Arjau a la taverna la bella Lola, 12 de març del 11

En arribar a Calella i baixar del cotxe, el primer que ens va sobtar va ser que varem escoltar les onades impactant contra el rocam. Queia molt aigua, ens havíem d’abrigar o acabaríem xops. La remor i el fort vent de Llevant ensordia els carrers de Calella.
Feia fred, recordo la imatge d'estar entrant a la taverna la bella Lola i veure la mar picant amb força contra les roques, quina emoció.
Un gran temporal s’ha passejat aquest cap de setmana per la nostra costa deixant imatges tan espectaculars com la que us adjunto, la qual la varem enregistrar al passeig de Sant Antoni de Calonge quan una onada sobreeixia l'espigó.

Onada sobreeixint espigó a Sant Anotni de Calonge

A Calella, les onades quasi s’havien emportat tota la sorra de la platja del Port-Bo. Picaven amb ràbia contra “es còdol” esmicolant les onades i fent que arribes fins a les portes de la Taverna el plugim salat d'aquestes. Hi havia tanta ràbia a mar que els vidres de la taverna quedaven plens de salanc.....

Potser un cop de mar, un cop més ens portava un vell amic a fer una volta per la taverna....
“Crec que per mes temps que passi, sempre et recordaré. Cada cop ho porto millor, intento gaudir més dels bons moments que em regalen, i les havaneres tornen a captivar-me i a prendrem un somriure”.

Gran part de culpa d’aquest fet el te la Cris i els companys Jordi Grau i Jordi Rubau del grup Arjau. Entre tots, junt amb la Raquel i l’Elena varem passar una vetllada esplèndida. Varem estar d’allò mes bé a la taula gaudint de molts i bons moments, compartint i aprenent. Aquest cop no vaig voler parlar massa d’havaneres, preferia gaudir de la seva companyia deixant que les havaneres ens sorprenguessin quan tocaven.


En Jordi Grau portava una llista de peces que porten en repertori, vaig quedar parat, va ser un dels moments mes emocionants de la vetllada, quan donant-me la llista em preguntar quina m’agradaria escoltar. No us podeu imaginar el que va representar per mi veure una llista plena de peces per interpretar. La broma fàcil hagués estat demanar-les totes, però com tenia l’oportunitat, vaig demanar....no vaig deixar passar l'ocasió, amb un: "la que vulgueu", aquest cop podia triar, gràcies nanos!.


Com us podeu imaginar, vaig llegir-les totes fins a trobar aquelles que amb prou feines li arrencava a en Càstor en una bona xefla. Entre tanta lletra vaig llegir “la bella indiana”, una peça que sols li vaig escoltar a en Càstor un cop, i com no, no l’havia oblidat.
La meva petició no es va fer esperar, i el cert es que em van complaure immediatament.

Aquest duet palafrugellenc estan en un dels moments més dolços que els hi conec. Les hores d’assaig es reflectien en les acurades veus i en l’empastat. La curositat en el seu treball i el tarannà esdevenen un referent per mi dins el cant de taverna i les havaneres.

La segona peça que van fer, un altre regal, aquest cop, no per mi, (tot i que també ho és, com tantes altres) "El Clavel".
Una peça difícil d’interpretar pels tres canvis de tó que conté. Els acords de la guitarra i unes mirades entre els Jordi’s, eren més que suficients per quadrar la peça com deu mana.


També tenen espai per peces més contemporànies, com "Tamariu" de la Narcisa Oliver i música d'en Josep Bastons, La balada d’en Lucas del mestre Josep Lluis Ortega Moansterio o Records també de la Narcisa Oliver i d'en Josep Bastons. Però donada la vetllada, i les meravelloses peces antigues que ens varen regalarem no em vull estar de compartir-ho.
Van fer “la casita blanca” anomenada també “Tendrás un altar” i "Cuando “El España”",dues peces en castellà molt antigues.
El grup va demanar als assistents les peces que els agradaria escoltar al llarg de la nit i un home de la taula veïna, li va demanar una peça que ell recordava que es feia força sovint a Can Batlle, “Ulls verds” amb lletra d’en Josep Servià i Figa i música d’en Ricard Viladesau.


