Benvingut L'Espingari

Ara ja son diverses les cantades que he anat seguint al grup L’Espingari com per creure’m el que un dia vaig escoltar i sentir.
Tot va començar quan per una de les cantades que organitzem de les havaneres solidàries vaig anar a casa seva per poder escoltar-los i agafar uns temps per un muntatge dels audiovisuals.
En aquell moment ja em varen transmetre moltes coses, però no em vag voler precipiatar i des de llavors he anat intentant fer que la meva agenda s’avingués amb la seva.
Ens ha costat, com ja sabeu, jo sovintejo l’empordanet i allà, molts d’aquests grups no hi van sovint, però us haig de dir, que aquest en qüestió, és dels que més hi veig.

 
Al cap d’un temps varem coincidir en una cantada que es feia al Restaurant La Selvatana de Palamós, on el seu propietari, té una bona creença en génere i de quan en quan, celebra un sopar amb havaneres pels seus clients.

Allà, encara em varen deixar més bocabadat, doncs, en directe, sense micròfons, i de ben aprop es on ells s’hi troben més a gust i com dic ho varen demostrar amb escreix a tots els assistents.

Dels darrers cop que ens hem trobat ha estat per la presentació del seu nou enregistrament “Sons de mar” i ara fa poc més de quatre dies a les festes del barri del Turó  de la Peira a Barcelona.

Ja puc dir que els he escoltat en diferents àmbits, al teatre, a la taverna i ara, en un escenari de Festa Major, i ara puc afirmar sense cap problema, que per mi, són un grup referent al país i a tenir en compte i per tant, ja els hi fet un lloc un espai grups d’aquest bloc, benvinguts!

Però aquí us parlaré de la darrera cantada a la que vaig assistir al Turó de la Peira de Barcelona. Els que no estem acostumats a les aglomeracions, trepitjar la ciutat comtal és una mica carregós i per aquest motiu i algun altre em costa molt assistir a cantades dintre de la capital, però en aquesta ocasió tot es va posar de cara per poder-hi anar i així ho vaig fer.

Quan vaig arribar el grup encara estava muntant l’escenari, i us diré que són els únics que conec que preparen una posada en escena per tal de fer més agradable la vista que ofereixen als seus espectadors,

 La cantada va començar puntual i ho varen fer a ritme de valset, com diuen, “per anar fent veu” i tot seguit ens varen fer un recorregut per les peces que composen el nou enregistrament que acaben de treure a la venda i que hi tingut la sort de col•laborar “Sons de mar” i algunes peces més a petició del públic assistent.
«Ulls verds» (Josep Miquel Servià – Ricard Viladesau), «Mare vull ser pescador» (Antònia Vilas), «Habaneras de Cádiz» (Antonio Burgos – Carlos Cano), «Lágrimas negras» (Miguel Matamoros), «Sons de mar» (Elisa Riera – Pere Ferrer), «Bitxintxo» (Jose Luis Ortega Monasterio), «Enamorar-se» (Tòfol Mus – Josep Bastons) i la sardana «Montcada i Reixac» (Elisa Riera – Francesc Mas Ros) son entre moltes altres, les peces que varen fer gaudir de valent a un public entregat al sons d’aquest grup del vallés.

El grup té un tarannà molt divertit i fa que la gent participi molt de les seves actuacions, tant es així que en alguna peça conviden a ballar a la més agosarada.
Si voleu conèixer una mica més aquest grup, no deixeu de visitar la secció grups del bloc, allà hi trobareu tota la seva discografia, components, història, etc...
 
Us deixo el recull d'imatges d'aquella vetllada.

 

Salut, Força i Havaneres a dojo!. 

©Toni Foixench