantada de Calella, ara farà una setmana, que no cantava aquesta peça, però últimament, em venen moltes ganes de cantar-la tal i com es va composar, “Visca Catalunya, visca ”.
Va ser un altre moment especial......

En acabar la cantada varem gaudir d’un moment molt “havaneru”. Potser us semblarà una tonteria, o un fet més dins el món de les havaneres, però jo sempre havia desitjat poder fer el que varem fer, i només puc donar les gràcies a la Neus per l’iniciativa, per portar a terme la gran trobada, i a la resta d’assistents per ser-hi, sense ells, tampoc hagués estat possible.


Si companys, ens varem trobar tot un grup de gent provinents de la xarxa social Facebook. En total eren 38, molts d’ells seguidors del bloc.
La Neus va portar unes coques, la Dolors i l’Antonio alguna beguda, en Pere Margall es va encarregar del cremat, que tot i no poder venir per una indisposició, li varem agrair el gest que va tenir, i alhora esperem que la pròxima no ens falli.
Els Panxuts, ens varen aportar molt bons moments, molt divertits i en varem fer un tip de riure amb la peça, “la barca d’en Risto”.
En Càstor Pérez, que ens delità amb la interpretació de precioses peces. I com no, de l’organitzadora de la trobada, la Neus, que ens regala més i més peces, amb aquella veu tan dolça i tan potent, tan senzilla que tant la caracteritza i que tan be sona.

Va ser un goig tenir la seva companyia, escoltar aquestes peces a la sorra de la platja, amb les onades portant el compàs, transformava una nit de cantada, en una nit de somni, en una nit pel record. Si arribem a portar sacs de dormir, ens hi quedem.

Ells estaven cansats, nosaltres emocionats. Recordo la cara de molts dels que allà ens trobàvem, ens miraven, i no ens ho acabàvem de creure.
Em permeteu que us els mencioni?, espero no deixar-me ningú.

Cris, Neus, Jordi, Sílvia, Isabel, Joan, Càstor, Pau, Alfons, Ció, Dolors, Joan, Anna Maria, Jordi i Maria Jesus, Artur, Marina i marit, Rosa i Antonio, Risto, Xevi, Pep, Francesc, tots ells amb les seves parelles, durant una estona estigueren en Xiqui, la Contxi i l'Anna, fins a trenta vuit, encara queden, així que si voleu, afegiu-vos mitjançant una opinió, i jo us aniré afegint a l’escrit.

Amics, Companys, Saludats, Havanerus tots, salut, força i havaneres a dojo.