No ho dubtaren, un moment per l’afinació de la guitarra, un glop de refresc sponsoritzat, i vinga, ja hi som:

Ulls verds (Josep Servià i Figa / Ricard Viladesau)
“Voldria ser poeta
per dir-te quant t'estimo,
per contemplar tes llàgrimes
en versos i en cançons.

Per prendre i oferir-te
els boscos, les estrelles,
les ones i les coses
més belles d'aquest món.

Ulls verds de mirada tendre
que no puc aconseguir.
Qui pogués els teus ulls prendre,
i, tot mirant-los, morir !

Voldria ser la mar
de la cala a on et banyes,
i el blanc llençol de seda
que embolcalla el teu cos.

I el mirall que als matins
el teu rostre emmiralla,
i fer-te la companya
del meu dolç llit d'amor.

Ulls verds de mirada tendre
que no puc aconseguir.
Qui pogués els teus ulls prendre,
i, tot mirant-los, morir !
i, tot mirant-los, morir !

Aquesta preciosa peça va inspirar a en Jordi Rubau a cantar-li en aquell home i a la resta dels assistents, un altre peça que ell recordava de l’etapa de Can Batlle “Cuando tus ojos”.
Aquest parell, torno a dir, es guanyen dia rere dia la meva màxima admiració pel bon treball i la bona feina que fan alhora de treure del bagul algunes peces, que si no fos per ells i quatre més estarien en desús.


Me’ls imagino dalt d’una d’aquestes cantades on hi van els entesos a escoltar havaneres. Fins i tot gosaria a dir els comentaris que es farien, a retratar les cares de satisfacció, i a escriure els pensaments que tindrien més d’un en sortir de la cantada.

A la mitja part, es va afegir en Víctor (component del grup Llops de Mar) per fer-ne algunes amb en Jordi Rubau, i mes tard, en Paco i en Lluís per acabar d’amenitzar la xefla d’una manera mes desenfadada i una mica més picant.
Peces força taverneres com La Pauleta, La societat d’en Nyoca, "Las fuentes" i El “serdu” varen extreure força rialles entre els assistents.


De nou, els Jordi’s van reprendre les interpretacions, i va ser llavors, quan a mi em van fer passar un mal moment....Bé, diguem una mica amarg.....
Dissabte vaig gaudir molt de la meravellosa cantada que ens varen oferir els Arjau. Tan sols la peça, “Temps perdut” amb lletra de la Glòria Cruz i música de l'inoblidable i estimat mestre, Càstor Pérez va aconseguir que els meus ulls s’entelessin (ja anem millor). Tot i que no vaig ser l’únic que per un moment va tragar més saliva del compte, va refrescar la gola, i va mirar més d’un cop la porta per veure si aquesta s’obria.


Companys retrobar-nos a la taverna la bella Lola feia dies que volíem fer-ho, el que jo no m’imaginava es que Les Havaneres tornessin a sonar dolces com fins fa un temps enrere.

Companys, gràcies per fer que Les Havaneres tornin a ser dolces dins meu!.


Salut, Força i Havaneres a dojo!!.

Peix Fregit presenta Aigua de Mar el 12 de Febrer del 11

Estem d’estrena companys, el grup Peix Fregit ha enregistrat un nou treball i el presenta a la taverna la bella Lola.

No tenia previst anar, però la presència de bons amics a la cantada va fer que no dubtéssim ni un moment. Quan trobes gent tan maca és impossible que sigui un esforç fer les coses. Es més gratificant que costós.
No teníem lloc per sopar a la taverna així que varem anar a sopar a Palafrugell per anar fent temps. Com ja he dit en altre escrit, s’ha de reservar taula doncs normalment la taverna es a vessar cada dissabte.

Bé, el grup Peix Fregit estava acompanyat per bons amics i seguidors del grup com l’Alfons i l’Encarnació, la Isabel i en Joan, en Jaume i la seva dona, la Rosa i "l'Antoniu", l’Anna i en Francesc i una parella que no conec.
A la taula dels musics entre altre hi havia en Pere Margall i en Pere Fort del grup Bergantí. En altre taula una mica més allunyada estaven asseguts la resta del grup Bergantí, en Joan Ripoll i en Miquel Llorens, tot dos acompanyats de les seves dones, no volien perdre la presentació del nou treball del grup Peix Fregit.

