Havaneres Grup Bergantí, Mirasol 13 de Juliol

Quina sorpresa........
El passat 13 de Juliol, vaig estar a la Cantada dels Bergantí a Mirasol, el meu poble. I també vaig tenir una sensació de grup empordanès, sense ser-ho, que em va agradar molt.

En Pere Margall em va atendre i va escoltar la meva idea, i m’aportar informació per anar complimentant aquest Blog, ¡Gràcies Pere!.

En acabar la cantada em vàreu atendre la resta del grup, en Pere Fort, Joan i Miquel, gràcies a tots.

Per cert Bergantí, ja té un nou CD, i s’anomena “Ja tocava”, i mai més ben dit, doncs des de l’any 2001 que no enregistraven un treball en solitari.
Els temes son:
Si em demanessin, Barquejant, Lluna plena, La sirena, La botiguera, Follia, Pescador soc d'una cala, Marta, Cap a tu, A cau d'orella, Busca'm a L’Empordà, La puntaire.

Un dels meus temes preferits "Pescador sóc d'una cala (Lletra: Carles Casanovas, Música: Jaume Brujachs"........ que bé que la feu.

Realment fan honor als 25 anys del Grup Bergantí. ¡Felicitats!. Dels únics grups que sempre han estat junts, quin matrimoni........

Havaneres Peix Fregit, Terrassa 9 de Juliol

Espectacular!!!!

Quina gentada hi havia per veure un dels grups més emblemàtics de l'Havanera Catalana.

Van recorre al llarg d'unes dues hores, diferents temes del últim àlbum enregistrat per ells "Cap a tu", que per cert, el tinc (Gràcies) i el recomano.

Era el segon cop que escoltava al grup en directe, doncs en Cd, ja en tinc uns quants d'ells, i la novetat, la absencia del Mestre Josep Bastons, jubilat ja.

El relleu el pren, en Norbert, no com mestre, sinó com un més, que no es poc. Sort noi, te la mereixes.

¿Un acordió dins Peix Fregit?. ¡¡Sí senyor!!. Com bé diuen els components veterans, no sols valoren veu i música, sinó, que hi ha quelcom tant o més important, que es la germanor, i les hores que han de passar junts. ¡Quin bon rotllo que tenen, per molts anys!.

Esperem que s'animin a enregistrar un nou treball. Ja en tenim ganes............

Havaneres Port Bo, Palamós 21 de juny

Acaben de estrenar nou cd, "Busca'm a L'Empordà".
.....i a mi també.....
Vaig estar a la “X edició de la primera nit d’estiu” amb la cantada dels Port Bo, a Palamós.
Ja que a la cantada que varen fer al meu poble el 6 de juny no vaig poder anar, tenia un sopar, ¡mala sort!...... els vaig retrobar al meu poble adoptiu.
.
Varen repassar els temes del nou cd, i alguna joia que altre.....
Els temes són: La taverna / Busca'm a l'Empordà / El viejo amor / L'Oració del pescador / Flor triste / Margarita / La fada i la bruixa / Una tarde paseaba / El concert / El mulato genaro/ Jo sé una habanera / Oreneta gentil/ Mare vull ser pescador / Tossa bonica / Vals en vi ben moll.
Cada cop que els sento penso que son com el vi....... cada dia millor, ¡qué el temps no us faci mal bé, si fa falta us hi poso un lluquet!.
Fins on arribaran?, aquest nois tenen unes veus envejables.
Salut i força companys.

D'ahir fins avui

Les primeres cantades a les quals vaig assistir, varen ser les del Port Bo, allà per l’any 1995, jo era un vailet de 20 anys, que sentia, que allò que als grans atreia, a mi en feia un “no se què” al cos, que m’animava a cantar, i així passaren els anys.

Fins que un dia a la Taverna Bella Lola, vaig sentir en directe i per una dotzena de taules, una cantada del grup Arjau, i en aquell moment vaig pensar que hi havia de dedicar un temps a aquest món tant bonic, que tant em captiva, i que comparteixo amb la meva dona.

. Tot seguit va arribar la Cantada de Calella, i no per la cantada, si no per l’ambient d’havanera que es genera en aquest poble tant meravellós de la Costa Brava, i veí del meu apadrinat poble,Palamós.

Varem anar amb uns amics (En Lluís i la Núria). Aquest vailet, entre altres coses, es caracteritza per no tenir vergonya, en el bon sentit de la paraula, i entona cançons com i quan vol. Tot va començar sobre les 19:00 quan en Lluís es posà a cantar havaneres, i jo m’hi vaig afegir, vàrem veure que no ho fèiem del tot malament, solament una mica....... i mentre el Grup Arjau, amb aquella cara de bon rotllo que fan, feia la seva cantada d’alt de l’escenari, nosaltres fèiem la nostra.

.

Per rematar el dia, varem anar al restaurant Tango, on cantaven els Peix Fregit. Allà va ser on per primera vegada vaig cantar tot el que vaig voler, sense tenir vergonya, era el moment.....

Per cert, darrera de les cares d'aquell grup, inicialment anónimes per mi, vaig intuir, el que després em vàren confirmar ells mateixos, gràcies Jordi, Pep i Norbert, sou molt bona gent......

.A dia d’avui, segueixo tot el que puc a Arjau, Grup Bergantí, L’Empordanet, Peix Fregit i Port Bo.

Una mica d'història de l'havanera

Les havaneres son tonades marineres originàries de Cuba.

Les portaren els indians, nom amb el que es designava a la gent que a finals del XVIII i durant tot el XIX, anaren a “Fer les Ameriques”.
Aquests indians, que rics o pobres, tornaven a casa, i escampaven aquesta música de ritme indolent i gronxadís.
Les entonaven de taverna en taverna, que era el llóc a on cercaven refugi en dies de tràngol.
Per tant podem dir que l’havanera va néixer al segle XIX, encara que per cercar antecedents musicals, cal remuntar-se al segle XVI on la contradansa anglesa, arribada al Carib quan corsaris i pirates al servei de la corona anglesa, minaven el poder espanyol al continent americà.
Les influències caribenques d'origen Africà donaren a la contradansa un ritme més lent, i els criolls (els americans descendents de famílies originàries de la Península Ibèrica) hi donaren el toc definitiu.
Aquesta combinació d'influències fou especialment vivaç a Cuba, on sembla que sorgí la nova dansa. Hi ha varies fonts en les quals no queda clara quina va ser la primera havanera, però el que queda clar, es que l'Havanera més popular es “La paloma”, composada per Sebastián Iradier l’any 1840.Cap destacar que les havaneres van tenir una gran decaiguda de públic als anys 50, i solament es van mantenir a les tavernes i barraques d’arran de mar de la costa empordanesa.

Un record pel Mestre

Vull començar el Blog amb una estrofa del Mestre J.L. Ortega Monasterio, i que espero que algú l'escolti d'una vegada.

“Escolteu la seva veu,
oh canons de tot el món
i la gent de tot arreu,
no més guerres ni més morts,
no més bombes ni més focs,
sóc el canó de Palamós.
Si els canons de tot el món,
fossin com el vell canó,
que tranquil està adormit,
blancs i negres dintre el pit,
portarien una flor,
la Rosa de Jericó.”
Canço: El canó de Palamós.
Música i Lletra. J.L. Ortega Monasterio.