Us presento la prèvia a la
46º Cantada d’havaneres a Calella de Palafrugell amb moltes novetats.
Per una banda s’ha proposat convertir “La cantada” en un “Festival” i se li ha donat el nom de
Festival de cançó de taverna i Havaneres de Calella de Palafrugell. Es vol donar a conèixer més si cap, un dels nostres cants populars més importants del país, i per aquest motiu comptarem amb tres dies d’havaneres i cançó de taverna. També comptarem amb molta joventut dalt dels escenaris al llarg de tot el cap de setmana, però per contra (tot s’ha de dir) es perd un moment molt especial pels havanerus, doncs era el nostre punt de trobada, la cantada prèvia que es feia al passeig de la platja del Canadell.
Benvolguts havanerus.
Un any més el grup Bergantí torna a la seva cita amb la capital del Bages, Manresa. Per mi ha estat el primer cop que els veig en aquest paratge, però havent escoltat el que havia escoltat, necessitava sentir i escoltar havaneres.
Vaig arribar abans d’hora fet que em va permetre fer-la petar una estona amb els companys del grup, amb en Jordi Vilella i amb en Jaume de Castellar, grans seguidor del gènere.
Em varen reafirmar moltes de les darreres paraules que vaig expressar al bloc en el darrer escrit, i varen corroborar que molta gent ja no hi va per que coneix el que hi ha, i reien per que jo vaig fer el pasarell.
Barcelona, la Ciutat Comtal és especial, i el paratge que ens envoltava per aquesta cantada, quasi insuperable tenint en compte, que tot no pot ser, em faltava la sorra i l’olor a mar.
Aquest dissabte en
Dídac ha conegut el que serà la seva segona casa, el seu segon poble,
Palamós. Feia dies que no ens deixàvem caure tots per terres empordaneses i el trobàvem tant a faltar, que varem decidir pujar i baixar per tal d’anar a passar el dia, veure el mar i flairar aquella olor tant típica que te la vil·la de
Palamós.
Benvolguts amics, companys, saludats, havanerus tots.
Em complau informar-vos que el
Bloc Havanerus junt amb el grup
Port-Bo ha obtingut per part de l'
Institut de Promoció Económica de Palafrugell (IPEP) un paquet d'entrades preferencials situades davant de l'escenari per la gent que estima l'havanera. Aquestes es posen a la venda a partir d'avui mateix i fins al dia 15 de juny a un preu de 30 Euros (Bonus pack: 46º Cantada + A prop del mar).
He tingut molta sort de poder escoltar als Port-Bo "A prop del mar". Aquest és el títol del seu últim enregistrament amb la Nina i també nom de l'espectacle que presenten per diversos teatres del nostre país.
No sé si haureu pogut gaudir de l'espectacle en directe, si ho heu fet, estic segur que no us ha deixat indiferents, i si no ho heu fet, us ho recomano per tal de veure l'evolució que ha fet l'havanera.
Als últims dies els
Port-Bo m'han fet reviure totes les époques i escenaris pels que ha passat l'havanera. Si parlem d'èpoques podem parlar de la etapa tavernera, la etapa dels concerts i la dels escenaris.
No us faré una crònica de la cantada de
la Nova Pasta doncs fa quatre dies ja us ho vaig explicar. Si us sembla parlem del que ens varen fer viure els
Port-Bo i tota una colla de músics i amics a un bon grapat de persones.
Aquest cop, hi aportaré més material gràfic i algun audiovisual per tal de intentar transmetre de la manera més neta el que allà es vivia, sentia i respirava.
Comencem cantant?, que us sembla?.
[...]
Una taula ben parada,
els amics en el voltant
i cantar fins a l’albada
serà et teu remei company.
Comença la festa,
tothom ja es aquí,
el cor ja s’engresca,
que no hi falti el vi.
Cantant havaneres,
cançons marineres
i valsos picants.
Boleros, balades
i aquelles tonades
dels avantpassats.
Comença la festa,
no hi falta ningú,
acosta-t‘hi noia,
que tota la colla,
cantarem per tu.
Les Havaneres
Recordo una estrofa del Mestre J.L. Ortega Monasterio, per veure si algú li fa cas......
“..... Escolteu la seva veu, oh canons de tot el món, i la gent de tot arreu, no més guerres ni més morts, no més bombes ni més focs, sóc el canó de Palamós. Si els canons de tot el món, fossin com el vell canó, que tranquil està adormit, blancs i negres dintre el pit, portarien una flor, la Rosa de Jericó.” Gràcies per avançat.............