Just a tocar d’aquesta taula, en Pep Nadal amb la seva parella i en Josep Bastons molt ben acompanyat.
Com ja us he dit tot era a punt perquè la cantada comencés, els últims retocs a la taula, i vinga que comença.....

Ens presenten el nou treball i ens comenten que la cantada anirà seguint les passes del nou treball. La primera peça que ens canten és La xalana del mestre Carles Casanovas i en Josep Bastons.
El gel ja s’havia trencat, penso que estaven una mica nerviosos, i en la segona peça ja es començaven a deixar anar. El disc conté peces que han anat cantant al llarg de la temporada 2010 i ara en les deixen en forma de cd per que no les oblidem.

De la cantada us volia destacar diverses peces tan per la seva interpretació com per la peça en qüestió.
Aigua de mar és la rumba que l’any passat varen crear els germans Nadal i de la que els hi desitjo el millor.
El meu veler, una nova peça aquest cop d’en Pep Nadal lletra i música.
Sibonei, una peça que em va agradar per la seva complexitat, i recordo que estava gravada per antics components del grup Peix Fregit.

Va ser una festa, una xefla de les autentiques. A la mitja part, ningú volia intervenir. El grup Bergantí tenia a en Pere Margall constipat i amb mal de coll i no és qüestió de forçar ara que comencen la temporada.
Em vaig prendre la llibertat d’anar a veure al mestre Josep Bastons per preguntar-li si li venia de gust cantar-nos quatre peces, i ell amb aquella mirada que tan el caracteritzo em va dir, “si me la porten, en cantarem alguna”.
No vaig trigar massa en demanar la guitarra a en Jordi Tormo doncs era ell el que la tenia al costat, per portar-li fins a on estava en Josep Bastons.

No feia falta que em demanés quina volia, a ell també li encanta i sens donar-nos conta, els acords de la guitarra ja rascaven per anunciar el preciós bolero “Enamorar-se” d’en Tòfol Mus i ell mateix.
Després d’aquesta, un altre novetat que trenca cors, “Vull tornar-te a veure” també d’en Tòfol Mus i en Josep Bastons. La guitarra no la deixava anar, fins i tot va aconseguir que els membres del grup canviessin la seva ubicació inicial de la cantada per desplaçar-se fins a la taula on seia en Josep Bastons.

Va ser un moment molt especial, quan en Jordi Tormo, Norbert Torrrecillas i Pep Nadal, encoratjaren al mestre perquè cantés amb ells. No li va resultar massa difícil, tot just adaptar-se als acords que li deia en Norbert, i van començar a fer peces com Mariner de terra endins, Cap a tu, Lola la tavernera, entre altre peces.
Va ser un moment màgic. Quan jo em vaig incorporar al món de Les Havaneres amb el bloc, en Josep Bastons tot just havia decidit retirar-se dels escenaris.

Ara tinc la sort de comptar amb la valuosa amistat del mestre fet que m’ha permès viure l’havanera de prop, descobrir els meravellosos boleros que composa, i fer-me’ls sentir com ell li agraden.
És un gran home, una magnifica persona i un bon amic.

Més d’un cop mirava la porta de la taverna -en moltes ocasions apareixia a la mitja part- aquest cop no hi era, tot hi que estava.
No riguis per sota el nas que ja ens coneixem.......Et trobo a faltar company!.

Salut, Força i Havaneres a dojo.

Port-Bo a Luz de Gas el 9 de febrer del 11.

Ja tenia ganes de tornar a escoltar al “Tercet” de Calella. En Carles Casanovas, Fonsu Carreras i Mineu Ferrer. Des de l’any passat que no tenia la sort de fer-ho.
La primera de l’any amb els Port-Bo i en un lloc on vaig escoltar fa poc temps a un altre grup Palafrugellenc “Els cremats”.

Tornem a tenir davant al Port-Bo més solidari. La cantada va en benefici de la ONG EQMON. Els diners de la taquilla anaven destinats a la ONG fet que va fer que dins la sala es trobessin un grapat de seguidors d’aquesta organització.

A l’interior també ens varem trobar uns quants companys del bloc, van aprofitar la solidaritat de l’esdeveniment per retrobar-se amb el grup, ara feia dies que no ens veiem. Sembla que el hivern ha estat llarg, però no més que el d’altre any.

