dimecres, 16 de juliol de 2008

2

D'ahir fins avui

Les primeres cantades a les quals vaig assistir, varen ser les del Port Bo, allà per l’any 1995, jo era un vailet de 20 anys, que sentia, que allò que als grans atreia, a mi en feia un “no se què” al cos, que m’animava a cantar, i així passaren els anys.
Fins que un dia a la Taverna Bella Lola, vaig sentir en directe i per una dotzena de taules, una cantada del grup Arjau, i en aquell moment vaig pensar que hi havia de dedicar un temps a aquest món tant bonic, que tant em captiva, i que comparteixo amb la meva dona.
. Tot seguit va arribar la Cantada de Calella, i no per la cantada, si no per l’ambient d’havanera que es genera en aquest poble tant meravellós de la Costa Brava, i veí del meu apadrinat poble,Palamós.
Varem anar amb uns amics (En Lluís i la Núria). Aquest vailet, entre altres coses, es caracteritza per no tenir vergonya, en el bon sentit de la paraula, i entona cançons com i quan vol. Tot va començar sobre les 19:00 quan en Lluís es posà a cantar havaneres, i jo m’hi vaig afegir, vàrem veure que no ho fèiem del tot malament, solament una mica....... i mentre el Grup Arjau, amb aquella cara de bon rotllo que fan, feia la seva cantada d’alt de l’escenari, nosaltres fèiem la nostra.
.
Per rematar el dia, varem anar al restaurant Tango, on cantaven els Peix Fregit. Allà va ser on per primera vegada vaig cantar tot el que vaig voler, sense tenir vergonya, era el moment.....
Per cert, darrera de les cares d'aquell grup, inicialment anónimes per mi, vaig intuir, el que després em vàren confirmar ells mateixos, gràcies Jordi, Pep i Norbert, sou molt bona gent......
.A dia d’avui, segueixo tot el que puc a Arjau, Grup Bergantí, L’Empordanet, Peix Fregit i Port Bo.

2 comentaris :

Anònim ha dit...

Personalment, cantar a prop de la gent, sense megafonia, al voltant de la taula i que tothom participi en les cançons, és quan més bé m'ho passo. L'esperit de l'havanera, del cant de taverna, és aquest, la proximitat, l'espontaneïtat, la frescor.

Tony ha dit...

I a nosaltres el que més ens agrada es la proximitat amb els grups que et canten al voltant d'una taula, i esperen que els acompanyis amb les tonades.
És magnífic i un "Tàndem" perfecte, "Un grup que vol proximitat amb el seu públic, i un públic, que vol proximitat amb el seu grup".
Què més podem demanar tots plegats!!!.
Salut Jordi i Gràcies.

Les Havaneres

Recordo una estrofa del Mestre J.L. Ortega Monasterio, per veure si algú li fa cas......
“..... Escolteu la seva veu, oh canons de tot el món, i la gent de tot arreu, no més guerres ni més morts, no més bombes ni més focs, sóc el canó de Palamós. Si els canons de tot el món, fossin com el vell canó, que tranquil està adormit, blancs i negres dintre el pit, portarien una flor, la Rosa de Jericó.” Gràcies per avançat.............


Inici Bloc