No hi ha qui ho aturi, darrerament hem coincidit amb un grapat de cantades, totes al costat de casa i amb els grups que m’agraden... i per molts anys!.
Divendres, estàvem amb els Arjau a Riudellots, i dissabte a Platja d’Aro on es celebrava la 30º Cantada d’havaneres i cançó de taverna amb Bergantí, Els Cremats i Port-Bo.
Com qui no vol la cosa, la Cantada de Platja d’Aro celebra 30 anys, poca broma.
Es va iniciar a la roca del cavall bernat que hi ha al final (o inici –depèn com es miri-) de la Platja Gran, però tot i que el paratge era quasi immillorable, també hi havien inconvenients que feien que la cantada no fos participada per molta gent, per no parlar de les dificultats que hi havia per portar els equips de só....
Sense temps per recuperar-me de la cantada de Calella, quasi com qui no vol la cosa, em vaig assabentar que el grup Arjau tenia cantada a Riudellots de la Selva.
Teníem la sort de cara, doncs casualment, aquest divendres hi varem passar ben a la vora d’aquest poble de la comarca de La Selva i com no, no varem dubtar un moment per quedar-nos a gaudir dels Arjau.
Després d’un cap de setmana carregat de tanta emoció no es fa fàcil extreure les paraules adients que corresponguin amb els sentiments percebuts. Tant de bó al diccionari hi haguessin afegit més paraules relatives als sentiments, així l’escrit seria una mica més breu i més senzill alhora d’utilitzar expressions.
Perdoneu per avançat, no em sé explicar amb menys paraules. Ja ho sabeu que a la part dreta del blog, us podeu acompanyar la lectura escoltant una selecció d’havaneres.
Us presento la prèvia a la
46º Cantada d’havaneres a Calella de Palafrugell amb moltes novetats.
Per una banda s’ha proposat convertir “La cantada” en un “Festival” i se li ha donat el nom de
Festival de cançó de taverna i Havaneres de Calella de Palafrugell. Es vol donar a conèixer més si cap, un dels nostres cants populars més importants del país, i per aquest motiu comptarem amb tres dies d’havaneres i cançó de taverna. També comptarem amb molta joventut dalt dels escenaris al llarg de tot el cap de setmana, però per contra (tot s’ha de dir) es perd un moment molt especial pels havanerus, doncs era el nostre punt de trobada, la cantada prèvia que es feia al passeig de la platja del Canadell.
Benvolguts havanerus.
Un any més el grup Bergantí torna a la seva cita amb la capital del Bages, Manresa. Per mi ha estat el primer cop que els veig en aquest paratge, però havent escoltat el que havia escoltat, necessitava sentir i escoltar havaneres.
Vaig arribar abans d’hora fet que em va permetre fer-la petar una estona amb els companys del grup, amb en Jordi Vilella i amb en Jaume de Castellar, grans seguidor del gènere.
Em varen reafirmar moltes de les darreres paraules que vaig expressar al bloc en el darrer escrit, i varen corroborar que molta gent ja no hi va per que coneix el que hi ha, i reien per que jo vaig fer el pasarell.
Barcelona, la Ciutat Comtal és especial, i el paratge que ens envoltava per aquesta cantada, quasi insuperable tenint en compte, que tot no pot ser, em faltava la sorra i l’olor a mar.
Aquest dissabte en
Dídac ha conegut el que serà la seva segona casa, el seu segon poble,
Palamós. Feia dies que no ens deixàvem caure tots per terres empordaneses i el trobàvem tant a faltar, que varem decidir pujar i baixar per tal d’anar a passar el dia, veure el mar i flairar aquella olor tant típica que te la vil·la de
Palamós.
Benvolguts amics, companys, saludats, havanerus tots.
Em complau informar-vos que el
Bloc Havanerus junt amb el grup
Port-Bo ha obtingut per part de l'
Institut de Promoció Económica de Palafrugell (IPEP) un paquet d'entrades preferencials situades davant de l'escenari per la gent que estima l'havanera. Aquestes es posen a la venda a partir d'avui mateix i fins al dia 15 de juny a un preu de 30 Euros (Bonus pack: 46º Cantada + A prop del mar).
Les Havaneres
Recordo una estrofa del Mestre J.L. Ortega Monasterio, per veure si algú li fa cas......
“..... Escolteu la seva veu, oh canons de tot el món, i la gent de tot arreu, no més guerres ni més morts, no més bombes ni més focs, sóc el canó de Palamós. Si els canons de tot el món, fossin com el vell canó, que tranquil està adormit, blancs i negres dintre el pit, portarien una flor, la Rosa de Jericó.” Gràcies per avançat.............