Varen fer una cantada a la carta i una de les raons per fer-ho va ser que els allà presents estaven de festa i segurament els venia de gust escoltar les havaneres que ells prefereixen, i per aquest motiu, el grup va escollir aquest tipus de cantada, una tria excel·lent doncs van trobar un cop més el lligam amb la solidaritat.

Una novetat d’aquest any al bloc serà que afegiré sempre que pugui un tall de gravació de la cantada. Aquest cop us afegeixo la sardana “La puntaire del rial” (J. Padrós – J. Carbó). Segueixo les passes d’un bon company, seguidor del bloc i magnífic “reporteru havaneru”, l’Alfons. D’ell vaig treure la idea, tot i que per arribar a la seva qualitat encara queda molt per aprendre.

Moltes coses queden en el record, molts records que no s’obliden, gràcies.

Salut, Força i Havaneres a dojo.

Veles i Vents al Restaurant Gong de Calafell, 22 de Gener de l'onze

Bon any companys.
Per tots es sabut que al hivern, les cantades d’havaneres minven, em nego a dir que desapareixen, doncs només els que no les segueixen poden fer aquesta afirmació.

Per sort tenim "la taverna La bella Lola" que fa cantades tots els dissabtes de l’any a excepció –com no- dels dies de vacances que acostumen a fer al Novembre.
A Colera tenim l’Hostal Tots som pops, on diversos grups acostumen a fer cantades d’havaneres.
A Llafranc, tenim La Nova Pasta on el grup Port-Bo, acostuma a fer alguna cantada al llarg dels dissabtes d’hivern.
I un de nou, que espero que vulgui continuar fent-ho, a Calafell, el Restaurant Gong.

Imatge del grup Veles i Vents

La cantada la va organitzar el grup Veles i Vents de Calafell. Ja fa diversos anys que ens coneixem, però no ens havíem vist mai, el fet de no coincidí, ens havia portat a que el contacte el féssim a través de correus electrònics, xarxes socials i inclús a través d’amics comuns.
En arribar el primer que varem fer va ser presentar-nos en aquest grup de la Costa Daurada, que com varem dir....”Ja era hora”. Després varem seure per sopar, amb la panxa plena, les havaneres s’acostumen a escoltar millor, si més no, els budells no porten l’acompanyament.
Un sopar a preu popular, amb un assortit de plats força bons i una bona qualitat.

Imatge del grup Veles i Vents amb en Pere Margall

El grup Veles i Vents també va sopar al local, tot i que ho van fer sense les seves parelles, doncs no hi havia lloc per tots. Aquestes van arribar quan varem acabar de sopar.
Ja us avanço que va tenir tant èxit que ja estan preparant un altre dia per tornar-ho a repetir.
Nosaltres varem tenir la sort de sopar amb el nostre gran amic Pere Margall amb el qual varem compartir molts i bons moments, -com sempre que ens trobem amb ell-. Altres companys de taula era l’il·lustre Alcalde Jordi Sànchez amb la seva esposa, en Joan Olivella amb la seva esposa i els pares d’en Ferran, una companyia molt agradable i entesa en el gènere. Varem tenir converses molt interessants que espero els portessin el més pur sentiment “Havaneru”.

Musics de corda del grup Veles i Vents

Quasi sense adonar-nos, el grup ja havia preparat tot el que els calia. Us he de dir que no estic acostumat a veure tants instruments en un restaurant, però feia goig.
El grup està format per set components distribuïts de la següent forma. En Jordi Voltà com a tenor, en Fermí Alari com a baríton i l’Enric Olivella com a veu de baix, quant a veus. A l’acordió i als teclats hi és en Ferran Robusté, el punteig de la guitarra és a càrrec d’en Pau Saura, a la guitarra rítmica hi és l’Isidre Papiol i al contrabaix en Francesc Urpí, quant a part instrumental.

Isidre Papiol, Pau Saura, Ferran Robusté del grup Veles i Vents

Ja ho veieu, la riquesa musical que ens aporten és molt bona. Us en destaco com a fet diferencial del que normalment escolto, el punteig de la guitarra, i el marcat ritme del contrabaix en la seva justa mesura. Bones mans companys, bon ritme i molt bona música.
Van intentar fer que el Restaurant Gong esdevingués una taverna marinera de l’època, i si no fos per la gran quantitat d’instruments que porta el grup, ja ens hi podíem veure.
El grup estava força content de comptar amb la presencia de bons amics entre els assistents, fet que ho va destacar en Jordi Voltà a les primeres de canvi.

Fermí Alari del grup Veles i Vents

Van interpretar havaneres, sardanes, boleros, xotis i fins i tot, cançó picaresca.
Per començar varen interpretar el valset mariner d’en Lluis Pujol i Botifoll conegut amb el nom de Llibori “Vell pescador”.
Després varen fer “Salió de Jamaica” i van seguir amb una peça escrita per en Joan Nin i musicada per en Josep Bastons que porta per nom “Calafell”. Ells tenen la intenció de instaurar-la en totes les cantades, i fan bé, doncs reivindiquen un indret -que com diuen ells- també es canten força havaneres, i és la terra que els ha vist néixer i créixer.
Després van fer "Marta" d’en Moisès Simons, Malalt d’amor, El meu secret i la xalana d’en Carles Casanovas i en Josep Bastons entre altre.
Vaig apreciar que en el seu repertori es passegen entre havanera clàssica i contemporània, i és del tot un regal per les nostres oïdes.

Jordi Voltà del grup Veles i Vents amb en Pere Margall

Per damunt de la tria i del lloc us en destaco la alegria d’aquest grup per poder cantar com cantaven, essent escoltats pels seus amics i companys.
La cara d’alegria de tots els components era visible per tots els racons d’aquella improvisada taverna. Gestos, mirades, converses, rialles, un munt de sentiments que tan el públic com el grup traspuava.
Tots estàvem contents de ser-hi, i en més d’una cançó el públic assistent s’afegia a les cançons interpretades, en altres, la magnifica veu d'en Pere Margall s'escoltava per baix.

Ferran Robusté i Francesc Urpí del grup Veles i Vents

Just quan la cantada estava arribant a la seva fi, en Jordi Voltà va dedicar unes paraules a la figura del mestre Càstor Pérez, fet que va provocar que els nostres ulls s’entelessin. Érem pocs en aquell lloc els que el coneixíem, però va quedar clar quins.
Companys un plaer veure com sentiu l’havanera. Un goig compartir amb vosaltres una vetllada tan emotiva.

Companys, havanerus tots, salut, força i Havaneres a dojo.

Bon nadal i Feliç any 2011

Bon dia companys.
Un any que deixem enrere i un de nou que comença. El que deixem li varen posar el nom de deu, bé, potser li tocava portar aquest nom, però el cert és que ni per la banda Havanera, ni per la personal, que cada cop tenen més vincle, ho ha estat.
Si faig un resum global sempre trobo fins al moment un any positiu. docns tan sols que hi hagi un bon moment ja val la pena, i la veritat amb companys com els que he tingut, si no agraís aquests deliciosos moments, m’enganyaria.

Tot i que per trobar paraules positives vers Les Havaneres d’aquest any, he d’esborrar per un moment el mes de Novembre, doncs copsa qualsevol pensament vers el gènere que més m’apassiona.

Si ho faig així us diré que aquest any ha estat molt especial, hem pogut escoltar autentiques meravelles dalt d’escenaris.
Malauradament no puc passar per alt la pèrdua d’en Càstor, doncs gràcies a ell, he escoltat grans cantades “concerts” d’havaneres com la de Sant Roc, la de Calella amb la Sílvia, les darreres a la “biutiful” amb la Neus i en Xiqui....
Fins i tot ara li donen premis.....això si, a títol pòstum, ja que en vida, pocs érem els que li agraíem, valoràvem i compartíem la seva tasca.
Company, com canvien les coses quan no ets davant!

A la resta dir-vos que és un autèntic plaer llegir-vos, escoltar-vos, sentir-vos i tenir-vos. Ja “friso” per que torni la temporada.....
Siguem feliços, que és el que ens enduem!.

Gràcies a tots els lectors i comentaristes del bloc pel suport, un any més ens hem superat, hem fet la família més gran. A veure si calem bé amb un esquer adient i aconseguim que participi més gent, inclús els membres dels grups.
Aquest any que comença tinc molts i bons pensaments pel bloc, només cal ser-hi.

Salut Força i Havaneres a dojo.

IIª Cantada d’havaneres per a La Marató de TV3

Companys, us volia fer partícips de la meravellosa cantada que varem viure aquest Dissabte 11 de Desembre al Teatre Municipal de Palafrugell. Aquest cop no elogiaré massa l'esdeveniment, n'era part implicada i potser els elogis o les critiques, ens les podeu fer vosaltres que hi vareu ser, tot i que algun i alguna jo gosaré a fer-la.

Per segon any consecutiu “Les havaneres” han format part dels esdeveniments que es celebren al llarg d’aquests dies per La Marató de TV3 i que enguany té com a repte acostar la societat catalana a les “Lesions medul·lars i cerebrals adquirides de manera sobtada”.

“Un esdeveniment popular, amb cançó popular com a lligam”.

Des de l’Associació de Suport a la Dona de Palafrugell, l’any passat ja varen engegar el projecte de fer una cantada solidària, en aquella ocasió es va celebrar a La Bisbal d’Empordà. Veient l’èxit es va decidir mantenir-ho i anar-ho millorant any rere any.

El món de Les Havaneres, cant de taverna en general, sempre ha estat lligat als homes, entre altres coses perquè les dones no eren ben vistes en aquests llocs. Amb les noves generacions, aquest paper està canviant i en la cantada que ens ocupa i com a fet diferencial s’aconsegueix que una dona interpreti una cançó amb tots i cadascun dels grups participants.

La Neus Mar gràcies a la seva constant evolució i a l’ajuda inqüestionable del nostre estimat i recordat Càstor Pérez s’ha guanyat un lloc dins aquest. Ell va ser el seu mestre, ella en segueix les petjades....

El cartell comptava amb cinc dels que amb tota probabilitat son els grups amb més reconeixement popular i qualitat musical del nostre país: Arjau, Bergantí, Cubacant, L’Empordanet i Peix Fregit.
Com a presentador comptaven amb el reconegut periodista Palamosí, Francesc Sánchez Carcassés, que ens va acostar al que és La Marató i ens va presentar a tots els grups amb tots els coneixements que ell sempre ens aporta.

Un altre toc distintiu de la cantada era el recull d’imatges que precedia l’entrada de cada grup acompanyades amb uns acords de guitarra en record d’en Càstor Pérez.
El primer grup en regalar-nos la seva interpretació va ser el grup Bergantí, amb en Pere Fort, Pere Margall, Joan Ripoll i Miquel Llorens.

La qualitat en la seva interpretació va ser fabulosa, tot i que ara estan agafant forces per la propera temporada, els vaig notar a ple rendiment, amb moltes ganes i il·lusió.
La tria de peces va ser:
- Marta (Moisés Simons).
- La Habana se llama Elena (A. Serrano de Haro – Càstor Pérez).

- La taverna del vell mercant (Enric Ferrer).
- Busca’m a l’Empordà (Carles Casanovas – Antoni Mas).

Una tria molt encertada, varen incloure una havanera de les que en Càstor Pérez havia musicat, fet que va provocar les primeres ovacions de la tarda.

En la darrera peça es va afegir la Neus i va aportar el seu distintiu. La Neus Mar va fer amb ells la darrera peça i la complicitat entre ells es deixa palès en la seva magnifica interpretació.

El segon grup a pujar a l’escenari va ser el Peix Fregit amb en Jordi Tormo, Pep Nadal i Norbert Torrecillas.

Tot just venen de ficar al forn un nou treball discogràfic, que si res no ho atura veurà la llum a principis de temporada. La seva actuació també va ser d’una elevada qualitat musical. Us en destaco la sardana escrita pel “príncep de la tenora” Ricard Viladesau “Girona m’enamora”, que va fer que el públic assistent, portes el compàs tot picant de mans. De nou, la Neus afegí un toc personal, diferent, com no, femení, a la magnifica peça d’en Pep Nadal, “Para ti”.
La tria de peces va ser:

- Aigua de mar (Joan Nadal – Pep Nadal).
- Lamento borincano (Rafael Hernández).
- Girona m’enamora (Ricard Viladesau).
- Para ti (Pep Nadal).

El tercer grup en pujar, els Arjau amb en Jordi Rubau i Jordi Grau.
La seva manera de viure l’havanera em porta tot sovint al record del mestre fa poc desaparegut. Els meus ulls s’humitejaren amb els acords de la guitarra, fet que contrastava amb la meva cara d’alegria pel fet de poder estar present i recordant aquells deliciosos moments. En la seva tria també hi va haver una peça musicada per en Càstor Pérez i escrita per la Glòria Cruz “Temps perdut”, que al igual que els grups precedents li varen dedicar.

El so amb aquest grup no va ser com esperàvem i la veu d’en Jordi Grau per motius tècnics, no es va escoltar en quasi cap peça com havia de ser, una llàstima no poder gaudir d’una veu com la d’aquest jove Palafrugellenc. També varem tenir problemes per escoltar la veu de la Neus en la preciosa havanera que va interpretar amb ells “Luz que brillas”.

La tria de peces va ser:
- El clavel (En desconeixem l’autor).
- Temps perdut (Glòria Cruz – Càstor Pérez).
- Tamariu (Narcisa Oliver – Josep Bastons).
- Luz que brillas (En desconeixem l’autor).

El quart grup va ser Cubacant, ens acostàvem als moments en els que teníem que tenir més cura quant a emocions. El grup no ens ho va posar fàcil. Inicialment varen pujar els que en varen ser els primers iniciadors, la Neus Mar i l’Enric Canada, que acompanyats per un gran pianista com és en Pere Fort, del grup Bergantí, varen dedicar “El adiós del soldado” a l’espectacle que varen crear junt amb en Càstor Pérez, i que donaven per acabat, “l’Essència de l’havanera”.

En acabar la primera peça, van demanar la presència d’en Francesc “Xiqui” Ramón, incorporat aquest any al grup, i amb el qual han decidit tirar endavant el projecte que varen engegar.
També van comptar amb el mestre Josep Bastons que guitarra en mà –i més jove que mai- va pujar al escenari per acompanyar-los en les tres peces que quedaven. Una actuació molt bona tenint em compte la situació per la que estan passant.

La tria de peces va ser:
- El adiós del soldado (En desconeixem l’autor).
- Qualsevol dia (Tòfol Mus – Josep Bastons).
- Tu aventura (Floreal Torres).
- Vola barca meva (Tòfol Mus – Josep Bastons).

El grup va aprofitar l’avinentesa per informar-nos del que serà el seu futur, i no és altre que comptar amb la col·laboració d’en Jordi Rubau i Jordi Grau per tirar endavant el llegat que en Càstor els ha deixat, tot i que aquests no deixaran el que ja tenen, el grup Arjau.

El cinquè i darrer grup va ser L’Empordanet que amb en Xavi Jonama, Lluis Bofill i la darrera incorporació David Menor, es presentaven com el que molt probablement serà la nova formació.

Ells també van tenir molts moments dedicats al que també va ser el seu mestre, Càstor Pérez. I també us he de dir que van defensar molt bé la situació per la que estan passant.
Una de les sorpreses va ser que en Pere Molina, membre del grup fins fa un any, va pujar per acompanyar als seus antics companys en una de les peces dedicades a en Càstor. Llavors fou quan en David Menor va retirar-se i ens van regalar en Pere, en Xavi i en Lluis, un altre moment emocionant de la nit, cantar “ventanita florida”.

Va semblar com si en Pere no hagués plegat mai, per mi, un dels millors moments de la nit, si més no, dels que més qualitat va tenir.

La tria de peces va ser:
- Follia (en desconeixem l’autor – Josep Bastons).
- Lejos de ti ( En desconeixem l’autor).
- Tamariuenca ( En desconeixem l’autor).
- Ventanita florida (L.C. Amadori – Enrique Delfino).
- Vestida de nit (Glòria Cruz – Càstor Pérez).

En acabar la seva interpretació, el grup Cubacant es van unir a L’Empordanet a dalt de l’escenari, per tal de cantar al que va ser el seu mestre una de les havaneres més boniques que s’ha escrit fins al moment en català, amb lletra de la Glòria Cruz i música del nostre sempre estimat Càstor Pérez, “Vestida de nit”.

Aquest cop, el recull d’imatges va anar passant per la pantalla del teatre mentre els dos grups cantaven. En acabar, tot el teatre es va fondre en una espectacular ovació que va fer que més d’un hagués de treure el mocador, i no pas per fer “la bella Lola” tot i que ja era el torn, doncs la cantada estava arribant a la seva fi.

Així que de nou en Francesc Sànchez Carcassés va demanar la presència de tots els membres dels grups participants, així com la presència de la Mercè Amoros com a organitzadora de l’esdeveniment i la meva com a responsable de les per tal de fer les dues darreres peces, “la bella Lola” i “El meu avi”.

En acabar i degut a la insistència dels aplaudiments varen fer que tots els presents interpretéssim de nou “Vestida de nit”. La cantada no podia acabar de millor manera que amb la meravellosa peça de la Glòria Cruz i en Càstor Pérez, i recordant la espectacular recaptació que la cantada d’havaneres va aportar al marcador de La Marató de TV3 que es celebra el proper Diumenge 19 de Desembre.

No voldria acabar l’escrit sense aquests agraïments:

Gràcies a.....
- les més de 300 persones que omplien el Teatre.
- Associació de suport a la Dona de Palafrugell per l'organització i suport incondicional a tirar endavant la idea, trobar col·laboradors, i tantes i tantes tasques que han fet.
- Neus Mar per la idea, direcció, creació de l'esdeveniment i tota la feinada que va fer.
- Arjau (Jordi Grau i Jordi Rubau).

- Bergantí (Pere Fort, Pere Margall, Joan Ripoll i Miquel Llorens).
- Cubacant (Neus Mar, Xiqui Ramon i Enric Canada).
- L'Empordanet (Xavi Jonama, Lluis Bofill i David Menor).
- Peix Fregit (Jordi Tormo, Pep Nadal i Norbert Torrecillas).
- Pere Molina, per ser-hi i pujar a fer-ne unes quantes.
- Ajuntament de Palafrugell i als companys del Teatre (Agustí i Joan).
- Marc Carreras per sonoritzar la cantada.
- Xicu Sànchez Carcassés per la seva professionalitat i la excepcional tasca que ha fet, fa i desenvolupa.
- Josep Bastons, per la seva importantíssima col·laboració.
- Angel Romero pel bon cremat que va fer.
- Tots els col·laboradors amb els quals hem pogut fer front a les despeses que comportava la cantada.
- A tots els Havanerus per ser-hi.
- A TV3 per venir a enregistrar la cantada.
- A la Cris, per tantes coses que fa sense ser vista, i entre altre, els nostres ulls en gaudeixen.

Em permetueu que us adjunti un recull d'imatges diverses de la cantada?.

El resum de la cantada ha estat molt positiu, ens ho varem passar molt bé i varem gaudir força de tots els grups. Hem tret moltes coses positives de la cantada, entre altre, la solidaritat a l’entorn de l’havanera. Veure ple el Teatre Municipal de Palafrugell des de la perspectiva d'on vaig tenir la sort de veure'l era espectacular.

També us diré que em satisfà la tria de grups feta, un cop més i sota la meva opinió estem davant del bo i millor de l’havanera catalana del moment.
És cert que ens va faltar un grup prou important per mi i per l’havanera catalana, però per degut a un compromís personal d'un dels membres, no van poder assistir a la cantada.
Tan de bó l’any vinent si que hi puguin ser i fer la festa més complerta i més maca si ens és possible.

Com aquest cop si que he estat part, us diré que igual que elogio, ser fer autocrítica, i us he de dir que varem tenir algun problema amb la qualitat del só, no tota la cantada, doncs hi va haver grups que varen sentir-se molt bé, però en concret els Arjau i en alguna ocasió la Neus, quedaven molt baixos i quasi no els podíem escoltar.
Espero i desitjo trobem els motius, els resolguem i no ens torni a passar, però no treu que em sàpiga greu. Aquest cop també era espectador alhora de col·laborador, i veia les dues bandes.

Al llarg de la cantada varen tenir sempre present el record del nostre estimat Càstor, i en acabar, diverses persones se’ns van acostar per felicitar-nos pel treball fet, i la meva resposta quasi sempre era la mateixa...

"Quan estimes tan un gènere com aquest i aprens de mestres com els que hem tingut.....
......resulta tan i tan fàcil fer la feina, que no cal que sigui agraïda.....
Només cal que ens la deixin fer...."

Companys, gràcies per compartir amb nosaltres aquesta festa de l’havanera, quan sàpiga quelcom de la retransmissió per TV3 us ho faré saber en l'apartat noticies.

Salut, força i havaneres a dojo.